Un tros de paper - Converses

I

Parlem de l'_Africana?_...

Ja està dit. Però, això sí, només ne direm quatre cosetes, perquè,
si us ho havia de dir tot, per avui ja es podien consolar de
menjar l'arròs covat.

Ara no es pensin que els vulgui dir res de la música ni dels
cantants, perquè això sí que... pobre de mi!... vaig apendre dos
anys de solfa amb el senyor Ribes i amb prou feines sé endevinar
un jeroglífic quan hi ha alguna nota.

Ca! Ca! ¿Estan desocupats, que darem una volteta pel teatre?...
¡Ne sentiran, de parers i enraonaments, que els donarà gust! Si de
cas encara no ho sabien, ara trobaran que és veritat allò de cada
home és un món.

Som-hi?... Doncs _arriba_!

II

(A L'ENTRAR)

-Hola, Federico!... ¿A on vas, ximplet, amb americana?

-Què!... encar està ben decent...

-Fuig, home! ¡D'americanes ja no se n'ha de parlar més!... Ara tot
han de ser _africanes_.

-¿De debò, se suprimeixen ara les americanes?...

-Està clar, home!...

-Jo que en tenia una de compromesa amb la Ramis gran per la reunió
de diumenge.

* * *

-Vatualisto!... ¿Tanmateix per aquí, D. Climent?

-Jo ja se sap: les òperes i els exercicis del camp de la Bóta, no
en deixo mai cap... Vegi si tractant-se de _L'Africana_...

-¿És a dir que ja li ha passat la por de què avui cremin el
teatro?

-Jo li diré: la por hi és, però no me n'he sapigut estar. Sap lo
què he fet?... Pago el silló i l'entrada a dos bomberos que, en
cas d'incendi, els tinc compromesos perquè es cuidin exclusivament
de mi.

-Ah, bé!... portant-se els bomberos ja és una altra cosa.

III

(A DINTRE)

-Sap que en fa de goig, avui, aquest Liceo?...

-Massa!... Jo no hi estic pel luxo... De modo que si en l'òpera
n'hi ha gaire, la xiularé...

-Sembla que comencem puntuals...

-Té raó: si ja estaven vestits des d'antes d'ahir... En l'ensaig
ho vaig veure... Fóra de les primeres parts, tots ja estaven a
punt.

* * *

-Ai, senyoreta! ¡Que me'n recordaré del dia de l'_Africana!_...
Pensar que l'hauré coneguda a vostè...

-Gràcies...

-Que n'és d'hermosa!

-Gràcies...

-Si vostè em volgués dir com se diu... Ni a on està, tampoc?...
Bueno... Quan sortim ja la seguiré...

-Ai, no aniré pas a casa... Com s'acabarà tan tard, vaig a dormir
a ca la tia per mor de què a casa no s'hagin d'esperar.

* * *

-Vols dir, Joan, que és el barítono, aquest?...

-Mare de Déu! Que no el sents?...

-Doncs no és pas el mateix que sortia a cantar el _Profeta_...
Prou que el coneixeria, perquè el vaig venir a veure dos
vegades... Aquell no era tan moreno...

-Què saps, tu, dona!...

-Prou que ho preguntaré a la senyora Rita, que té dues filles que
avui surten en el barco.

* * *

-Home, dispensi'm: vostè que té el llibret ¿sap què hi vénen a fer
aquests índios davant dels bisbes?...

-Sí, senyor: prou!... A la _cuenta_, pobra gent, van arribar
d'Amèrica sense batejar ni rebre cap sagrament... i ara conto que
els porten aquí a confirmar.

* * *

-Senyora Mariagneta... Què tal!

-Ai, filla!... ja ho veu a on ens hem tingut de posar... Ditxosa
vostè que està bé!

-Prou m'ha costat!... Miri's: a les dugues ja havia rentat els
plats i a les quatre ja ens passejàvem amb en Narcís per davant de
les voltes.

-Què me'n diu, d'això?

-Ai, filla!... que els bisbes m'han agradat molt!... Ja ha vist
quines capes...

-Calli, dona!... si allò és tota una crosta d'or... Jo ja ho
sabia, que eren tan hermoses!

-Ja es coneix, que figuren bisbes antics... No tingui por què els
d'ara hi vagin, els pobres.

-Ja ho pot dir: allavores ho podien fer més... Com que encara no
els havien pres els béns.

* * *

-Déu meu!... que són pesats amb aquests xiulets... No sé què hi
troben...

-Calla, dona... no et facis ridícula!... ¿Què hi entenem,
nosaltres? Els que xiulen són els intel·ligents, que es posen tots
a dalt... ¿Te penses que tothom és com tu i com jo?...

* * *

-Mira quin barquet!... allí damunt de la taula... El veu, senyora
Agneta?...

-Ai, sí!... què mono!... ¿Què significa, Fabrés?

-Dona! És el modelo del que té de sortir a l'altre acte.

-No, senyor, no... i perdoni. El de l'altre acte jo el vaig veure
en el _Prado Catalán_, quan el feien, i és molt més gros que
aquest... Aquest barquet deu figurar que el rifen a favor del
tenor que està pres.

* * *

-Sap que n'hi ha de gent, senyota Quica?...

-Ja ho pot dir, filla... No n'ha anat tanta a confessar aquesta
quaresma.

-Miri'm... miri'm això, donya Poneta, en aquell palco... Misèria i
companyia!... sembla la marquesa del _cuerno_. Ves aquella bona
dona... que és per portar vestits escotats!... ¡Ara mateix que
baixo a demanar-li les dos pessetes que em deu de la bugada de
l'altra setmana!

* * *

-Quimeta, això és molt bo!... és molt bo!...

-Bé, home; no facis extremituds...; recorda't que avui estem en
palco...

-Això és molt bo!... Si ho sé me'n vaig al quint pis...

-Tanoca! Allí que ningú et veu.

-Noia!... jo em trec els guants per aplaudir

-Pobre de tu!... Torna demà si vols entusiasmar-te.

-Si ho sé porto flors!... Escolta: et vols treure les del monyo i
les tirarè al mestre?...

-Ara hi corro... Tant que m'ha costat de ferme-les-hi aguantar...

-Noia jo me'n vaig a dalt...

-Al menos busca en en Carlets perque em vinga a fer companyia.

* * *

-Ja ha vist el barco?...

-Home! Hi he trobat una cosa... així... un poc sinònima... vull
dir que no és prou natural...

-Ah, sí!... que no n'hi ha més que mig?...

-No, no... això encara... Però no hi surt cap que figuri que es
mareja... i això és imposossible... En un barco sempre s'hi mareja
algú...

-Bé, això és falta de ensaig... ja veurà el segon dia.

* * *

-Home, vostè que hi està... ¿El pla de la Boqueria, sap quants
pams té d'amplària?

-No, senyor: no m'hi he fixat...

-És que en convé saber-ho, perquè he fet una posta amb un senyor
del costat que deia que el barco d'aquest acte era tan gran com el
Pla de la Boqueria... Un dinar que penso guanyar...

* * *

-Què li sembla, això?

-Home, el barco m'ha agradat molt..., però ¿ja és prou natural,
això de sortir negres en aquell temps?

-Home...

-És que jo estic que allavonses encara no se'n coneixien, i que si
de cas tot just... tot just en començava a sortir algun...

* * *

-¿Ara diu que passa a l'Índia, això?

-Sí, senyora... Aquests arbres se crien per allà... Tots aquests
són índios.

-Ditxosos ells!

-Per què?

-Perquè deuen menjar el gall barato.

* * *

-En nom de Déu!... Quanta generació!... Sembla que han deixat anar
l'hospici índio!

-Miri, quants boleros!...

-Ai! També hi ha boleros, a l'Índia?... ¡Jo que em pensava que en
aquella terra s'estava tan feliç!...

* * *

-Cristina, ja deu començar a ser tard...

-Ai, que ets neguitós!... ¿Farà el favor de dir-me quina hora
és?...

-Anem!... Tres quarts d'una... ¿Ja ho saps ara?... A veure si em
deixaràs estar en pau.

-Tres quarts d'una ja!... Ves, tot justament avui que ens ha tocat
la llàntia de l'escaleta... ¡No se'n deu haver fet malbé poc ni
gaire d'oli!...

* * *

-Noia, d'aquí en sortirem que ja serà clar...

-Per això he encarregat a la minyona que ens tingués el xacolata
desfet per quan hi arribem... Oh, i que m'has de fer pensar a
pendre els llonguets en el forn, que li he dit que nosaltres, tot
passant, els pendríem al tornar a casa.

* * *

-Sembla que això va llarg per ara...

-Prou que ho veig... Ja em sembla que no seré a temps per atrapar
el primer tren.

* * *

-Ara vegi si n'hi ha d'estranyeses, D. Roc. Veu aquell arbre
d'allí al mig?

-Si no em fa el favor dels _gemelos_... Ara!... Caram!... ¿Sap que
de la soca en sortiria una bona calaixera?

-Doncs diu que tots els que s'hi posen a sota es moren...

-Anem, home!...

-Tingui: li porto el _Brusi_ d'ahir la tarda que ho explica tot...

-Però com dimontri!... Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país
com ho permeten... Al menos jo hi faria posar un lletrero que els
avisés que no s'hi acostessin.

-Ja diu que ho van provar, però encara moria més gent perquè
tothom s'hi acostava per llegir-ho.

* * *

-Què em diu d'aquest solo, _compadre_?

-Estava pensant... ¿aquell és l'arbre que s'hi moren?...

-Vaya, el _manzanillo_. Miri: aquí ho diu.

-Doncs, ¿sap que un apotecari que es plantés al costat d'aquest
arbre en poc temps s'hi faria ric?

* * *

-Ajà... miri's... el _manzanillo_.

-D'aquest arbre en surt aquell vi que en diuen _manzanilla_.

-Ve-li aquí una cosa que el llibret no la porta.

* * *

-Miri's, senyor Verdós: vegi, si an aquesta gent els succeís
alguna desgràcia, si s'ho tindrien ben merescut.

-Vol dir?...

-Home, tingui... Vegi amb això que corre de si volen cremar el
teatro, de si no es farà l'òpera... permetre tanta gent
disfressada a les taules. Vegi: si algun d'aquests n'ha fet
alguna, després que s'ha tret el vestit d'índio i s'ha rentat
la cara, qui el coneix...

-Oh!... que es pensa que són qualsevols... Tots els que surten de
comparsa són gent fiada... A mi m'han dit que tots són municipals
i guardes urbanos.

IV

(TOT SORTINT)

-Què li sembla això, D. Joaquim?

-Ca, ca, ca!... Que em donguin Rosini i _Semiramide_... No estic
per aquesta escola de fer òperes... Que valga'm el _libreto;_ si
no, no n'haguera entès res... Jo ja li dic: si no fos pel barco
i les decoracions, no tornava.

* * *

-Hola, senyor Vintrons!... ¿A on va tan de pressa?... Vingui,
home, que parlarem de l'òpera...

-Deixi'm estar, que vaig de pressa... Figuri's que la dona
empenyada en què no volia que vingués...

-I això?...

-Per això de si hi calarien foc... M'ha fet anar tot lo dia a la
torre, que amb prou feines he sigut a temps al choro dels
bisbes... Després he tingut d'anar a sopar a les deu, que he
perdut tot el tercer acte... Ficar-me al llit amb ella i fer
l'adormit fins que ella ha agafat el son... Deixi-me'n anar, que,
si es despertés, pobre de mi!...

* * *

-Vaja: que, acabant-se en aquesta hora, en cada entrada hi hauria
d'anar un sereno que m'acompanyés al sortir.

V

Ve'ls-hi aquí!