Usuari:Sanbeg/F

<poemx> III. "Obra feta per lo dit Joan Fogassot sobre la liberació del dit senyor primogénit: Infinits mals | di- visïó ns' aporta" (Coblas croadas). Esta lliberació fou á 25 de Febrer y l' entrada triunfant en Barcelona (de la qual fa Carbonell una bonica pintura) lo dia 12 de Mars. Lo poeta sembla que ja s' hi trobá, pus parla de "la forma de la entrada." Tracta també

Del virtuós | don Karles d' Aragó, Tan desijat, | detengut en presó Contra status, | libertats leys e pactes.

del clement rey, de la reyna excelent. Demana la con- cordia y acaba:

Cantem contens | lo gran alleluyá.

GUILLEM GIBERT. "Complant fet per Guillem Gibert en la ciutat de Barcelona sobre la mort del primogénit d' Aragó don Carles (aliter Karles); obra encadena- da solta."

:1Ab dolor gran | e fora de mesura

Vull jo dir part | de una trista mort,

Ab dolor gran | abundós en tristura.

Vos denunciu | aquesta mala sort.

Ab dolor gran | passá d' aquesta vida

Lo excellent | príncep d' Aragó (l.de Aragó),

Ab dolor gran | lo poble tot jorns crida

Molt fort plorant, | dient Deu li perdó.

2Ans que morís|espay de gran estona

Ell parlá clar | ab un aire plasent;

Ans que morís | á tots de Barchinona

Recomená | son fillet et sa gen.

Ans que morís | ab gran humilitat

Volgué pregar | tot hom li perdonás,

Ans que morís | pres derrer comïat

A tots dient | que algú no plorás.

3Aprés d' assó | lo cap va inclinar

Juntes les mans | loant lo Criador,

Aprés d' assó | los ulls li viu tanquar

Ab un sospir | mirau quina tristor!

Aprés d' assó | l' ánima s' apartá

Deixán lo cor (cors?) | e montán-s'en a Deu

Aprés d' assó | tot hom Ihesús pregá

Dient: "Senyor | es lo servidor teu."

Hi ha 4 coblas mes y

TORNADA.

Mare de Deu | humil Verge Maria,

Acudiu prest | qui-us (al. os) volen pregar,

Mare de Deu, | mateu-nos en tal (al. feu vos que 'n esta) via

Qu' est mal divis | del tot s' haje apartat.

ENDRESSA.

Genolls flectats | de fin cor pregaria

Bons Xpias (Cristians) | la Verge sense par,

Genolls flectats | tots jorns reclamaria

Que 'n paradis | nos vulla collocar.

"A XXIII de Setembre (Festa de Santa Tecla) any MCCCCLXI reté l' ánima á Deu omnipotent lo Prín- cep don Carles de gloriosa memoria en lo palau real de la ciutat de Barcelona."

FRA ROCABERTÍ (Hugo Bernat de Rocabertí), amich, com havem vist, de Torroella, fou castellá d' Amposta, comenador del Fambra, y gran creu del orde de San Joan, y en 1461 general del exércit de Joan II al qui serví també mes endevant. Fora d' un' estrampa: "Conforms desitgs, ab qualitats diversas" que te per senyal: "Mon claregant" sols li conexem un gran obra, segons dihuen, de 1522 bordons que te aquesta rúbrica: "Comensa lo Cançoner de obres enamorades (Lo Cansoner de Paris) y sagueix lo primer la Gloria d' amor de fra Rocabertí." Després d' una introducció endressada als jóvens, segueix lo 1er cant ahont diu que-s trobá dins d' una vall d' arbres tan dolorosa que desitjá la mort. Demana l' adjutori de Apolo y de Mercuri y segueix planyentse. Se fica mes endins del bosch ahont veu un castell del qual li defen l' entrada una donsella vestida de negre drap y acompanyada de deu infants ab antorxes cantant

Una cansó de dols é plors Que-m paragué del angoixós.

Acabada la cansó ella respon á sos prechs y li diu que es "Dels amans Conaxensa." Tot lo demés consisteix en lo viatje que fan ensemps responent ella á las de- mandas del poeta, discorrent del amor y distingint lo veritable del fals y veyent diferents amants, tant de la antiguitat, com italians (histórichs ó romanceschs), francesos de que n' hi ha tres vençuts per Petrarca, un de portugués, y algun catalá, com per exemple lo Prín- cep de Viana. N' hi ha que viuhen ab goig, altres son atormentats y 'l poeta recorda sos fets ó los interroga á "Conaxensa." Lo mes de la obra que te X cants, es feta en tercets semblants als del Dant, mes no encade- nats, sino que tenen lo segon bordó perdut. Hi ha altres coblas mes llargas també de bordons de 11 sílabas, ap- pariats de 9 y codoladas de 2 bordons llarchs. Veja 's un retall dels tercets:

:Passat yo viu | Gillem de Capestany, Vian' ab ells | y París lo segon, Isol d' aprés | ab lo noble Tristany,

Tots arreglats | ab forma de cos alt

Cascú cantant | ab divers' alegria Ab delit gran | sens enuig e desalt.

Vent lur delit | comensí dir en mi:

Quant bell delit | e quant bell pensament Porta 'n aquells | tan delitable fí.

Jo piedors | cuitat los fiu mirar

E dells aprés | viu ab trista semblança Ser Capestany | lo primer en cantar.

Alsant los ulls | io viu quasi torrat

D' amor estar | Rimbaux de Vaqueiras, E Beatriu | nobla de Montferrat etc.

MOSSEN LLUIS DE REQUESENS. Sent lo nom de Lluis tan comú en esta familia, no sabem be de cert quin era lo poeta, que tal vegada fou Lluis fill de Bernat (fill de Lluis gobernador de Catalunya) lo qual Bernat otorga testament en l' any 1469. Aquest Lluis deu ésser dife- rent d' un del mateix nom, cambrer del rey que 's casá en 1551. Te varias obras de l' especie mes costumada en que 's queixa que no li val saber, y una: "Retorn, retorn | nostra bon' amistat" que 's troba també ab lo nom de Corella. Muda molt de senyals: Margarita; Dona de mi; Mon paradís; Hulls falaguers.

En JOHAN BOSCÁ. No sabem si es lo major ó lo menor dels que trobam congregats ab altres personas del bras militar á 8 de Desembre de 1460 per motiu de la presó de Carles de Viana. Hi hagué també mes avant y ha de ser un dels mateixos, un Johan Boscá que seguia la part del Rey y escrigué unas memorias d' aquella guerra. Te dos dansas, sino que de la una sols se conserva lo respós. Encara que l' altre ha sigut ja publicada per lo qui mes amplament havia parlat del Cansoner de Saragossa, la posarem tota perqu' es molt ben feteta. "Dansa d' amor feta per en Johan Boscá" (retron- xada per dos bordons).

RespósNo sap lo camí d'amor Lo qui diu per fellonia: Tal cosa jo no faria Mostrant lo esdevenidor. I.ª coblaQuant los ulls han presentat Al entendre lo bon alt, La voluntat fa lo salt Esperant lo desigat; En tal cas es gran error Dir una semblant follia: Tal cosa etc. 2.ª coblaPerque es veu que dir no-s deu En tal punt jo no vindré, Car amor al qui retté Per (Pot?) manar: assó fareu. Al qui sent de sa calor No 'l cresch si dir-li lexia: Tal cosa etc. 3.ª coblaD' ont ve donchs l' enfellonir Al desitjós pensament D' esperar estranyament Lo temps que no deu venir; Mes ab tot que 's gran error Jamés algú dir deuria: Tal cosa, etc

TORNADA

Qui donar vol la favor Dir no deu devant s' aymia: Tal cosa, etc.

MARTÍ GARCÍA escuder fou un dels aragonesos que trobaren en catalá; encara que te obras de bordons de 11 sílabas, se veu que era mes amador de la dansas y lais. Son senyals es: "Segurament." I. (Dansa retronxada per un bordó)

RespósAdeu bon temps e bona sort Mon ris, mon xant e ma ventura, Adeu mon solás é confort, Car mon trist cor se desnatura Pensant que leix e que m' en port. I.ªcoblaO trist! e no deu sclatar L' arma per dol de tal partida, Vent que no pux mes aturar Ne partir sens lexar la vida; Ay de quants mals me recort No trop pus fer del qui m' atura, En est pas tan estret e fort De que seré, si pus me dura,

Prest foll o mort,

Pensant que leix e que m' en port...

II. Lay unissonant:

Desconcertat d' aquell saber D' aquell art, giny e maestria

Ab que solia

Vençre l' esfors e lo poder D' amor e fer ço que tot dia

Ma (l, Me) favoria

Desgraciat, fat e grosser..... Certes mon fin cor e voler, Ma leyaltat e cortesia

Del que-m temia

Muyr per fael e verdader, E si mils morts per ço prenia

Als no diria,

Ans ab esfors ferm e senser

Ho deffendria,

Com se pertany d' un escuder.....

MOSSEN RODRIGO DIEZ també aragonés, en las obras d' Ausías March te una resposta (l' altre es de March) á una pregunta de Fenollar. Compongué un' obreta que comensa: "De vuy demá fent via lo temps" en que tots los bordons conclouen ab lo mot "temps", y una dansa que te aquest respós:

Qui per son temps es be orat E ple de molta grossería; Aço dich per l' enamorat Qui desamat ama s' aymia.

MOSSEN NAVARRO també es tingut per aragonés y li donan lo nom de Pedro. D' aquest nom trobam un Na- varro á Italia ab Gonzalo de Córdoba, mes sembla que 'l poeta deu ésser mes antich. Te una esparsa y un lay (codolada de dos bordons llarchs).

Si be d' amor me clam sovent E dits los mals que tots jorns sent

Per ben amar

Negun no-'s pens que separar, etc.

MOSSEN SUNYER fou á las guerras d' Italia en vers 1454. I. Dansa retronxada.

RespósMes ameria tenir febre Que no com sent tal dolor

E tristor

Qui-m fa 'nar vestit de negre. 1Nunca viu pus fort ventura A negú que veig a mi, Ple d' enuig, dol e tristura Des que tot mon ben perdí. Perque no-m do res a cura Sino plányer ma dolor etc. 2Amichs, parens quant avia He perdut en un moment, Que no trop res que bo-m sia A dar-me socorriment, Ne veure la que solia, Ne de perdre ma dolor etc. 3Solia passar ma vida Solament prenent deport Leixant dols qui no s' oblida Are 'n donar-me la mort, Des que fon de mi partida E per qui-m ve la dolor, etc 4Acusar vull a quant sien Que no-m diguen res de pler, Car tot ço que dir porien No val res pus que 'l voler, Seny, saber e cor sentiren (l. sentien), E sospirar me (l. ma) dolor etc.

TORNADA.

Amors, tots me planyerien Si sabessen ma dolor etc.

II. Dansa retronxada per dos bordons.

Prou li fassa qui ha dit Que no compre sens engüany Que la roba de mal guany Al (Als?) demés fa mal profit. No he voler d' esmerçar En lo que ve de mal just, Perque 's aximpli vulgar Torna fust d' allá hon fust ^[1]. A vos pendre est partit, Al comprador es afany, Que la roba etc.

En te una que comensa ab lo respós:

Mal, mal Deu li do qui-m fa 'quest mal

y en la segona part de las coblas correspont: val, val; tal, tal; sal, sal. També te dos esparsas.

ALTRES POETAS quasi tots dels cansoners de Paris y de Saragossa: MOSSEN N. AVINYÓ que te 'l senyal: Altas de sort; RAMON BOVER de qui son aquests bordons:

Si com al sol | la estela Diana Declara 'l jorn | espandent les tenebre;

ANDREU DE BOXADORS que 'n un' esparsa se queixa de son oncle, segons apar, mariner "Com no tirá | la volta de Berut"; MOSSEN CARDONA PREBERE; PERE DABE- LLA (d' Abella) que 's queixa d' una dona divulgadora de secrets: "Puix axi-t plau | ta bandera estendre"; Estanya que te en una cansó aqueixos dos bordons retronxats:

Desventurat | e mal content d' amor Essén jo viu | vos dich que ja so mort;

MOSSEN BERNAT ESTRÚS de GIRONA ^[2]; FIGUERAS qu' es- crigué uns "Lahors de sa senyora" que anomena en lo senyal "Font d' onestat" ab coblas de II bordons de II y de 5 sílabas y un' altre composició ab lo títol: "Obra de Figueras. Ab la sua oració" que comensa: "Temps ha que visch | peccant sens penedir" y diu aprés: "Se- gueix-se la oració: O sobiran Deu Creador;" y te 110 bordons de 9 y de 5 sílabas. MAESTRO FERRANDO metje, escrigué una "Obra contra adversa fortuna ab la qual guanyá joya," que comensa:

Tal indispost | qual lo novell e tendre En la gentil | e pulida sciencia.....

y ab la següent tornada:

Mare de Deu | pus de tot be cumplida Sou en lo cel | qui es bell consistori, Redressau tost | Barcelona afligida E no trigueu | en lo seu adjutori ^[3].

GABRIEL FERRUIX que feu una Requesta d' amor; FRANCI GUERAU autor d' una "Obra feta per F. G.: Leor de la nobla dona Leonor de Cardona. Aqui porá | don- cella virtüosa": JOHAN GARAU autor d' una "Obra de nostra dona;" EN DIONÍS GUIOT, notari de Valencia que feu: "Obra figurativa ab rims estramps en lahor del Rey;" N. DEL MONESTIR: "Enamorats | planyeu tots e plorau;" FRANCESCH OLIVER que tragué del francés en catalá "La Requesta d' amor de Madama Sans Merci feta per Mestre Alain Chartier": EN PASTRANA que feu: "Debat del cor e dels cors tot encadenat e unissonant"; EN SIMON PASTOR; MOSSEN P. PUIG cavaller que dona 'l nom de serventesch á un' obra que te 'l respós:

Pus que bondats ne z abtesa No val tant com la favor, Vull servir tan gran altesa E pel mon cridar favor.....

seguit de 5 coblas de 8 bordons los dos derrers retron- xats; FRANCI JOHAN PUENTULL que te una "Hobra feta per F. J. P. en lo consistori de Mossen Anton Captana lo que posá una joya á qui millor diguera en laor de la Creu animant los cristians a la croada"; a més en te un' altre al mateix assumpto comensant quiscuna cobla: "Arbre molt sant." En Ramis te un Lay en codolada de 2 bordons llarchs "Oiu de mi quanta dolor" etc.; MOSSEN BERNAT SERRA; BLAS SESELLAS que feu un "Dese- ximent e comiat d' Amor;" URGELL autor de uns vi- llacents ó abbades (aubades?); MOSSEN VERDÚ; VILA- GUT; UN POETA DESCONEGUT que feu uns consells á son fill en que parla de humilitat, lealtat, veritat, felonía... jutges, frares, reys, barons, cavallers, estudiants, que comensa ab una endressa á un Senyor de Moncada y va seguida d' un "Consell parlant en persona d' un pare al fill" en coblas derivativas, y UN ALTRE Ó DOS ALTRES POETAS DESCONEGUTS que compongueren una Dansa ó Goig de Santa Magdalena y altre de la Verge María:

RespósMolt humil Mare de Deu, De las Verges la mes bella, Vos perís restant doncella A Jhesús Redemptor meu. I.ª coblaConsebés tot nostre be Sens mácula de pecat E parí 'l vostra Marcé Restant la virginitat, Pus que dignament podeu Dir que sola sou aquella Vos perís etc. TornadaDonchs, dolça Mare de Deu, Pus vos fes tal maravella Vos perís etc.

Se conservaren també en un altre M. S. unas poesías espirituals que pot-ser alguna fou composta abans del seggle XV, mes que per lo llenguatje que ara mostran semblan d' aquest: "Sobre los set psalms penitentials e primerament de Miserere mei Deus": Coblas de 9 (la primera es de 10) bordons de 14 sílabas ab un mateix rim. - "Saguéixen-se los Goigs de la Verge María be- neyta Mare de Deu sacratísima e son los terrenals.- Acabats los terrenals saguéixen-se los espirituals (á ma- nera de dansa) - sagueix-se una cansó de la beneyta Verge María Mare de Deu e cantars (l. canta 's) al so de: Si be-m so mal maridada, Jo me 'n he etc."^[4].

JAUME ROIG Valenciá, mestre en medicina, física y arts, metje de Dona María muller del rey N' Anfós V. Fou un dels poetas de las "Obres e Trobes" de 1474 y en lo mateix any y en lo precedent se troba com á exa- minador de metjes y apotecaris. En 1 d' Abril del derrer any, passejantse ab un fill de Domingo Mascó y alguns hicendats li agafá un' apoplexía de que morí al cap de quatre dias. Lo seu famós "Libre de consells" es un' obra satírica y fingida vida del autor, que si 's prengués al peu de la lletra, á mes de moltas altres cosas increibles, probaria que Roig encara era poeta, examinador y bon caminador, quant tenia mes de cent anys ^[5]. La sobredita obra está partida en prefaci y quatre llibres, aquell y aquest partits de nou en quatre parts. Al comensament nos diu que com entre las obras pias la millor es doctrinar y dar bon exemplar á la gent novella, ell sent ja molt vell y apartat del mon, desit- jós de que 'ls jovens y no pochs vells no 's cremen com á papallons en la flama, escriu lo seu llibre per ús majorment de son amat nebot Balthaçar Bou. Aprés, y no certament per la derrera vegada, se posa á injuriar á las donas, y luego tracta de la natura y regiment de sa obra. En lo primer llibre comensa á parlar dels fets de sa propia vida sent encara infant. Mort son pare, la mare 'l trau de casa dientli que 's campe la vida fentse bergant del Grau, ó llanterner de cap de guaytas etc. Es robat per un' hospitalera y passa á Cathalunya ahont serveix á un cavaller catalá gran bandoler, que li ense- nya de ben servir, seguir armas, cassar, cavalcar, etc. y al qual deu deixar per desamor de la muller. Se fica 'n casa d' un mercader que l' envia á París, ciutat que li plau molt pel tracte pacífich dels ciutadans y ahont veu enforcar algunas donas, una per matadora del marit, altre per vendrer pastissos de carn humana, altre per robar dents de penjats etc. Havent donat fi á sos affers, lluyta ab los francesos contra 'ls inglesos. Torna á Es- panya y veu penjar un' altre dona, y un' altre cremada pel seu mateix marit agraviat. En lo llibre segon parla dels seus casaments, lo un ab una donzella que l' em- pobreix, y aprés li fuig, lo segon ab una mala beguina, lo tercer ab una criada que li fa despendrer molt ab metjes y á la fi 's penja, lo quart ab una criada de monjas tan apassionada del vi novell que s' ofega en un trull. En lo llibre tercer óu les paraules de Salomó que li aconsella que no 's case y segueixen bells llahors de Nostre Senyora. En lo derrer compta lo viatje que feu á la Cartuja de Scala Dei de Catalunya, qu' es lo sol lloch de que tracta ab veneració, y l' ordenació de sa vida, aprés de haber passat cinquanta ó seixanta anys ab penas y treballs. Veurem per mostra algunas cosas del primer casa- ment, que son de las pocas del segon llibre que qual- sevol lector podrá llegir sens avergonyirse. Li proposan un casament molt singular, d' una donzella ben ensenyada y que ha en dot trenta mil sous y una gran alquería etc. Ell se determina y fa grans compras.

Yo provehí              Cabotejant
E la rehí               E morrejant
Perles, rubins,         Ab gran menyspreu,
Velluts, cetins,        Dona-y del peu,
Conduyt, marts, vays,   Vestir no-u vol,
Vernius, duays,         Diu que du dol;
Percots, gonelles,      No-y veu brocat
Angles, bruxelles       De vellutat;
E bell domás.           Hi fall faldetes.....
Arrunça 'l nas

Quant comptaren lo dot, fou "foch de falles ^[6]", la moneda restá reduida á "trenta mil malles" y las hi- cendas eren bens hipotecats, confiscats, etc. La novia reya ab tothom, mes quant estaba al seu costat sembla- va muda. Ell prou li feya novas compras de "alfarda, treça, llistada peça, drap de coll, etc." mes no per assó la contentava, sino que se sentia dir:

Dolent, catiu    Mas mala-m vist,
Yo mala-t viu,   Mala-m prenguist.

Ell, qu' enten son entremés, voldria fer las bodas de matinet y ab poca gent, mes enlla y sos parents volen que 's fassan al bell del dia, que hi vajen nobles, jurats y cavallers, y la novia

Yrá honrada        Del fre parent,
Alt cavalcada      Dels seus potents,
En cosser blanch,  Puix prou ne te.
Durán lo banc.

Ella queda tota superbiosa regirant los ulls y maste- gantse las unglas dels dits. Ell á 'l últim feu sos comptes de tenir sas cosas aparelladas al temps de rosas. Lo ters diumenje 's fa la festa, acudeix tot lo veinat y menjan y ballan á llur plaer, quedant la tristesa per ell á solas.

Dilluns seguent,     Al menester
Com fom dinats,      Manau de mi."
Los convidats        Fan son camí,
Tots s' en partien;  Lo novensá
E sols me dien:      Deixán mal sa.
"Gracies grans       La novensana
E molts infants      Romás ufana
Vos done Deu.        Com pago vell
Si res voleu         Mirán-se bell
Yo so tot vostre;    Roda ben alta,
Si be no-u mostre    Dels peus la falta
Del que se fer       Nunca mirant

^[7]

Com foren casats, per mes qu' ell s' afanyás per man- tenir pau y concordia, ella sempre estava mal contenta; no 's cuidava de clau ni de mesura, sino de tenir plat, escudella, tassa y sal que ningú hagués tocat; no volia res del mercat si hi havia home penjat, sino perdius, conills y francolins vius; tenia en sa cambra foguer y olleta, dormia fins á las deu, no filava ni cusia, no 's treya las mans dels guants; mes

Sols claus tenia   Molla de muja
Al seu mig cofre   Ab unt de suja
Ple de girofle     E de rovell.
E drogueríes....   Ab cer vermell
Pasta de muda,     Tret d' escudelles,
D' oli de ruda     Morros e celles,
O de ginebre,      S' empeguntava.
Pols de gingebre;

En los dias de festa la matinada ja s' afanyaba per poder ben lluir, entraba á l' igglesia quant era ja co- mensat lo sermó, s' enfadaba si no s' alsaban las donas, per lo soroll que feya besant sas amigas, lo predicador tenia que pararse algun temps y s' estava á la igglesia fins que la treyan ab anellada. Per l' advent li prenia molts diners, abana pels mercats y la gent li feyan lloch com si Mestre Corá mostrás sa destresa y á molts ges- tils ciutadans los donava ó demanava fira. Anaba 'ls banys y allí ballava ab sas vehinas y menjava perdius, gallinas, pollets petits, ous ab gingebre etc. y bevia grech, clarea y malvesía, ademés de lo que pujava 'l gasto de l' apotecari y de la banyadora. Tornaba acom- panyada de cants y brandons. Si ell may gosaba pre- guntarli d' on venia, ab quina furia responia ella:

En la color           No sou d' enguany,
No-u coneixeu?...     Ja no-us usau...
Content seriau,       ¡Hun cos tan bell
Tant amerieu          Alt com plançó
Un' aldeana           Ab un beçó
Dona serrana          Xic, caganiu,
Qui visten capes.     Sech, ronadiu,
Del temps de chapes   Flach, setmesí...
Sou e d' antany.      So emparellada!

Veja 's per acabar la representació d' una tertulia, segons ara diem, d' aquell temps:

En casa mia            E-y affegien
Sino junyien           Ab molt envits
O no corrien           Dels llurs marits
Toros per festa,       E se 'n burlaven.
Cascuna sesta          Aprés jugaven:
Fins llums enceses,    "¿Voleu palleta?-
Moltes enteses         Dau-me man dreta,-
(O so cuidaven)        Qui te l' anell?-
Les que filaven,       Do-us est ramell.
Com diu la gent,       Capsa 'b comandes,
Ab fus d' argent       Ab ses demandes,
Si ajustaven.          Un arbre y cant
També y cridaven       Ocell donant."
Jóvens sabits,         Mes dir rahons
Ben escaltrits;        Desvarïons
Llansats entr' elles   E marevelles
A coceguelles          De cent novelles
Ells comensaven;       E facecíes,
Puix salmejaven        Filosophíes
De ses endresses,      Del gran Plató,
Teles e peces          Tulli, Cató,
Que fan ordir          Dant, poesíes
Al bell mentir;        E tragedíes.
Puix una clama,        Tots altercaven
L' altra difama,       E disputaven;
L' altra despita,      Qui menys sabia,
L' altra sospita,      Mes hi mentia,
Altra flastoma;        E tots parlaven,
Conten prou broma,     No s' escoltaven.
Tot de mal dien

GAZULL cavaller valenciá, se troba ja anomenat l' any 1457: veja-s mes avall.

MOSSEN JOHAN ROIÇ DE CORELLA cavaller y teólech valenciá sembla que arribá de mes de cinquant' anys al 1500; los poetas del seu temps l' alabaren molt y un no 's deixa de dir "que 'l mateix Virgili de aquell aprenguera." Tingué molt crit com á poeta y autor de prosa elegant, ab la qual escrigué algunas narracions religiosas y altres profanas. Com á poeta n' havem vist fins ara: I. Lo Cansoner de París li atribueix un' obra que lo de Saragossa (aquest no diu res de Corella) porta com de Requesens y en lo Conort de Ferrer hi surt també un Corella. II. "Oració á la Senyora nostra tenint son fill Jesús en la falda devallat de la creu:"

Ab plor tan gran | que nostres pits abeura E greu dolor | que 'l nostre cor squinsa Venim á vos | filla de Deu e mare, Que nostra carn | dels ossos se arranca, Hi 'l sperit | desija l' esser perdre, Pensant que, mort | per nostres grans delictes, Ver Deu e hom | lo fill de Deu e vostre Jau tot stes | en vostres castes faldes.

Esta obra, una de las de mes preu de nostra poesía, se troba en un llibre 'stampat de Corella y ho ha sigut be ó malament en l' estranger; mes nosaltres deixam la preferencia de donarla tota de nou al que per primera vegada la trobá y espandí. III."Una sou vos | lo remey de ma vida": bordons en que no-s veu cert compás. IV. Tragedia de Caldesa feta per Mossen Corella. Comensa en prosa molt estudiada alabant lo lloch, que es la ciutat de Valencia, y lo monarca regnant Rey don Johan y aprés parla d' una bellíssima donzella á la qual vol amar, mes conexent després qui era, li diu ab tremolosa veu que ans de que la torne á servir "los cels caurán á trossos." Ella respon ab un altre trova "ab moltes lágremes e sospirs e senglots:"

Si-us par que y bast | per vostres mans espire, O si voleu | cuberta de salici Iré pel mon | peregrinant romera.

V. "Cobles de Mossen Corella á Caldesa: Ma gran caritat | amor e larguesa". Parla mal dels passats d' ella, li diu que la gent son cegas gallinas perque "lo fust e lo fruit | ignoren de vos". Hi ha resposta de Caldesa, una sparsa contra la mateixa y una llista dels set pecats mortals, aplicantlos tots á ella, acabant ab la tornada:

Si 'm leix de mes dir | senyora sabuda Pensau que no fall | pertret per la obra, Que tots temps dient | encare me sobra; Mas vull per honor | ma llengua fer muda.

També escrigué un tractat ara perdut de "Las tres lissons de mort" no sabem si 'n bordons ó en prosa.

JOHAN MORENO notari de Valencia sembla qu' encara era viu en los primers anys del seggle XVI. I. "Obra feta per JOHAN MORENO en persona de una nobla y devota senyora dona Violant d' Urrea con- tinuat en lo present: Jo si be 'm tinch | per indigna serventa."

TORNADA.

Tots los meus drets, | Mare de Deu serena, Tinch ja perduts | si vos no m' advocau; Ab vostre Fill | senyora-m concordau: Sots lo mantell | cobreu la mia squena.

ANDRESSA ALS JUTGES.

Jutges d' onor | puig que teniu la mena Del bon saber | he de virtuts la clau, Aquest mon dir | si en re vos desplau Jo 'l vos tramet | que y sia feta smena.

II. "Versets fets per Johan Moreno a una filla del Gobernador de Valencia". Encara que hi falta 'l comen- sament, per un tros de mes avall, veyem que eran bor- dons de 9 sílabas ab un de 5 cada tres de 9, tots appa- riats. També hi ha en lo Jardinet "Johan Moreno per los vells" en igual ó semblant metrificació.

MOSSEN BERNAT FENOLLAR nasqué de noble familia á Penáguila, fundá un benifet en la capella de S. Llorens, fou domer de la Seu l' any 1503 y en 1510 li donaren la cadira de matemàticas. Ja sabem que havia tractat á Ausías March. Encara que, segons apar, pocas vega- das trobava sol, te alguna cobla castellana y un' obra que comensa:

Quasi llibert | content de ma ventura En port segur | novament arribat.....

FENOLLAR Y CORELLA: Demanda de F. ab resposta de C. que lo anomena "Fenoll molt dolç". Segueix una "Obra de Mossen Fenollar trasmesa a Corella que le- gint-la tota diu mal y legint-la per la mitat diu be" (es á dir que si-s llegeixen los bordons enters son inju- riosos per Corella y si-s llegeixen primer los Iers mitjos bordons y aprés los 2ns mitjos l' alaban molt).

N' ARCÍS Ó MOSSEN NARCÍS VINYOLES, assesor de justicia criminal y després en 1492 y 94 jurat de Valencia, no havia mort en 1511. Posá en llengua catalana una gran obra de historia en llatí y en italiá. Era molt amador de la llengua castellana. I. "Obra de Mossen Vinyoles desdenyat de sa ena- morada en lengua valenciana: Pensant en vos | tresor de ma ventura". "Resposta del matix ^[8] á una senyora que li demanava qual era major dolor, perdre sa 'namo- rada per mort ó per noves amor". II. "Cobles en lahor de la gloriosa sancta Catalina de Sena" ajustadas á la vida de la Santa per Miquel Pereç. Estampat en 1494. III. "Omelia sobre lo psalm del Miserere" mitj en prosa y mitj metrificada. - "Obra feta per lo dit Magni- fich Mossen N. V. responent á una joya que-s doná a qui millor diria quina dolor sentí la Mare de Deu etc." Estampat en l' any 1494.

VALMANYA, tots los poetas que acabam d' anomenar de ROIG (inclós aquest) ensá, MARTINEZ, FRANCI DE CAS- TELLVI, CABALLER, MIGALOT PEREÇ, JOHAN BERDANXA me- nor de dies, MESTRE JOHAN VIDAL Prebere de la ciutat de Valencia, frare LUIS D' ESPÍ, Mestre de Montesa y Virey de Valencia y molts altres ab los títols de "metje, prebere, notari, escribent, argenter, mestre d' escriure, nahiper etc." y un castellá sens nom tingueren part en l' acte poétich celebrat á Valencia l' any 1474 del qual fou secretari Fenollar, estampantse llurs poesías en lo mateix lloch y ab designació del mateix any ab lo títol: "Obres e trobes les quals tracten de lahors de la sacratí- sima Verge María". Es tingut per lo primer llibre es- tampat en Espanya, en res no obstant lo que-s digué d'un cert tractat Pro condenis orationibus.

FENOLLAR, FRANCI DE CASTELLVI, VINYOLES, MIQUEL PEREÇ, JOHAN VERDANXA. En un Cansoner d' Amberes se troba: "Demanda adevinativa de Mossen F. á don F. de C. y a V." y "Respon F. de C." y "Respon V."; y aprés uns bordons d' aquest, y altres fets per tots tres plegats y altre "Demanda de F. á V." ab resposta de aquest. En altre lloch "Demanda feta per M.P. a F.V." y "Resposta de V."

JOHAN ESCRIVÁ, comanador, maestre racional del rey y embaixador dels reys católichs al summo Pontífice. Hi ha algun' obreta seva castellana en lo Cansoner de Costantina ^[9]. "Encontra d' amor feta per Mossen Johan Escrivá ab hunes cobles de les Caterines."

Passant jo per l' encontrada De ma bella enamorada Viu l' astar molt desdenyosa... Tenint en la ma sinestra Un ram poch qui odorave, De gran tros lluny me mirave...

Segueixen las ditas coblas sens dupte del mateix (lo der- rer bordó 's retronxa); eixa es la primera:

Les Catherines Sembles regines; Donques veurem Quines cobles ne farem. Tota la volem.

També escrigué en prosa lo "Judici de Paris" ab al- legoria feta per Mossen Corella.

FENOLLAR ESCRIVÁ. "Cobles fetes de la passió de Jhu- xrist per Mossen Fenollar e per Mossen Joan Scrivá ca- valler contemplant en Iesús crucificat"

MOSSEN FENOLLAR.

Qui Deu vos contemple | de la creu en l' arbre Penjant entre ladres | per nostra salut, Tanchats te los ulls | e lo cor de marbre

Ab ingratitut,

Si tostemps no plore | d' amor gran vençut, Pensant quina mort | volgués humil pendre Per sols a nosaltres | la vida donar, Ab cap inclinat | los brassos estendre

Mostrant-nos amar;

Perque-us desijam | en creu abrassar.

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.

Recort deu tenir | com d' alta cadira Al mon devallant | de carn vos cobrís, Y com d' aquell poble | mogut ab gran ira

Que sols elegís

Rebés la mort vos | que dau paraysM Si donchs be contempla | ab pensa devota, Com vos Deu e hom | murís ab turmen; Lo cor te de ferre | si prest no açota

Com ver penident

La carn pecadora | per tal falliment.

Quiscun te 23 cobles mes.

MIQUEL STELA. "Obre feta per Miquel Stela de Barce- lona intitulada comedia de la sagrada passió de Jeshu- xrist".

Foch divinal | cremant del mas alt polo Encés d' amor | infús a poques Muses Auxili prech | d' aquel primer Apollo Que m' illumin | les forses molt confuses En poder dir | lo que desig escriure, D' un rey molt gran | vingut per amor pobre La mort del qual | a nosaltres descobre, Hun clar camí | que-ns don' eternal viure.

Veja-s un altre cobla molt ben feta que 's pot compa- rar ab las que sols mitj seggle mes tart se feren en la poesía castellana.

Ell es lo gran | artiste de la vida Aquí los vens | e mon tot obeeix; Ell es lo Deu | que tot l' univers cride A que l' infern | terrible revereix; Ymnes cantant | d' aquest sant patriarcha L' exércit gran | que viu d' angels venir, Lo trist palau | de Plutó feu obrir Dient axí | lo divinal monarcha...

Hi ha tornada y endressa á la Mare de Deu.

LO COMANADOR STELA, diferent de Miquel, te altres dos obras espirituals.

PERE VILLASPINOSA notari, arribá al comensament del seggle XVI. "Salve Regina feta per lo discret En P.V. notari de Valencia: la qual ell mateix pera honor del loable consistori lo dia que-s publica la davall escrita sentencia de la damunt dita joya de les lahors de la Verge María aquella spandí e publicá..." També te uns goigs á la Concepció de Nostra Se- nyora.

FENOLLAR, JOAN VIDAL, VERDANXA, VILLASPINOSA, MI- QUEL STELA, "Questió moguda per Mossen Fenollar prebere a Mossen Joan Vidal prebere a 'N Verdanxa a 'N Vilaspinosa notari, la qual questió es disputada per tots e sentenciat per Miquel Stela."

FENOLLAR Veure

Per tal que lo mon | en tals fets huy sia No prou favorable | past es singular, E vist que d' amor | se parla tot dia, De quatre luquets | saber yo volria Qual mes la encen | e la fa doblar. Yo dich que lo Veure | que mostra carrera A tot quant aprés | se dona combat; Mossen Vidal veig | del Grat fa bandera; Verdanxa l' Entendre | diu que la prospera, E Vilaspinosa | defen Voluntat.

Los altres tres defensan la seva opinió y tots quatre replican quatre vegadas, sempre ab rims unissonants. Fenollar te "conclusió ab electió de jutge." Demana sentencia de Corella y tots l' aceptan ab grans alabansas del mateix. Fenollar fa la presentació del procés al jutge. En fallensa de Mossen Corella prenen nou jutge que es "un altre Stela". Presentan lo procés al jutge Miquel Stela en una codolada. Segueix la sentencia donada per Miquel Stela y encara s' allarga mes la obra seguint altres termes judicials.

ROMEU LLULL fértil poeta barcelonés era conceller en cap quant morí á 14 de Juliol de 1484. Fou soterrat ab molta cerimonia. Trobava en catalá, castellá, italiá y encara sembla que poch ó molt en francés: alguna de sas obras es endressada al Duch de Cardona y en un' al- tre castellana respon al Comte d' Oliva. I. Resposta de Romeu Llull a tres cobles del Senyor Compte d' Oliva qui mes loaria e millor la Sª Na Fran- cina Rossa metent per joya un diamant, responent per los mateixos rims:

Comte senyor | puys virtut es la rama E de son fruyt | pren tema mon scriura, etc.

Diu que no feren mes que Na Francina, Dido, Sa- phós, Tiresi, Penelope ni Judit. Hi ha endressa á la dona. II. "Obra feta per Romeu Llull intitulada lo "Con- sistori de amor: L' alt triumphant Cupido, deu d' amor." Se troba ab Cupido que primer lo mira irat y aprés li promet posar lo jou al coll de "aquella tan altera." Mes endevant hi ha lo consistori ahont es President Na Pas- tellosa "per molt saber," Canciller Na Bastida "viuda de pris" etc. Hi ha "endressa á tots los amants virtut." III. "Cobles de Romeu Llull de hon proceheix amor: Fantesián | molt sovint en amor". Lo senyal es: "Pas e sens par". IV. "Cobles de Romeu Llull requerint o amonestant certa dona en amar-lo: Leixa-m estar | amor no-m do- nes pena." Senyal: "Dona sens par." V. "Obra de Romeu Llull trobant-se fortunat en amor loa e comenda aquell; Si-'n nagun temps | d' amor me so clamat." Senyal: "Par e sens par." VI. "Cobles de Romeu Llull scusant-se de hun mal dit qu' ere inculpat contra una dama":

Si-us he mal dit | en pensar ni per obre No-m do Deu be | ni lo que li deman, Si-us he mal dit | quant fas me vingue dan, Visque 'n lo mon | trist, mal content e pobre, etc.

Y així segueix fentse altres imprecacions. Lo senyal es: "Par e sens par." Aquesta escusació es la quarta y derrera poesía que trobam de la mateixa especie, co- mensant per un Escondig del trovador provensal Ber- tran de Born, seguint per Petrarca y nostre Llorens Ma- llol y acabant ab Romeu Llull. VII. "Altres del predit cobles fetes per xelosia de la que en strem amave. Ab gran esfors | quasi forci natura". Senyal: "Par e sens par." VIII. Cobles de Romeu Llull dolent-se d' una dama qui 'l havia deixat o desdenyat: Puys no-m voleu, | prech la mort prest me vulla." Se veu un joch de parau- las com per exemple en lo vers de la tornada: "Puig no-m voleu | jo vull lo que volguí." IX. Cobles de Romeu Llull querelant-se del cruel e desconaxent amor: Gloriós es | l' om qui no sent d' amor." La tornada comensa: "Dona cruel." X. Obre de Romeu Llull contrita fugint a foll e de- sonest amor: Si 'n temps passat agués agut (l. pogut) conéixer. Lo senyal: "Par e sens par." XV. "Romeu Llull clamant-se com no pot fugir als lassos del amor: Yo fuig d' amor | per viure 'n liber- tat." Senyal "Arxiu de seny." XVI. "Stramps sobre lo desconaxent amor. Mon sentiment | ha perdut del tot l' esme". Senyal: "Par e sens par." XVII. "Obra feta per Romeu Llull en la mort de la que en estrem amava."

Vingut es temps | que 'n amor daré terme E mon parlar | mudará novell lay Puys que la mort | ab s' aspasa tan ferme Ha convertit | tot mon delit en guay. Mon cant será | per tot temps cridar ay Fins aurá fi | ma dolorosa vida, Ja tarda molt | la dolça departida Que desig tant | que no-m par vinga may.

Y aixís segueix no indigne de ser comparat á Ausías March. XVIII. "Obre feta per Romeu Llull responsiva a Nostre Dona en los vint triumphos triumphosa. De la concepció. Misteri gran | e concebimen noble." Y se- gueix en sengles coblas: "De la nativitat - De la sua des- posació ab Josep - De la anunciació - ... - De la ascen- sió del Fill de Deu - De la Missió del Sperit sant - De la Assumpsió de la Mare de Deu - Endressa de tota la obra a la gloriosa Mare de Deu." XIX. "Obre de strams feta per Romeu Llull en laors de la gloriosisima Mare de Deu: Per satisfer | al qui tan me obliga."

UN POETA DESCONEGUT. "Colloqui e rehonament fet entre dues dames, la huna dama casada, l' altre de con- dició beata, al qual colloqui se applicá un' altre dona viuda, lo qual hoit per un vellet fonch descrit per ell lo rahonar de quiscune comensant a parlar ell en stil de semblants paraules."

:Divendres sant Die honest de dol e de plant

De bon matí

Devant mon Deu me presentí, etc.

Obra satírica en codolada. A mes dels poetas valencians y catalans d' aquest temps en trobam alguns de mallorquins: MOSSEN DESCLÓS compongué un' obra á la Concepció de Maria. FRAN- CESCH OLEZA feu un Menyspreu del mon per la mort de sa muller:

Ab manto de plors | el cel se cubria Y tota la terra | mostrava gran dol, Mirant d' aquest mon | del tot se partia La qui en virtuts | granment resplandia; Tristor senyalaba | la lluna y el sol.

Esta obra es endressada al prebere BENET ESPANYOL que li respon ab un' altre, ahont hi ha eixos bordons:

Almoinas, responsos | faré per aquella, Moltas oracions | per ella diré: Y ab cremans ciris | en vostra capella, Ofertas y misas | cantaré per ella, Y sobre 'l sepulcre | sovint absolré.

Creyem qu' era del mateix nom y de la mateixa fa- milia JAUME DE AULESA de qui trobam: I. "Obra en rims stramps de trentatres cobles per los trentatres anys de Jhesuxrist tractant de la Incarna- ció e Passió mes conforme a la sepmana-sancta del any MCCCCLXXX tres per lo de clar enginy Jacme de Aulesa, honrat ciutadá." Comensa l' obra ab "Invo- cació": "Verb encarnat | dins ventre d' une Verge." La tornada comensa "Crist mort en creu | mes culpes me condampnen." Hi ha una cobla sparsa als jutges: "Jutges molt prudens | de gran dignitat." II. Una cobla de 10 bordons rimats serveix d' in- troducció á una "Contemplació de la visió haguda per la Verge María com adorá lo seu gloriós fill tantost que fou nat. Ab goig contemplar | yo vull de Deu mare." III. "Trimphes de Nostra Dona en cobles capde- nals blocades per lo de mirable enginy Jaume de Aule- sa ciutadá, compostes et trasmeses a Valencia per la joya será allí mesa al qui mils hi digués." Invocació llatina. "Emperadriu | principi dels bens nostres." Tornant als poetas valencians no farem res mes que anomenar algunas obras estampadas.

FENOLLAR y PERE MARTINEZ. "Historia de la Passió de Nostre Senyor."

FENOLLAR, MORENO, GAZULL, VINYOLES, etc. "Proces de les olives e disputa dels jóvens e dels vells. Lo sompni de Joan Joan." Eixas famosas obras que tractan dels mals que porta la sensualitat y de si son millors per marits los jóvens o los vells, foren comensades per las Demandas y Respostas de Fenollar y Martinez, als qui s' ajustaren aprés un anomenat Sindich dels peix- cadors y Vinyoles. Lo sompni es obra de Gazull y te molta vivesa y gracia d' expressió. Hi ha una mena d' octavas, dobles quintillas de bordons dodecasílabos y codolada.

FENOLLAR, ESCRIVÁ... GAZULL. "Obra feta per un de- port de l' Albufera" per Fenollar y Escrivá "Brama dels llauradors del orta de Valencia" per Gazull (censura dels vocables vulgars).

LOIZ ROIZ, PERE MARTINEZ, lo (aixís l' anomenan) gran trobador Miquel Miralles: "Obra en lahors del benaventurat S. Christofol": Consistori celebrat en 1498. Roiz guanyá la joya y l' obra de Martinez fou coro- nada.) També hi ha un' obra de Vinyoles y un altre "d' un home de sciencia, digne persona."

VICENT FERRANDIS brodador, NARCÍS VINYOLES y altres: "Obra feta en lahor de la Seráphica santa Catalina de Sena" 1511.

FERRANDIS, BELTRAN: "Obres contemplatives de molta devoció novament trobades en loor de la SS. Creu." Lo derrer compongué altres obras espirituals ^[10]. Seguiren las prácticas de l' antiga escola Solivella que "gonyá la praderia" en una justa de 1533; los tres autors del "Procés de viudes y donzelles ordenat per los Magnifichs Jaume Ciurana y Mestre Joan Valentí doctor en Medicina ab una sentencia ordenada per lo honorable y discret Andreu Martí Pineda, notari;" Al- modovar que posá trovas sevas al comensament de sa edició de Jaume Roig; Guerau de Montmajor que tra- duí en llengua llatina y comentá al mateix Roig, del qui seguí l' estil en una sátira que compongué contra 'ls catedrátichs de Valencia que l' any 1586 besaren las mans del Rey; Pujol, mataroní, que compongué un poema de la batalla de Lepant y altres trovas, etc. En lo meritíssim poeta barcelonés Serafí y en altres de son temps ja 's nota 'l pas de l' antig' escola á l' imi- tació de la de Castella. Aquell conserva la pausa del vers de 4 sílabas en la 4.ª, l' usatje de Demanda y Res- posta, la Tornada y moltas cosas del llenguatje y estil dels antichs. En 1615 trobam encara una imitació d' Ausías March en lo "Cant del canonje Gerónim Ferrer de Guissona a la beata Mare Teresa de Jesus a la imitació y estil dels cants o octavas del antich catalá Ausías March fecundíssim y elegant poeta":

1.ª coblaO gent del mon | obriu los ulls per véurer Entre sculls | una gran maravella Qu' a obrat Deu | per una sa donzella Pera 'l soport | dels que la volen créurer. Teresa fou | tan sancta y tan prudent Que meresqué | per sa tanta bondat Que lo tercer | de l' alta Trinitat Li abrassás | son cor ab foch lluent . .

Hi ha també tornada com en los antichs. </poem>

Anotacions

1. Aquest proverbi é exemple está fundat sobre las dos significacions
   del mot fust: 2.ª persona del plural de passat de ésser, y nom (fusta).
2. D' aquest poeta, que segurament es de las derrerías del seg-
   gle, sols coneixem una mostra que hi ha en lo llibre dels Jochs
   florals del any prop passat (1864).
3. En un paper separat trobam mes novas d' aquest poeta y de la com-
   posició: "Vers compost per lo gran phisic mestre Ferrando de Aerbe mestre
   en arts e en medicina, natural de la vila de Aora del regne de Valencia, e
   fou fet stant pestilent la ciutat de Barcelona. Es lo present vers scrit en una
   post ligada en les rexas del altar major de la seu de Barcelona. En lo peu
   del qual hi trobareu lo nom del Autor en quatre bordons composts e escrits
   per Pere Michael Carbonell, Archiver del rey nostre senyor e notari pú-
   blich." Carbonell que visqué á las derrerías del seggle XV y comens del se-
   güent compongué moltas obras en prosa catalana y llatina y traduí y allargá
   una "dansa de la mort" francesa.
4. De semblants poesías anónimas y quasi populars, s' en poden
   citar d' altres, com lo Viatje del venturós pelegrí, un' altre codo-
   lada, que 's troba ab un M.S. del complant de Constantinopla, mitj
   religiosa y mitj satírica etc.
5. Cap á la derrería del llibre, Roig dona la clau del enigma,
   tractant en especial d' esquivar lo dupte en punt de sa mare fingida
   (de que tant malament parla) y de la verdadera, dient d' aquesta,
   després de maldir de las donas en comú:
   

   En la lur flota      Pel marit seu...
   Dels arbres vius...  ''Blanch e vermell''
   He-y sols trobat     Es lo nom dell....
   Hua virtual          Fonch ma veina
   Arbre fruytal,       ''Mare'' e padrina
   Sols singular,       E fel amiga,
   De virtut clar.....  No mass' antiga;
   Molt instruida       Dona molt clara;
   E tal nodrida        A mi molt cara

   
   Se veu que ab blanch e vermell vol significar Roig.-Aprés parla
   be, encara que ab no tan fervor, d' un' altre dona que sembla de-
   gué ser sa veritable muller.
6. Los fochs de falles de Valencia son mes en gros com las nos-
   tras fogueras de San Joan etc.
7. Diuhen que 'l pago que tant s' ufana quant aixampla la cua, s' aver-
   gonyeix y queda tot arrupit quant se veu las potas tan lletjas.
8. Rastre del parlá valenciá.
9. També es seva aquella cobla citada en lo Quixote: "Ven,
   muerte, tan escondida etc."
10. No hem parlat á grat-scient d' algunas obras que tenim per
    apócrifas, com son los vaticinis de Bernat Moguda que suposan del
    temps del Conqueridor, las trovas dels llinatjes atribuidas á un Mos-
    sen Febrer, unas coblas ditas de Llorens de Rosselló pera 'l casament
    d' una seva tia ab lo Comte de Cardona. Estas ficcions degueren
    procehir de rahons políticas o nobiliarias, y ser compostas en lo
    seggle XVI ó XVII. També 'ns sembla sospitós lo Poema de la con-
    questa de Mallorca per Ramon Llull, mes aixó no es d' aquest lloch
    ni podem pensar quant se feu l' engany (si verament ho es com no-
    saltres pensam).

Plantilla:Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans