Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/XVII
Molts autors han escrit la historia dels soberans d' aquells paissos que forman avuy dia l' imperi de Marroch. Entre las que han escrit los autors europeus, m' ha semblat sobre tot apreciable la de M. Chenier, encarregat de negocis del rey de Fransa prop del emperador de Marroch.
Se sab que desde Muley Edris, que vivia en lo sigle segon de la hégira ú octau de la Era cristiana, los regnes de Marroch, Fez, Mequinez, Sus y Tafilet, foren gobernats per varias dinastías, sempre enemigas entre sí, fins que 'l scherif de Yemboa, Muley Schèrif, s' establí á Tafilet, conciliantse per sas virtuts la estimació de tots los pobles, los quals s' apressaren á sometres á sas lleys.
Son fill Muley Ismaïl, que ocupá 'l trono després de moltas guerras, y son net Muley Abdalla, feren notables y odiosos sos regnats per las horribles crueltats que exerciren. Muley Mohamed, més polítich que sos predecessors, fou menos crudel, mes no menos avaro. Lo sultá actual, Muley Soliman, es lo més moderat de quants scherifs han ocupat lo trono fins avuy.
L' imperi de Marroch no posseheix constitucions ó lleys escritas. Lo modo de succehir al trono está determinat, de manera que abans de lograr l' imperi cada soberá te que combatrer á sos germans y altres pretendents, los quals per son costat arman los pobles en favor seu; en termes que la mort d' un primpcep marroquí porta sempre la de cent mil homes.
Muley Soliman, sultá actual, té tres germans, que son: Muley Abdsulem, lo más gran de la familia; Muley Selema, qui després d' haver combatut contra son germá y sigut vensut per éll, s' ha retirat al Caire, hont arrastra una existencia miserable, y Muley Moussa, que resideix en Tafilet, y allí passa sa vida en lo més gran desordre.
Muley Soliman está bastant instruhit en la ciencia de la relligió, puig es fakih ó doctor de la lley: per aixó es més devot que 'ls demés y passa gran part del dia en oració, vestint ordinariament un hhaik bast, menyspreant tota mena de luxo, é inspirant semblant esperit de relligiosa rigidés á sos súbdits. Aixís es, que a escepció de Muley Abdsulem y jo, casi no hi ha ningú que s' atreveixi á desplegar ó manifestar la més lleugera apariencia de luxo.
A consecuencia d' aquest principi, ab prou feynas se vejé Muley Soliman tranquilament assegurat en lo trono, després de vensuts sos germans, un de sos primers cuydados fou manar arrancar totas las plantacions de tabaco que existian en l' imperi, y ab las quals se mantenian alguns milers de familias. Encar que la lley no prohibeix expressament l' ús del tabaco, com lo profeta no 'n gastaba, los rigoristas casi ho miran com una profanació. No obstant Muley Abdsulem ne fa bastant ús, y 'l mateix Muley Soliman també una vegada que altra. Entre los habitants te poch ús, fora dels ports y la gent de mar.
Lo mateix principi es també causa de la repugnancia que té en comerciar ab los cristians. Está sempre temerós de que las relacions ab los infidels acabin per corromprer y pervertir als fidels creyents. Semblant modo de veure las cosas, fá tan difícil tota relació comercial, que hi ha personas que podrian carregar convoys enters de grá, y casi no tenen pera viurer per la impossibilitat de vendrel fora. Es una nació en que no existeix la propietat, essent lo sultá amo de tot, en que 'l home no té la llibertat de vendrer ó disposar del fruyt de son travall, en fi hont no se n' hi deixa gosar, ni mostrarlo á sos conciutadans. Ab aixó es fácil coneixer la causa de sa inercia, embrutiment y miseria.
Solimàn.
Mohamèd.
Adballà.
Ismaïl.
Scherif.
Ali.
Mohamèd.
Ali.
Jussuf.
Ali.
Hassèn.
Kàssem.
Muhamèd.
Abdulkàssem.
Muhamèd.
Hassèn.
Adballà.
Muhamèd.
Aàrafat.
El Hassèn.
Abubèhr.
El Hassèn.
Ahmèd.
Ismaïl.
El Kàssem.
Muhamèd.
Adballà el Kàmel.
Hassàn el Meschna.
Hassèn es Sèbet, fill de Ali ben Abutàleb y de Fàthma ez Zohra (la Perla), filla del profet Muhhamed.
Tafilet conté més de dos mil scherifs, que 's consideran tots ab drets al trono del Marroch, y per la mateixa rahó disfrutan d' algunas lleujeras gratificacions del sultá. En los interregnes molts prenen las armas, y com lo Marroch no té exércit propiament dit pera sofocar aquells moviments parcials, cau lo país á la anarquía.
La táctica dels Marrochs es sempre la mateixa en totas las batallas. Se reduheix á acostarse al enemich á distancia d' unas cinchcentas passas. Llavors se desplegan per un moviment sobtat, y tractan de presentar lo major front possible; després se posan á correr ab tota sa forsa, apuntant ab la espingarda. Arribant á mitj tir disparan; detenen lo caball, retenintlo fortament per la brida, y girant l' espatlla 's baten de retirada ab la mateixa lleujeresa. Tornan á carregar sempre corrent, y si l' enemich recula, continuan fent foch y guanyant terreno. Mes si l' acció s' empenya y 's té que traurer lo sabre, ¡quant gran deu ser l' embrás d' uns homes que sens cap órdre tenen cadascú en sa esquerra la brida y una espingarda, y 'l sabre á la dreta! En tal cas posan aquella davant sobre l' arsó de la sella, y d' aquest modo cada genet ocupa 'l lloch de més de dos, y queda aislat, y sens apoyo per los costats. ¡Quín seria llavors l' efecte d' una línea de batalla sobre tals escabots! Per aixó la caballería mora evita tot lo que pot empenyarse al arma blanca, fundant sa superioritat á la rapidés del atach y retirada, y en lo destres que son en manejar l' espingarda, perque 'l sabre no l' usan sino en l' últim extrem.
Se calculan las rendas del sultá en uns vint á vint y cinch milions de franchs. Com hi ha pochs empleats, y aquestos no tenen altre sou que 'l casual de son empleo y algunas gratificacions que pocas vegadas se 'ls concedeixen; com per altra part no 's necessita mantenir exércit, puig quan esclata una guerra, tot mussulmá es soldat per relligió, la major part d' aquest diner va á enterrarse en lo tresor que hi ha á Marroch, á Fez, y principalment á Mequinez.
Los únichs soldats que manté 'l sultá constantment, son los que forman sa guardia, y qual número fan pujar fins á deu mil; la major part negres comprats per éll, ó rebuts en ofrena ó pago, ó finalment, fills de negres antichs; los demés son moros trets d' una tribu que s' anomena udaïas. Part d' aquestas tropas está repartida per las provincias en destacaments, l' altra segueix al sultá. Los soldats, que son generalment de caballería, son coneguts baix lo nom de el bokhari, quin nom lo duhen pera posarse baix la protecció del imam expositor d' aquest nom, qual doctrina se segueix á Marroch.
Encar que Muley Soliman du una vida retirada y sens aparato exterior, los gastos de sa casa son bastant considerables, á causa del gran número de sas donas y fills. No pot tenir sino quatre donas llegítimas, ademés de las amistansadas; mes tot sovint las refusa pera pendren de novas. Tot seguit envia á Tafilet las donas refusadas, á quinas concedeix una pensió pera sa subsistencia. Varias vegadas he vist als habitants presentarli sas fillas que entravan al harem en calitat de serventas, y quan li agradaban eran elevadas á la categoría de donas del sultá pera ser refusadas més endevant. Muley Soliman tampoch te escrupols en pendrer duas germanas per donas. No obstant los doctors no miraban ab bons ulls aquella acció, lo mateix que la de beurer ví per la nit en l' harem, cosas prohibidas per la lley.
Lo sultá es sobri: menja ab los dits á tall d' árabe, més quan me convidava á menjar ab ell manava que 'm posessin una cullera de fusta, puig la lley prohibeix l' ús de metalls richs en la vaixella; d' aquí es que sos plats y taula no 's diferencian dels de sos súbdits. May tasta altres menjars sino los preparats per las negras del harem. No obstant en ma casa menjava lo que preparavan los meus cuyners.
Vaig anar de Marroch á Fez per lo mateix camí que havia seguit al anar á aquella ciutat. Encara que no estaba ma salut completament restablerta, vaig fer no obstant en lo camí algunas observacions astronómicas, que confirmaren mos resultats anteriors: per desgracia no 'm trobava en estat d' entregarme á un travall seguit.
En los primers dias de ma arrivada á Fez vaig tenir una discussió ab lo bajá. Pretenia aquest, que ja que m' havia despedit del sultá pera passar á Alger, devia haver marxat vuyt ó deu dias després de ma arribada; me prepará los medis de transportarme, y 'm suministrá la escolta que m' havia d' acompanyar; mes li vaig dir rodonament que encara no podia marxar, y 'm vaig detenir encara un mes y mitj. Pochs dias ans de sortir vingué á Fez Muley Abdsulem, trayentme una carta de recomenació del sultá pera 'l bey de Túnis y altra pera 'l bajá de Tarables ó de Trípoli: lo mateix Muley Abdsulem me 'n doná altra pera 'l bey d' Alger, á qui Muley Soliman no volgué escriurer, tal vegada per consideracions políticas.
Havent finalment resolt ma partida de Fez pera Alger, me vaig despedir de Muley Abdsulem y demés amichs ab més gran tristesa, que la primera vegada, puig me veyan empendrer un viatje perillós y creyan que no'ns tornariam á veure.
A tres quarts de deu del matí del dijous 30 de maig de 1805, vaig sortir de casa ab mos amichs que 'm conduhíren á la mezquita de Muley Edris, desd' ahont m' acompanyáren fins al moment de despedirnos. Tan la meva casa, com los carrers, la mezquita y sortida de la ciutat estaban plens de gent; per tots costats se 'm tiraban damunt pera tocarme, demanarme una oració, etc. Dirigintme cap al N. vaig arrivar á mitjdia al meu camp ja instalat á l' altra part del pont, sobre la vora dreta del riu Sebú, qu' es bastant gros y corre cap al O.
Dia 31 de maig.—A las vuit del matí emprenguérem la marxa: lo camí generalment se dirigeix al E.N.E., fent mil revols per las montanyas, fins á las duas de la tarde que acampárem sobre la vora del Yenaul, riu que du poca aygua y que corre cap al O.
Lo país se compon de montanyas secundarias, la major part calissas, ab algunas faixas de terra conresadas.
Entre 'ls obsequis que 'm feren los habitants dels aduars propers al camí que seguia, es notable 'l que vaig á contar. Vaig veure que 'ls noys reunits sortían á rebrem: un d' ells que anava al devant, anava vestit ab una túnica blanca, un mocador de seda al cap y un cinturó també de seda al voltant del cos, y duya un bastó de set peus d' alsaria, en quina extremitat hi havía penjada una fusta ab una oració escrita. Després de dirigirme un cumpliment estudiat, me besáren la ma, l' estreb ó lo que 'm poguéren tocar, y se 'n tornáren satisfets per demés. Quán interessant era aquella senzillesa! Las mares estavan al aguayt pera veurer la rebuda que feya á sos fills.
Dia 1.er de juny.—Haventnos posat en camí á las vuit en direcció al E., seguírem més d' una hora y mitja la vora del riu Yenaul, que corre atravessant una llarga vall. Poch temps després nos ficárem entre las montanyas y á la una passárem al gol un petit riu en quina vora dreta acampárem á las duas.
Lo terrer com lo del dia avans: la vegetació enterament seca. Vaig veure camps ab espigas, peró sols un aduar.
Lo cel estava mitj tapat; lo termómetro dintre ma tenda senyalava á las cuatre de la tarde 26º 7' de Reaumur.
Dia 2.—Nos posárem en camí a las set, seguint las direccions de moltas valls entre montanyas de regular altura; tot sovint teniam d' atravessar rius de poca aygua fins á un quart de cinch de la tarde que 's plantáren las tendas al peu de Teza, ciutat petita situada sobre una roca al peu d' altras montanyas més altas al S.O. Es molt pintoresch lo cuadro que presenta. La ciutat está voltada de murallas antigas y lo minaret de la mezquita s' enfila als núvols com un obelisch. La roca es encinglada en alguns punts y en altres está cuberta d' hermosa vegetació; sa falda plena de jardins. Per un costat un riuhet que salta, per altre diferents reguerons que cauhen com cascatas y un pont mitj enrunat, donan més interés al paisatje: é innombrables rossinyols, tórtoras y altras aucells, forman d' aquell paratje un lloch encantat. Las valls cubertas d' abundants espigas me fan creure que 'ls seus habitants son més travalladors que 'ls de las costas de mar.
Seguí lo temps seré mes ab excessiva calor fins que férem parada. Llavors se tapá d' espessos núvols. Tot just s' havian parat las tendas, comensáren á sentirse trons y caiguéren forts xáfechs.
Malgrat aquell contratemps vaig tenir la felicitat d' aprofitar un moment de sol per entre 'ls núvols, trobant la longitut cronométrica 6° 0' 15" O. del observatori de Paris.
Vaig trobar pel camí moltas caravanas árabes que venian de llevant, fugint de la miseria que regnava en son país. Se componian de tribus que s' emportavan lo que 'ls quedava del seu bestiar y tot quant tenian. L' espectacle d' aquellas caravanas dona idea de las antigas emigracions de Palestina y Egipte, produhidas per la mateixa causa.
Un cop de sol m' ocasioná dissipelas á las mans. S' inflaren molt y 'm féren sufrir fortíssims dolors.
Dia 3.—No parant aquells dolors tampoch vaig voler alsar lo campament; á mes que hi haguéren forts xáfechs y trons tota la nit y al matí següent.
Vaig observar lo pas del sol per entre núvols, y 'm doná per latitut 34° 30' 7" N.; peró no es exacta la observació.
La tarde continuá plujosa ab vent O. fortíssim y la ma esquerra seguí fentme patir molt.
Dia 4.—Los xafechs seguiren sense parar, y no 'ns deixaren posar en camí.
Dia 5.—A las vuyt del matí girarem al E., atravessant valls, pujant y baixant montanyetas per hont corria l' aygua d' alguns torrentons; á un quart de duas passarem un riu, y plantarem lo camp en l' interior d' una alcassaba ó castell nomenat Temessuin.
Lo terrer del país se compon del tot d' argila glutinosa que forma 'ls turons y valls fins á una fondaria molt gran, puig vaig veure escletxas verticals de més de quaranta peus. Penso que aquella es la mateixa capa general que per un costat va fins al camí de Tánger á Mequinez, y per altre fins á formar las montanyas de Tetuan.
En lo mateix dia trobarem una càffila ó caravana que venia de la banda de llevant, duyent un remat de més de mil cinchcentas cabras. Havian posat sobre camells una especie de pabellons ó tendas petitas, dintre de las quals hi anavan las donas y fills dels més richs de la tribu; los demés anavan al descubert. També anavan carregats molts bous ó vacas, portant lo mateix que las mulas la cárrega com los cavalls.
En la marxa s' observava l' ordre següent: lo bestiar davant, dividit en ramats de cent caps guiats per noys que procuravan tenir los uns á vint passos de distancia dels altres; en lo centre las tendas, equipatjes y la major part de las donas y noys montats en camells; finalment, á derrera hi anavan los homes á cavall ó á peu ab fusell á la espatlla, aixís mateix escampats pels costats formant la línea.
L' alcassaba hont estavam acampats se compon d' un cuadrat de murallas de quatre cents vinticinch peus de front, ab una torre cuadrada sobre cada ángul, y altra al centre de cada cara. La muralla tenia tres peus de gruixa y divuyt d' alsaria. Desde allí puja un débil parapet plé d' aspitlleras, y lo demés del gruix de la muralla es l' únich espay que queda als defensors, los quals están allí com si 's trobessin damunt d' un arbre. En lo centre de l' alcassaba hi ha una mesquita arruinada, á qual costat s' hi veuhen igualment altres restos d' edificis. Los miserables habitants d' aquella soletat s'abrigan en algunas barracas divididas en grupos de tres ó cuatre. Lo kaid de l' alcassaba, que viu en un aduar que 'n dista una lleuga, vingué á ferme 'ls honors, regalantme un moltó, ordi, llet y altras cosas.
Dia 6.—A dos quarts de vuyt del matí se dirigí ma caravana cap al E., fins á dos quarts de quatre de la tarde en que vaig manar armar las tendas al costat d' un pobre aduar, y á poca distancia d' unas ruinas ó parets informes.
Lo terrer, compost d' argila sola, oferia una vasta planura y verdader desert sense habitants, ni altra vejetació que algunas malesas ressecas del tot. A las deu passarem prop d' una gran cisterna plena d' aygua excelent, y á mitj dia atravessarem un riuhet.
Lo temps, encar que seré, se refrescá ab lo vent E.
Dia 7.—Poch ans de las set nos posarem en camí, y després d' atravessar lo riu Mulouia, ovirarem las ruinas d'una alcassaba. Vaig seguir un parell d' horas lo camí al N.E., á poca distancia del riu, y girant al E. continuarem fins á las duas de la tarde. Passarem després pe'l costat d' una inmensa alcassaba arruinada, prop de la que hi havia molts aduars, y després d' haver passat lo riu Enza acamparem á sas voras.
Lo riu Mulouia es fondo; mes l' indret per hont nosaltres lo passarem es bastant ample, y 's troba un bon gol. Son curs es al N. E., y sas ayguas, carregadas de llot, son vermellas y espessas com las del Nil; mes deixantlas reposar son molt bonas. Sos marges son baixos y poblats d' arbres per lo costat que nosaltres passarem lo dia abans.
Lo riu Enza, poch important, se sangra á més per molts canals de regar. Era un veritable plaher pera mí lo considerar aquellas senyals de la industria humana en mitj del desert. Lo riu aquí corre cap al O.
Lo terrer presenta á primera vista una continuació de la mateixa superficie argilenca deserta que havia observat lo dia avans. A las deu del matí baixarem á altre país, alternativament compost de capas argilencas y calcáreas que formavan turons. Al mitj dia passarem prop d' una montanya que 'm semblá formada de basalt, y que deixarem á la má dreta. A dos quarts de duas entrarem en un hermós país ben conreuhat, y cobert de bonichs fruyts, al mitj del qual se troba l' alcassaba, y al N. lo riu Enza, en qual marje dret ferem parada.
Lo temps se presentá nuvulós, y refrescá á causa d' un fort vent de N.E.
Aquest desert es conegut ab lo nom d' Angad. Sembla que s' exten en la línea de E.O. desde l' alcassaba de Temessuin, fins al S. d' Alger.
Dia 8.—Aixecarem lo camp á un quart de vuyt y nos posarem en camí cap al N.E., caminant en lo mateix desert. A las vuyt trobarem un torrentó d' aygua bastant bona. A dos quarts de deu lo país se aná estrenyent entre montanyetas calcáreas y argilencas. A tres quarts de duas atravessarem un torrentó, y girant al E, seguirem algun temps sa vora dreta: desde allí comensarem á veure camps de sembrat y més tart un aduar. A dos quarts de quatre se colocaren las tendas al costat d' una alcassaba y d' un aduar nomenat Aaïaun Mayluk.
Lo terrer que trepitjarem aquest dia es argilós y calcari alhora. Duas serras que vaig veure que formavan part del petit Atlas, terminan l' horisó al N. y al S.
En tot lo desert no 's troba cap animal, á excepció d' algun que altre llagardaix, aranyas, y alguns cargols morts ó dormits sobre las espinosas brancas d' alguna planta resseca.
A ma arribada los habitants celebravan la cerimonia ab un acompanyament fúnebre. Lo cos, colocat ab ostentació sobre una altura, estava rodejat d' una cuarentena de donas, las que repartidas en dos coros, cridavan á la vegada Ah-Ah-Ah. Totas las donas d' un dels coros, al pronunciar son ah respectiu, s' esgarrapavan la cara ab las duas mans, fins al punt de ferse sanch. Sis homes á caball estavan formats en rengla á son costat, mirant lo país de la tribu enemiga que havia mort al home quals funerals celebravan, y 'ls demés árabes á peu, que formavan l' acompanyament, lo rodejavan del tot.
Permanesquerem mitja hora en aquesta actitut, y las donas, després d' haver continuat lo mateix temps sos crits y esgarrapadas, se separaren del mort plorant al compás. Los homes enterraren lo cos en lo mateix lloch y cadascú se retirá sense altre cerimonia.
Lo temps, sempre fresch, continuava nuvolós.
Dia 9.—Nos posarem en camí á las sis del matí cap al N.E. A las set atravessarem un torrent, y girant al E.N.E. á las duas de la tarde, atravessarem altre torrent, entrant á tres quarts de quatre á Ouschda.
Lo terrer es aquí de la mateixa naturalesa que 'l del plá desert que havem parlat. No obstant á las vuyt del matí vaig advertir una terra vejetal bona més poch conreuhada. Las duas serras d' altas montanyas continuavan terminant l' horisó al N. y S. á gran distancia.
A dos quarts de vuyt del matí vaig descubrir al lluny, sobre una altura propera al camí, dos homes á caball armats que s' adelantavan al pas cap á nosaltres. Ma comitiva comensá á alarmarse. Jo 'ls vaig tranquilisar, y quan nos toparem vaig sapiguer que eran centinellas de la tribu enemiga que havia mort al home enterrat en Aaïaun Mayluk, y derrera d' ellas hi havia la gent armada de la tribu.
Trobarem després alguns homes que segavan blat: y tenian tots á son costat los caballs ensellats y ab bridas. Mes lluny s' ovirava gent armada. A las deu estavam en terreno d' aquesta tribu: conté l' espay d' una lleuga de diámetre, del tot conreuhada, y més de vint aduars. Sortiren quatre homes á caball y armats á reconeixens. Me demanaren una oració, y tot seguit se despediren ab cortesía. Aquesta tribu, que s' anomena Mahàïa, me semblá composta de gent belicosa. A lo que 's veu 'l sultá de Marroch te sobre ells una autoritat molt petita.