Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 212
CAPITOL CCXII.
Reprenſio que fa la repoſada Viuda a la Princeſa.
L
O parlar que la excellencia voſtra fa aumenta ma dolor, com yo ſia ſobre tota altra dona doloroſa cremada de amor de honeſtat, ſens ella ſo reſtada vehent voſtra alteſa ab los hulls uberts voler entrar dins lo pou de perpetua infamia. E per cauſa de tal inconvenient viſch deſeſperada, e dolch me de aquella coſa que amor conſent, malaynt lo egipciach dia del voſtre triſt naximent, car moltes gents occupats de girar los ulls enuers voſtra mageſtat, apres tornant los enuers mi ab fort reſiſtencia dient tres vegades: O Viuda, o Viuda repoſada, com pots conſentir que home ſtranger ſen porte la deſpulla de la virginitat de Carmeſina? penſau qui hou dir ſemblants paraules ſi tinch occaſio de dolrem e de abandonar la vida, car ſe que neguna de noſaltres no fara offenſa a la mageſtat voſtra. E morint yo ſeria millor per a mi, e ſeria liberada de aqueſta pena per reuiure en repoſada mort, perço que les mies orelles no hagen de hoyr que yoy ſia ſtada conſenta: e perço los meus ulls de viues lagremes deſtillen. E com, ſenyora, no deueu vos penſar que la coſa nos deu fer que biſbes e arquebiſbes nou hauien de ſaber? E per dit de voſtra mageſtat en preſencia de moltes gents haueu dit, e nous ne ſou ſabuda celar en dir que no volieu pendre marit ſtranger, ço es Rey o fill de aquell, per no ſaber les lurs coſtumes ſi ſeria ardit o couart: e que vos no hauieu meſter bens de fortuna, car noſtre Senyor e voſtre pare vos ne hauien prou donats, e no volieu eſſer ſubjeƈta a negu altre Rey o Emperador del mon, e que ſi marit hauieu de pendre no ſeria ſino ſol Tirant, aquell volieu e altre no. Tot ço que dich, ſenyora, no es ſino per reduir vos a memoria com jaus ho haja dit altra vegada: e ſi ſolament per la fantaſia us paſſa de voler lo per marit, ſi la alteſa voſtra fa res qui deſoneſt ſia ab ell, com ſereu ſa muller no dubtara de dir vos com ſera fello: Anau per a mala dona, que lo que fes ab mi tan be ho haguereu fet ab altre: qui ſera aquell que lo ſeu cor puga aſſegurar que toſtemps no ſia recelos? E ſab Deu ſi ne haura gran raho de no fiar james de vos, mas de tenir vos tots los dies de voſtra vida tancada ſens dexar vos parlar ab negu. Aço merexera la voſtra perſona, la qual uſant de virtut ſereu dita noble e virtuoſa, e fent lo contrari ſereu tenguda per vil e per deſoneſta. Ans ſia la mia mort que tals coſes vegen los meus ulls, ni les mies orelles tals noues hogen. E no volgue mes dir, ſperant hoyr que reſpondria la Princeſa. No fon poca la paſſio que en aquell cars lanima de la Princeſa ſenti com no tenia temps per ſatiſfer a les verinoſes paraules de la malicioſa Viuda, per tant com Lemperador ſtaua ja en taula ſperant a la Princeſa, e dues voltes la hauia trameſa a cridar. Dix la Princeſa: Na Viuda, aqueſt fora lo meu ſopar delitos ſi yo pogues ara ſatiſfer a tot lo que me haueu dit. Ixque del retret, e la Duqueſa que era alli per ſaber la noua ſi Tirant iria aquella nit, e com la veu tan alterada, tota roja de malenconia que tenia, no tingue atreuiment de dir li res: pero com Plaerdemauida la veu de tal ſo ſtar, e la Viuda que li venia detras, dix li: O ſenyora, toſtemps he viſt que com lo cel ſta roig ſenyal es de tempeſta. Calla, folla, dix la Princeſa, toſtemps dius follies. Penſau ella quina venia quel Emperador ho conegue, e demana li com venia axi, ſi algu lauia en res enujada? La Princeſa reſpos: No ſenyor, mas deſquem parti de la mageſtat voſtra ſo ſtada gitada en lo lit per dolor quem hauia venguda al cor, pero per gratia de noſtre Senyor he trobat gran remey en la dolor. Mana Lemperador als metges entengueſſen en lo ſeu menjar. E ells ordenaren que lo ſopar ſeu fos dun faysa perço com es carn cordial per al cor. La Duqueſa ſegues al ſeu coſtat no per voler menjar, mas per poder parlar ab ella, que Tirant la ſperaua a la ſua cambra quant tornaria ab la bona noua. E con foren a la fi del ſopar la Duqueſa ſe acoſta a la orella, e ab veu baxa li feu principi a paraules de ſemblant ſtil.