Ultims quadros/Idili
jove, aquesta mena de gent, qu'es la més esbarriada, per qu'es la que n'hi hà més, me criticava per que treballava ab tant dalè. «Morirà ab els punys closos,» deyan. «Té molta avaricia; no coneix lo reposar; no sab quin gust té un bon bossí.» Infelissos! Si era jo més felís treballant y sentint refilar els passarells sobre'l meu banch, qu'en Xifré ab tots aquells porxos y casals! Y era més regalat lo meu descans, assentat ab la Tuyetes al llindar de la botiga veyent lo Manelet com jugava ab la demés canalleta! Què hi farèu! No hi podem esser dues vegades!... Jo per mi, llavors era ben felís; ara no'm quexo, ja que la gent vol que felís sia tant si vull com si no vull,.. no més perque ja'ls tinch.
La casa d'un pobre aviat està descrita; y dich pobre, valentme de la paraula comuna que serveix pera distingir als que no tenen caudals dels que'ls tenen sobrers.
Richs y de primera classe, anomenaría jo als que, vivint en pau ab la seva sòrt, s'acontentan ab poca cosa y posan per endevant de tota enveja'l que no'ls manqui la seva renda de salut y feyna.
Tampoch diría pobres de solemnitat a aquells per qui'l resoldre lo problema de la vida se'ls hi presenta cada dia ab noves dificultats precisament a les hores de menjar, y no poguentlo resoldre, pensan sortir del conflicte cambiantles; y ab les moltes variacions que la necessitat les obliga a fer, resulta que molts cops no toca la de dinar y gracies que no'ls hi vinga atrassada la de sopar.
A aquestos infelissos dírloshi pobres de solemnitat me pareix una mofa tremenda. ¿Quína solemnitat ò grandesa revesteix aquest desajust del horari que'l ventrell regula ab singular precisió, y la flaquesa de ànim, lo mal de cor y defalliment que porta tal pertorbament? Dir pobres de solemnitat als que no gosan d'altres abundancies que les fredors del hivern y angunies xafogoses del estiu, es pulir massa l'idioma y perfeccionarlo fins a un punt que fa fredat.
No son del tot pertinentes, pel cas que vull referir, aquestes reflexions; però m'han sortit del bech de la ploma marcantse al paper vestides de dol, y tan modestes y quietes se han anat arrenglerant, que no he tingut cor d'ennegrirles més travessantles de part a part ab una ratlla de tinta... y aquí s'han quedat.
Ademés, aquestos pobres ni sisquera tenen casa per poder descriure, a no ser que's prenga per tal la trista cofurna hont se recullen y dormen apilotats; y per desgracia, en aquestes quadres, es inútil qu'hi vaja a treuren copies l'aficionat que's condol massa y que cerca quadros agradívols per mostrarlos a sos lectors.
Com si comensessem: la casa del pobre aviat està descrita. Un quart pis en lo que'l sol s'hi presenta dematí (menos en los díes que'ls núvols li fan fer feriats) com per repintar les parets de la sala ab sa claror, y a la tarde, per la banda del pati, se hi fica a la cuyna y s'entreté jugant ab les ampolles de capil-lera que hi hà al escudeller, copiantles en la paret vestides de negre lo mateix qu'una professó de cucurulles. Pot haverhi un balconet (y realment hi es en la que'm proposo descriure) que donga bò de mirar. Enjoyat desde que matineja per claror abundosa, qu'es la riquesa que més prodigament pot gastar lo jornaler, sembla un bossí de país japonès. Lo sol hi mata hores enamorat de la verdor d'uns quants testos d'alfàbrega y maríalluisa, y ensinestrantse ab enginy, traspua a través dels quadrats d'un petit canyís cobert d'enredaderes y campanetes de color de lila que brandejan sempre armoníes de fragancia; s'esten sobre'l pis marcanthi l'ombra d'aquella gelosía, com si se gosés en fer servir de mirall les rejoles per contemplarse en aquelles mitges preses de claror, bo y engalanat ab embulls d'enredadera y penjarelles de campanetes.
Una cadernera ab son bellugueig y'l seu anar y venir y'l seu tafanejar a través dels filferros de la gavia sembla'l trobador d'aquell palau de la poesía que'l ronda refilanthi cada passada y cada combinació de tresillos y arpegis, com si allí hi tingués amagada la seva amor festejantla ab un seguit d'alegríes que fins arriban y traspassan per ferne gosador tot lo vehinat.
De bon matí, una noya moreneta, — qu'es lo color que més li plau de besar al sol, — ab uns ulls negres, que la llum los enfosqueix encara més, surt al balcó, renova l'aygua del abeurador, espallofa ab bufadetes la escayola posanthi una boqueta com un confit, crida a la cadernera ab una lley d'amorositats que rendirían a qualsevol galan, posa una fulla d'escarola tendra y trencadissa com vidre entre'ls filferros de la gavia, y després de guaytar amunt y avall del carrer, se fica dins y retorna als seus cants, que junts ab los de la cadernera forman un duo molt primorós.
A la una, després de dinar, tota la familia s'enquibeix en lo balcó; lo pare que hi va a fumar lo cigarro, contempla'l fum com se destría y's trenca en los quadradets del canyís; la dòna, que ja està llesta dels quefers de la cuyna, surt a contemplar lo jardinet y apoyantse de colzes a la barana doblegantshi lo devantal a manera de coxí,'s posa a tot pler per tirar unes quantes amoretes a la cadernera; y la noya espigola d'assí y d'allí en los testos, arrenca les fulles marcides de la enredadera, ò's mira, fent servir de tocador los vidres del balcó, com li escauen al pentinat les campanetes que tot just logra ferles sostindre entre les ondes dels seus cabells. Tots tres gosan, ab la sentida de les plantes, ab lo bellugueig de les fulles, ab lo brandar de les flors y prenent garbelladures de sol, una hora de pau y de felicitat, — qu'encara que no se'n tinga idea, es ben segur qu'a la gloria s'hi deuen passar estones tan ditxoses com les que's disfrutan en aqueix benaventurat balconet.
També a la tarde, acabat lo treball, s'hi torna a reunir la familia; torna a cantar la cadernera, y flors y fulles ab son vayvé y son desassossego espargexen unes olors que sembla l'incens ab que la ditxa embauma aquella familia ben avinguda ab la seva sòrt.
Les campanetes ja no balandrejan, lo dol y la set les ha emmusteides; sos nirvis, ab clarianes de fulles