|
Va, pensiero, sull'ali dorate;
- Va, ti posa sui clivi, sui colli,
- Ove olezzano tepide e molli
- L'aure dolci del suolo natal!
Del Giordano le rive saluta,
- Di Sionne le torri atterrate...
- Oh mia patria si bella e perduta!
- O membranza sì cara e fatal!
Arpa d'or dei fatidici vati,
- Perché muta dal salice pendi?
- Le memorie nel petto raccendi,
- Ci favella del tempo che fu!
O simile dei Solima ai fati
- Traggi un suono di crudo lamento,
- O t'ispiri il Signore un concento
- Che ne infonda al patire virtù!
|
Vola pensament amb ales daurades,
- Atura't en els prats i els cims,
- On s'olora la dolça fragancia,
- De l'aire dolç de la terra natal!
Saluda les rives del Jordà
- I a les destruïdes torres de Sion,
- Oh la meva pàtria, tan bella i abandonada!
- Oh record tan plaent i fatal!
Arpa d'or dels fatídics profetes
- Perquè penges silenciosa del salze?
- Reviu en els nostres pits el record
- Parla'ns del temps que fou!
Al destí de Solima Jerusalem
- Canta un aire de cru lament
- Que inspiri al Senyor una melodia
- Que infongui virtut al patiment!
|
