Ultims quadros/Discurs de gràcies (1901)

Sou a «Discurs de gràcies (1901)»
Ultims quadros






DISCURS DE GRACIES

(jochs florals de 1901)












Los companys de Consistori, tractantme ab consideració y afecte que dona orgull, varen acordar que fos jo y no altre'l qui complís ab los honors d'urbanitat, parlant en lo seu nom, per agrahirvos la vostra assistencia y ajuda al acte qu'estem solemnisant.
Atès lo sentit de tan guapa comanda, ja'm vaig quedar ben humorat y presumit al primer entuvi. «Axò ray!—pensava,—be es prou agradós repartir satisfaccions y lloanses arreu, per tots indrets...» Mes un dubte m'acudí, y axecantme de sobte, vaig exposarlo, afectantme poch a poch y a mesura que feya les reflexions {{pt|xions contradictories als amichs del Consistori.
«Abans de tirar bola blanca a la urna, — diguí, — fèu portar per altre criat lo jòch de les boles negres, que potser haurèu de tòrcer lo determini y revocarlo per adoptarne un altre. Jo'm penso que sería més apropiat un jove per fer parlament obsequiós y elegant a una societat com la que's congrega en la festa dels Jochs Florals, ahont, dames, cavallers, totes hi son triades per ses prendes selectes y tots distingits per naturalesa propia.»
«Reparèu que per complir aquexa tasca galana la joventut té potestat y regalíes, potser exclusives, per ferse escoltar ab placèvola atenció per dames y senyoretes quan s'escau haver d'alabar sa elegancia y hermosura. Y a fè que a la sala de Llotja'n contemplo ab tals mèrits, qu'ha de quedar enlluhernada veyent tantes estrelles y tan properes, que del cor li pujaràn als llavis dictats penetradors de finesa y poesía, que serà gustós sentir com la hermosura qu'entra per l'oido alaba y exalta a l'altra hermosura que captiva'ls ulls.»
«No vull esforsarme a dissimular la realitat: per rendir concepte sy agudeses galantejadors m'ha passat la tanda.»
Los companys varen quedar com apesarats. Després, quan ja creya havèrloshi tocat lo cor, resultà, per una serie de rahons y ventatges que ignorava possehir, y per segona votació, que us havía de regraciar abans de cloure la festa. Aquí'm teniu, donchs, que per saludarvos parlo, y si per complimentar fallo, acàs per breu altres mèrits podré lograr.


***


Per bon comens, nostres primers saludos y acataments han de ser per vos, Reyna, de la Festa, que sou merexedora de tan alta dignitat per los extrems y circunstancies que us alaban, y per lo senyoriu qu'enalteix y proclama la vostra hermosura.
A les dames aquí presents, també moltes mercès; y no faig elogi del orgull y explendors vostres, ni dels qui us acompanyan y repetexen en la bellesa de les vostres filles, que, tantes perfeccions, prou les sentiu ponderades en los ulls de qui les contempla y les enveja.


***


Ab més brevetat, però nó ab menys atenció y respecte, saluda y agraheix lo Consistori, per veu mev,a al Excelentíssim Ajuntament, generós protector dels Jochs Florals, aquí ben representat per digníssima Comissió. A la Diputació Provincial, que també protegeix la poètica Institució y que axí mateix nos honra representada ab lluhiment. A les Academies, Ateneu, Centre Excursionista y demés entitats literaries y patriòtiques, nostre més coral compliment d'estima y satisfacció.
Aquí ja hauría complert quasibé mon comès, però voldría allargar un xich la que'n diré conversa planera y senzilla, per desagraviar als poetes y prosadors, los qui, ab merexements, no han lograt la recompensa envejada, lo premi per molts solicitat y per un sol conseguit. Lo veredicte ha de tenir severitats desconsoladores . NO us hi entristiu: tots les havem tastades aquexes amargantors; tots los havem sofert aquexos rigors que més tart s'acceptan ab regonexement com estímuls de relativa perfecció. Després, a la llarga distancia dels anys passat,s ve'l recort endolcit ab alegríes que rejovenexen. Escoltèune un de meu, y vaja com a extensió del parlament de gracies.


***


Les meves ambicions literaries varen ser massa primerenques. Varen nàxer ab les bonanses del hivern al mateix temps que les violes, quan los timons florexen y'l rossinyol se neguiteja per traure ses primeres notes y rompre després a cantar aquells himnes amorosos qu'endressa a la estimada. Lo sol exía matiner y's ponía tart com si volgués més hores clares y alegres pels qui'ns sentíam enamorats de la Poesía. La primavera mostrava ses gales y cada día aparexía ab més luxos. Ben segur s'esqueya a fer anys que Deu havía creat lo món, y la naturalesa celebrava son natalici ab explendoroses festes de cants, perfums y colors. Los aucells s'aplegavan en los arbres y's divulgavan les seves alegríes, totes rigudes ab xarroteigs entonats. Les flors s'esponcellavan, y al vèures tan hermoses llensavan sospirs qu'eran olors que s'escampavan y pujavan enlayre, amunt, com si anessen indecises y a la ventura cercant a Deu en sa gloria per ferli present de ses tendres fineses. En tal situació y afecte,'ls sentits entregats a aquestes opulentes embriagueses, calía preparar alguna cosa, perque l'Abril corría y'l Consistori dels Jochs Florals tancava'l terme de les admisions. Vaig escriure una historia apesarada. L'argument no'l recordo; tindría d'haver consultat, per explicarlo, un dels llibres que he publicat. Però jo no consulto may les meves obres; me semblaría tan còmich com si'm donés conversa devant d'un mirall. L'historia era trista. Una gitaneta, nova Esmeralda del Passeig de Sant Joan, morena sí, però li venía dels ulls aqueix color: de tan negres y brillants, n'exía una ardencia perjudicadora de la pell de la cara y que feya, ademés, malsavaranys y cremors als qui s'abandonavan refiats a contemplar los encisos de sa boniquesa. Dos galans la pretenían, tots dos valents, tots dos enamorats, y, per enamorats, més valents encara.
Un gosset d'aygües de rassa forastera va ser causa y ocasió del conflicte.
Era una bestioleta de mèrit. Son còs era un adorno de banda a banda; l'envoltavan blanques llanes com estalactites flonges. De tan bufó no tenia hetxura; semblava un manguito, si no hagués estat per la cúa, caragolada ab graciosa voluta com un bolado torsat, que li restablía la naturalesa y ningú s'hi errava.
Contrapunts del ofici sobre si s'havían d'igualar les llanes ò si calía resarlo de mitx cos enllà, van fer nàxer la discordia. Los dos rivals porfiavan y l'animalet ne patía, que ab la fogositat de la disputa l'estiravan pels extrems, y'ls seus crits adolorits demostravan que li mancava pell per crexensa tan sobtada. Esmeralda's decantà a favor del estimat, y no'n rebé cap consol lo graciós quisso, sinó perjudici, segons eran esgarrifadors los seus lladruchs. L'intervenció del guarda-passeig invàlit deslligà'l conflicte: los pretendents fugían no sé si desafiats ò a posarse a cobro de la justicia. Esmeralda, abandonada pels seus galans, que allí hont hi hà por l'amor no prospera, també fugía esverada; lo gosset escapà tan lleuger, qu'en un credo's fongué, y al lluny de la carretera de Mataró s'hi veya tènue núvol de pols que s'esblaymava.
L'endemà, en los anuncis del diari,'s solicitava la devolució del quisso, oferint bones estrenes al qui'l presentés a sa mestressa.
Aqueix cuento de gitanos enamorats y del gosset bufó va sofrir la classificació que merexía: un tan discret com benèvol silenci.
Conformèuse, com tots haguerem de conformoarnos ab les que semblan injusticies del Consistori.
Després, arribada l'hora de les compensacions, serèu cridats als honors de la festa. Al ser vostre nom proclamat per vencedor desde aqueix cadafalch, embellit per una reyna voltada de poetes, escriptors i artistes y de les més altes autoritats catalanes, esclataràn los aplaudiments y vos acompanyaràn fins al peu del trono. Una maravellosa munió de brilladores mirades us enfocarà rodejantvos ab claror d'ulls hermosos y us sentirèu com avergonyits per l'excés del obsequi, y tan enlayrats, que us semblarà que logreu pujar al primer descans del Paradís.
A reveure, donchs, y a conseguir exes hermosors de gloria per nostra patria, la culta y mal mirada Catalunya.