Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 132
CAPITOL CXXXII.
Lalbara que feu Stephania de Macedonia a Diafebus.
D
E tots jorns nos moſtra ſperiencia quant natura ha ſauiament ordenat ſes coſes per los glorioſos paſſats, hauent ateſa libertat de fer de mi lo que vull, tenguda aquella honeſtat que ſol eſſer dada a donzelles, veuran e ſabran en aqueſt albara com yo Stephania de Macedonia, filla del illuſtre princep Rubert duch de Macedonia, de grat e de certa ſciencia, no conſtreta ni forçada, tenint Deu dauant los meus hulls, e los ſanƈts euangelis de les mies mans corporalment tocats, promet a vos Diafebus de Muntalt ab paraules de preſent prench a vos per marit e ſenyor, e doneus mon cors liberalment ſens frau ni engan negu: e port vos en contemplacio de matrimoni lo ſobre dit ducat de Macedonia ab tots los drets a ell pertanyents: mes vos porte .cx. milia ducats venecians: e mes .iij. milia marchs de argent obrat, e joyes e robes, per la majeſtat del ſenyor Emperador ab los de ſon ſacre Conſell ſtimades .lxxxiij. milia ducats: e mes vos porte la mia perſona que ſtime mes: e ſi contra res daço venia nim pot eſſer prouat, vull eſſer encorreguda per falſa e fe mentida, e nom puga alegrar, ni ajudar de neguna ley que los noſtres Emperadors paſſats ni preſents, hoc encara los de Roma, renunciant en aquella ley que feu aquell glorios emperador Julius Ceſar, la qual ſe nomena ley de mes valer, la qual es a fauor de donzelles, viudes e pubiles. E mes renuncie al dret de caualleria, no ſia negun caualler qui en camp per mi entre, ni dona quem goſe rahonar, ans me puguen clauar la ma ab la cerimonia entre cauallers e dones donor acoſtumada: e perço que major fe hi ſia dada poſe lo meu propi nom ſots ſignat ab ſanch de la mia perſona.
Stephania de Macedonia.