Tractat de pau entre Alid Abou Zagri i Jaume II d'Aragó (20-05-1309)

Aquesta es la treua feta entra el molt alt senyor D. Jacme, per la gracia de Deu rey d'Arago, de Valencia, de Sardenya è de Corcega, è compte de Barchelona, è de la santa Esgleya de Roma senyaler, almirant è capitan general; è el noble rey de Bugia Alid-Abou-Zagrin, è en Garcia Perez de Mora, missatger è procurador seu per nom dell, del altra.

1. Primerament, que sia treua entra el dit senyor rey d'Aragó è el dit rey de Bugia sana è salva è a bon enteniment, de la festa de Sent-Johan primerament a sinch anys continuament seguens.

En axi, que tot hom, de qualque condicio sia, de la terra è senyoria del dit rey d'Aragó, pusca anar è estar, è exir salvament è segura, per mar è per terra, en la terra è senyoria del dit rey de Bugia, ab totes ses mercaderies è ab totes sos bens è coses, è en aquella no sia embargat ne empatxat per neguna raho, ells pagant lo dret que aien a pagar per las mercaderies lurs.

En aquesta matexa manera, que tot Sarrahin, de qualque condicio sia, de la terra è senyoria del dit rey de Bugia pusca anar è estar è exir salvament è segura, per mar è per terra, en la terra è senyoria del dit senyor rey d'Arago, è ells pagant lo dret que aien de pagar per las mercaderies lurs.

2. Sia que tot mercader o altre de la senyoria del dit rey d'Arago, qui serà en alcú loch de la senyoria del rey de Bugia, è volrà partir daquel per anar en altre loch per terra, que sia tengut de denunciar ho a aquel qui sera en lo dit loch per lo dit rey de Bugia, per tal que aquell pus salvament è segura pusca anar la hon volrà; en altra manera, si non denunciaba, qu'el rey de Bugia no fos tengut de dan que hi preses; è aço mateix sia dels mercaderes del rey de Bugia qui partiran dalcun loch de la senyoria del rey d'Arago è volran anar en altre loch.

3. Que tots los catius que sien de la terra o senyoria del rey d'Arago è son en la terra del rey de Bugia, que sien encontinent relats è absolts franchament, è liurats a aquells missatges qu'el senyor rey d'Arago hi tramet, è en aço enten lo senyor rey d'Arago frare Francesc de Relat è sos companyons è sa companya; è atresi, que aquells catius que sien del rey de Bugia è son en la terra del rey d'Arago, que sien relats è absolts franchament è luirats a aquell qu'el rey de Bugia volra.

4. Que con en lo temps passat, molt è diverses Sarrahins mercaders è altres de la terra è senyoria del rey de Bugia hagen estat, usat è mercadejat en la terra è senyoria del senyor rey d'Arago, promet lo senyor rey d'Arago que si per alcu a alcuns de la terra sua es deguda neguna quantitat de moneda a alcu o alcuns de la terra è senyoria del dit rey de Bugia, que fara encontinent a ells complidament satisfer en lurs deutes; è atresi meteix promet lo rey de Bugia è el dit en Garcia Perez de Mora en nom dell que si a alcu o alcuns de la terra del rey d'Arago es deguda neguna quantitat de moneda per lo dit rey de Bugia o alcu o alcuns de la terra sua, que lurs sia encontinent per ell complidament.

5. Que los gents del senyor rey d'Arago hagen en Bugia è en los lochs de la terra del dit rey de Bugia aquells Fondechs que antigament acostumaren d'aver, è que hagen aqui consol è totes altre coses segon que acostumat es en lo temps passat.

6. Qu'el senyor rey d'Arago deja fer ajuda al dit rey de Bugia, totavia que per ell ne sera request dins los synch anys, de deu galeas, lesquals lo dit rey de Bugia pusca menar contra Algier o altres terres de Moros, la hon li placia en ajuda sus, exceptato aquells que son en pace o en treua ab lo dit senyor rey d'Arago. En axi, qu'el rey de Bugia sia tengut de donar primerament dos mille doblas per armament de cascuna galea a quatre meses, è si les havia mester oltre les dits quatre meses, que sia tengut de donar sinch centes doblas a cascuna de las dites galeas per cascun mes.

7. Volen è consenten lo dit senyor rey d'Arago è el dit rey de Bugia que si, per ventura, dins los synch annis dits, si donaban alcun dan per alcù corsari de la una part al altre, que per aço no sia trencada la treva dessusdita, pus que del dit dan donat se pusca fer rahonable satisfaccio per la part que el dan haura dat. Que cascu sia tengut de satisfer lo dan dins lo mes depuys que per la part ne sera request per missatge o per lettres.

8. Encara promet lodit en Garcia Perez de Mora que, dins un mes depus que la nau en que va sera a Bugia, lo rey de Bugia ratificara aquesta treua de tots los capitols, è segellara las cartes aquen fetes ab son segel; è, si non feya, qu'el rey senyor d'Arago no sia en aquesta treua ne d'altres coses tengut ne obligat.

Feta è fermada fo aquesta treua dijous vint dies del mes de maig del any mil trescents nou.