Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 165

Sou a «Capítol 165»
Tirant lo Blanch (vol. II)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL CLXV.
Com la Princeſa fauoreix ſauieſa.


D
Iuerses ſentencies foren dels antichs philoſofs qual era lo major be de aqueſt mon, e foren moguts perço com veyen que riqueſes eren molt ſtimades, e los richs homens eren per aquelles molt proſperats e reuerits: e de aqueſts fon Virgili qui feu libres com ſe porien riqueſes adquerir, e Ceſar que poſa tota la ſua felicitat en les riqueſes de aqueſt mon. Altres digueren que caualleria, car per aquella los cauallers animoſos adquerien honor e fama en lo mon, e aconſeguien viƈtoria de lurs enemichs, e feyen molt nobles conqueſtes de molts regnes e terres: e de aqueſts fon Luca que feu libres de caualleria e conquiſta la major part del mon. Hague ni daltres qui digueren que ſalut, qui era conſeruacio de vida, dels quals fon Galien, qui feu libres com hom pogues hauer ſalut, e lemperador Conſtanti predeceſſor voſtre qui per ſalut volgue donar lo roma Imperi. Hague ni daltres qui digueren que lo major be de aqueſt mon era amor, qui feya viure la perſona alegra e gracioſa, e li feya exercitar aƈtes virtuoſos, dels quals fon Ouidi que feu libres de amor, e Paris que per Elena feu molt honoroſos fets. Altres digueren que bones coſtumes, car per bones coſtumes lome de baxa condicio era exalçat, dels quals fon Cato que feu libres de bones coſtumes. Altres digueren que ſauieſa, car per ſauieſa conexia hom a Deu e a ſi mateix, e de aqueſts fon Ariſtotil qui feu libres de ſauieſa, e lo rey Salamo a qui entre los altres noſtre Senyor feu ſenyalada gracia que li trames langel dient li com noſtre Senyor li atorgaua que de tres gracies que trias la que mes amas, ço es ſauieſa ſobre tots los homens del mon, riqueſa e viƈtoria de tots ſos enemichs: y ell elegi ſauieſa, e langel li dix que hauia elegit lo millor. E ab aqueſta gracia aconſegui les altres, que fon lo mes ſaui e lo mes rich home que ſia ſtat en lo mon de or e de argent, perço com ſabe fer la pedra dels philoſofs, e ab lo gran treſor que tenia aconſegui viƈtoria de tots ſos enemichs: e tot aço obtingue per la ſauieſa. Apres pot veure la mageſtat voſtra dels romans qui del mon hagueren monarchia, tot per ſauieſa, que altrament noy foren ſtats baſtants, e entre ells ſeruaren tal coſtum que negu no podia eſſer conſol ni ſenador ſi ſaui no era, encara que fos lo millor caualler del mon: e tant com ells ſeruaren aqueſta pratica dura la lur ſenyoria, car tan preſt com dexaren ſauieſa e hy poſaren de totes gents foren preſtament perduts, car ſauieſa venç les batalles, e lo amoros fa ſtar liberal e conexent, e pot ajuſtar or e argent, e guardas de fer tota malueſtat. E com lome es ſaui tots lo deſigen per regidor, duch, rey e ſenyor, ço que no fan per gran ardiment que tinga, car lome qui te ardiment ſens ſauieſa es tengut per foll. E a mi par que tot home deu tenir temor de la mort, perço com es ultimum terribilium paſſar de aqueſta vida en laltra, e com lanima es del cors exida lo cors reſta en gran menyſcapte: perque fas concluſio, que ſauieſa vol tant dir com de totes coſes ſenyor. Acabant la Princeſa de magnificar ſauieſa, no tarda la Emperadriu fer principi a tal parlar.