Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/VII
Disposat lo necessari pera 'l meu viatje, vaig emplear tot lo dimars 25 d' octubre en fer treurer de la ciutat tots los bagatjes, los que acamparen á cent toesas al O. de las murallas, ahont jo havia fet reunir la meva gent y equipatges. Després de feta ma oració en la mezquita y d' haver donat una abrassada als meus amichs, vaig sortir de casa á cavall, á las cinch de la tarde, en companyía del kadí que també anava montat. Tots los demés fakihs y talbers de la ciutat y alguns criats me seguian á peu. Ab aquesta comitiva vaig arribar al lloch hont havian aixecat ma tenda. Llavors se retirá tothom pera deixarme descansar.
Avans de sortir de casa, un dels fakis m' agafá 'l segon dit de la ma dreta y 'l passejá per la superficie de una de las parets del meu cuarto, fentme trassar certs carácters misteriosos pera lograr bon viatge y felís tornada.
Havia ja clos la nit quan lo kadí y 'ls altres fakihs tornaren á la meva tenda. Prenguéren lo té en companyía meva, y 'm presentáren un sopar sumptuós. També vinguéren á visitarme 'ls principals personatges y tots se retiráren á la hora de tancar las portas de la ciutat.
Lo dia fou bellíssim: pel matí senyalava 'l barómetro en la meva tenda 28 polsadas 2 líneas y mitja. La nit serena y tranquila, ab hermós clar de lluna. La meva gent havia alsat lo campament sobre una eminencia; ma tenda tenia 18 peus de diámetro en sa base y 13 d' altura. La cubrian duas telas, una sobre l' altra. Lo termómetro, tancat herméticament é iluminat per duas candelas, marcava á las nou de la nit 15°1, y lo higrómetro 85º.
Dimecres 26 d' octubre.—Al matí aixecárem lo camp, y en l' instant de montar á cavall se presentáren per última vegada lo kadí y tots los fakihs. Formáren un cercle al voltant meu: dirigíren al Etern duas oracions pera que 'm dongués felís viatge, y després d' abrassarnos afectuosament nos separárem ab las llágrimas als ulls, emprenent la marxa á dos cuarts de vuyt del matí.
Aixís que 'm trobí sol, vaig quedar en la més profonda meditació. En efecte, educat en diferents paíssos de la Europa civilisada, 'm veya per primera vegada al cap d' una caravana caminant per un país selvatje, sens altra garantía pera la meva seguritat individual que mas propias forsas. Sortint de la costa septentrional d' África é internantme en lo mitjorn, me deya á mí mateix: ¿Seré ben rebut per tot arreu? ¿Quínas vicissituts m' esperan? ¿Quín será 'l terme dels meus projectes? ¿Seré tal vegada víctima desgraciat d' algun tirá? ¡Ah, no, de cap manera! Lo gran Deu que de dalt de son trono veu la puresa de mas intencions, me prestará son auxili. Sortit de aquest estat d' abatiment, vaig dirme lo següent: Ja que Deu ab sa poderosa má m' ha conduhit felisment fins aquí á través de tants esculls, ab igual felicitat me portará al terme.
Componian la meva caravana disset homes, trenta animals y una escolta de cuatre soldats. La tenda destinada únicament á ma persona, contenia un llit, catifas, coixins, una taula d' escriure y dos petits baguls ab los meus instruments, llibres y roba de us. Lo meu bagatge, escolta y cuyna, ocupavan altras tres tendas.
Nostra vía fou cap al S.¼S.E. fins á las onze del matí en que torsárem al S.O. A la una del dia prenguérem la direcció del S.¼S.O. fins á dos cuarts de cuatre que vaig manar fer parada.
Durant la jornada haviam passat molt prop de 5 aduars, dels quals dos los componian unas casetas construhidas de tapia y pedras; los altres tres no eran sinó senzillas tendas. Aixecárem nostre campament á cent toesas d' un gran aduar de més de seixanta tendas separadas en cuatre grupos, es á dir, en cuatre familias. Las tendas son de pel de camell y 'ls desgraciats que las habitan no tenen altra industria que la de cuidar sos bestiars. No obstant, la monotonía habitual de aquell indret s' havia interromput llavors per la ceremonia de un casament, per lo soroll d' un timbal, de las dolsaynas y algunas escopetadas; mes no se sentian allí crits de donas, perque van descubertas y forman societat ab los homes. No sé á qué atribuir aquesta infracció de la santa lley del profeta que prohibeix aquest us. Mos criats me contáren també haverne vist algunas ab robas molt dolentas y casi nuas.
Lo terrer, compost de excelent terra vegetal, está cubert de plantas molt bonas pera 'l bestiar, mes inútil pera las abellas y pera 'ls botánichs, puig apenas s' hi veu una flor. Tant sols vaig poder recullirhi tres ó cuatre plantas pera 'l meu herbari.
Lo país está limitat per pujols en totas direccions. Pel costat del E se veu la cadena de las montanyas de Tetuan, que segueixen en direcció al N. avansant després fins al O., de manera que apenas distan duas lleguas de la costa occidental de África.
A dos cuarts de duas del dia atravessárem una vessant de aquestas montanyas que s' extenen fins al mar. Pel camí vaig trobar trossos de granet compacte d' un color roig de carn ab una mica de feldespat. De la cima d' aquestas montanyas se descubreix clarament lo cap Espartel al O. y una gran extensió de la costa. També ovirárem á llarguíssima distancia dos grupos de navilis de línea que pujarian á 40. Baixant cap al S. de la montanya, se troba una vasta y hermosa plana per la que hi corre 'l riu Mezcharaalaschef, que porta molta aygua, encar que 's divideix en duas brancas que passárem al gol. En aquest dia se mantingué 'l cel mitj núvol; á mitjdia bufá més fort l' ayre, refrescat per un vent del E. que 'ns molestá bastant perque estavam acampats en lo cim.
Sovint vaig trobar fonts y molt aprop del campament n' hi havia una d' aygua excelent.
A las vuyt del vespre 'l termómetro marcava al ayre lliure 14º y l' higrómetro 85º. Lo vent N.E. bufava ab violencia.
En lo camí vaig veure molt bestiar, única riquesa dels habitants; mes lo terrer era del tot erm.
Dia 27.—Nos posárem en camí á un cuart de vuyt en la direcció S.E. y duas horas després vaig girar al S.O. fins á tres cuarts de cuatre en que, trobantme sobre una altura, vaig descubrir lo cap Espartel casi exactament al N. y á cosa de unas sis lleguas lluny. Se veya 'l mar á duas lleguas y mitja cap al O. Teniam al E la serra de montanyas que 's dirigeix tres lleguas cap al S. Seguint lo camí entre 'l S y 'l S.¼S.O., perdérem de vista 'l mar, mes no las montanyas, que conservaren la mateixa distancia aparent cap á nostra esquerra, fins á las cuatre de la tarde en que vaig fer armar las tendas.
Lo terrer es de la mateixa classe que 'l que haviam recorregut lo dia anterior. Lo país se compon de vastas planas interrompudas per montanyetas y cubertas de una verdor que las faria semblants als prats de Inglaterra, si fossen conreuhadas. L' aspecte d' aquestas bonicas pradas, casi del tot abandonadas fería tant més lo meu cor, en quant en Europa y Assia, los homes reduhits á petits espays moren en part ó arrastran una existencia miserable.
Vaig trobar pel camí varias fonts molt acostadas l' una de l' altra, la major part d' aygua excelent. Atravessárem aixís mateix dos riuhets. Vaig veure diferents aduars de tendas als dos costats del camí. Alguns árabes, encare que pochs, llauravan la terra ab bous pera sembrarla; lo que hi tenian en gran número eran bens, cabras y sobre tot vacas.
Las plantas d' aquest país son las mateixas que havia recullit anteriorment, á escepció de gran número de bargallons ó palma agrestis latifolia, y falgueras.
Al matí fou lo temps bastant fret á causa d' un fort vent N.E.; mes havent mimvat cap á las deu y quedat lo cel del tot seré, tinguérem una calor sofocant. Lo sol se desplomava terriblement sobre 'l meu cap, que 'l duya cubert per lo turban y la caputxa ó alburnús. No sé com los cristians que viatjan per África ab sombreros lleugers poden resistir un sol tan fort.
Prop del meu camp hi havia un aduar, quins habitants m' oferíren llet y ordi.
La nit fou hermosíssima, molt serena y sobre tot tranquila.
Havent pres cuatre alturas de sol, vaig trobar per lo cronómetre, la longitut de 23" de temps O. de Tánger; la qual s' acostava molt á ma apreciació geodésica. Havent igualment observat lo pas de la lluna per lo meridiá, vaig trobar la latitut35º 11' 44" N.; la qual difereix molt poch de ma apreciació geodésica, pero jo m' atinch enterament á la observació, puig fou excelent. A las nou y vint minuts de la nit, ab la tenda oberta, lo termómetro marca 13°, y 'l higrómetro 64º.
L' indret hont acamparem, ho es d' un mercat principal que 's celebra tots los dimars, encare que no presenta sino un camp obert sense la més petita senyal que ho distingeixi. Lo lloch vehí s' anomena Daraizana; y l' habita la tribu Sahhel.
Uns habitants me digueren que Laraisch ó Larache está situat cap al O., y proper al lloch ahont jo 'm trobava: si es cert, sa latitut está massa elevada en los mapas de Chenier y d' Arrowsmith.
Dia 28.—A un quart de vuyt varem dirigirnos cap al S.O. per un bosch d' alzinas d' un quart de lleuga de travessía, anomenat lo bosch de Daraizana. A las nou atravessarem lo riu Wademhazen; y continuant lo camí al S.S.E., á las deu vaig descubrir una capella y algunas masías que 'm digueren estar properas á Larache, calculant que estavan lluny de mí unas quatre lleugas y mitja al N.O. Dirigintme després al S.S.O., arrivarem á Alcassar-Kibir á un quart d' una. Lo país se compon d' hermosos prats, terminats per pujols al O.; y á orient per la serra que volta la plana á tres lleugas de distancia. Una branca d' aquestas montanyas semblava despéndrerse cap al O. pera allargarse fins al mar á una lleuga S. d' Alcassar. Vaig atravessar quatre torrents de poca fondaria. Lo terrer es de la mateixa classe que 'ls que havia examinat los dias anteriors, sols que conté un poch més de sorra. Passarem prop de tres ó cuatre aduars, compostos de tendas y barracas; lo major ne tindria tot lo més vint.
Acamparem á xeixanta toesas d' Alcassar. Com era divendres vaig entrar en la ciutat pera fer ma oració en la mesquita. Aquesta es petita y de miserable apariencia, pero 'l frontispici principal interior, está adornat ab alguns dibuixos arabeschs.
Alcassar es ciutat més gran que Tánger. Las casas son de mahó, y 'ls sostres ab encavalladas están cuberts de teulas com á Europa. Se veuhen gran número de tendas ocupadas per moros, y molts obradors en que hi travallan los juheus. La ciutat, encara que rica, me semblá trista y monótona. Vaig véurehi algunas personas ben vestidas: totas las donas duhen mitjas, y com á Tánger, surten també cubertas ab un mantell.
Lo dia fou nuvolós y feu un calor insoportable.
A las vuyt del vespre, lo gobernador d' Alcassar m' enviá un sopar abundant, y afegí sis soldats á ma escolta. Altre personatje de suposició m' enviá segon sopar altra vegada.
Lo temps cubert me va impedir fer observacions astronómicas.
A dos quarts de nou, mon termómetro al ayre lliure va marcar 16° 3, y 'l higrómetro 40º. Un instant després comensá á plourer; més per la indicació del higrómetro, se veya que 'l ayre proper á terra no estava carregat d' humitat.
Una horrible tempestat, en que alternava 'l tró ab furiosos rams d' aygua, durá tota la nit.
Dia 29.—No fou possible marxar abans de las deu del matí; lo terrer argilós y mullat, feu cáurer algunas mulas.
Vaig passar per entremitj de molts horts, y després atravessarem lo riu Luccos, que corre al S. d' Alcassar, y no al N., com está notat en los mapas. M' asseguraren que dit riu desemboca al mar prop de Larache: essent aixís, son curs deu girar molt cap al N.N.O.: en lo punt per ahont lo passarem á curta distancia d' Alcassar, sa direcció era al O.¼N.O., y allí no duya molta aygua; pero me digueren que sas inundacions son terribles.
Continuarem nostre camí baix diferentas direccions; més generalment al S.S.E., y desde las duas de la tarde fins á las cinch en que varem fer alto, caminarem al S.
Passat lo riu, lo país va anar fentse continuament montanyós; las alturas properas limitavan la vista. A la una baixarem á un hermosíssim plá d' una lleuga de diámetre, ahont s'hi veyan alguns aduars, y terminat per montanyas que anárem seguint fins á la nit.
Lo terrer era en certs indrets arenós; pero generalment compost de terra argilosa, enterament cuberta d' escardots sechs y blanquíssims, lo qual feya semblar lo país cubert de neu. Vaig veure també alguns llochs plens de palets calcáreos cilíndrichs. En aquesta jornada vejerem passar sobre nostres caps y á una altura inmensa en la direcció N.E., innumerables vols d' aucells qual classe me fou impossible reconeixer per la gran distancia. Un d' aquestos vols, compost de més de quatre mil individuos, semblava enlayre un exércit format en combat.
Se va cubrir lo cel de nuvols, y á las tres va plourer un poch, lo temps va durar aixís tota la nit y me va causar molta pena no poder fer mas observacions.
A las tres, lo termómetro senyalá al ras 13° 6, y l' higrómetro 85º.
Dia 30.—Era un quart de vuyt quant vaig donar ordre de marxar, dirigint al S.E. y al S.S.E. fins á dos quarts de onze que varem girar al S.S.O., y una hora després al S.: á dos quarts de duas vaig arribar á la vora dreta del riu Sebú, que atravessárem en barca pera anar á acampar á la vora esquerra. Dit riu es bastant caudalós en lo lloch per hont lo passarem; me digueren que 'l forman altres dos grans rius, lo Werga, que ve del E., y 'l Sebú que ve del S. L' indret hont hi ha la barca, es la confluencia d' altre riu més petit, que anomenan Ardat.
L' amplada del Sebú es segons sembla de cent vuytanta peus: te molta fondaria, y sa corrent rapidíssima. Son llit forma una mare quals costats son casi perpendiculars y tenen vint y sis peus d' elevació sobre 'l nivell del aygua, la qual allí corre cap al O. Ditas voras son d'una terra argilenca molt relliscosa. Tots los rius y riuhets que he atravessat en aquest camí, tenen sos llits tallats de la mateixa manera; y com creuhan lo país de llevant a ponent, de la serra de montanyas fins al mar, se 'ls pot mirar com fossos naturals molt á propósit pera la defensa, facilitada encare més per frecuents ánguls de entradas y sortidas.
Vaig recorre un país montanyós fins á dos quarts de dotze del matí en que sortirem á un nou horisó molt estés. Se descubría la serra á vuyt ó nou lleugas cap al E. Una alta montanya aislada destacant sobre altres, al peu de la qual m' asseguraren estar situada la ciutat de Fez, semblava quedar á dotze lleugas de distancia al S.E. Per la part de ponent terminava l' horisó en turonets, ocupant espayosas planas l'espay intermedi. A las deu vaig passar prop d' alguns petits llachs plens d' innumerables tortugas.
Lo terrer es argilós en las montanyas y en part dels plans; lo demés es arenós barrejat ab terra calissa. A un quart de dotze nos trobavam prop d' un turó aislat de pedra calissa primitiva, que presentava capas verticals. La d' argila que cubreix lo país es molt espessa, com se veu en las esquerdas, torrents y llachs dels rius, y la forman depósits horisontals. Jo crech que aquestas inmensas capas son produhidas per erupcions de volcans submarins en lo trascurs de milers de sigles.
Las terras argilosas están del tot cubertas d' escardots sechs; en las arenosas s' hi veuhen bargallons, esparts y alguna que altra planta; pero no s' hi veuhen flors ni fruyts.
Aquest dia vaig veure molts aduars. En un d' ells se celebrava una festa de casament. Segons la costúm del país surt lo casat de nou ab lo cap y cara del tot cuberts per una tela: alguns árabes que 'l acompanyavan, demanaren gratificacions á ma gent; y en cambi nos féren provisió de pansas. Es de notar que aquesta costúm no ocasiona abusos, lo qual deu atribuhirse sens dupte á la bona fé d' aquestos pobles. Jo veya ab complacencia la senzillés de costúms pintadas en sas caras, y que 's notava fins en sos vestits. Lo pas del riu nos entretingué tres horas y mitja, perque ademés de la incomoditat de carregar y descarregar las mulas, com no hi havia cap palanca pera entrar ó sortir de la barca, 'ls animals se resistian, y allavors era precís ferlos entrar ó sortir á forsa de brassos y ab molt travall. Aumentá la fatiga de ma gent una furiosa tempestat, durant la qual lo tró ressonaba ab estrépit, y una pluja desfeta nos posava fets un xops.
Sentárem lo camp prop d' un aduar, qual gefe me regalá un moltó, y una gran cantitat d' ordi y llet.
Lo cel, constantment cubert, me va impedir fer observacions astronómicas. A dos quarts de nou de la nit al ayre lliure, marcá lo termómetro 12° 5, y 'l higrómetro 100º. La terra y l' ayre estavan saturats d' aygua.
Dia 31 d'Octubre—Continuarem nostra marxa á un quart de vuyt del matí; fent via al S.O.¼O. fins á tres quarts de quatre, en que girant al S.E., y dirigintnos després al S.¼S.E. una hora després del mitjdia, vaig arribar á la dreta del riu Ordom, la qual vaig seguir per algun temps. Atravessarem una montanyeta y després d' haver passat duas vegadas lo riu Ordom, vaig fer armar las tendas á tres quarts de cinch de la tarde.
Lo país oferia al principi inmensas planuras, terminadas per tot arreu en petis pujols, y sobre las de la esquerra s' hi descubrian á voltas las cimas de las montanyas del E., distants deu ó dotze lleugas. Vaig seguir durant un quart la vora esquerra del Sebú, que tenia sempre la mateixa amplada. Lo riu Ordom, que haviam anat costejant tant temps encar que ample y fondo, te gols en diferents bandas; ab tot y aixó lo pas ofereix sempre alguna dificultat á causa de sa gran corrent; sas voras son argilosas y talladas com las d' altres rius de que havem parlat ja. Passada la montanya que limita la vista per lo S., se descubreix un nou horisó terminat cap al E. y 'l S. per altra serra, y al O. per pujols.
Lo terrer, argilós en sa totalitat y cubert d' escardots sechs fins á alguna distancia, ofereix en diferentas bandas algunas venas calissas y arenosas ab grans matolls també sechs, y trossos de terra llaurats y sembrats. La montanya que atravessarem era una roca calissa, que afectava en gran lo pissarrós ab capas oblícuas.
Vaig veure molts aduars, y vaig fer sentar lo camp prop de un d' ells. Passarem també davant d' algunas capellas ó hermitas, ahont ferem nostras oracions.
Lo dia 's mantingué borrascós, y caygueren alguns rams d' aygua. La nit també cuberta y plujosa, pero molt tranquila. A las tres donava lo termómetro al ayre lliure 12º 5, y 'l higrómetro 34º.
Dia 1 de Novembre—Era un quart de vuyt del matí quan nos posarem en camí, dirigintnos unas vegadas cap al S.S.E., altra cap al S.S.O., á causa de las desigualtats del terrer, que á cada moment nos feyan variar de direcció. A las vuyt atravessarem per última vegada al riu Ordom, que en aquest indret corre cap al O. sempre ab la mateixa rapidés. A tres quarts de dotze vaig passar per lo paralelo de Fez, que quedava á sis ó set lleugas al E., lo qual rectificava altras indicacions inexactas que se m' havian donat los dias precedents. Una hora després de mitjdia passarem un riuhet que corre al E., y pujant á una eminencia, descubrirem Mequinez, qual ciutat dominavam molt bé, distant sobre un quart per l' ayre. Finalment havent baixat, passarem lo riu de Mequinez, y atravessant una petita montanya vaig entrar á dos quarts de tres de la tarde en una capella prop de la porta de la ciutat.
Lo país que havia ovirat lo dia anterior, y que á la simple vista semblava no tenir sino planuras, vegí que 'l formavan un laberinto de puigs rodons y d' igual elevació, entre 'ls quals lo riu Ordom y altres torrentets corren fent infinitas tortuositats. La serra del E. continuava mostrant sos cims á distancia considerable. L'altura en que está situada Mequinez es petita, y un triple llens de murallas forma un clos capás de contenir un exércit nombrós, ademés da la població. Ditas murallas tenen quinze peus d' elevació sobre tres de gruixa, ab algunas oberturas ó aspitlleras de tros en tros. La ciutat, mirada desde dalt del camí, presenta una hermosa perspectiva ab sas torras. Está rodejada d' horts y oliverars en anfiteatre. Lo dia va apareixer carregat de núvols, y fins ruixejá un xich.
Prop del camí vaig veure alguns aduars. Desde las duas de la matinada havia fet adelantar á un dels meus criats ab una carta pera Sidi Mahomet Salahui, anunciantli ma arribada. En consecuencia d' aquest avís, mitja lleuga avans de arribar á Mequinez, me vingué á rebre un oficial del palau enviat per lo sultá, lo qual després d' haverme fet descansar en la capella de que he parlat ja, me conduhí ab tots mos bagatjes á la casa que 'm tenian preparada. Al entrar se 'm presentá lo superintendent del tresor; y després dels cumpliments acostumats, s' informá de quant necessitavam tant jo com los meus y 'ls animals, havent rebut ordre de provehir absolutament á tots mos gastos sense excepció. Ademés d'aixó, Sidi Mahomet Salahui, m' enviá á las nou de la nit un magnífich sopar.
Dia 2.—Al matí vaig anar á cumplir ab ma visita al ministre: á las cuatre de la tarde m' enviá un dinar magnífich. Vaig quedarme á casa esperant la ordre de presentarme al sultá.
Me fou impossible fer mas observacions astronómicas, per que las altas parets de la casa tot just me deixavan veure 'l cel; y per altra part no podia pujar al terrat.
Dia 3.—No hi hagué novetat, fora de la ordre que 'm donaren de presentarme al sultá al dia següent.
Dia 4.—A mitj dia me vingueren á buscar, y vaig ser conduhit á la mesquita del palau, ahont arribá 'l sultá, poch després. Essent divendres, hi hagué sermó y després l' oració acostumada. Cumplerts los debers religiosos, me vaig presentar al sultá, y nostra conversació fou del tot filantrópica. Me digué que pensava marxar dintre de poch pera Fez, y 'm comprometé á tractar d' aixó ab Salahui. Sortint de la mesquita, vaig passar á véurem ab aquest personatje, qui 'm pregá ab insistencia que li demanés tot lo que necessités pera sortir al dia següent y marxar á Fez, hont seria allotjat en casa de Muley Edris, que es un sant molt célebre y venerat. En consecuencia aixís que vaig arribar á casa vaig fer mos preparatius de viatge.
Dia 5.—D' ordre de Salahui me portaren al matí las mulas que necessitava, y cinch soldats de caball que devian agregarse á ma escolta.
A las tres vaig sortir de Mequinez, caminant casi sempre cap al E.¼N.E., y E.N.E. A las deu atravessarem lo riu de Mequinez: á mitjdia un dels brassos que forman lo riu Ordom, y á la una altre. A las tres vaig passar lo riu Emkez, que es bastant gran, y entrarem en Fez sobre las tres de la tarde.
Lo país se compón d' espayosas planuras fins perdrers de vista per lo costat del E.: per lo N. hi ha una série de montanyas bastant altas, per qual falda haviam passat; al S. altra serra molt distant, y per lo O. los pujols limitan lo país.
Lo terrer, calís arenós, ab un poch d' argila está del tot cubert de bargallons, sense que 's descubreixin altras senyals de cultura que alguns oliverars á la sortida de Mequinez. Vaig veure dos aduars á un quart de lleuga sobre la esquerra prop de las montanyas.
Lo dia 's mantingué nuvol, y al cayent de la tarde s' enfosquí en extrém; una pluja y vent impetuós nos acompanyaren fins al allotjament que m' havian destinat.
Desde las tres de la tarde havia fet pendrer la devantera á dos soldats, ab ordre del ministre pera que no 's tanquessin las portas de la ciutat de Fez fins á ma arribada, y aixís se feu. D' aquest modo 's terminá felisment mon primer viatje per África.
Pera calcular l' efecte geodésich de mas marxas, vaig fer diferentas observacions durant lo camí, y son resultat ha sigut que la caravana de Tánger feya sobre dos mil cent vint y cinch toesas per hora. Pero en aquesta travessía de Mequinez á Fez, avansarem una lleuga poch més ó menos en igual espay de temps.