Tractat de Sant Ildefons entre Espanya i França - 1796
S. M. Catòlica el rei d'Espanya i el Directori executiu de la República francesa, animats del desig d'estrènyer els llaços de l'amistat i bona intel·ligència que va restablir feliçment el tractat de pau conclòs a Basilea en 22 juliol 1795 (4 de thermidor any III de la república), han resolt fer un tractat d'aliança ofensiva i defensiva, comprensiu de tot el que interessa a les avantatges i defensa comuna de les dues nacions, i han encarregat aquesta negociació important, i donat els seus plens poders per a ella, a saber: S. M. Catòlica el rei d'Espanya, al excelentísimo senyor don Manuel Godoy i Álvarez de Farias, Rius, Sánchez, Zarzosa, príncep de la Pau, duc de l'Alcúdia, senyor del Soto de Roma, i de l'estat de Albalá, gran d'Espanya de primera Classe, regidor perpetu de la vila de Madrid, i de les ciutats de Santiago, Cadis, Màlaga i Ecija i vint-i-quatre de la de Sevilla, cavaller de la insigne ordre del Toisó d'Or, gran creu de la real i distingida espanyola de Carles III , comanador de València de Ventoso, Rivera i Aceuchal en la de Santiago, cavaller gran creu de la reial ordre de Crist i de la religió de Sant Joan, conseller d'Estat, primer secretari d'Estat i del Despatx, secretari de la reina, superintendent general de correus i camins, protector de la real acadèmia de les Nobles Arts i dels reals gabinets d'Història natural, Jardí Botànic, Laboratori químic i Observatori astronòmic, gentil home de cambra amb exercici, capità general dels reals exèrcits, inspector i sergent major del real cos de guàrdies de Corps, etc., i el Directori executiu de la República francesa, el ciutadà diumenge Catalina Pérignon, general de divisió dels exèrcits de la mateixa república, i el seu ambaixador a prop de S. M. Catòlica el rei d'Espanya: els quals després de la comunicació i canvi respectius dels seus plens poders, que s'insereix còpia al final d'aquest tractat, han convingut en els articles següents:
No s'ha especificat cap font per a aquest text.
Si us plau, especifiqueu l'edició de què es tracta, detallant autor, any i editorial, si s'escau, a la pàgina de discussió o a peu de pàgina.
Tot i que prové de es:Tratado de San Ildefonso entre España y Francia - 1796, a Wikisource en castellà no hi consten les fonts. És important identificar-les. -Aleator 18:43, 20 set 2011 (CEST)
A Wikisource en castellà continua sense la font exacta.-Aleator 21:37, 13 març 2016 (CET)
I. Hi haurà perpètuament una aliança ofensiva i defensiva entre S. M. Catòlica i el rei d'Espanya i la República francesa.
II. Les dues potències contractants es garantirà mútuament sense reserva ni excepció alguna, i en la forma més autèntica i absoluta, tots els estats, territoris, illes i places que posseeixen i posseiran respectivament, i si una de les dues es veiés en endavant amenaçada o atacada sota qualsevol pretext que sigui, l'altra promet, s'entesta i obliga a auxiliar-amb els seus bons oficis, i socórrer-tan bon punt sigui requerida, segons s'estipularà en els articles següents.
III. En els termes de tres mesos comptats des del moment de la requisició, la potència requerida tindrà ràpids, i a la disposició de la potència demandant, quinze navilis de línia, tres d'ells de tres ponts o de vuitanta canons, i dotze de 70-70 i dos, sis fragates d'una força corresponent, i quatre corbetes o vaixells lleugers, tots equipats, armats, proveïts de queviures per a sis mesos, i d'aparells per a un any. La potència requerida reunirà aquestes forces navals al port dels seus dominis que hagi assenyalat la potència demandant.
IV. En el cas que per principiar les hostilitats jutgés a propòsit la potència demandant exigir només la meitat del socors que li ha de donar en virtut de l'article anterior, podrà la mateixa potència en totes les èpoques de la campanya demanar l'altra meitat d'aquest socors, que es subministrarà de la manera i dins el termini assenyalat, i aquest termini s'entendrà comptant des de la nova requisició.
V. La potència requerida aprontase igualment en virtut de la requisició de la potència demandant, en el mateix termini de tres mesos comptats des del moment d'aquesta requisició, deu i vuit mil homes d'infanteria, i sis mil de cavalleria, amb un tren d'artilleria proporcionada ; les forces s'han d'utilitzar únicament a Europa, o en defensa de les colònies que posseeixen les parts contractants en el golf de Mèxic.
VI. La potència demandant tindrà facultat d'enviar un o més comissaris, a fi d'assegurar si la potència requerida d'acord a els articles antecedents s'ha posat en estat d'entrar en campanya el dia assenyalat amb les forces de mar i terra estipulades en els mateixos articles.
VII. Aquests socors es posaran enterament a la disposició de la potència demandant, bé perquè els reservi en els ports o en el territori de la potència requerida, bé perquè els s'utilitzi en les expedicions que li sembli convenient emprendre, sense que estigui obligada a donar compte dels motius que la determinen a elles.
VIII. La requisició que faci una de les potències dels socors estipulats en els articles anteriors, n'hi ha prou per provar la necessitat que té d'ells, i per imposar a l'altra potència l'obligació de aprontase, sense que calgui entrar en cap discussió de si la guerra que es proposa fer és ofensiva o defensiva, o sense que es pugui demanar cap mena d'explicació dirigida a eludir el més aviat i més exacte compliment de l'estipulat.
IX. Les tropes i vaixells que demani la potència demandant quedaran a la seva disposició mentre duri la guerra, sense que en cap cas puguin ser-li costoses. La potència requerida ha de tenir cura de la seva manutenció en tots els paratges on la seva aliada les fes servir, com si les emprés directament per si mateixa. I només s'ha convingut que durant tot el temps que aquestes tropes o navilis romangueren dins el territori o en els ports de la potència demandant, haurà aquesta franquejar dels seus magatzems o arsenals tot el que necessitin, de la mateixa manera i als mateixos preus que si fossin les seves pròpies tropes i vaixells.
X. La potència requerida reemplaçarà a l'instant els navilis del seu contingent que van morir pels accidents de la guerra, o de la mar, i repararà també les pèrdues que patissin les robes que hagi subministrat.
XI. Si fossin o arribessin a ser insuficients aquests socors, les dues potències contractants posaran en moviment les grans forces que els sigui possible, així de mar com de terra, contra l'enemic de la potència atacada, la qual farà servir d'aquestes forces, bé combinant, bé fent obrar separadament, però tot a un pla concertat entre ambdues.
XII. Els socors estipulats en els articles antecedents es subministraran en totes les guerres que les potències contractants es veiessin obligades a sostenir: encara en aquelles en què la part requerida no tingués interès directe, i només obrés com purament auxiliar.
XIII. Quan les dues parts arribin a declarar la guerra de comú acord a una o més potències, perquè les causes de les hostilitats fossin perjudicials a les dues, us haureu de les limitacions prescrites en els articles anteriors, i les dues potències contractants d'emprar contra l'enemic comú totes les seves forces de mar i terra, i concertar els seus plans per dirigir cap als punts més convenients, bé separant o bé unint. Igualment s'obliguen en el cas expressat en el present article, a no tractar de pau sinó de comú acord, i de manera que cadascuna d'elles obtingui la satisfacció deguda.
XIV. En el cas que una de les potències no obrés sinó com a auxiliar, la potència només atacada podrà tractar per si de pau, però de manera que d'això no resulti cap perjudici a l'auxiliar, i que abans bé redundi en el possible en benefici directe seu; a la fi s'assabentés a la potència auxiliar de la manera i temps convingut per obrir i seguir les negociacions.
XV. S'ajustarà molt aviat un tractat de comerç fundat en principis d'equitat i utilitat recíproca a les dues nacions, que asseguri a cadascuna d'elles al país de la seva aliada una preferència especial a els productes del seu sòl, ia les seves manufactures, o almenys avantatges iguals a les que gaudeixen en els estats respectius les nacions més afavorides. Les dues potències s'obliguen des d'ara a fer causa comuna, així per reprimir i destruir les màximes adoptades per qualsevol país que sigui, que s'oposi als seus principis actuals, i violin la seguretat del pavelló neutral, i respecte que se li ha de, com per restablir i posar el sistema colonial d'Espanya sobre el peu en què ha estat o degut estar segons els tractats.
XVI. S'arreglarà i decidirà al mateix temps el caràcter i jurisdicció dels cònsols mitjançant d'una convenció particular, i les anteriors a aquest tractat s'executaran interinament.
XVII Per tal d'evitar tot motiu de contestació entre les dues potències, han convingut que tractaran immediatament i sense dilació, d'explicar i aclarir l'article VII del tractat de Basilea, relatiu a els límits de les seves fronteres, segons les instruccions, plans i memòries que s'han de comunicar pel mitjà dels mateixos plenipotenciaris que negocien el present tractat.
XVIII. Sent l'Anglaterra l'única potència de qui l'Espanya ha rebut greuges directes, aquesta aliança només tindrà efecte contra ella en la guerra actual, i l'Espanya romandrà neutral respecte a les altres potències que estan en guerra amb la república.
XIX. El bescanvi de les rectificacions d'aquest tractat es faran en el termini d'un mes comptant el dia en què se signi.
Fet a San Ildefonso a 18 ago 1796 .- (LS) EL PRÍNCEP DE LA PAU .- (L. S) Perignon.