Un temps ne fou de tendras alegrías


CANSÓ
____


 Un temps ne fou de tendras alegrías
en que gosava dolsament lo cor,
com papallò que 's bressa entre las auras
del encantat jardí de la il-lusiò;
 Mes ara ¡ay lás! cobert per la tristesa
sempre n' está lo pobre pensament...
somnis daurats de amor y de ventura,
¿per qué de mí fugireu ¡ay! tant prest?...
 ____
 Marí en lo mar ayrat de la desgracia,
desitja 'l cor glatint ab ver dalé,
que aprés la fera tempestat que 'l mata,
brille á la fi lo bonansible estél:
 ¡Féu, oh Senyor, que d' enujars' cansada,
la mar inmensa aplaque sos furors;
feu que 'l nauixer tant combatut, arribe
felís un jorn á conseguirne 'l port!...

Abril 1868. Enrich Claudi Girbal.