Un tros de paper - Pròleg explicatiu

Fins l'any 69 del segle passat, Barcelona estava voltada de
muralles, amb els portals tancats de les deu de la nit fins a la
matinada. Solament el portal de mar es tancava alguna hora més
tard, en consideració als habitants de la Barceloneta que
assistien als teatres públics de l'enclòs urbà.

Els barcelonins, impossibilitats a les nits d'anar als llocs
d'esplai de fora muralles (_Criadero_, Font de Jesús, _Campos
Eliseos,_ Tívoli o Jardins de la Ninfa), es reunien en cases
particulars, on generalment es feien «Sombres» o funcions en
teatrets de «ninos», representant-se sainets; de manera que els
actors, o més ben dit _llegidors_, sabíem de cor les obres de més
acceptació, com eren _En Saldoni i la Margarida, El Memorialista,
L'aprenent de Sabater, Les nous espantadores_ i altres per
l'estil, que si bé literàriament no són de mèrit recomanable, era
l'únic que vèiem en nostre propi idioma, tan abandonat en aquells
temps. Durant la Quaresma omplia els teatres públics el drama _La
Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist._

En l859 vingué la restauració dels Jocs Florals, i cinc anys
després començà en l'Odeon, amb la secció de _La Gata_, el modern
Teatre Català.

Mes com encara persistien les muralles, persistien en la major
part dels barris aquelles reunions casolanes de «sombres» i
teatrets.

Al poc temps d’inaugurar-se el Teatre Català, l'Albert Llanas
tingué la bona idea de publicar UN TROS DE PAPER, ajuntant-se-li
tot seguit per portar-la a cap En Robert Robert (X.), En Frederic
Soler (Pitarra), N'Eduard Vidal i Valenciano (Blay Màrfegas),
N'Eduard Aulès (Bonaventura Gatell), i el sotascrit remembraire
(Pau Bunyegas), essent l'il·lustrador el cèlebre caricaturista
Tomàs Padró. I no tardaren a col·laborar-hi En Torres (Sarraceno),
En Pons (L'Inglès), l'Angelon (Orfaneta de Menargues) i En Feliu i
Codina (Josep Serra). En Llanas firmava _Robert Sanall_; i En
Vidal i Valenciano i Conrad Roure, junts, _Dos gats dels frares_.

De tots ells porta dol, a l'ensems que es complau a guardar-ne
ferma recordança, el vell narraire a qui l'EDITORIAL CATALANA ha
volgut honrar confiant-li la presentació d'aquest volum, sense
altre mèrit, de part meva, si de mèrit mereix el nom, que ésser
l'únic supervivent d'aquella colla d'humoristes que qualsevol
d’ells seria més apte que jo per a prologar un llibre.

UN TROS DE PAPER fou, en son gènere, el primer periòdic publicat
en català, i el públic el rebé tan de bon grat, que el mateixos
escriptors contemplàvem amb estranyesa com cada dissabte en poques
hores s’esgotava l’ediciò, que no era pas curta, essent el d’un
ral el preu de cada número. Cal dir, però, que l’editor Innoscent
López era una àliga per a la propanganda de les publicacions, i
que en aquesta hi posà els seus cinc sentits.

L’estranyesa nostra de l’acceptació extraordinària del setmanari
es fonamentava principalment en la manera com cada u de nosaltres
escrivia diferentment el català, i ens semblava que això no podia
deixar complaguts a molts llegidors. Allò era un mosaic
ortogràfic.

No se’ns doni pas, en bona part, la culpa d’aquesta diversitat. No
teníem cap diccionari de què ens poguéssim fiar, perquè estaven
farcits de castellanades, ni cap obra de les publicades aleshores
ens podia servir de norma. Així, cada escriptor escrivia com bé li
semblava, i en la impremta, on tampoc hi havia cap corrector que
sapigués un borrall del nostre idioma, el qual feia un sens fi
d’anys que no era conreat, estampaven cada original al peu de la
lletra de les quartilles, i els números de la publicació
sortien... com havien de sortir.

L'èxit d’UN TROS DE PAPER, tenia per a mi una altra explicació. La
massa popular, en la qual els literats no s’hi troben encabits en
nombre abundós, llegia els articles, les composicions en vers, els
epigrames i els solts; li era agradós el to humorístic de cada
escrit, ho entenia tot, tant si deia _Hermenegild_, com
_Hermenegildo_, com _Armengol_; _travall_, com _treball_, com
_traball_, i passava estones divertides, ja a casa seva, ja a la
taula del cafè, ja en els intermedis de les sombres, i esperava
ansiós la sortida.

I així és que els venedors ambulants i les llibreries despatxaven
els números en un tres i no res.

Referent a aquest recull, cal una advertència. S'hi troba en ell
algun article firmat amb altre nom dels que he consignat en el
paràgraf anterior, en el qual anomeno els redactors i
col·laboradors del setmanari. És que en la redacció rebíem per
correu escrits amb pseudònim, i els que ens plaïen es publicaven,
ignorant qui era l'autor.

Ficar-me ara jo en la crítica del contingut del volum, no em
pertany; vindria a ésser jutge i part en l'assumpte, i la meva
opinió fóra recusable.

Crec, i això puc dir-ho sense cap escrúpol, que el periòdic
complia amb el seu propòsit d'ésser humorístic i llegit per
tothom, sense temença de trobar-hi el llegidor més pulcre un mot
ofensiu en cap concepte.

I exposat breument l'historial d'UN TROS DE PAPER, deixo
enllestida la meva tasca.