Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/I
A 2 de Mars de 1807, després de donar los set toms á la casa de Deu, y resar las oracions particulars de despedida devant dels quatre ánguls de la Kaaba, en lo pou de Zemzem, en las pedras d' Ismail y en lo Makam Ibrahim, vaig sortir del temple per la porta Beb-l' udàa; lo qual es de felís auguri, perque 'l profeta sortia per ella terminada sa pelegrinació, y vaig sortir de Meca á dos quarts de sis de la tarde pera tornar á Djedda.
Anava dalt d'una schevria, que portava un camell, lo mateix que á ma arrivada.
Aixís que vaig sortir de la ciutat, los árabes que m' acompanyavan se pararen y comensaren á disputar terriblement més d' una hora y mitja; per fi allá á las set se posaren á caminar.
Estava lo cel plé de núvols, que interceptavan del tot la claror de la lluna; de manera que rodejat de la més negra fosca m' era impossible distingir los objectes.
A las quatre del matí nos detinguerem en un aduar de barracas nomenat Hhadda. Lo camí estava cubert de gran número de pelegrins que com jo tornavan á sas casas, ab sos camells y equipatjes.
Lo 3 de Mars, mentres estavam acampats en lo Hhadda, lo termómetro de Reaumur, á la sombra y al ayre lliure, marcá 24° ½ ab un vent O. Corrian per l' ayre uns nuvolets prims y aislats. A tres quarts d' una marcava al sol 45° ½, es á dir, mes de la meytat del calor del aygua bullint: tal es lo clima d' aquells paissos, quals desgraciats habitants se veuhen condempnats á viure com en un forn.
Sols vaig poguer recullir á Hhadda duas plantas y algunas pedras.
A las tres de la tarde vaig sortir ab la caravana tot y no trovantme be, seguint en general la direació del O. Després d' haver caminat casi tota la nit vaig parar, mes sense desmontar, pera esperar lo dia; y poch després de sortir lo sol vaig entrar á Djedda.
Resultava, donchs, que haviam fet lo camí de la Meca á Djedda en vintitres horas de pas de camell. Tenia molt interés en observar la diferencia de longitut cronométrica entre una y altra ciutat, y al efecte havia preparat á la Meca las corresponents observacions. Desgraciadament se 'm pará 'l rellotje pel camí: igual accident me passá al anar á la Meca, perque es impossible sufreixi un rellotje las batzegadas del camell sense espatllarse.
Ni jo mateix estava á proba de tals moviments, puig havia sufert durant la marxa vuyt ó deu violents vómits de bilis.
En la matinada del 4, á pesar de ma indisposició, vaig pendre algunas distancias de la lluna al sol, en una circunstancia interessant, per trobarse la lluna al O., mentres en mas observacions anteriors, fetas á Djedda, s' havia mantingut constantement al E.
Mentres vaig estar á la Meca sols hi hagué un eclipse del primer satélit de Júpiter, y 's verifica lo matí del 22 de Febrer. A fi d' observarlo vaig pujar á una montanya propera, puig lo fenómeno devia comensar poch després de la sortida del planeta; pero altra montanya més alta, que 's veya al lluny, m' amagá l' astre fins passat l' eclipse. En atenció á dit accident sols está determinada la longitut de la Meca per distancias llunars; mes los resultats han sigut comprobats per moltas observacions presas á dreta y esquerra.
Vaig observar aixís mateix á Djedda lo 17 de Mars una emersió del quart satélit, y una inmersió del primer. Aquestas excelents observacions, combinadas ab las de las distancias llunars que vaig fer la primera vegada donaren per longitut de Djedda 45º 54' 30" E. del observatori de Paris. Per gran número de passatjes comprobats y combinats ab mas observacions precedents, la latitut de Djedda es definitivament 21° 32' 42" N. Molts azimuts solars, combinats ab los que vaig observar anteriorment, donaren per declinació magnética 10° 8' 18" O.
Pretenen que dita declinació es a Mokha8° 30'; y en l' estret de Babel Mandel7° poch més ó menos. Jo m' he assegurat que á Suez es de 13° 30': resulta, donchs, que segueix una disminució constant tot lo llarch del mar Roig en la direcció del SE.
En aquell pais, rodejat de deserts de sorra, son escassos los dias plujosos, excepte en l' equinocci de tardor, en qual época son las plujas bastant abundants pera omplir las cisternas.
Los vents regnants en la costa de Djedda son casi sempre del N., excepte en los mesos d' Agost, Setembre y Octubre, en los quals passan á la quarta del S.
Despedits los soldats turchs de Djedda, lo mateix que 'ls de la Meca, deixavan la terra santa; quedant sols á Djedda los artillers. Vaig veure embarcar ab las banderas desplegadas y á só de tambó doscents soldats que enviava lo schenf á la costa d' Africa á cobrar las contribucions.
Lo scherif posseheix á la costa d' Africa la illa de Sauaken, anomenada per los geógrafos Suakem; hont hi ha un bon port. Posseheix ademés Messua en la costa d' Abisinia, y algunas altras illas, en nom del sultá de Turquía.
D' orde de Saaud s' havia suprimit á Djedda, com á la Meca, lo nom del sultá de Constantinopla en la oració del divendres que 's fa á la mesquita.
Havia arribat á Djedda lo kadí wehhabi pera administrar la justicia en nom de Saaud, al mateix temps que 'l gobernador negre, esclau del scherif, continuava gobernant la ciutat en nom de son amo. Aquesta barreja d' autoritats no deixá de produhir lo mal efecte que tal volta ja presumía lo sultá Saaud. Dit kadí, segons me digueren, es del rito hanbeli. No obstant pretenen algunas personas que 'ls wehhabis no admeteixen tal diferencia de ritos. Tal es la incertitut de las noticias que s' adquireixen dels naturals del país.
Ademés dels muddens ó cridayres públichs, que cridan al poble a la oració desde dalt de las torras de las mesquitas, los wehhabis han establert á Djedda altra classe de convocadors, que podrian dirse executors pera obligar als fidels á anar al temple. A la hora assenyalada van per los carrers cridant: Anem á la oració, á la oració. Empenyen á tots los que troban pera obligarlos á caminar á la mesquita, y obligan als menestrals y comerciants á abandonar sas botigas, tallers y magatzems, pera assistir á la oració pública cinch vegadas al dia, com prescriu la lley. També cridan molt abans de la albada, fent un soroll espantós per los carrers, pera obligar á tothom á aixecarse y acudir al temple. ¡Quín zel tan ardent! Sense cap dupte es més pur que 'l d' aquells pobles, los quals á la mateixa hora mouhen un soroll infernal ab sos timbals, pera despertar als casats; en aquestos tot es materia; allí tot esperit. Tal vegada tinga la crida per los tambors un orígen relligiós com lo dels convocadors wehhabis, que probablement acabará per degenerar en lo mateix.
Lo vestit d' aquestos es molt senzill: van casi nusos, sense més que uns curts calsotets blanchs y un mantell doblegat y tirat a la espatlla, ab un gruixut bastó á la má. Vaig saber que á la Meca ja s' havian introduhit los despertadors pera obligar al poble á acudir á la mesquita; mes á Djedda regna major moderació; puig no més fan que cridar, reganyar y empenyar als que troban; per lo menos aixó es lo que vaig poder veure desde las finestras que donavan á la plassa.
Durant ma permanencia á Djedda arribá de Bengala un gran barco, de port de corbeta ab pabelló vermell mussulmá, armat de vint pessas d' artillería y carregat d' arrós. Lo comers reb cada any quatre ó cinch barcos d' aquesta classe, que portan arrós y altras produccions de la India.
Dissapte 21 de Mars (dia del equinocci), poch després de pondres lo sol me vaig embarcar en una especie de llanxa, nomenada en lo país sambok. Després d' una hora y mitja de giradas entre 'ls banchs de pedra, que forman en aquella badía una especie de laberinto á flor d' aygua, vaig arribar al barco que devia conduhirme á Suez: era un dao com lo que m' havia dut á la anada.
Dia 22 de Mars.—Permanesqué anclat tot lo dia casi á la boca del port.
Observant la latitut, vaig lograr per resultat 21º 36' 11" N. Djedda quedava á unas tres millas y mitja al SE. ¼ S.; y teniam quatre brassas y mitja d' aygua sobre fons de sorra.
Navegavan altres dotze passatjers pelegrins turchs ó árabes en lo barco, lo qual anava molt carregat de sachs de café.
M' havia reservat pera mí tot sol la cambra de popa, y mos criats ocupavan lo cos del barco.
Lo temps se mantingué seré y molt cálit; lo termómetro que tenía al camarot pujá als 23° y ½ de Reaumur. Lo vent era favorable, mes l' arraix ó capitá no evacuá sas diligencias fins á las nou del vespre: aixís que arribá á bordo maná disposar la sortida.
Dia 23.—Aixecá l' áncora á dos quarts de cinch del matí, y feu remolcar lo bastiment al través d' una infinitat d' esculls que tancan la entrada del port, y dels que no 'ns vejerem desembrassats fins á las vuyt.
A mitj dia reforsá 'l vent del O., y tirarem l' áncora á dos quarts de duas en un mal fondejador, nomenat Delmaa.
En lo mateix lloch hi havia altres cinch daos que feyan lo mateix camí que nosaltres.
La mar estava esvalotada, y nostre barco rebia terribles cops del trángul.
Dia 24.—A las quatre de matinada issarem vela, y á pesar de no ser molt favorable 'l vent, los barcos caminavan bé.
Ferem la major part de nostre camí per una especie de canal d' unas duas lleugas d' ample, ab direcció cap al N., entre la costa d' Arabia y una línea d' innumerables esculls que ocupan tota la superficie del mar fins á perdres de vista: dits esculls se troban tots sens excepció á un mateix nivell, y escassament los cubreixen sis polsadas d' aygua; las onas s'hi estrellan ab fúria; mes en lo restant del canal está l' aygua tan tranquila com en un riu.
A mitj dia passarem per devant de Tual, poblet al entorn del qual s' hi veuhen alguns arbres. Mas observacions me donaren per latitut 22º 5' 46" N. No surto no obstant responsable d' un ó dos minuts d' erro. A las duas se fondejá sobre vuyt millas al SSO. d' altre poblet nomenat Omelmusk, qual longitut cronométrica es, segons mas observacions, de 36° 31' 0" E. del observatori de Paris; mes la irregularitat de mon rellotje en aquella ocasió pot molt be haverme enganyat d' un minut de temps, ó d' un quart de grau en longitut.
Lo passatje de Marte 'm doná per latitut 22º 13' 0 N. Dit fondejador es excelent, encare que dista de terra més de duas millas.
Dia 25.—Permanesquerem allí tot lo dia. La embarcació, que anava bastant carregada, ho fou encare més per una adició de trescents quintars de café, que s' havian extret de Djedda sense pagar drets, y 's portaren á bordo en llanxas. Perteneixian segons digueren á Sidi Alarbi Djilani, principal negociant de la ciutat y amich meu. En efecte vaig rebre per medi d' un d' aquells barcos una carta de dit personatje, en la qual me recomenava á un de sos amichs resident á Medina. Ab aquest aument lo barco 's vejé molt carregat y feu molta aygua.
Alguns altres barcos reberen recárrech de contrabando en aquell fondejador, hont teniam onze brassas d' aygua sobre fons de llot.
Vaig observar lo pas del sol, alcansant per resultat de latitut 20° 18' 11"; lo qual confirma la que ja havia obtingut per lo pas de Marte.
Hi havia entre nosaltres y 'l continent una illa elevada y de bastanta extensió. Lo capitá saltá á la llanxa ab xarxas y torná ab alguns peixos.
En aquell paratje la costa es baixa, fins á una lleuga terra endins, hont comensa una serra de montanyas altas y encingladas, aisladas unas d' altres. Se descubreixen alguns bosquets, y arbres plantats arreu; mes las montanyas semblan del tot despulladas de vegetació.
Lo cel sempre estigué tapat. Per la tarde reforsá 'l vent, y mar enfora semblava haverhi una furiosa tempestat, mentres allí hont eram estava tranquil del tot.
Dia 26.—A pesar del vent N. que contrariava nostra direcció, nos ferem á la vela: la mar seguia grossa, y 'l vent fort; nostre barco sufria molt á causa del excessiu cárrech. Se trencá l' antena d' altra de las embarcacions, y 'ns vejerem precisats á tornar á Omelmusk.
Lo capitá descarregá una mica lo barco, fent passar vint sachs de café á altre dao; mes fins aixís feyam bastanta aygua, y 'm semblá convenient que traguessen més carga.
Vejerem arribar successivament altres barcos de Djedda, que vingueren á fondejar prop de nosaltres al pondres lo sol, seguint la mateixa ruta. Llavors formavam un convoy de deu daos, sense contar altres barcos més petits.
Encare que seguí lo temps seré, l' estat de ma salut no 'm permeté fer observacions.
Dia 27.—A dos quarts de cinch nos ferem á la mar ab vent contrari.
A mitj dia 'ns trobavam á sis millas al SSO. de Dunibatz, poblet en la costa d' Arabia; lo pas del sol me doná per latitut 22° 31' 5" N.: de consegüent la latitut de Dunibatz deu ser22° 34' 0" N. A las duas de la tarde entrarem en lo port d' Arabog.
Vaig fer portarme á terra, hont vaig recullir petxinas y plantas marinas.
Estant l' horisont tallat per una linea de barcos, me fou impossible observar la latitut en lo mar. Hi ha á Arabog alguns jardins, d' ahont me presentaren sindrias y carbassas. Hi ha molts arbres al vol de la població, situada á duas lleugas de distancia de nosaltres.
Dia 28.—Vaig saltar á terra allá á las quatre del matí, duyentmen lo telescopi, y vaig observar perfectament una inmersió del tercer satélit de Júpiter, que 'm doná per longitut d' Arabog 36° 31' 40" E. del observatori de Paris.
Eran las sis quan nos ferem á la vela casi sense vent, dirigintnos tot seguit cap al O., y després cap al OSO., fins que cessant absolutament lo vent, fou precís fer remolcar los daos per las llanxas. A las deu se mogué un vent de O., que feu cambiar de rumbo al NO. A mitj dia vaig obtenir per latitut 22º 38' 14" N.
Després de caminar tot lo restant del dia cap al NO. fins á las quatre de la tarde, se tirá l' áncora en lo fondejador de l' Hhabt, qual longitut cronométrica vaig trobar 36° 18' 45" E. de Paris.
Las latituts observadas per mí aquell dia y l' anterior no presentan entre sí més que 7' 9" de diferencia, y la estima de las rutas me donava ab bastant aproximació la latitut d' Arabog, que crech se troba casi en lo paralelo de ma observació de dit dia, salvo un minut d' error.
Per la tarde passarem devant de Meschtura, á lleuga y mitja de l' Hhabt, segons me digueren.
Dia 29.—Se continuá lo viatje á quarts de cinch del matí ab ventet fluix, seguit ben prompte d' una calma total: fou forsós remolcar tots los barcos com lo dia abans, fins á las deu que s' aixecá un bon vent de O.
Feyam ruta al NO. entre un laberint d' esculls y banchs de pedra á flor del aygua, estant algun d' ells tot just dotze á quinze peus distants un de l' altra. Se passaren després uns canals, qual amplada seria de cinquanta á xeixanta peus. A las sis del matí topá 'l barco contra una roca; afortunadament lo vent era fluix y sa marxa molt pausada.
Nos manteniam sempre á duas ó tres millas de terra; y tot lo que 's descubria de la superficie del mar estava sembrat d' esculls y banchs de pedra á flor d' aygua.
A mitj dia vaig pendre la latitut, y resultaren de ma observació 23° 21' 44" N.: llavors quedava á deu millas al SSE. lo cap Ras Abiad á la costa d' Arabia.
Continuá 'l barco son viatje al NO. ab un bon vent de O., y havent passat lo trópich, fondejá devant d' Algiar entre esculls, poch abans de las quatre.
Haviam disfrutat á mitj dia lo singular espectacle d' un combat de peixos. Trobantse 'l mar tranquil, presentava en un círcul de cent á cent vint peus de diámetro, un bullidor soptat, acompanyat de brumera y gran soroll. Durava mitj minut, y 'l mar tornava á sa tranquilitat; mes després comensava de nou la mateixa escena. Fora y al voltant del gran círcul se notavan durant lo bull molts punts, lo qual indicava los combats parcials é individuals. Dits bulls s' extenian á crescuda distancia del camp de batalla. Lo barco passá per la vora del círcul en lo moment del atach: per desgracia era precisament la hora de mitj dia, mentres jo observava lo pas del sol: forsat á escullir entre un y altre objecte, vaig donar la preferencia á l' astronomía, y vaig malograr d' aquest modo la ocasió d' observar lo geni belicós d' aquells animals. Vaig saber no obstant per mos companys de viatje, que havian vist combatre innumerable munió de peixos llarchs d' un peu.
Mentres passava aixó, se vejeren acudir de tots los punts del horisont y d' inmensas distancias, una infinitat de pollas d' aygua ó aus marinas del tot blancas, que volejavan sobre 'l camp de batalla á sis ó vuyt polsadas demunt del aygua, sens dupte á fi d' aprofitarse dels peixos morts, ó dels petits encare vius. Aixís seguian, y 'l combat encare durava quan los perderem de vista.
Dia 30.—Aixecarem l' áncora á mitja nit; mes continuant sempre la calma, las llanxas remolcavan als daos per intérvals, y nosaltres adelantavam ab molta lentitut. A las deu del matí s' aixecá un vent S. Vaig descubrir á mitj dia la ciutat de l' Ienboa, y abordarem á ella felisment á tres quarts de duas.
Tenia vivíssims desitjos de passar á Medina á visitar lo sepulcre del profeta, no obstant la absoluta prohibició dels wehhabis. Lo pas era arriscat; no obstant vaig poder determinar á diferents pelegrins turchs, y alguns árabes mogrebins á córrer ab mi los perills del viatje.
Com mon capitá tenia tota sa familia á l' Ienboa, hont tota la flota devia fer una escala d' alguns dias, vaig quedar ab ell que estaria de tornada dins de vuyt ó nou.
Desitjava al mateix temps fixar la posició geográfica de Medina; mes s' acostava la lluna nova, durant la qual no 's poden observar distancias sino fins al matí del 4 d' Abril; y encare en aquest dia es tan débil, que es més que difícil atráurerla per reflexió á la ullera del círcul. Encare 's podian observar també dos eclipses de satélits; mes lo primer devia verificarse al matí del 2 d' Abril, y l' altre al del 9; de consegüent m' era impossible observar un ni altre á Medina; puig lo viatje d' aquesta ciutat al Ienboa es de quatre nits. Me veya privat igualment d' observar la diferencia cronométrica entre Medina y 'l Ienboa, perque no hi ha rellotje capás de resistir als moviments del dromedari ó del camell. No 'm quedava, donchs, cap medi de lograr la longitut de Medina; y confesso que 'm causava verdaderament pena tal reunió de privacions.
Vaig enviar tot seguit á buscar los dromedaris, á fi de fer més prompte mon viatje; mes á pesar de tota ma activitat, me fou impossible sortir fins á la nit següent. No vaig endurmen més que una petita maleta ab instruments y sols tres criats m'acompanyavan, quedant en lo barco 'ls demés junt ab mon equipatje.