Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 115
CAPITOL CXV.
Com la Princeſa demana perdo a Tirant de les offenſiues paraules que dites li hauia.
P
Rechte Tirant que ſi la mia lengua ha ſcampades algunes paraules offenſiues contra tu, placiat no les vulles retenir en ton cor, car tot quant he dit per ira ho vulles poſar en oblit: car coſa es de gran admiracio com lo penſament ſta occupat en alguna coſa de dolor, que la ira foragita la pietat, e la pietat exalça la ira: empero yo reconexent bona fe, e vençuda per humana pietat reuoque aquelles que vull que no vajen per dites: e en conſeruacio de mon dret te deman en gracia que lo perdo me ſia atorguat. Com Tirant veu parlar ab tanta de amor a ſa ſenyora, fon lo mes content home del mon, tant com ſi hagues aconſeguit fi de la ſua deſijada viƈtoria, offerintli ab molta humilitat de fer tot lo que li manas. Dix Stephania: Puix la pau es feta, yo, ſenyora, li he promes que voſtra alteſa li dexara beſar los cabells ſi ell fehia lo que voſtra excellencia li manaua. Yo ſere ben contenta, dix la Princeſa, quem beſe los hulls e lo front ſim promet a fe de caualler de no cometre nouitat neguna en la ſua perſona: e Tirant loy promes de bon grat heu jura: e les grans dolors foren conuertides en abundoſa alegria e contentacio. La Princeſa ſen torna preſtament acompanyada de Tirant e de Diafebus fins que foren dins lort. La Princeſa mana a Plaer de ma vida que fes venir totes les altres donzelles. E apres vn poch ſpay totes foren en lo ort, e la Viuda repoſada ab elles, la qual per hauer viſt tots los entrameſos paſſaua molt gran paſſio per ſguart de la Princeſa, e molt mes per lo interes que lin tocaua la fahia ſtar en gran penſament. A poch inſtant vengue lo Emperador, e de vna fineſtra que miraua dins lo ort veu a Tirant ſtar ab ſa filla. Deualla en lo ort, e dix a Tirant les ſeguents paraules: Noſtre Capita, yo hauia trames a la voſtra poſada per vos e nous hi han trobat: plaer he hagut com vos he viſt açi. Senyor, dix Tirant, yo hauia demanat de la majeſtat voſtra, e hauien me dit que voſtra alteſa dormia, e per no deſpertar aquella era vengut açi ab aqueſts altres cauallers per dançar o hauer algun deport. Mal deport e negre tenim, dix lo Emperador, coue que tinguam conſell que es de gran neceſſitat: e feu manament que tocaſſen la campana del conſell. Com tots los del imperial conſell foren ajuſtats lo Emperador feu venir lo Embaxador, e feu legir en preſencia de tots la letra de crehença, e apres dix que la mala noua per tots deuia eſſer ſabuda, com no fos coſa que pogues ſtar ſecreta. Apres mana al Embaxador que explicas ſa embaxada: lo qual feta reuerencia ab gran modeſtia feu vn tal rahonament: