Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 125

Sou a «Capítol 125»
Tirant lo Blanch (vol. II)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL CXXV.
Com lo Prior de Sanƈt Johan ſplica ſa embaxada a Tirant.


S
Eguint la coſtum de aquells qui ſon poſats en art de caualleria, no ſo ſens gran admiracio veent la fama glorioſa que ſeſten per tot lo mon, dels ſingulars aƈtes que vos ſenyor Tirant feu de caualler virtuos ſocorrent als deſamparats: com lo voſtre glorios coſtum ſia tal, car als temeroſos les coſes perilloſes que per a reparacio de llurs honors ſon obliguats, nols es lo veure de aquelles atorguat: com per ſperiencia ſe moſtre que en lo orde de caualleria lla hon es lo major perill es la major honor. E voſtra merce toſtemps pren lo major perill per obtenir la major honor, volent imitar los antichs glorioſos cauallers, la fama dels quals james pora preterir, perque los virtuoſos aƈtes voſtres reſplandexen en fama glorioſa digna de immortal recordacio. E tenint de aço plena noticia aquell reuerent e virtuos ſenyor lo Meſtre de Rodes com vos ſia molt obliguat, que per la voſtra gran virtut e bondat lo ſocorregues en lo temps de la ſua gran neceſſitat e a tota la ſua religio, tramet a mi com a capita de dos milia homens entre de peu e de cauall ab aqueſts cauallers del ſeu orde. E yo hi ells volem ſtar a obediencia de la ſenyoria voſtra de tot quant nos maneu. E Tirant regracia al Meſtre e a ells la noble valença que li fehien: e dix ho ab tan gran fatigua que no podia parlar per lo gran dolor que tenia al cap. Los metges vengueren e prengueren caps de molto e feren los be bullir ab bon vi, e ab eſtopades poſauen lin ſobre lo cap: e al mati vinent ſe troba molt be. Dexaren la vila be prouehida de la gent de la terra matexa, perço com la ſenyoria dels turchs los era molt cruel e dura. E tornaren ſen al camp: e per alguns dies tota la gent del camp repoſa. Com foren al quinzen dia de la luna vingueren los turchs, axi com los embaxadors hauien dit, e pleguaren fins al cap del pont. E lo vn camp ſtaua a la una part del riu, e laltre camp a laltra: e lo pont en mig era romput. E primerament vingue la batalla del gran Turch, e era capita ſon fill perço com ell encara no era guarit de la nafra del cap: apres venia lo Rey de Aſia ab la ſua batalla: apres venia la batalla del Rey de Africa: apres venia la del Rey de Capadocia: apres venia la batalla del Rey Darminia: apres venia lo Rey de Egipte ab ſa gran batalla, lo qual era molt valentiſſim caualler e de gran animo, e molt deſtre en les armes. Entre tots los moros noy hauia tan ſingular caualler, e qui mes coſes en la guerra enprengues. Apres venien moltes altres batalles de molts altres grans ſenyors. Alli era en ajuda dells lo fill del Duch de Calabria, lo Duch de Malfi, lo Comte de Muntoro, lo Comte de Caſerta, lo Comte Valentino, lo Comte de Burgença, lo Comte de Alacri, lo Comte de Fundi, lo Comte de Aquino, lo Comte de Muro, e molts altres comtes e barons que hauien pres ſou del gran Turch e del Solda: e caſcun dia los donauen mig ducat per lança, e als de peu mig flori. Apres que tots foren aplegats contaren que portauen .cclx. batalles. Com foren atendats feren poſar les bombardes en orde. E lendema tiraren tan fort e tan ſouint que fon forçat a Tirant mudar lo camp alt en vna montanya molt prop del riu, en la qual montanya hauia moltes fonts de fina aygua e gran praderia. A vegades totes les bombardes tirauen juſtades al colp, e per clar ſol que fes la terra enfoſquien, car paſſades .dc. bombardes portauen entre grans e poques: ſi be ſen hauien moltes perdudes en lo camp com foren vençuts. Com los de Tirant veren tanta gent ſtauen sbalayts de tan gran nombre de gent de cauall e de peu: molts ni hauia que volgueren eſſer cent legues luny de alli. Altres ni hauia qui fehien gran ſforç penſant com tenien tan bon capita, els donaua molt: e los diners que lo Emperador dona a Diafebus dels preſoners, com Tirant los hague rebuts los dona a dos comtes quels repartiſſen entre tota la gent, hi ell non volgue res. E com loy dehien dehia: La honor ſia mia e lo profit ſia de voſaltres. Com lo Solda veu que no podia paſſar lo riu per dar la batalla als creſtians feu preſtament adobar lo pont. Com Tirant veu que lo pont ſe adobaua ana ab .iiij. a vna legua de alli hon hi hauia vn gran pont tot de pedra picada. E a caſcuna part del dit pont en lo cap hauia vna roca, e ſobre aquella roca de caſcun cap hauia vn petit caſtell. E com lo Solda hague conquiſtada tota aquella terra vengue en aquell pont: e james lo caualler ſenyor de aquells dos caſtells ſe volgue concordar ab ell per molts donatius que li prometes, car james volgue deſconexer ni eſſer ingrat a Deu ni a ſon ſenyor natural qui era lo Emperador: ans de aquells caſtells del pont fehia molta guerra a les viles e ciutats quels turchs preſes hauien. E perço de neceſſitat lo Solda hague de fer aquell pont de fuſta perque la ſua gent paſſar pogues per dar compliment a la conqueſta del Imperi. Com Tirant fon al caſtell parla ab lo caualler que hauia nom Mal vehi, e tenia vn fill molt diſpoſt e valentiſſim. E lo pare tenia lo vn caſtell e lo fill tenia laltre. E tenia caſcu .xxx. roçins, e eren ſe fets molt richs ab la guerra, e lo fil pres molt gran amiſtat ab Tirant que molt poch ſe partia de ell. Aqueſt hauia nom Ypolitus: e lo pare e lo fill preguaren molt a Tirant perço com ſabien que era molt valentiſſim caualler e molt venturos en armes, li plagues donarli la honor de caualleria: e Tirant ho feu de molt bona voluntat. E Tirant hague fuſtes, e feu dins vn boſch tallar molts arbres los mes ſechs que trobar pogueren: e prengueren mida de la amplaria del riu: e prengueren bigues, e peguaren les vnes ab altres clauades ab groſſos claus, e feren les tan largues que baſtaren a la mida que hauien preſa del riu: e poſaren aquelles bigues en lo riu dauall lo pont de pedra, e de bigua ab bigua clauaren bons cabirons groſſos, e ſobre los cabirons clauaren poſts en manera que de la vn cap fins a laltre ſtaua enpoſtat com vn pont: e tot enpeguntat ab molta pegua. Com fon acabat poſaren vna cadena a caſcun cap e ſtaua liguat al pont de pedra, e cobriren lo be de rama vert, e feu hi aparellar totes les coſes quey eren neceſſaries. Com los turchs hagueren acabat de adobar lo pont començaren de paſſar la gent de peu a poch a poch, e totes les bombardes parades per dupte que ſi los creſtians venien pogueſſen defendre lo pont, e la gent de peu dels turchs que eren paſſats. Com Tirant veu paſſar la gent dels turchs los del ſeu camp ſtauen molt ſmayats, empero ab lo gran ſforç que ell los daua ſtauen algun tan aconſolats: feu tocar les trompetes que tot hom pujas a cauall, e muda lo ſeu camp prop lo pont de pedra. Com los turchs veren leuar lo camp de Tirant preſumiren que per temor fugien, e ab major animo paſſauen. Com lo Solda e lo gran Turch foren paſſats ab totes llurs oſts ab les batalles molt ben ordenades vnes apres de altres, feren la via dels creſtians. Com Tirant los veu prop paſſa lo pont de pedra e atendas alli vora lo pont. Los moros vehent que era paſſat a laltra part tornaren cuytadament al pont de fuſta: com foren paſſats feren la llur via riu amunt per trobarlo per dar li batalla: e Tirant com los veya prop leuaua lo camp e tornaua a laltra part. Aço dura tres dies. Los turchs tingueren conſell que era de fer, e les veus venguereu per orde al Rey de Egipte, lo qual ab animo ſforçat de caualler vent moltes diferencies que eren entre ells, feu principi a tal parlar: