Un tros de paper - Dues criades

-Pst! Mariagneta! A on vas tan cremada?

-Ai! No t'havia conegut. No en facis cas, que avui estic tan
_atolondrada_ que ni menos sé el que em faig. És el Sant de la
mestressa i, com tenim convidats, tinc molta feina; amb això,
_adiós!_

(Són les vuit.)

-Que encara estàs allí mateix?

-Ca! Ja he estat en tres cases més. Ara serveixo a un
desempleiat de l'Aduana, que no sé si és escrivent; vaja, és un
dels principals. Al menos gasten molt. Són marit i muller sense
família, però es tenen dos nebots afillats; dues criatures que
semblen dos dimonis; tot el dia m'estan aturmentant, i això sí,
no els digueu res, perquè, la senyora, sobretot els nebots. Per
ells me'n vaig d'aquesta casa: com que ara acabo d'avisar al
que li prenc la carn que si em sap alguna casa que m'ho digui.
Ja podia anar a casa d'uns _malitars_, però filla, si vols que
et digui la veritat, no m'agraden militarots; avui són aquí,
demà se n'han d'anar, i això d'haver de conèixer sempre cares
noves no fa per mi, perquè _vamos_, una... m'entens... i
després, mai fa favor, perquè si tu vols...

Ai, pobra de mi! Les nou! _Adiós! Adiós!_

-Si vols que digui alguna cosa a una mare i filla que viuen al
quart pis de casa; fa tres dies que no tenen minyona i...

-Ca! ca! No vull anar a cap quart pis, filla: no vui
rebentar-me anant i venint de la font.

-Bé; si per cas ja et diré alguna cosa. Deixame'n anar, perquè,
filla, és una casa que tot ho tinc de fer jo; la senyora no és
bona per res, mai entra a la cuina. Això, si tu vols, encara és
millor, m'entens?; però en dies com avui... Oh! i que no més hi
ha tres fogons i una cuina com un cop de puny. I tú? ¿Que
encara estàs amb aquell capellà?

-Me'n vaig anar per mor de sa germana; per ell sí que hi
haguera fet anys, jo, en aquella casa; era un bon subjecte, mai
em deia res. Només el veia a les hores de menjar; això sí, li
agradaven els bons talls. Mai eren més de dos i em daven tres
duros per anar a la plaça.

-Vaja! _adiós_, que tinc molt tard.

-_Adiós._

-Ah! escolta! ¿com és que no vas anar a ca'n Gibert, diumenge?

-Ai! tens raó que no havia pensat a dir-t'ho. Saps qui és aquí?
La Paula.

-Quina Paula? Aquella de Puigcerdà?

-I doncs? ¿que no s'ha casat amb aquell carrabiner? Sempre m'ho
vaig pensar.

-Ella diu que l'ha deixat an ell, però...

-Macatxo! ¡Tant que la senyora m'ha encarregat que portés lluç!
Deixa'm arribar a la pescateria.

-_Adiós!_

-Vina'm a buscar diumenge!

-_Bueno!_

(Són les deu.)

ROBERT SANALL