Un Enemic del Poble/7


LA NOSTRA GENT: J. SALVAT-PAPASEITModifica

Jo mateix m'he posat en aquesta secció, on hi aniran sortint els millors i els més nous dels joves d'ara. Jo no sóc, doncs, modest. Estic enamorat d'aquests ulls meus, petits, però profunds, perquè esguarden al lluny, i d'aquest front tan alt, que ho és per tant que pensa. No camino pels altres, i no bellugo els peus si no és per a avençar i trepitjar quelcom. M'estimo els insurgents més que no els conformistes i oprimits. Processat i portat al banc dels acusats per una causa noble, he estat condemnat per un Jurat d'indoctes i un Tribunal de vells. Jo ara vaig contra aquests i la dita Justícia. I no sóc un programa, sinó una realitat, una forma tangible primer que no una imatge. Ni vull agrair res a aquells amb els qui he anat, perquè no he tingut mestre. Jo no prometo res. Només camino.

Jo no sé el que em proposo. El tenir un propòsit no és fer feina. Val més ésser gosat. Ara sols prenc esment de les coses eternes per damunt de les lluites que són materials. M'he adonat que jo sóc una part de Déu, i que així em perteneix tota cosa que és feta. Cada u que esguarda enlaire és una part de Déu. Tan sols hi ha una ambició que és plena de grandesa: la de voler anar a la vanguàrdia sempre entre els intel·ligents i entre els gosats. Jo sóc, doncs, posseït per aquesta ambició.

Ja no vull allistar-me sota cap bandera. Són el ver distintiu de les grans opressions. Àdhuc el Socialisme n'és una nova forma d'opressió, perquè és un estat nou seguidor de l'Estat. Seré ara el glossador de la divina Acràcia, de l'Acràcia impossible en la vida dels homes, que no senten desig d'una Era millor.

Hi ha joves de vint anys que en volen dir setanta. Jo ara en tinc vint-i-tres que no passen de deu. I a tots els Aristarcs, a aquells qui no fent res veuen en cada afany un arribisme, els diré que si el món tenia una munió d'homes com aquest que ara es descriu, el món caminaria més de pressa. El que pensin de mi, però, no m'interessa gens.




No convé que escriguem i actuem per impulsió només, per impressió només. Hem vist un gran rebel accionar bojament i grandiosament, en els començos, i ara és devingut las i com esmortuït. Escriguem i actuem més aviat per la reflexió, sense gesticular, però cara endavant i serenament sempre, com cal a homes-herois.




Creiem que els homes que lluiten a les trinxeres amb el convenciment de que ho fan per la llibertat i la justícia, verament lluiten i moren per la justícia i la llibertat; però ho creiem només perquè ells ho creuen. Del sacrifici llur, no en restarà res més que aquesta glòria d'ells i aquest nostre respecte.