Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 161
CAPITOL CLXI.
Lo conort que Tirant fa a la duqueſa de Macedonia.
L
A lengua es ſenyal de ço que lo cor deſija: e lo caualler ha meſter haja bon ſentit natural, car lus de les armes sil perdia, ço que es la ſua heredat, ſeria menyſpreat per los bons cauallers de honor. E ſi los voſtres ulls hagueſſen viſt la gran diſcrecio que lo Coneſtable te en les batalles e com ſi regeix, per lo carrech gran que te, deurieu ſoſtenir glorioſa paciencia en vos matexa, conſiderant la honor que dell ſe pot atenyer, e es lo callar mes propi que lo reſpondre: pero ſenyora, yous dire com ſera: ja haueu viſt com la ſenyora Princeſa me ha manat que yo vaja per exercir lo meu ofici per la gran ſperança que en mi tenen, perque mes forçat de anar, e com ſia alla, ſi ell ſtaua dins hun ventre de peix yol ne traure e trametrel vos. De aqueſtes paraules reſta molt contenta la Duqueſa. E Tirant ſen ana a ſa poſada hon troba los metges qui leſtauen ſperant: feren lo tornar en lo lit, e miraren li les nafres, e trobaren les molt alterades, perço com ſtant ab la Princeſa ſe era molt inflamat per la molta amor que li portaua, e la curacio de les nafres fon pus greu que les nafres. Com los del camp de Tirant ſtauen deſeſperats de la ſua malaltia, e no tenien nenguna ſperança de viƈtoria ſens la virtut de la ſua noble perſona, e la amor que la gent darmes li portaua era coſa de gran admiracio. Lo Solda trames ſos embaxadors al camp per contraƈtar ab Tirant, e com hi foren noy trobaren lo Capita e dolguels molt: e per correu ne auiſaren a Lemperador, lo qual preſtament los trames a dir que vingueſſen a ell que ſegurament podien anar e venir, car negun princep no deu denegar la viſta de neguns embaxadors. Com los embaxadors aplegaren a la ciutat de Conteſtinoble ja Tirant ſtaua en bona diſpoſicio de les ſues nafres, e anaua al palau, e caſcun dia comunicaua ab Lemperador de la ſua partida. Com Lemperador ſabe que los embaxadors venien no volgue que Tirant partis, e lo dia que los embaxadors entraren Lemperador hi feu exir a rebrels tots los majors de la ciutat e de la ſua cort be vna legua luny de la ciutat: e lo Capita ana fins al portal de la ciutat. Abdalla Salamo com veu a Tirant, no contraſtant que per lo gran Solda fos trames, deſcaualca preſtament e dona del genoll en terra fent li molta honor, e tornant li a fer infinides gracies com lo hauia liberat com fon pres prop lo riu de Tranſimeno. Lo Capita lo feu tornar a cauall, e partiren de alli e anaren dauant Lemperador, lo qual los rebe molt be ab cara afable fent los molta honor, perço com alli venia per embaxador lo Rey de Arminia qui era germa del gran Caramany. Feren parlar Abdalla Salamo, perço com era molt pus entes que tot los altres, e feu principi a tal parlar.