Un beneyt del cabás

Un beneyt del cabás
juguet comich en un acte
Manuel Ribot i Serra
(1914)


MANEL RIBOT Y SERRA

UN BENEYT
DEL CABÁS





MADRID
Sociedad de Autores Españoles
1914


UN BENEYT DEL CABÁS

JUGUET COMICH EN UN ACTE

original y en vers

per

MANEL RIBOT Y SERRA


| | |

Estrenat ab extraordinari éxit en lo "Teatre Catalá", instalat en lo de ROMEA, la nit del 14 d'octubre de 1879




barcelona
BIBLIOTECA «TEATRO MUNDIAL»
21 - Carrer de Sant Pau - 21
1914







FELIX COSTA
impressor
Nou de la Rambla, 45

A mon estimat pare

Es lo primer esclat d' una poncella
qu' espera arrivá a flor:
es mon primer ensaitg: fruita novella
del arbre de mon cor.

Jo vos ne faitg present ab alegría;
vos l' arbre haveu plantat,
just es també que lo primer fruit sía
per vos, pare estimat.


Vostre fill,
Manel


Sabadell, maig de 1879.

REPARTIMENT


Flora
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
D.ª Mercés Abella.
Jep
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
D. Lleó Fontova.
Quel
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
D.» Iscle Soler.
Jepet
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
D.» Hermenegild Goula.
D. Emili
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
D.» Frederich Fuentes.


La acció a Barcelona.—Epoca actual.





Es propietat de la senyora Viuda de Gelabert, Unió, 5 y 7, qui's reserva tots els drets que la ley li concedeix. La Sociedad de Autores Españoles es l'encarregada de cobrar els drets de representació.



ACTE ÚNICH


Baixos d' una casa pobre: porta al foro que dona al carrer, portas laterals: una taula de fusta y unas quantas cadiras de boga. Sobre la taula flors, y pe' ls racons pilas de draps vells y alguna pell de cunill, que indiqui esser la casa d' un drapayre. A gust del director de escena.


ESCENA PRIMERA
FLORA y D. EMILI.


Emili ¿Puch refiarmen?
Flora ¿Puch refiarmen? Pot refiarsen.
Emili Qu' hi abundi 'l clavell roig;

perque 'l clavell... ¿sent que dich?
lo clavell roig vol dí' amor.

Flora ¡Ja ho sé, ja!
Emili ¡Ja ho sé, ja! Y es estrany, vegi

que sens tenir instrucció...

Flora ¿Què diu?
Emili ¿Què diu? Qu' es estrany qu' entengui

lo llenguatje de las flors.

Flora ¿Quí millor que la florista?
Emili Bé... dispensim, te rahó.

¿Quí millor que la florista?
sí, sí, vaja: ¿quí millor?
A las nou, porti la toya
a casa l' Encarnación;
jo ja hi seré a n' aquell' hora,

y ella al véurer que soch jo

lo qui la toya li envía...(Content.)

Flora ¡Que n' hi fará de petons!
Emili Aixó no: may me 'n fa cap:

es pecat... ¡ay, no, no, no!
lo nostre amor es platónich.

Flora (Deu ser fort aquest amor.)
Emili Me 'n vaig. Fassi qu' a la toya

hi abundi lo clavell roig,
rosas vermellas badadas...
peró de marduix, ni un brot.

Flora ¡Oh, está clá'! ¿Hi vol xeringuilla?
Emili ¿Xeringuilla? no, no, no;

aquest nom, per lo que indica
es bastant indecorós.
Doncas ja ho sab: dintre un' hora...
Doncas ja ho sab: dintre un (Despedintse.)

Flora Dintre un' hora estará tot;

pot anarsen sens cuidado;
será allí al punt de las nou.

ESCENA II
Los mateixos y QUEL, ab cabás y cábech.


Quel (Crech qu' aquets se dónen cita.)
Emili Passiho bé.(A Flora.)
Flora (A Emili.)Fins d' aquí a poch.
Quel ¿Qué no hi véu? ¡me caso ab ronda!

(Que 's topa ab Emili al sortir.)
M'ha fet una banya al front.

Emili Dispensim... jo... no volía...
Quel Per márfagas.
Emili Per márfagas. Un favor...

Fassim pás, perque si 'm frega,
m' embrutará 'l paletó.

Quel (¡Quin llepa fils!) Passi, passi.
Emili (A. Flora.) Hasta luego.(Se 'n va.)
Flora (A. Flora.) Hasta luego. Estiga bó.

¿Y donchs, Quel?

Quel (Enfadat.)chs, Quel? ¡Me caso ab ronda!
Flora ¿Y donchs, per qué t' has cremat?
Quel Perque 'm tens enamorat

y 't porto una passió fonda,
y ara jo ja estich gelós.

Flora ¿Per qué t' has engelosit?(Ab mofa.)
Quel ¿Per qué? perque aquet mosqit

me sembla que 't busca 'l cos.
¿No n' hi ha prou de 'n Jepet
que 'm va fer la competencia
qu' hagi d' aguantá ab paciencia
lo perdre 'l llegitim dret...?

Flora ¿Quín dret vols dir?
Quel ¿Quín dret vols dir? Lo dret méu.
Flora Fill, si no 't vols esplicar...
Quel Sente jo cusí germá

tinch lo dret de se' espós téu.

Flora Donchs noy, me sembla qu' aquet

dret, aviat se 't torsará.

Quel Perque tú 'l voldrás torsá,

que jo ja 'l mantindré dret.
Tú no m' estimas...(Ploriquejant.)

Flora Tú no m' estimas... ¡Y ara!
Quel Jo t' estimo com ningú

y no 'm vols estimar tú;
¡ingrata! jo ho diré al pare.

Flora Pero ¿no véus?...
Quel Pero ¿no véus?... No veig res.
Flora ¿No véus res? pósat ulleras.
Quel Veig que de totas maneras

jo vull ser lo téu promés.

Flora Pero escolta, gat dels frares...
Quel Si no 'm vols veure enfadat

no 'm digas frare ni gat.

Flora ¿No t' ho diuhen los teus pares?
Quel Bé, bé, aixó déixau está'

y veyas lo que 'm respons.

Flora ¿De qué?
Quel ¿De qué? No gastis cansons.

digas si ab mí 't vols casá.

Flora ¡Ay, benéyt!
Quel ¡Ay, benéyt! ¡Ira de bet!
Flora Home, es clá, si ets tan tanasi.

Digas: ¿cóm vols qu' ab tú 'm casi

sent promesa ab en Jepet?
Quel (Quel, aquí has de fer cor fort.)

Cásat, donchs, ab qui tu vols,
pero si tens desconsols
no 't queixis pas de la sórt.

Flora Bé, ja no 'm vindré a queixar.
Quel Jo crech que 't queixarás massa:

ara que la sórt te passa
no la sabs arreplegar.

Flora ¡Ay, ay! ¿que vols dí ab aixó?

hasta fas posarme trista.
¿Hont es la sórt? no l' hi vista.

Quel ¿No la véus? la sórt... sóch jo.
Flora ¡Ah! ¿Tu?
Quel ¡Ah! ¿Tu? Sí, jo.
Flora ¡Ah! ¿Tu? Sí, jo. No ho sabía.
Quel Jo, que só un home sensat,

y, com sabs, faig més bondat
que 'l burro de 'n Xurabia.
Si sóch guapo, t' ho pot di'
lo que 'm vá passá a Manresa:
La filla d' una marquesa
se vá enamorar de mi.
No 's podía despreciar,
era rica, y de sanch blava,
pero, com qu' en tu confiava,
no m' hi vaig volgué casar.
Jo de casa, só 'l pubill,
y encar que molts de mi 's riuhen
y pe 'l barri sempre 'm diuhen
qu' a 'n a mi me 'n falta un grill,
l' enveja 'ls fa dí' aquet mót
perque quan varen quintarme
dos metjes van revisarme
y 'm van dir:—Vosté hi es tot.
Bé, ¿qué determinas tu?
qu' haig d' aná per' escombrerías.

Flora T' ho diré d' aquí vuit días,

pró no 'n digas re a ningú.(Ab mofa.)

Quel Lo casarte ab mi 't convé;

jo vinch cada dematí,
y arreglo tot lo jardí

sense voler cobrar ré.

Rego, sembro las llevors,
planto esqueixos, duch planters,
y si tot aixó no fés
no podrías vendrer flors.
¡Oh! he vist uns clavells riquíssims,
(Pensant en una cosa.)
que te 'ls huría comprat,
pero me n' han demanat
un ral y dotze santíssims:
Jo li he dit:—¡Cá, no pot sé'!
la clavellina ja es bona,
si per vint quartos la dóna,
encara la compraré.—
Estímam, digam que sí,
y així 'm darás alegría,
y ab mólt mes gust, cada día,
jo cavaré 'l téu jardí.
Pénsati bé... y aixís pots...

Flora Pero... muxoni.
Quel Pero... muxoni. Sí, dona.

(¡Manatxa 'l mon, qu' es bufona!)

Jep (Dins.) ¡Hi ha draps y espardenyots!


ESCENA III
Dits y JEP, que surt ab un sach y romana.


Jep Noya, ¿cóm va l' esmorsar?
Quel ¡Ola, oncle! ¿qué tal?
Jep ¡Ola, oncle! ¿qué tal? Mólt bé.

Au, noya, cúital a fé.

Flora Dintre un moment estará.(Se 'n va.)
Jep ¿Ahont vas tu, tant dematí?
Quel Es l' hora dels demés días:

vaig a buscá' escombrerías
a casa 'l senyor Magí.

Jep ¡Quín ofici tens més truan!...

aixó de ser escombriayre...

Quel Ara no durará gayre,

que aviat m' empleyarán.

Jep ¿A tú, quí t' ha d' empleyá'?
Quel Ja ho veuréu, home, no es broma.
Jep ¡Deu t' ampari! ¿No veus, home

que t' has deixat carregá'?

Quel ¡Cá, home, prou qu' ho veuréu!

Y quan l' empleyo tindré,
allavors me casaré.

Jep ¡Y qu' ets benéyt, valgam Deu!
Quel Aixó no m' ho diguéu pas,

que son bromas massa fortas.

Jep Ets benéyt, y cabás portas...

Donchs ets benéyt del cabás.

Quel Y com vos sempre m' ho dihéu

lo veynat, que de mi 's riu,
sempre aquet mal nóm me diu.

Jep Home, es clar, si es lo nom teu.


ESCENA IV
Dits y FLORA.


Flora Pare, l' esmorsá ja está.

Al rebost hi ha la mistela.

Jep Donchs bueno, aném a esmorsá',

que 'ls budells me fan sarsuela,
y es que demanan menja'.
Adéu, Quel.(Se 'n va.)

Quel Adéu, Quel. Adéu siau.

Pensa bé ab lo que t' hi dit,
que jo seré un bon marit.

Flora Si, home, si; vésten en pau.

(Quel fa com qui se 'n vá y torna.)

Quel ¡Ay! me deixaba l' cabás;

pensando en tí, ¡válgam Deu!
me distrech. Adéu.

Flora me distrech. Adéu. Adéu.
Quel ¿Qué dius?
Flora ¿Qué dius? Adéu, si te 'n vas.

¿Qué dius? (Quel, al sortir, topa ab D. Emili.)

ESCENA V
Dits y D. EMILI.


Emili Dispensi. (¡Quin cop al pit!)
Quel Home, ja está dispensat.

(¡Ara si qu' ha ben llepat!
¿Qué deu volé aquet mosquit?)

Emili Que Deu la guart.(A Flora.)
Quel (Desde la porta sense ser vist). (Escoltém.)
Flora ¡Oh! ¿ja torna a ser per quí?
Emili He tingut un descuit.
Flora He tingut un descuit. ¿Sí?
Emili Pero ja 'l corretjirém.

Dintre la toya amagat,
m' hi posará aquet bitllet.(Buscantlo.)

Quel (No sento res.)
Emili (Trovantlo.)Es aquet.

Olori'l; es perfumat.

Flora Es vritat. ¡Ay, quina oló!(Olorantlo.)
Emili Y 'l paper, color de rosa.
Quel (Veig qu' ell l' hi ha dat una cosa,

y qu' ella l' hi fá un petó.
Vaja, aixó será qu' aquet
l' hi fá l' os, y qu' ella 'l vol.
¡Quins gustos, sembla un mussol!)

Emili No 's descuidi del bitllet.
Flora No hi ha por. Vaig al moment,

a fer la toya per ella.
(Emili l'hi parla a la orella y ella riu.)

Quel (Ell l'hi parla a cau d' orella...

y ella se 'l mira rihent;
¡malo, malo, aixó va mal!)

Emili Dintre mitx hora.
Flora Dintre mitx hora. Está be.
Emili No falti.
Flora No falti. No faltaré.
Emili Sobre tot, sigui puntual.(Se 'n va.)

ESCENA VI
FLORA y QUEL, amagat.


Flora ¡Pobre senyor! per la noya

qu' estima, tot ho faría:
avuy tindrá una alegría...
me 'n vaig a ferli la toya.(Se 'n va.)

Quel S' han dat cita. ¡Ja veurás!

¡Las donas, que falsas son!
Avuy veurás, vatua 'l mon
si só un benéyt del cabás.
Ell... una carta ha donat,
y ella, aixís que l' ha agafada,
molt fort l' ha petonejada...
y després... cita s' han dat.
Aixó vol dir... ¿qué vol dí?
qu' ella... a n' ell deu estimar,
y, a mí, no 'm fá combregar
ningú ab rodas de molí.
Com que jo tinch prou talent,
pensaré un plan ben pensat,
venjantme... com a empleyat
del insigne Ajuntament.
Ara 'l cas arribat es;
jo no vull trapacerías;
primer, las escombrerías
y la venjansa... després.(Se 'n va.)


{{c|ESCENA VII

JEP y després JEPET.


Jep Bueno, ja habem esmorsat;

ves qui m' empeta la basa;
ara sortiré de casa
y a dá 'l vol per la ciutat.(Jepet surt).
¡Ola noy!

Jepet ¡Ola noy! ¿Ja heu esmorsat?
Jep Si; jo esmorso molt depressa.
¿Y tú, ahónt vas, que ja has plegat?
Jepet Avuy hi acabat la pessa

y 'l taler se 'm ha espatllat.
¿Y la Flora?

Jep ¿Y la Flora? Es al jardí,

qu' está arreglant una toya.

Jepet Miréu, sogre.
Jep Miréu, sogre ¡Cá, Magí!
Jepet ¿No 'm caso ab la vostra noya?
Jepet Be, allavors m' ho podrás dí'.
Jep Com qu' aviat m' hi casaré.
Jepet Be, encara no hi ets casat,

y qu' ho diguis no está bé;
¿no sabs que no 's pot dí blat
que no sigui al sach?

Jepet que no sigui al sach? Ja ho sé.
Jep Si ara 'm dius sogre a n' a mi,

y 's desfá després la boda...

Jepet No 's desfará pas per mi.
Jep ¡Ay, Jepet! avuy es moda

tan aviat dir nó com sí.

Jepet Pero com que jo a la Flora

l' estimo molt...

Jep l' estimo molt... Be, ja ho sé.

Jo he sigut jove també,
hi estimat molt, y en un' hora
deixava a n' ella al carré'.

Jepet Devían sé' amors de broma.
Jep ¿Qué dius ara, sant cristiá?

Quan tractava ab la Coloma...
ara t' ho vull esplicá.
Parlo de trenta anys enrera,
que jo travallaba al forn,
y 'm vá donar gran fal-lera,
una maca marmanyera
que venía cols al Born.
Era una mossa salada...
mes aviat grossa que prima;
sols veyentla una vegada
tots l' hi deyan:—¡Ressalada,
malviatje qui no t' estima!
Tenía uns ulls com un sol;

las galtas, de primavera

un cosset, molt desenvolt,
una boca petonera
y una veu... de rossinyol.
Al caminar, las faldillas
ballavan un ball airós,
sent de sa gracia pubillas:
tenía unas pantorrillas...

Jepet Las hi haviau vistas vos?
Jep Jo...
Jepet Jo... ¿Ja feu 'l tartamut?
Jep Ho coneixía ab lo móure...
Jepet Vaja, no 'm féu tant llanut.
Jep Jo havía fet troná y ploure

a la meva joventut.
Aném al grá. Com te deya,
era ella tota ma vida.
Dos anys la vaig festejá'
y després, sembla mentida,
després ja no 'm va agradá',
y.. la vaig enviá a dida.
L' estimava de debó,
pero noy... com que 'l mon roda,
la vaig deixar. Ab aixó
t' he provat sempre que es moda
tan aviat dir sí com nó.

Jepet Prova qu' era un fals amor.

quan vos la vareu deixar;
l' amor de avuy es millor.

Jep ¡Ay, Jepet, si com més vá,

va 'l mon de mal en pitjor!

Jepet Y el negoci ¿com está?
Jep ¡Pst, tau tau! no 's fá pas gayre;

ab la crissis qu' ara hi ha,
lo sach del pobre drapayre
vá sempre vuit, está clá'.
La gran sórt es que la noya
guanya per ella y per mí,
ja fent un ram, ja una toya..
com té tanta trassa.

Jepet com té tanta trassa. ¡Oh, sí!

La Flora es una gran joya.

Per ço jo l' estimo ab fé,

y per ço sogre os vull dí',
perque m' agrada, y perque...

Jep Bé, ¿qué m' esplicas a mi?

Dígaho a n' ella que vé.


ESCENA VIII
Dits y FLORA, ab toya.


Flora Ola, Jepet.
Jepet Ola, Jepet. Adéu, Flora.
Jep Bueno, noya, jo me 'n vaig

a recullí alguna cosa.

Flora Bueno, anéu. Tornéu aviat.
Jep Ara faig nosa, ja ho veig.

¡Ep, cuidado! (A Jepet.)
¡Ep, cuidado! Ja, home, ja. (Jep se 'n va.)

Flora ¿Qué tal, noy?
Jepet ¿Qué tal, noy? Jo, bé, com sempre.
Flora Aixó es bo.
Jepet Aixó es bo. ¿Y tu, qué tal?
Flora Vaig a lligá aquesta toya

qu' ara l' haig d' aná a portá.
¿Que ja has plegat?

Jepet ¿Que ja has plegat? Sí, faig festa;

lo taler se m' ha espatllat
y he pensat, ¿ahónt vas are?
allá hont pugas disfrutar.

Flora Donchs ¿m' estimas mólt?
Jepet Donchs ¿m' estimas mólt? ¡Macatxo!

Més que a la Fransa 'ls gabaitxs,
més qu' a 'n el rom los inglesos,
més que al jaure un empleat.
De día, sempre en tu penso,
de nit, en tu estich somiant...
¡y que somnio unas cosas!...
renoy, si fossin vritat!

Flora ¡Ah, trapacer, cóm m' enganyas!
Jepet Flora, no t' hi enganyat may,

tu sí qu' a mi no m'estimas.

Flora ¡Ay, ay! ¿per qué?
Jepet ¡Ay, ay! ¿per qué? Ja ho veurás.

L' amor es com la fé, es cego,
ho créu tot sense mirar;
si lo que 't dich no vols creurer,
proba lo poch que 'm voldrás.

Flora Jo, per créureu, haig de véureu.
Jepet ¡Quin amor mes confiat!

creure' y veurer, aixó, noya,
per mi fa molt Sant Tomás.

Flora Vaja, digas: ja 't crech, home:

¿no veus que 't vull fé enfadá?

Jepet Lo que dich es cert; t' estimo

com a ningú hagi estimat.
Al dematí, á toch d' esquella
me llevo y vaig a rentarm',
y ja veig ta cara hermosa
en l' aigua del rentamans.
Surto al carré, y sempre 'm sembla
que duch ta imatge al devant,
y per mes que jo camino
no 't puch aconseguir may.
Quan atravesso la Rambla
y 't veig voltada de rams,
fent toyas de flors hermosas
en la parada hont estás,
lo cap me dona mil voltas,
lo cor me fá trich y trach,
y entre totas las floretas,
de las toyas, y dels rams,
mes t' estimo a tu, Floreta,
perque ets la for que més vals.

Flora T' esplicas bé.
Jepet T' esplicas bé. ¿Que 't pensabas

que no 'm sabía explicá'?
Dígasme are cóm m' estimas,
que jo prou m' hi explicat.

Flora Jo, quan a la matinada

baixo a 'n al jardí a fer rams,
en cada flor que jo arrenco,
ton rostre hi veig retratat.
Ab tu penso tot lo día,
de nit, ab tu estich somiant,

y quan al cáurer la tarde

lo sol a la posta vá,
en lloch de tenir tristesa,
que fora 'l més natural,
se 'm omple 'l cor de alegría,
y sé allunyan mos pesars.
Y es qu' espero la vesprada,
perque quan ella ha arribat,
me porta aquí desseguida
al méu Jepet estimat.

Jepet Bravo, noya, vals més pelas

que 'l Parque qu' han de acabá.
que 'l Parque qu' han de (Tocan las nou.)

Flora ¡Ay, las nou!qu' han de acabá (Frisosa.)
Jepet ¡Ay, las no ¿Qué hi há? ¿qué 't passa?
Flora ¡Oh, y 'l pare se 'n ha anat!
Jepet ¿Qué vols?
Flora ¿Qué vols? Qu' haig de dú una toya

a n' al carré de 'n Gignás,
y el pare es fora.

Jepet y el pare es fora. Vés, dona,

ja tindré compte jo, ja.

Flora Gracias, Jepet. Deu t' ho pagui.
Jepet Sí, m' ho pagará plegat

quan lo capellá 'ns llegexi
l' epístola de Sant Pau.

Flora ¡Que ets plaga!
Jepet ¡Que ets plaga! Donchs quedo amo.

Pero... ¿sapiguém avants?...
¿Ja tens ab mi confiansa?

Flora Sí, home, sí, tu ja ets fiat.

Per are ets amo interino.

Jepet ¿Y després?
Flora ¿Y després? En propietat.

Me 'n vaig, qu' es tart. Hasta luego.
Me 'n vaig, qu' es tart. Hasta (Se 'n va.)

Jepet Adéu, flor de lliri blanch.

Adéu, flor de lliri blan (Seguintla ab la vista.)
L' hi ha caigut alguna cosa.
Una carta... ¿qué será?
paper de color de rosa...
y 'l sobre diu: «A mi hermosa...»

casi bé 'm fá sospitá,

Obrimla, mala centella...
«¡Oh mi hermosa, encantadora,
purísima y clara estrella,
niña la más dulce y bella,
a quien tanto mi alma adora.
Como prueba verdadera,
acéptame este regalo;
adiós, pues, niña hechicera,
el que en ti cree y espera,
Emilio Vidal y Galo.»
La carta ha caigut a n' ella,
y a 'n ella va dirigida...
¿de quí deu ser? no hi atino...
d' algun mosquit qu' ella estima;
no hi ha dupte; ¡mal rellámp!
are jo ja 'm penjaría.
Si are ella vingués...


ESCENA IX
Dit y QUEL.


Quel Si are ella vingués Manatxa,

ola, minyó.

Jepet ola, minyó. ¡Hont va aquet ximple!
Quel ¡Tu, guapo!...
Jepet ¡Tu, guapo!... Déixam estar.
Quel Noy, alguna vespa 't pica.
Jepet Donchs no acabis de picarme,

perque potsé 't picaría.

Quel Noy, si algú 't dona picadas,

y ab las picadas fort pica,
pica tu a n' aquell que 't piqui,
que 'l qu' es a mi, noy, no 'm picas.

Jepet ¡Quel, Quel!a mi, noy, no (Amenassantlo.)
Quel ¡Quel, Quel! Bé, no piquem més,

perque veig que 't picarías.
Jo que venía a trovarte
per donarte una noticia
que t' interessa moltíssim...

Jepet ¿Que m' interessa?
Quel ¿Que m' interessa? Mólt.
Jepet ¿Que m' interessa? Mólt. Digas.
Quel ¡Oh, ja veurás, de primé'...

sentém bases...

Jepet sentém bases... ¿Qué vols dirme?
Quel Jo de primé vull que 'm digas

si la Flora a tu t' estima.

Jepet ¿Qué n' has de fé?
Quel ¿Qué n' has de fé? ¿Ja t' enfadas?
Jepet Quel, Quel, no fassis lo ximple.
Quel No 'l faig pas: home, respónme,

y 't donaré la noticia.
Digas, ¿t' estima la Flora?

Jepet Segons ella diu... m' estima.
Quel Donchs no es cert. Ella 'ns enganya

a tu y a mi, ab molt sanisne.

Jepet ¿A mi... m' enganya?
Quel ¿A mi... m' enganya? Y a mi.
Jepet Parla clar: si no t' explicas...
Quel Ella a tu 't dona confiansas,

y també diu que t' estima,
y a mi... com que soch tan guapo,
per marit també 'm voldría,
y fins m' ha dit que resposta
me dará d' aquí vuit días.
Y quan he sortit d' aquí
que dos quarts de vuit serían,
hi vist entrá un senyoret...
ab garrofas...

Jepet ab garrofas... ¿Qué embolicas?
Quel Si, home, si: un senyó d' aquets

que tenint bona la vista,
portan ulleras de lentas
y pe 'ls carrés fan lo ximple,
y aquet portava garrofas.

Jepet ¿Garrofas?
Quel ¿Garrofas? Mitjas patillas.
Jepet Bé, pero aquet senyó... ¿qué?
Quel ¡Oh, noy, aixó no pot dirse!

Es un secret que me 'l guardo
com un tall de llonganissa.

Jepet Donchs, o me 'l dius, o t' escanyo.
Quel Cá, no 's pot di.
Jepet Cá, no 's pot di. Desseguida,

perque si no...di Desseguida (Amenassantlo.)

Quel perque si no... Bé, no 'm toquis,

ja t' ho diré.

Jepet ja t' ho diré. Bueno, digas.
Quel Búscau. Camas, ajudeume.

(Fuig, y al arribá' a la porta del foro Jepet l' agafa per una orella.)

Jepet No t' escaparás, no, ximple.

No t' escaparás, no, (Portantlo al prosceni.)

Quel ¡Ay, ay, ay!
Jepet ¡Ay, ay, ay! ¿Ho dirás?
Quel ¡Ay, ay, ay! ¿Ho dirás? Sí.

Ja t' ho diré desseguida.
Déixam aná de la orella.

Jepet Cá, pillet, t' escaparías.

Au, digas, aquet senyó'...

Quel Aquet senyó l' hi ha dat cita

per las nou del dematí,
y ella ha dit que hi aniría.
Y ell l' hi donát una carta,
qu' era una carta petita,
tota de color de rosa,
y la Flora, desseguida
l' hi ha fet petons...

Jepet l' hi ha fet petons... ¿A qui, a n'ell?
Quel No, a la carta.
Jepet No, a la carta. Bueno, digas.
Quel Y ella ha anat cap al jardí,

y ell no sé ahónt aniría.
Ja véus, donchs, com nos enganya
y com a tots diu mentida.

Jepet ¡Ingrata!... Falsa, perjura,

y tant que jo la volía.
Digas, ¿la carta era aquesta?

Quel Justa la fusta. ¿Véus? mira,

papé' de color de rosa.
¿T' interessa la noticia?

Jepet ¡Ingrata! Jo 'm venjaré.
Quel Jo també.
Jepet Jo també ¡Sembla mentida!
Quel Sí; jo també 'm vull venjá'.
Jepet (Me destorbará aquet ximple.)

Mira, Quel...

Quel Mira, Quel... ¿Qué hi há de nou?
Jepet ¿Tu vols a 'n ella?
Quel ¿Tu vols a 'n ella? Ni mica.

La volía, pero are...
vull venjarme y fora.

Jepet vull venjarme y fora. Mira,

la ofensa qu' a tu t' ha fet,
y que tu venjar desitjas,
es iguala com la méva;
ara tu, 'm destorbarías,
déixam sol; per tu y per mi,
jo faré venjansa digne.
Quan jo hagi parlat ab ella,
vens tu, y allavors...

Quel vens tu, y allavors... Bé, mira,

vaig a casa la ciutat
y torno d' aquí una mica,
mentres sóch fóra, tu 't venjas,
pro no li donguis pallissa.

Jepet No, home, no.
Quel No, home, no. Jo ja torno.

Dígali que 'l séu sanisme...
d' allós... que ja no vull més
las sévas trapacerías,
y que no més vull venjarme,
vull venjansa, ¡malasiga!
¡Ah, tu, Jepet! per venjarme,
¿qu' haig de fer?

Jepet ¿qu' haig de fer? Darli pallissa
Quel ¡Ah! no, no, aixó no ho faré,

perque ella a mi 'm guanyaría
que té més forsa que jo.

Jepet Bé, ara vésten.
Quel Bé, ara vésten. Desseguida.

Bé, ara vésten. De (Se topa ab Jep qu' entra.)

ESCENA X
JEPET y JEP.


Jep Vaja, ¿que no hi veus?
Quel Vaja, ¿que no hi veus? Macatxo,

m' heu donat un cop al nás...

Jep Passa, benéyt del cabás...
Quel Jo...benéyt del cabás... (Enfadat.)
Jep Jo... Sí, sempre serás matxo.
Quel Onclo Jep, no m' insultéu.
Jep ¿Jo t'insulto? ¡aquesta es bona!
Quel Tornaré d' aquí una estona,

y allavors, ja no ho diréu.es bona (Se 'n va.)

Jep ¿Hont es la noya?
Jepet ¿Hont es la noya? Ha sortit.
Jep ¿Ahónt?
Jepet ¿Ahónt? No sé hont es, ni hont para.
Jep Ay, noy, quina mala cara;
semblas un capó rostit.
Jepet No es pas per menos la cosa.
Jep Vaja, gendre, que perilla...que (Ab broma.)
Jepet ¿Gendre? no: la vostra filla

no pot esser ja ma esposa.

Jep ¡Qué dius ara!
Jepet ¡Qué dius ara! La vritat.

May m' han agradat las maulas.

Jep Jepet, aquestas paraulas...
Jepet Que no la vull, y acabat.
Jep Pensa que d' honrat tinch fama,

Jepet, esplicat depressa;
mira qu' hem de fé' una pessa
y sembla que fem un drama.

Jepet Ho sento, Jep: mólt m' amohina,

mes no mereix mon amor.

Jep Jepet, tu 'm tacas l' honor.
Jepet Bueno: freguéulo ab bensina.
Jep Jepet, Jepet; l' honor méu

no ha sufert may poch ni gayre,
qu' encar que honor de drapayre,
val tant com lo de més préu.

Y quan l' honor es tacat,

per més que 's mogui matraca,
a n' al lloch hont hi ha la taca
després hi surt un forat.
Jo só un home mólt formal,
qu' encara que t' encaparri
vaig ésse' arcalde de barri
en temps de la federal.
Y aixó 't prova si só honrat,
que quant la vara empunyaba,
de mi lo barri esperava
la pau y tranquilitat.
Y la taca qu' ara 'm fas
y que tan poch t' amohina,
no la treu ni la bensina
ni amoníach, ni ayguarrás.
Dígam, donchs.

Jepet Dígam, donchs. Tot es en vá.
Jep Si no dius lo que se 't mana,

te clavo un cop de romana
que may més menjarás pá.
Dígaho prompte.

Jepet Dígaho prompte. No ho vull dir.
Jep Mira que 'l teu cap perilla...
Jepet Sols ho diré a vostra filla.
Jep Donchs, dígali, qu' es aquí.


ESCENA XI
Dits y FLORA.


Flora ¿Qu' us baralléu?
Jepet ¿Qu' us baralléu? Tu dirás.
Flora ¡Ay, ay, Jepet, y quin tó!
Jep ¿Qué l' hi has fet?
Flora ¿Qué l' hi has fet? Jo rés.
Jepet ¿Qué l' hi has fet? Jo rés. ¡Ingrata!

Ha acabat lo nostre amor.

Flora Jepet, per Deu, no fem bromas.

¿Quins motius t' he donat jo?

Jepet ¿Quins motius? ay mosca balva,
¿que 't creus que só algun ninot?

Ab mi no hi jugarás, Flora.

Flora No t' entench.
Jep No t' entench. Ni jo tampoch.
Jepet No siguis tan descarada.
Flora Per Deu, Jepet, no se com...
Jepet ¡Ah! ¿no ho saps? Sembla mentida,

la sort es que jo ho sé tot.

Flora Tu no tens motiu de queixa.
Jepet ¿Que jo no tinch motiu?
Flora ¿Que jo no tinch motiu? No.
Jepet ¿Coneixes a don Emili?
Flora De dons Emilis ni ha molts.
Jep ¿No vols pas dí' en Castelar?

Som molt amichs ell y jo.

Jepet Un tal Emili Vidal.
Flora ¡Ah! 'l fill del senyor Ramón.
Jep (Just, qu' enganya las criadas.)
Flora Sí, ¿y que vols dir ab aixó?
Jepet Potsé 't pensas que combrego

ab rodas de molí.

Flora ab rodas de molí. No.

Pero segons veig, combregas
ab cilindros de vapor.

Jepet ¿Y encara 't burlas, farsanta?
Flora Pero esplicat, per favor...
Jepet Ho diré, pero es en vá,

perque massa qu' ho sabs tot.
¿De ahónt vens?

Flora ¿De ahónt vens? De du' una toya

a casa la Encarnación.

Jepet Digas, y no serás falsa:

vinch... d' una cita d' amor.

Jep Flora, esplícat desseguida.
Flora ¿Quí es qu' ha tramat aixó?
Jepet En Quel ha vist don Emili

que 't daba aquí un bitlletot,
ell ha vist com tu 'l prenías
y com l' hi feyas petóns,
ell ha sentit com quedavau
y a 'n aquí m' ho ha contat tot.

Flora ¿Y has fet cas d' aquell benéyt?
Jep ¿Que no veus qu' es un ximplot?
Jepet Las vritats avuy las diuhen

no més que 'ls ximples y 'ls noys.

Flora Si t' inspira confiansa
aquell benéyt, més que jo,

Jepet, fes lo que 't convingui,
Deu te guihi y l' ángel bo.

Jepet ¿Pero la cita?...
Flora ¿Pero la cita?... Es mentida...
Jepet ¿La carta...?
Flora ¿La carta...? Mentida tot.
Jepet ¿Tampoch t' ha dat una carta

que tu has cobert de petons?

Flora No.
Jepet No. Trapacera, perjura...
Jep No alsém el gallo, minyó;

es que soch a casa meva
y per cridá', jo só prou.

Jepet ¿Lo de la carta es mentida?
Flora ¿Jepet, quinas provas vols?
Jepet Mira, a 'n aquí tinch la carta;

quan a la cita d' amor
que t' hi dit compareixías
deixantme a n' aquí tot sol,
ha caygut del teu dessobre
y aquí la he cullida jo.
¿Encara ho negas?

Flora ¿Encara ho negas? ¡Oh! gracias,

Jepet, are ho comprench tot;
ja veurás las conseqüencias
de fiarse d' un ximplot.


ESCENA XII
Dits y QUEL.


Quel Jepet, ¿que ja t' has venjat?
Flora Vina aquí, pillo.
Quel Vina aquí, pillo. ¡Cusina,

no m' insultis!

Jepet no m' insultis! Vina, vina,

are vens que ni pintat.

Quel ¡Faig planta ab la gorra aquesta!

¿oy, oncle?

Jep ¿oy, oncle? Vina, traydó.
Flora Acóstat.
Quel Acóstat. (Veyám si jo

are pagaré la festa.)

Jepet Vina.
Quel Vina. No m' enganyéu pas... (Recelantse.)
Jep Vina, acóstat, tros de sóch.
Quel Si 'm voleu pegar no 'm moch.
Flora Vina, benéyt del cabás.

Vina, benéyt del cabás (Agafantlo pe 'l bras.)

Jepet ¿Tu has vist?...(A Quel.)
Quel ¿Tu has vist?... Tot lo que t' hi dit.
Jep (No 'n puch treurer res en net.)
Flora Esplícat.
Quel Esplícat. Mira, Jepet,

aquet es aquell mosquit.
aquet es aquell mosquit (Veyent a don Emili.)


ESCENA XIII
Dits y D. EMILI.


Emili Deu la guart.
Flora Deu la guart. ¿Vosté per quí?
Emili Tinch de parlar ab vosté.

Tinch de parlar ab vo (A Flora, acostantshi.)

Jepet Mestre, apartis del talé,

que vosté no ha de teixí.

Emili No l' entench... si no declara...

jo tinch de parlá' ab la Flora.

Jepet Cuidado ab la llansadora

que no l' hi salti a la cara.

Flora Sosségat, Jepet, t' ho dich

y t' ho prego per pietat,
aquet senyó' qu' ha arribat
desfará aquest embolich.
Don Emili, si un favor
vol fé' a la pobre florista,
que, mal calumniada y trista,

veu que 's pert lo seu amor,

espliqui, per Deu, aquí
lo que ha fet ab claretat
quan aquí casa ha arribat
avuy, aquest dematí.

Jep D' aixó dependeix l' honor

de ma familia.

Emili de ma familia. Corrent,

no hi tinch cap inconvenient.

Flora Espliquis, donchs, per favor.
Emili Donchs, jo hi vingut...
Jep Donchs, jo hi vingut ¡Ay carat!

convé aclarir la qüestió,
y farém una sessió
com quan era autoritat.
¡Veureu! la taula a n' aquí.
Jo presideixo.

Emili Jo presideixo. Aprobat.
Jep Vosté será l' advocat,

coloquis prompte a n' allí. (A la esquerra.)
La pobreta calumniada
que s' assenti al méu costat:
vosaltres qu' heu calumniat
poséus allí.heu calumniat (A la dreta.)

Jepet (Enfadat.)Ja m' enfada,

¿qu' os penséu que só un ninot?

Jep No, home, no, tingas paciencia,

vull obrá' ab tota conciencia,
asséntat y ho sabrém tot. (Tots s' assentan.)
Sobre la... d' alló... senyor...
Sobre la... d' alló... (Volent fé' un discurs.)
la virtut... perque... la vida... (Pausa.)
he dicho... Que habli en seguida
l' abogado defensor.

Quel Donchs, jo dich, qu' a la vegada

que tinch empleyo formal...

Jep ¿Què no vols callá, animal?

Te clavo una plantofada.

Quel ¿Que no tinch de parlá' jo?
Jep Tu dirás si t' he cridat

ha de parlá' l' advocat:
te la paraula 'l senyor.(A don Emili.)

Emili Doncas bé; jo, parlant clá',

los diré ab gran gravetat
qu' estich mólt enamorat
d' una...

Jep d' una... Al grá.
Emili d' una... Al grá ¿Qué diu?
Jep (Cridant.)Al grá. ¿Qué diu? Al grá.
Emili Ah, bueno, ja es cosa entesa,

tinch ab una ninfa amors,
y avuy, sápigan senyors,
qu' es lo sant de ma promesa.
Y jo he vingut a 'n aquí
pera que 'm fés una toya
aquest mateix dematí.
Y a las nou, a l' hora dada,
segons havíam quedat,
ella la toya ha portat
a casa de ma estimada.

Jep Y ho ha sentit lo senyor.

Y ho ha sentit lo senyor. (Senyalant a Quel.)
y ha dit que vosté y la Flora
aquí s' havían dat hora
y que parlaban d' amor.

Emili Aixó es mentida.
Jep Aixó es mentida. ¿Sents, Quel?
Quel Bueno, noy, jo m' ho pensaba;

dispensin: m' equivocaba.

Emili Jo ho juro pe 'ls sants del cel.
Jep Segueixi.
Emili Segueixi. M' hi descuydat,

y he tornat, perque la noya
fiqués dintre de la toya
una carta que l' hi he dat.
La carta, era perfumada
ab perfums d' aquells més bons...

Quel Y ella li feya petons.
Emili No senyó', que l' ha olorada.
Jep ¿Es vritat aixó?l'ha olorada (A Flora.)
Flora ¿Es vritat aixó? Es vritat.
Jep ¿Qué té que dirhi vosté?(A Quel.)
Quel Jo no tinch que dirhi rés,
a mi m' ho havía semblat.
Emili Esplicát ja lo primer

diré qu' are hi arribat
perque la toya hem mirat
y no hi havía 'l paper.

Flora La carta qu' era posada

dintre la toya per mi,
m' ha caigut eixint d' aquí
y aquet senyó' l' ha trovada.

Jepet ¡Vil, ximple, benéyt, traydó!(A Quel.)
Quel ¿Que ' t tornas boig? ¡ay batua!
Jepet Te degollo, mala púa.
Emili ¿Donchs, vosté 'm fará 'l favor

de la carta?(A Jepet.)

Jepet de la carta? Aquí la té.

Ximple, bestia... (A Quel.)

Quel Ximple, bestia... Vatua 'l mon.
Jepet Animal, vés en mal' hora.
Flora ¿Estás convensut?(A Jepet.)
Jepet ¿Estás convensut? Sí, Flora.
Jep Se levanta la sesión.
Emili ¿No desitjan pas rés més?

que si acás me 'n podré anar.

Jep No, senyor, ja pot marxar.
Flora Y moltas gracias.
Emili Y moltas gracias. De rés.(Se 'n va.)


ESCENA XIV
Dits menos EMILI.


Jepet He duptat, pero d' aixó

n' es la causa aquet ximplet;
de la ofensa que t' hi fet
Flora, 't demano perdó.
La confiansa en mi s' abriga,
y jo 't prego, Flora hermosa,
qu' una mirada amorosa
la senyal de perdó siga.

Quel Bé, ¿'m perdonéu?
Jep Bé, ¿'m perdonéu? Ja veurás:
aquí... no hi tens de fer res,

vesten... y no tornis més,
qu' ets un benéyt del cabás.

Quel No pas are; fá un moment

que no 'n só.

Jep que no 'n só. ¿Y aixó, xarraire?
Quel M' han nombrat... escombriayre

del insigne Ajuntament.
No t' has volgut casá' ab mi,
pero te 'n penedirás;
d' aquí en avant, me veurás
aná' mólt curro per qui.
Y per poguerme venjar
avuy escriuré a Manresa
a la senyora marquesa
que, si 'm vol, sóch per casar.

Jepet ¡Y cóm farás lo bagarro!
Flora Pero per çó tu serás

sempre un benéyt del cabás.

Jep No. Será benéyt del carro.

No. Será ben (Fentli senya de que se 'n vagi.)

Quel ¿Qu' ho dihéu de sério?
Jep ¿Qu' ho dihéu de sério? Y ben nét.
Quel Donchs diré a n' el pare ara...
Jep Ves... y digas a ton pare

que 't torni a fé, qu' ets mal fet.


ESCENA ÚLTIMA
JEP, JEPET y FLORA.


Jepet ¡Pobre Quel!
Jep ¡Pobre Quel! Pobre de mi.
Flora Y bé prou que tornará.
Jep ¿Que 't pensas que se 'n valdrá?

Demá ja 'l veurás aquí
Bé, ¿y valtres?

Jepet Bé, ¿y valtres? Per está fora

d' embolichs y tonterías,
voldría d' aquí a vuyt días
poguerme casá' ab la Flora.

Jep Bueno, ¿ja t' hi has ben pensat?
Jepet Ja no es hora de pensarse.
Jep Mira qu' es mólt mal casarse

tenint lo talé espatllat.

Jepet Home, ja l' adobarán.
Jep ¿Hi confías?
Jepet ¿Hi confías? Hi confío.
Jep Rés, rés, doncas al avío,

per mi, tiréu endavant.

Jepet D' aquí a vuyt días, prou flors;

la nostra pena s' acaba.

Jep ¡Oh! tu, que jo no hi pensaba,

hem de convidá' als senyors. (Al públich.)
Jo 'n treuría poch profit.
Fésho tu qu' ets a la vora.(A Jepet.)

Jepet ¿Jo? ¡Ca! Qu' ho fassi la Flora,

ella 'n treurá més partit.

Flora Senyors: d' aquí una setmana

Senyors: d' aquí una (Dirigintse al públich.)
nos casarém a n' al Pí;
si vostés volen vení,
ja ho saben, de bona gana.
Y si volen ser galans,
fentnos un regalo bó,
ara es la milló' ocasió.
¿Saben cóm? picant de mans.



FÍ DEL JUGUET