Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 156

CAPITOL CLVI.

Replica que fa la Princeſa a Tirant.

Y

O be crech vos no volrieu ques moſtraſſen dos contraris en preſencia dels barons e nobles cauallers, los qui de honor ſenten, com ſon paraules de honor e de dolor, perço que no ſtan be en boca de caualler. E teniu vos ſment tant com la vida vos acompanye, car les paraules diſſimulades ſens obra difamen lome: e yo be ſe que a vos no poran metre moſtalla per joliuert. Per que voleu tant ocupar lo voſtre enteniment enuers mi? car toſtemps he hoit dir que en vna capſa noy pot cabre honor e delit, que hajau a dexar la gloria e fama de la honor voſtra. Feu vos axi com feu aquell famos Alexandre: com ell hague vençuda la batalla e mort Dari, pres la ciutat hon era la muller e tres filles, les quals en tot luniuers mon nos trobaren tres donzelles de mes bellea, ſeny e auiſat entendre, com Deu les hagues dotades mes que a totes les altres: e mort Dari, ſabuda la noua per la muller e filles, lo primer capita qui entra agenollaren ſe als ſeus peus e ſuplicaren lo que no les volgueſſen matar fins a tant lo cors de Dari hagues rebuda ſepultura. E aquell les poſa en gran ſperança perço com les veu en ſtrem belles: e tots los qui de amor ſentien de bon grat ſi aturaren per contemplar les. Apres que elles foren tornades dins los ſeus palaus, lo capita ab molts altres cauallers ho digueren a Alexandre recitant li la gran bellea de la mare e de les filles, ſuplicant lo hi volgues anar per veure les: e Alexandre, mogut de amor natural reſpos que era molt content: e com fon fora de la poſada eſſent en viſta dels palaus de les donzelles torna ſen. Los cauallers li demanaren per que ſen tornaua, e Alexandre reſpos: Dupte tinch gran nom abellis la viſta de alguna de aqueſtes donzelles, e que tant plaſent me fos ſegons la mia edat em contentas los cinch ſenys corporals, perque yo hagues a dexar lo noble exercici de les armes ab la honor enſemps, e no volria la mia libertat encatiuar en poder de vna donzella ſtranya. E tal caualler com aqueſt portaua deuiſa de virtut en ſa companyia: axi volria yo que vos feſſeu. E ſera forçat la voſtra perſona ſoſtenga dans e congoxes ab tanta perdua de voſtra honor, ſius aconortau de aquella: mas juſta eſcuſa no teniu per al quem haueu ofeſa, perque los homens enuejoſos de noſtra proſpera fortuna de lur poder perdeſſen la conexenſa, pero la gran ſtima noſtra egualment perdent fa aduerſa noſtra fortuna. E aço nou dich a fi per dir paraules quius enugen, ſino per la erra dels voſtres mals en los quals perſeuerar voleu. E venint al que vull dir, e gracia de vos obtenir pore que no vullau perdre la honor e fama per cauſa mia, car los bons cauallers vos incriminarien de deſleal e afeminat, e a mi de engan, car dirien yo eſſer ſtada enganadora de les voſtres forces e virtuts. Perqueus placia voler mirar los nobles fets dels cauallers antichs, com lur principi fon bo e la fi fon mala. Mirau los fets de Salamo com fon cap de la ſauieſa del mon, e per dona fon idolatre. Mirau Samso qui de fortalea auança tots los del mon, e tenint la virtut ſua en los cabells, e per dona fon enganat quel ginya li digues en que ſtaua la ſua gran virtut, e dix loy, e tan preſt com li hague tallats los cabells lo poſa en mans de ſos enemichs, puix hague perduda la força. Mirau al rei Dauid com lin pres: e a noſtre pare Adam qui volgue paſſar lo manament de Deu per menjar del vedat fruyt. Mirau Virgili qui fon tan gran poeta com fon decebut per vna donzella quel feu ſtar penjat dins hun coue vna nit e hun dia a viſta de tot lo mon, per be que la venja quen feu fon molt gran, pero ell reſta ab ſa vergonya. Mirau Ariſtotil e Ypocras, grans philoſofs, tots foren decebuts per dones: e molts altres de qui recitar no cur per no tenir prolixitat. Que ſabeu vos yo ſi ſo fornida de tanta aſtucia com aquelles, e queus moſtras molta amor e voluntat fiƈta fent vos variar lo voſtre bon enginy e ſentiment? o que fes demoſtracio perço que vos vencedor de batalles tornaſſeu tot lo noſtre Imperi en libertat e en noſtre domini? Mirau, Tirant ſenyor, que fareu, e no vullau amar tant a altri que encatiueu la voſtra honor e fama, e vullau perdre la gloria de tantes viƈtories que haueu obteſes e podeu obtenir. Perque no es bona coſa que per vna donzella vullau perdre tant de be: e ſeus ben dir que no es mes ſecreta coſa en lo mon com es lo cor de la donzella, perço com la lengua rahona lo contrari del que te en lo cor. E ſi vos ſabieu la vil pratica de noſaltres, no es home en lo mon quins degues res ſtimar ſino per la gran magnificencia de voſaltres, perço com es natural coſa los homens amar a les dones: empero ſi voſaltres ſabieu los noſtres defalts nons deurieu james voler be, ſino que lo apetit natural quius força que no guardau dret ni enues, per que us prech per lo molt be queus vull, que no ſia dona ni donzella queus puga fer errar. E no ſabeu vos que dix aquell ſaui Salamo? .iij. coſes ſon a mi dificils de conexer, e la quarta no puch ſaber: la via de la nau en la mar: la via del ocell en layre: la via de la ſerp en la roca, e la via del joue en la ſua jouentut quina ſera. E ſon los verſos aqueſts:

Quant en la roca veuras lo pas de la ſerpent,
De la dona ſabras tot ſon enteniment.
Hom no ſab laucell volant hon ſe poſara,
Nil fat del joue ſi bo o mal ſera.

Perço dich a vos, Tirant, que dexeu ſtar amor e conquiſtau honor: nou dich perque la lexeu del tot, car en temps de pau hi pren hom gran alegria, e en temps de guerra es forçat que hom ha de ſoferir treballs e congoxes. E mirau los romans qui del mon hagueren monarchia, car dreta virtut de cor proceheix de ſauieſa: e tot lo que he dit dels aƈtes glorioſos que han fets encara la tinta no es exuta, pero ab tot no contraſtant que yo diga que aneu, no reſta la mia anima non paſſe grandiſſima dolor per los perills grans quen les armes ſe coſtumen ſeguir, perque ſupplich a la inmenſa bondat de Ieſuchriſt queus done honoroſa vida, e paradis apres la mort, perço com lo altiſme Deu e Senyor ha manat e vol que totes les coſes del mon ſien ſubjeƈtes al hom com a majors e millors en dignitat e excellencia, car yo veig la voſtra proſpera perſona en durment y en vetlant de totes coſes eſſer vencedora: e par me a tot mon ſeny que yoy era com Deu vos feu, e yo deya li: Senyor, fes lom tal, que tal lo vull. Acabant la Princeſa no tarda Tirant fer principi a hun tal parlar.