Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 122
CAPITOL CXXII.
La reſpoſta que Tirant feu al embaxador del Solda.
L
A virtut no porta ab ſi dolor com les coſes ſon ben fetes ſens mal enginy ne mal obrar, pero la fi de les coſes ſdeuenidores es remeſa a la fortuna: e perço com es incerta deu eſſer poch temuda: mas la bona deliberacio de aquells ſta en ma de caſcu e aqueſta es lohadora: yo per tot mon poder deſig de fer honor al Solda no en perjuhi de aquell proſper e benauenturat mon ſenyor lo Emperador. E perço com tum poſes al dauant tal penyora en dir que per la coſa que mes ame en aqueſt mon yot degua dar vn preſoner lo qual yo tinch, per reuerencia de aquella que yo ame, que es digna e merexedora de ſenyorejar tot lo mon, axi de la voſtra terra com de la noſtra: e tu demanes a mi vn preſoner, e yol te atorch e .xl. ab ell. Al altre cap de voſtra embaxada yo haure mon acort e tornar te reſpoſta. Tirant feu venir los alguazirs e manals que anaſſen ab los embaxadors e quels donaſſen .xlj. preſoner, e que triaſſen los que volgueſſen, e axi fon fet. Com los embaxadors foren fora de la tenda dix vn caualler grech, lo qual hauia noticia dels turchs, e conexia los que eren de honor e los ques podien be reſcatar: Senyor Capita, açi dauant tots aqueſts ſenyors vos vull dir que pareu ſment del que haueu dit dels embaxadors com los hajau atorguat .xlj. preſoner, e han hi de tals que poden paguar per exir de preſo .xxv. o .xxx. milia ducats, dau hi algun remey que ſien de aquells altres que no tenen res, car prou ſeran ells contents que ſen porten lo preſoner per lo qual ells eren venguts. Tant es mes aconſolada la mia anima, dix Tirant, que yo pugua donar coſes tals que ſien de molta ſtima: car lo donador no deu donar coſes que ſien de poca condicio, mas donar coſes que apareguen a les gents eſſer de gran ſtima, hi floreſquen en honor e fama: yo do aço en nom meu, e faſ ho per ferne ſeruir a la majeſtat del ſenyor Emperador. Tirant deixa aqueſtes rahons e dreça les noues a tots los magnats que alli eren fent principi a vn tal parlar: Molt illuſtres princeps e ſenyors, viſta haueu la demanda del Solda e del Turch quens fan: vegen les ſenyories de voſaltres que conſellau que faſſam, e ſi les treues que demanen es ferne ſeruey a la majeſtat del ſenyor Emperador, ni ſi ſera benefici de la coſa publica. Parla primer lo Duch de Macedonia e dix ſemblants paraules: Senyors molt egregis e molt nobles, aqueſt negoci toca mes a mi que a tots quants ſon, per quant ſo mes acoſtat a la imperial corona, perque yo conſell e vull que axis faça, quels doneu la treua de .vj. meſos que demanen e de mes ſi mes volen, e encara pau ſi la volran, o ſia ſeruey del Emperador o no: e ſi a dos o a tres anys la volen yom ſere content, car dins aqueſt temps repoſarem e porem eſperimentar ſi ab prechs porem induyr als enemichs quens donen vida liberta, e de aqui porem traure algun partit que de be ſia. No pogue mes comportar lo Duch de Pera que parlas mes lo Duch de Macedonia perques volien mal per cauſa de la Princeſa, car caſcu preſumia hauerla per muller, e feu principi a paraules de ſemblant ſtil: La fortuna qui ſta aparellada toſtemps a ſeruir an aquells qui la cerquen, en vna manera als vns e en altra manera als altres ſegons que li plau, mas les mes voltes es contraria als ſuperbos: e aço ſe eſdeue, perque la ſuperbia es contraria a tot be, perço com lo ſuperbo no vol tenir par, e perço fou lançada del cel: e molts ſenyors ne ſon venguts a menys, e vendran tots aquells qui de ella faran peu, perque mos ſenyors, lo meu parer es que per ſeruey de la majeſtat del ſenyor Emperador e per repos de tot lo imperi e de tota la republica nols deuem dar pau ni treua, puix aqueſta batailla hauem vençuda ab la ajuda de noſtre ſenyor Deu ne vençrem moltes altres. Empero yom ſotſmet a correƈtio de aqueſts altres ſenyors ſi lo contrari conſellen. Molts foren de parer que feſſen pau o treua, mas los mes foren del parer del Duch de Pera. Ara, dix Tirant, puix tots haueu parlat, a mi toca mes que a negu, perço com mon ſenyor lo Emperador ma donat lo baſto de la Capitanya: e dona en aquell cars les letres que lo Emperador li hauia dades per al Coneſtable e als menaxauts del camp. Com les hagueren leſtes, Tirant torna a dir: Yo en loch de la alta majeſtat del ſenyor Emperador dich a les ſenyories voſtres que a mi no par per via neguna que ſia util negu donar treues en aqueſta mala generacio: e per lo gran ſcampament de ſanch que de ells fet haueu ab animo ſforçat de cauallers virtuoſos demanen la pau o la treua de .vj. meſos. Com dins aqueſt tan larch temps ſabeu be, ſenyors, que ſperen les naus de genoueſos, les quals inceſſantment porten gent de peu e de cauall. E dins aqueſt temps per la molta gent que han perduda replirian aqueſta terra de tan gran multitut de gent, que apres tot lo poder de la creſtiandat no ſeria baſtant pera lançar los ne. Ells tenen la ſperança perduda com ells demanen pau, a mi nom ve be nis fara ſi yo fer ho puch, yols dare tantes batailles e tan ſouint, o ells exiran de tot lo Imperi o faran pau final. Torna a parlar lo Duch de Macedonia, e dix: Tirant, ſi vos no voleu les treues ab la pau, yo les vull e yo les fare, e conſellare a tots aquells qui dech conſellar que ab mi enſemps les façam. Senyor Duch, dix Tirant, no vullau deſordenar lo que lo Emperador ha ordenat, e ſi nou feu yous haure a dar tal diſciplina trametent vos pres a la majeſtat del ſenyor Emperador, la qual coſa ſeria a mi molt enujoſa, car yo açi noy ſo vengut per adquirir neguns bens ſino ſolament honrar e ſeruir la perſona del ſenyor Emperador del qual he rebuda molta honor, mes que yo no ſo merexedor: e puix tinch lo carrech vull lo regir com a caualler. E vos, ſenyor, qui teniu totes voſtres terres perdudes eſſent tan virtuos ſenyor com ſou, mes vos valria la mort virtuoſa que pobreſa vergonyoſa. Sino mirau que dix aquell famos philoſoph en vna ſua epiſtola que feu: Qualſeuulla caualler que ſia deu guardar tres coſes en aqueſt mon: honor, bens e la vida: per la honor, poſar hi los bens e la vida, per conſeruar aquella: per los bens que tolre los volra, poſarhi la vida per conſeruar aquells: per la vida per reſtaurar aquella, poſar hi la honor e los bens. Axi, ſenyor Duch, vos deuriau animar a tots que feſſem les batailles axi voluntaries com neceſſaries per vna veguada poder recobrar la patria e lo voſtre heretatge, e vos nos voleu deſuiar lo noſtre bon propoſit de be a fer. Lauors lo Duch ſe leua ab los hulls plens de aygua, ixques de la tenda e anaſſen al ſeu camp: e Tirant ab tots los altres anaren al ſeu. Mana Tirant que prop duna gran font de molta freſqua aygua, qui era al coſtat del camp, fos cuberta de draps e ab moltes taules en torn de la lucida font. Tirant feu ſeure los embaxadors en vna taula, e los preſoners quels hauia dat en vna altra taula mes baxa a la part ſineſtra. Tots los Duchs e ſenyors baix a la part dreta: e ells foren molt ben ſeruits de gallines e capons, e de fayſans, de arroç e cuſcuſo, e de moltes altres viandes, e de vins molt ſingulars. Los embaxadors prengueren molt gran plaer en la viſta e cerimonia que Tirant fehia ſeruir als Duchs e a ſi mateix. Com foren dinats feulos dar molt bella collacio de confits de ſucre ab maluaſia de Candia. Lo Marques de Sanƈt Jordi los demana quanta gent los fallia de aquella batailla? e reſpongueren: Poch mes o menys de .liij. milia entre morts e preſos. De alli anaren tots a la tenda del conſell, e Tirant trames a dir al Duch ſi volia venir per hoyr la reſpoſta, lo qual dix que noy podia anar. Com tots foren ajuſtats dins la tenda del conſell, e los embaxadors poſat ſilenci, Tirant feu principi a ſemblant reſpoſta: