Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 134
CAPITOL CXXXIV.
Com lo Rey de Egipte torna la reſpoſta que Tirant li hauia feta als grans ſenyors moros.
S
Eguiu lo coſtum de aquells que lo offici de la lengua dauant les mans poſen: yo no ſo de tal metaill, ans me plau comanar a les mans los aƈtes virils e remetrels a la fortuna proſpera o aduerſa, les tals coſes que los bons cauallers han acoſtumat fer, e reſta en ells la honor de la mundana gloria. E perço, magnanims ſenyors, vos vull ſignificar la bona praƈtica que tenen los creſtians eſſer molt bona, com haja viſt nit e dia gent a peu e a cauall guardant toſtemps lo camp, e per res al mon nols poriem eſuayr axi com ells han fet a noſaltres: deſque aqueſt Capita es vengut ha poſat en gran orde tota la gent. Dix lo Solda: A voſtre parer quanta gent poden eſſer de peu e de cauall? Senyor, yo pens, dix lo Rey, que los de peu no baſtan a .xlv. milia, e los de cauall ſeran .x. milia, e noy baſten encara: ells ſon pochs, mas lo gran orde que ells tenen ara de preſent es molt gran, car be ſap la ſenyoria voſtra e tots los que açi ſon com lo Duch de Macedonia era capita, per lo mal orde que daua e per no entendre la guerra toſtemps era vençut e noſaltres vencedors. E ſi aqueſt diable de home no fos vengut de la França ja forem dins los palaus de Conſtantinoble, e de la ſua ſgleſia que tan bella es naguerem fet meſquita, lo Emperador haguerem mort, ſa muller e la filla foren ſclaues, e totes les altres donzelles ab elles enſemps a la ſenyoria de noſaltres, e ara no porem axi fer ſi aqueſt Capita viu molt. E venint al efeƈte del que vull dir, no es poſſible noſaltres lo puguam matar o apreſonar ſino en aqueſta manera, com ell no vendra a batailla ab noſaltres ſino a tot ſon auantatge per lo poder gran que noſaltres tenim mes que no ell. Si voſaltres teniu per bo yol requeris de batailla a tota ultrança de la mia perſona a la ſua, ell es molt animos caualler, no ſera menys no accepte la batailla. E com ſera açi ens combatrem, e ſi voſaltres conexereu yo haja lo millor deixaunos combatre, que yol matare: e ſi es cars ell pogues mes de mi, de vn tros luny tireu li ab fletxes, e muyra en tot cars del mon ell hi tots quants ab ell vendran. Tots ells tingueren per bo lo que lo Rey hauia dit. Finat lo conſell lo Rey de Egipte ſen entra a la ſua tenda, e pres ſe a ordenar vna letra. Lo Solda tenia vn ſeruidor ques hauia criat de molt poca edat, lo qual era ſtat creſtia e natural de la ciutat de Famagoſta qui es en Chipre, e fon pres en mar per vna fuſta de moros, e per la poca edat e diſcrecio que tenia feren lo tornar moro. Aqueſt com fon en perfeta edat hauent natural conexença eſſer millor la ley crheſtiana que no la seƈta mafometica, delibera de tornar a la bona part, e poſau en execucio en aqueſta forma. Lo moro ſe poſa molt en orde de belles armes e vn ginet molt bo, e feu la via del pont de pedra hon ſtaua lo ſenyor de Mal vehi. Com fon prop lo pont quaſi a vn tir de baleſta poſa la tocha que portaua al cap de la lança e feu ſenyal de ſegur, e los del caſtell veren que no venia ſino hu tot ſol, reſpongueren al ſenyal aſegurant lo. Con lo moro fon prop, vn baleſter qui no hauia res viſt del ſegur quel ſenyor de Mal vehi hauia fet, tira li vn paſſador e nafra li lo ginet. Senyors, dix lo moro, tan poca fe haura en voſaltres que ſobre ſegur mateu a mi o a mon cauall? Deſplague li molt al ſenyor de Mal vehi, e feu lo deſcaualcar, e curaren lo roçi, e promes li que ſi moria que lin daria vn altre millor. Lo moro dix com venia alli per fer ſe creſtia, e que volria parlar molt ab lo gran Capita, e volia, ſi a ell era plaſent, volgues eſſer ſon padri, e que ſi parlaua ab ell lauiſaria de moltes coſes que ſerien en gran honor ſua e util de la ſua perſona. Reſtaren de acort que lendema tornas alli, e que lo ſenyor de Mal vehi trametria a preguar a Tirant vengues alli. E lo moro molt content torna ſen al camp e moſtra lo ſeu cauall al Solda e als meneſcals perquel guariſſen, e lo Solda demana li don venia e com era ſtat nafrat lo ſeu roçi. Lo moro reſponent dix: Senyor, yo ani deuers lo pont perço com me enujaua açi, e de vn gran troç luny yo viu un creſtia a cauall e fiu la ſua via, e ell me ſpera: com fuy prop de ell tiram aqueſt paſſador, e yo fermi fort dels ſperons al ginet e aconſeguil, e dencontre lenderroqui a terra del cauall. E preſtament fuy deſcaualcat per tolre li la vida, e ell agenollat demanam perdo. La mia propia natura es inclinada mes a perdonar que altra coſa, e ſom reſtats en molt gran amiſtat, e ham promes ſobre ſa fe de auiſarme tot quant en lo camp dels creſtians ſe fara. Que bona noua es ſtada per a mi, dix lo Solda, que yo pugua ſaber que ſi fa en lo camp dels creſtians. Prech te en tal cars del mon tu hi vulles tornar dema e ſentiras que volran fer, ſi ſperaran batailla o ſi ſen hiran dins la ciutat de Conſtantinoble: e ell atorgua tot quant li dix. Lendema ell lo ſolicita que tornas al caſtel per parlar ab ſon amich. Com al moro li paregue hora de partir, ell pres vn ginet dels millors quel Solda tenia, e feu la via del pont, e fet ſon ſenyal ell entra dins lo caſtell, e per tots fon rebut ab molta honor. E no paſſa molt ſpay que fon aqui Tirant, e feu molta honor al ſenyor de Mal vehi e a ſon fill. Apres entraren dins vna cambra hon era la ſenyora de Mal vehi qui ſtaua a rahons ab lo moro. Con Tirant hague abraçada la ſenyora feu honor al moro, e lo moro li dix com venia per fer ſe creſtia cognoxent ab natural raho la veritat de la fe: e ſupplicaual que fos de la merçe quel volgues acceptar per ſeruidor. E ſignifich a la ſenyoria voſtra com per lo conſell han determenat que dema o laltre vos ſera trameſa vna letra de batailla, empero guardau, ſenyor, que en negun cars del mon no accepteu la batailla perque nous pora eſſer profitoſa ſino en gran dan de la voſtra perſona e de tots quants ab vos hiran. Tirant li regracia molt lo bon auis, e que era molt content de acceptar lo per ſeruidor afeƈtat. Anaren a la ſgleſia e alli rebe lo ſanƈt baptiſme ab molta deuocio, e volgue Tirant e lo fill del ſenyor de Mal vehi foſſen padrins, e la ſenyora fon padrina, e poſaren li nom Cipres de Paterno: e com lo hagueren batejat, dix: Senyor, yo he rebut per gracia de noſtre Senyor lo ſanƈt baptiſme, em tinch per verdader creſtia, e en aqueſta ſanƈta fe vull viure e morir. Si la ſenyoria voſtra vol que yo ature per ſeruir vos ho fare de molt bona voluntat: ſi volreu que torne al camp e caſcun dia vos auiſe de tot quant ſi fara, no ha negu en tot lo noſtre camp qui mes hi ſapia que yo, perço com tots los conſells ſe tenen en la tenda del Solda, e tot ho puch be ſaber com yo ſia hu dels del conſell. Lauors Tirant li dona de ſtrenes vna cadena de or que portaua, e lo fill del ſenyor de Mal vehi li dona .xl. ducats, e la ſenyora li dona vn diama de valua de .xxv. ducats. E com ell ho tingue en ſon poder acomanau tot a la ſenyora de Mal vehi que loy guardas: e Tirant lo pregua molt que ſen tornas al camp e que auiſas tant ſouint com pogues al ſenyor de Mal vehi de tot lo quels turchs tenien al cor de fer, que aquell lauiſaria al ſeu camp. Cipres de Paterno reſpos: Egregi Capita e ſenyor meu, no penſe la merçe voſtra ne dupte de mi negun mal, car per la fe que ſo creſtia yous ſere axi leal com ſi tota ma vida magueſſeu criat: empero be conech que no teniu raho de molt fiar de mi per yo eſſer ſtat moro, mas en lesdeuenidor conexereu en mi quanta ſera la fermetat ne lamor queus porte. Encara, ſenyor Capita, ſuplich a la ſenyoria voſtra me façau gracia ſi teniu neguna manera de confits men vullau donar perço que faça preſent al Solda, lo qual es molt gran menjador de aqueſtes coſes e ſemblants: e ab aqueſta ſcuſa pore anar e venir que no penſaran negun mal de mi. Dix lo ſenyor de Mal vehi: Yous ne pore dar: feu portar alli datils e confits, e feu fer collacio a tots, e dona a Cipres de Paterno vna capſa de confits e dels datils, e aquell ſe parti molt content de ells. Com fon dauant lo Solda demana li de noues dels creſtians: aquell reſpos que lo ſeu amich li hauia dit que no hauien en voluntat de partir de alli fins a tant que la ſenyoria voſtra mude lo camp daçi, e ham dat, ſenyor, aqueſts datils e confits. E lo Solda pres molt gran plaer en lo que hauia portat: e molt ſouint loy fehia anar, e aquell auiſaua de tot lo que ſabia al ſenyor de Mal vehi: e aquell anaua a Tirant o loy trametia a dir, e al Capita li eren molt plaſents ſemblants auiſos. Aqueſt Cipres de Paterno feu conjuracio de rebellio contra lo Solda. Lo Rey de Egipte com hague ordenada la letra de batailla pres vn trompeta e dona lay, e mana li que la portas a Tirant, Capita dels grechs, la qual era del tenor ſeguent.