Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/III
Lo dimecres 15 d' Abril, á dos quarts de sis del matí, se feren á la vela pera Suez tots los daos que hi havia en lo port del Ienboa, reunits als que venian de Djedda, y á altras petitas embarcacions carregadas de café. Mon capitá manava 'ls daos de Djedda, los restants tenian son gefe particular.
No essent lo vent favorable 'ns vejerem obligats á correr bordadas. A dos quarts de quatre de la tarde, cada barco 's posá al áncora en una badía nomenada Abokàt, distant del Ienboa una jornada per terra. Desde aquell punt no 's descubreix cap població, y si sols alguns boscos, diferentas illas al O., y las montanyas á una lleuga de distancia. La mar estava picada, y jo seguia trobantme malament.
Dia 16.—A un quart de cinch del matí aixecarem l' áncora caminant al NO. per vents fluixos variables, interromputs ab alguns moments de calma, á las duas de la tarde se fondejá á duas millas de terra entre algunas rocas á flor d' aygua.
Vaig descubrir desde allí las montanyas á poca distancia de la vora de la mar, y alguns bosquets sa y enllá; mes cap foch.
Dia 17.—A dos quarts de sis del matí, los daos navegavan en direcció del N., ab un vent bastant favorable; y á la una doná fons á Mohhar ó Djebel Mohhar, petit y bonich port tancat entre montanyas, que s' extenen fins á l' aygua, y forman una cala abrigada dels vents. Hi ha en aquella costa molts ports ó calas per l' estil, formats per la mateixa cadena de montanyas.
Dia 18.—Comensarem á caminar á un quart de quatre del matí cap al NNO. ab bon vent. A las set pará de cop fins á la una. Llavors haventse mogut un vent S., donarem la proa al N., entre la illa de Djebel Hazen y 'l continent. Passarem després per devant d' Haurá, poblet árabe, hont se veyan arbres y algunas palmeras. Havent parat lo vent per segona volta, calgué remolcar los barcos fins á las vuyt de la nit, en que 's fondejá en una cala de la costa d' Arabia, nomenada lo Maado, y distant cinch lleugas N. de la illa de Djebel Hazen.
Se descubreix desde aquella cala al SO. l' islot de el Okàdi, hont me vaig salvar després del naufragi en ma travessía á la Meca.
Trobantme á mitj dia á unas tres millas al SSE. de la illa de Djebel Hazen, vaig observar lo pas del sol, que 'm doná per latitut 25° 32' 20" N. Dita illa podrá tenir tres lleugas de circunferencia, y es habitada, montanyosa, y situada no lluny d' altra de petita, y distant una lleuga y mitja del continent.
Dia 19.—Sembla que 'l destí me condempná á no fer cap viatje per mar sense accident. A dos quarts de cinch del matí anava ja á la vela nostra petita flota ab un ventet caminant cap al N.; y á las sis lo dao que montava jo topá en una roca á flor del aygua. La batzegada fou terrible, y 'l barco encallá, haventse fet una gran obertura á la extremitat de la quilla cap á la proa, per hont entrava l' aygua en abundancia. ¡Cóm pintar la confusió y turbació de la gent en aquell moment fatal!... Tot seguit vaig saltar á la llanxa, seguit de dos criats y alguns pelegrins, portantmen mos papers é instruments. Tots los barcos, testimonis del desastre, amainaren al punt, y manaren sas llanxas á socorrer al dao naufragat.
Nostre primer pensament, quan nos vejerem en seguretat dins de la llanxa, fou presentarnos á que 'ns rebessen en altre barco. Lo capitá á qui 'm vaig dirigir primer no volgué admetrens. Igual resposta me doná 'l segon. Llavors vaig saber que en semblants accidents, tan comuns per desgracia en aquella mar, s'han convingut en no rebrer á bordo cap persona, ni part de carregament d' un barco naufragat, fins que 'l capitá del barco que perilla, hagi donat la senyal de verificarho, perque en ell s' interessa son honor. Nos vejerem donchs obligats á esperar nostra sort en la llanxa.
Convensut lo capitá de la impossibilitat d' estroncar l' aygua que entrava en lo fons de cala, doná la senyal convinguda, y tot seguit nos admeteren en altre barco. Se trasladá á las llanxas part del cargament de nostre dao pera distribuhirla en los altres, ab lo qual, alleujerat, torná á pujar, y fou á fondejar ab tot lo convoy entre un illot vehí y la terra, hont fou descarregat, desarborat, y posat de banda, ab l' ajuda de tots los mariners de la flota. No careixía d' interés lo quadro d' aquella escena. Figuris lo lector sobre trescents mariners del tot despullats y casi tots negres, esforsantse en treure á terra lo casco del dao desarborat; devant tota la escuadra anclada, cuberta de pelegrins y passatjers atrets als ponts per la curiositat, mentres lo capitá del barco encallat, aturdit encare per l' accident, estava assentat en la platja, y 'ls demés capitans manavan la maniobra; afegeixis á aixó lo soroll y crits que no deixavan que s' entenguessen uns y altres: tal es l' espectacle que durá tota la nit. Los árabes beduhins may deixan d' acudir en semblants ocasions ab sas barcas, y moltas vegadas de punts molt distants del lloch del naufragi, per si 's pot robar alguna cosa. Ne vejerem acostarse molts, y á trobarnos sols, infaliblement nos haurian robat.
Jo acampava en l' illot; á mon costat tenia la major part del cárrech y aparells, mentres las llanxas beduhinas fondejavan no lluny de ma tenda; ab tot estavam alerta.
Entre tant se seguia arreglant lo dao, després de posar en seguretat lo carregament.
Lo matí del 19 morí en lo barco un dels passatjers, que era pelegrí turch y gran personatje. Morí també un mariner d' un dels barcos del sultá scherif de la Meca. Los dos cadávres foren enterrats en la illa sense ceremonia.
Dia 20.—Per lo matí se posá més en sech lo dao naufragat, y tots los calafats dels barcos travallaren en sa reparació.
Dias 21 y 22.—Continuá 'l travall tot lo dia 2l y 22.
L' illot sobre 'l qual nos trobavam, s' anomena Djezira Omelmèlek, es á dir, illa de la Mare del prímpcep. Sa forma es irregularment elíptica; son major diámetro d' unas cent trenta toesas de N. á S., y cincuanta una de E. á O. Lo fons del terreno es sorra, qual acumulació en lo centre de la illa s' aixeca fins á catorze peus sobre 'l nivell del mar. Está cubert del tot de duas menas de plantas sense flors ni fruyts, que crech análogas al Salsola kalí.
Mas observacions en aquells dias donaren per latitut 25º 15' 24" N. No 'm fou possible observar la longitut á causa dels núvols, mes segons la estima crech poder fixarla á uns 33° 59' 45" E. del observatori de Paris.
Está situada Djezira Omelmélek á vint millas N. ¼ NE. de la illa de Djebel Hazen, á duas de la costa d' Arabia, y á la extremitat N. d' un petit golf format per la terra ferma entre una y altra illa. Al NE. de la illa, per lo costat del continent, hi ha una excelent cala hont anclaren tots los daos, tenint sempre á la vista los barcos dels beduhins. L' aygua potable es rara en las terras vehinas, y de mala calitat, y no obstant la haviam de pagar á rahó de set franchs cincuanta céntims cada bot.
La marea alta puja á uns quatre peus en aquell paratje.
Se reuniren á nostra escuadra dos daos arrivats lo 22, ab lo qual constava ja de vinticuatre daos, sense contar los barcos petits.
Lo mateix dia perderem altre pelegrí turch, lo qual fou enterrat en la illa, com los que moriren lo 19.
A la tarde acabaren la reparació del dao los fusters y calafats. Inmediatament se reuniren los capitans y tripulació de tota la flota pera botarlo al aygua; y 's verificá ans que 's fes de nit en mitj de crits y soroll com quan lo tragueren á terra. Després s' ocuparen fins á mitja nit en restablir l' aparell y reembarcar lo carregament.
Dia 23.—En aquest dia quedá nostre dao del tot carregat, y ans de pondres lo sol ja 's trobava llest pera donarse á la vela.
Tota la illa de Omelmelek, aixís com la sorra y pedras de que está cuberta, no son sinó un detritus de petxinas, crustáceos y zoófits. Allí vaig recullir alguns objectes interessants.
Dia 24.—Nos ferem á la vela á dos quarts de sis del matí, dirigint lo rumbo al O., ab una série intermitent de calmas y vents variables; á las tres tirarem l' áncora entre alguns esculls, que 's troban en contacte de una illa semblant á la d' Omelmelek, y que du per nom Schirbàna.
Haviam perdut de vista la terra ferma.
Dia 25.—Sortits á dos quarts de cinch del matí ab un vent contrari del N. bastant fort, y la mar forta, correguerem bordadas sobre la cuarta del NO. fins á las tres, que donarem fons en la illa Haleb.
Los cops de vent que acabávam d' experimentar, causaren averías en casi tots los daos, y 'l nostre tingué l' antena trencada; mes al instant nos compongué: nos vejerem obligats á treurer á terra, pera remendarlas, las velas d' altres molt daos que s’ havian fet trossos. A las set de la tarde encare faltavan set daos de la flota.
¡Quína mar, Deu meu! Está tan y tant plena d' esculls, que 'l més petit descuyt pot ocasionar un naufragi; á cada instant es precís passar per estrets casi impracticables, y ordinariament ab un terrible vent de proa que aumenta 'ls perills y redobla las angunias.
Dia 26.—A las cinch del matí navegavam al O.
A las set un dao del scherif, fent maniobra falsa, vingué sobre nosaltres y tocá lleugerament lo nostre per babor; girant després per la popa, caygué sobre la proa, y topá contra ella ab tal violencia, que trencá y se n' endugué un tros. Per fortuna ocorregué l' accident en un mar obert y tranquil, y ab vent fluix, puig de lo contrari 'l mal podria ferse de consecuencia. Altra proba de la poca habilitat d' aquells capitans, y de la fatal maniobra dels barcos ab sas pesadas velas.
Tot seguit se tirá l' áncora, ab part de la flota, pera reparar l' avería y l' arbre d' altre barco que 's trencá la vigilia. Lo restant de la escuadra continuá sa ruta, á excepció de cinch daos que faltavan encare.
Estavam en un bon surgider, á mitja milla al E. d' una illa nomenada Moard. La mar está sembrada á lo lluny d' illas é illots semblants al d' Omelmelek, y de molts esculls.
Una observació del pas del sol doná per latitut 25° 25' 24"; mes los núvols que cubrian l' astre, y la agitació de l' atmósfera y de la mar per un terrible vent, me fan duptar de la exactitut del resultat.
Las illas que 's descubreixen desde la citada cala son conegudas ab lo nom general d' illas Hamara. Las altas montanyas que s' elevan en lo continent s' anomenan Uraal y Uassaffa.
Dia 27.—Vejerem per fi apareixer los daos que 'l mal temps havia obligat á quedarse enrera, y partirem en conserva á las cinch del matí. Essent contrari lo vent, se vejé cada barco en la precisió de correr bordadas per la cuarta del NO., entre la costa d' Arabia y l' Arxipélach de las illas Hamara. Durá aquesta maniobra fins un quart de deu del matí, en que tots los daos amainaren vela pera socorren un de petit que acabava d' encallar. Ja 'ns haviam ajuntat ab diferents dels que 'l dia anterior havian continuat sa ruta.
Després de salvar al barco encallat, continuá la escuadra son viatje á las deu. Tingué que atravessar un estret plé d' esculls perillosos. Havent reforsat lo vent contrari de NO., y aumentat la marejada, nos vejerem precisats á donar fons á dos quarts de dotze del matí, prop d' una illa que 's mira com lo punt mitj de la travessía de Suez á Djedda, y hont se venera lo sepulcre d' un sant nomenat Scheih Morgob. Desde'l barco descubría la capella, la qual es meytat casa y meytat barraca.
Porta la illa 'l nom del santó, y es baixa, petita, composta de sorra y rodejada d' esculls, com totas las demés illas Hamara.
D' un pas del sol vaig observar la latitut25º 45' 47" N., per una bona observació, la qual confirma la latitut que m' havia resultat lo dia avans, puig concorda ab la estima de la ruta ab una adició de dos minuts.
No hauria estat de més una altra observació de longitut.
Nostra aygua s' havia del tot corromput, y despedia tal fetor, que pera béurela era precís taparse be 'l nas; y fins després de molt temps d' haverla beguda conservava la boca y gola una fetor insoportable.
Dia 28.—A las cinch del matí navegava la escuadra ab un ventet, que al cap de duas horas pará del tot: sufrirem no obstant sumsadas molt molestas, las quals m' ocasionaren una indisposició bastant forta.
Havent refrescat lo vent contrari després de mitj dia, ferem bastant camí corrent bordadas per la cuarta NO. Eran dos quarts de cinch de la tarde quan fondejarem en lo port de lo Wàdjih, sobre la costa d' Arabia.
Dit port es petit, mes hermós y ben resguardat entre turons. Es l' únich paratje de la costa hont se troba bona aygua potable. Al arribar allí vaig veure una especie de mercat públich pera la venda d' aygua, reduhit á gran número d' árabes, homes y donas, y camells, ab molts de bots plens d' aygua, colocats en renglas á la vora del mar.
Estavan en lo port los altres daos que 'ns precedian desde dos dias avans; mes lo restant de la flota havia quedat enderrera; únicament nostre dao, que era més veler, pogué arribar aquell dia.
Durant lo mateix haviam passat prop de diferentas illas, que no semblan de la mateixa naturalesa que las precedents, puig s' hi veuhen terra, rocas y montanyas.
Dia 29.—Vaig fer bonas observacions, que 'm donaren per latitut en lo Wadjih 26º 13' 39" N.
Continuant bufant ab violencia 'l vent NO. y la mar molt forta no 'ns alcansaren aquell dia més que tres daos dels ressagats; nos fou, donchs, indispensable esperar anclats l' endemá.
Dia 30.—Retardá encare la arribada dels altres daos una terrible borrasca del NO. que durá tot lo dia.
En aquells dias de descans havia jo recullit diferents objectes de historia natural; mes haventho advertit mos ignorants companys de viatje, comensavan á concebir sospitas sobre son objecte y fi; per lo tant me calgué deixarho corre.
Dias 1 y 2 de Maig.—Arrivaren per fi 'ls demés daos, ab lo qual esperavam continuar nostra ruta l' endemá; mes regnant encare ab forsa lo vent contrari, 'ns obligá á permaneixer al áncora.
Dia 3.—Finalment doná vela tota la flota, poch avans de las cinch del matí, dirigintse al NO., y fondejá á mitj dia prop d' un escull.
Dia 4.—Allá á la una del matí ja caminavam ab petits vents variables, interromput per calmas, fins que fixantse 'l vent al ONO. favoresqué nostra marxa fins á mitj dia, hora en que tots los barcos anclaren en lo port de Demeg, sobre la costa d' Arabia. Nostra ruta havia sigut generalment cap al NO., y propera á la costa. Haviam sortit per fi d' aquells terribles esculls, que durant gran part de la navegació amenassavan engolirnos á cada instant.
Lo port de Demeg es excelent, ben tancat, y voltat de montanyas que 'm semblaren argilosas y s' extenen fins á la vora del aygua. Se veuhen en las terras properas algunas plantas, mes en curta cantitat.
Se presentaren alguns árabes y donas pera vendrens moltons. Me digueren que tots son gent dolenta.
Dia 5.—Molt dematí issarem vela ab vent contrari, lo qual reforsá en termes que 'ns vejerem precisats á fondejar á las vuyt del matí en un petit port de la costa d' Arabia, voltat d' esculls, qual nom es Libeyot.
Lo pas del sol me doná per latitut 26º 28' 25" N.; mes tinch poca seguretat en dita observació.
Dia 6.—Lo convoy se feu á la mar á un quart de cinch del matí en direcció del ONO.; mes las calmas y vents contraris no 'ns permetian fer molt camí. A mitj dia anclarem en lo port de Zuida, sobre la costa d' Arabia.
Passarem prop d' algunas illas montanyosas. La part de la costa hont darem fons forma una gran badía. Las montanyas arriban fins á l' aygua; mes en lloch de ser com las altras, altas y punxagudas, son d' y una alsaria mitja, rodonas y cubertas de terra vejetal.
Del pas del sol resultá per latitut 26º 36' 34" N. Dita observació es bastant bona.
Dia 7.—Eran las duas del matí quan aixecarem áncora; mes després d' una calma que durá fins á las sis, moventse lo vent contrari com los altres dias, tinguerem que correr bordadas fins á la una, en que darem fons prop de las illas Naamàn.
Dia 8.—Se continuá la ruta á la mateixa hora poch més ó menos que 'ls dias precedents, ab calmas y vents contraris. A las nou maná nostre capitá tirar l' áncora al costat d' una de las illas Naaman, pera reclamar dels habitants una llanxa que li havian robat en son viatje anterior. Després d' una hora de disputar, lo pagaren ab bonas paraulas, y continuarem lo viatje. A las duas de la tarde anclarem algunas millas més avall en paratje obert é incómodo á causa de las sumsadas de la embarcació.
Lo terrer de las illas Naaman ó dels Avestrussos sembla argilós y calís, interpolat ab turons; y ofereix molt bons surgiders. Los habitants viuhen en tendas; mes la vegetació es débil y l' aygua escassa.
Dia 9.—Ja estavam en mar á las quatre del matí, ab temps calmós, al qual succehí un vent contrari y violent. La mar se mantingué grossa fins á las set: llavors lo vent se dividí en diferents fils ó ratxas paralelas; de manera que nostra flota, formada en renglera, presentava l' espectácle més singular: un dao corrent á tota vela, y altre en calma absoluta, y aixís alternativament sobre tota la línea, hont la distancia d' un dao á altre no excedía de duascentas toesas. Durá lo fenómeno prop d' una hora; fins que fixantse lo vent al ONO. poguerem seguir la ruta. A un quart d' una fondejarem devant de Kalaàt lo Moïlah, alcassava ó cuadrat de murallas, qual fatxada tindrá unas cent toesas, ab quatre torras en los ánguls, y una en mitj de cada costat.
Compren aquell cuadrat un miserable poblet y una mesquita. No hi ha allí altra aygua que la de pou, y no obstant es molt bona. Hi ha també bestiar boví, viram y plantacions de palmeras al voltant de la muralla; los encontorns no son sinó un desert completament arit, cercat per altas montanyas de roca pelada.
Conservan los habitants algunas pessas d' artillería, residuos de sa antiga independencia. A nostra arrivada arboraren lo pabelló roig, y 'l mateix feu nostra escuadra. Vingueren diferents á visitar á nostre capitá; mes havent unas llanxas desembarcat alguns homes de la tripulació pera fer aygua y comprar queviures, nos costá molt y molt lo persuadirlos d' obrir la porta de la muralla: tan desconfiats son. Se queixan amargament dels wehhabis. Lo sultá Saaud los ha somés á son domini com als demés pobles d' Arabia, y al pago del delme; mes no te cap empleat en la població.
Forma la costa en aquell paratje una espayosa badía, qual fons ocupa l' alcassaba.
Aquell dia vaig ovirar novament las montanyas d' África, las quals colocan las cartas, per lo menos las que jo portava, á vuytanta millas de Kalaat lo Moilah, encar que en realitat es molt menos la distancia. Anomenan los árabes á la terra d' Africa Berr l' Aàjami, y al Arabia Berr l' Aàrab.
Trovantme á mitj dia sobre tres millas al SSO. de Kalaat lo Moilah, vaig lograr per latitut, observant lo pas del sol, 27º 25' 51"; mes comparant aquest resultat ab las cartas, lo vaig trobar tan desbaratat, que m' entraren duptes tocant á la exactitut de ma observació.
Dia 10.—Se verificá nostra sortida á las duas del matí ab vent fluix; á dos quarts de set se mogué una ventada de NO., á la qual seguí calma absoluta una hora després. Se succehiren brisas variables fins á la tarde, y allá á las cinch se doná fons en la illa Scharm. Nostra ruta havia sigut primer en direcció del NO., y després al O.
Trovantme exactament al E. del cap Ras Abumohamed, y algunas millas al ONO. de Kalaat lo Moilah, vaig observar lo pas del sol, y vaig obtenir per latitut 27º 49' 55" N. Aquesta operació y la vista del cap dissiparen mos duptes sobre la observació de la vigilia, la qual en consecuencia es exacta. Ab aquest motiu faré observar que en las cartas hi ha un erro de més de mitj grau en la posició de Kalaat lo Moilah.
Segons altra observació, las montanyas que vegí lo dia avans no perteneixen á la costa d' Africa com indican los mapas, sinó á la terra de Tor, y están adherents al cap Mohamet en l' Arabia. Tan considerable erro me feu perdrer tota la confiansa en las cartas del país que jo portava.
La illa Scharm, hont fondejarem, tenint al O lo cap Ras Abumohamed, está situat á la embocadura del Bahar l' Arkaba ó bras del mar Roig que s' interna en l' Arabia. La illa, composta de turons, conta sols ab alguns pobres habitants.
Dia 11.—Se comensá á maniobrar á la una del matí. Durant la operació caygué un dao sobre nosaltres, y topant contra nostra popa, feu á trossos y se 'n emportá tota la part superior: per fortuna la inferior quedá tota intacta. Reparat lo mal del millor modo possible, ferem vela cap al O. No tardá en aixecarse una borrasca; la mar s' esvalotá, y nostra situació se feu perillosa en un barco sense coberta, en una nit tenebrosa, y á gran distancia de las terras, puig atravessavam encare 'l Bahar l' Aakaba.
Clarejá per fi; mes l' atmósfera y 'l mar continuavan en una violenta agitació. A las nou del matí la flota estava devant del cap Ras Abumohamed, que separa lo Bahar l' Aakaba del Bahàr as Suez ó bras de mar que va á Suez. Doblarem lo cap á trenta peus de distancia solsament, y desseguida 'ns allunyarem acostantnos al SO., pera passar los esculls que 'l rodejan per aquella part; mes los forts cops de mar que pujavan per la proa inundavan los barcos, y no portavam bomba; per lo qual calia treurer l' aygua ab galledas, passantlas de má en má. Semblant medi no bastava pera alleugerirlos de la desena part del aygua que entrava. Corriam perill inminent de morir, quan poguerem fondejar entre algunas rocas á flor d' aygua, hont esperarem fins á las duas de la tarde. Calmant un poch la violencia de la borrasca, tornarem á navegar cap al NO., entre milers d' esculls y banchs, y anarem á fondejar á las cinch de la tarde en una rada de la costa d' Arabia, hont hi ha un excelent surgider.
Dia 12.—Tot just comensá á apuntar lo dia s' aixecá una furiosa tempestat. La violencia calmá després alguna mica; mes haventse sostingut lo mal temps fins á mitja tarde, 'ns obligá á passar lo dia en dita rada qual nom es Ben Hhaddem.
Lo mateix dia fou quan vaig veure realment la costa d' Africa, la qual presenta per aquell costat altas montanyas.
Tots los daos, tant los que 'ns havian pres la delantera, com los que quedaren enrera, arrivaren successivament á reunirse á la flota.
Dia 13.—Comensava á serme ja en extrem enutjós lo viatje. Lo 13 moriren quatre homes en un dao del scherif; altre en mon barco, á més de tres que estavan malalts de cuydado, y no volian pendre cap remey, per consecuencia de son sistema de fatalisme, de que acabava de ser víctima son company. Al mateix temps tenia jo de cuydar alguns malalts y dos ferits, á saber: mon capitá, que havia rebut una forta contusió en la cama, y 'l d' altre dao, ferit greument en la planta del peu. Un y altre ferit s' anavan curant. Ab tot aixó mon botiquí s' acabá.
En aquell dia nos atrapá altre barco que quedá enderrera; altre havia topat contra un escull, obríntseli un gran forat. Al arrivar á la cala venia ja mitj ple d' aygua; tot seguit fou descarregat pera arreglarlo.
Lo temps se mantingué fort ab un vent de NO. Hi havia en la flota molts malalts; los queviures s' acabavan, y la terra vehina no era sino un horrorós desert. Mon capitá tragué dels altres barcos quatre mariners pera reemplassar al mort y als malalts.
Dia 14.—Després de reparar lo dao averiat, se doná vela á las vuyt del matí, á pesar d' un vent en extrem fort y mar plena d' esculls, que ab prou feynas deixan pas á las embarcacions; en fi arribarem á un port nomenat Gadiyàhia.
No vaig trobar en terra més que un sol del tot arenós, sense vejetació, petxinas, ni pedras. Las montanyas están á mitja lleuga de distancia, y la ciutat de Tor a sis lleugas d' aquell surgider.
Arribaren diferents árabes ab camells pera trasportar los passatjers que volguessin anar á Tor per terra.
Dia 15.—Una horrorosa borrasca del NO. nos obligá á permaneixer allí tot lo dia.
M' havia ofert mon capitá 'l dia avans, per si volia anar á Suez per terra, procurarme quatre camells, y tots los medis de seguretat pera mon viatje.
Al principi vaig pensar diferir l' aprofitarme del oferiment fins á arribar á Tor, á fi de conservar lo temps del rellotje, que seguia desde Kalaat lo Moilah, y fixar en Tor la diferencia de la longitut cronométrica; mes vejent que 'l temps se posava cada dia pitjor, y que si seguia viatjant per aquella mar, dintre de poch ja no podria seguir mos cálculs ab lo temps del rellotje me vaig decidir á anar per terra.
Be hauria volgut visitar lo Djebel Tor, Tur Sinina ó montanya Sinaí; mes las dificultats me determinaren á sortir la mateixa tarde, montat en un camell, acompanyat de dos de mos criats, un cuyner y un esclau, montats aixís mateix en quatre camells. Deixant en lo barco lo restant de ma gent y equipatje, vaig dar ab alegría l' últim adeu al mar.