Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 101

CAPITOL CI.

Letra trameſa per lo Emperador de Conſtantinoble al Rey de Cicilia, e com lo dit Rey pregua á Tirant per part ſua e del Emperador de Conſtantinoble que volgues anar en Conſtantinoble per ſocorrerlo.

Pres que .viij. dies foren paſſats, ſtant lo Rey en ſon conſell, fon en recort del Emperador de Conſtantinoble, de la letra que trameſa li hauia de ſos treballs e congoxes: trames per Tirant, e en preſencia ſua la feu legir, e era del tenor ſeguent:

Nos Frederich, per la inmenſa e diuina majeſtat del ſubiran Deu eternal, Emperador del imperi grech, ſaluts e honor a vos, Rey de la gran e abundoſa ylla de Cicilia: Per la concordia per los noſtres anteceſſors feta, e per vos e per mi pactada e confermada e jurada en poder dels noſtres embaxadors, Notificam a la voſtra real perſona, com lo Solda, moro renegat, ſia ab gran poder dins lo noſtre Imperi, e en companyia ſua lo gran Turch: han nos pres la major part de noſtra ſenyoria, en la qual remey no podem dar per la mia ſeneƈtut, per no poder exercir les armes. Apres la gran perdua que hauem fet de ciutats, viles e caſtells, han me mort lo major be que tenia en aqueſt mon, ço es lo meu fill primogenit, qui era la mia conſolacio, e eſcut e defenſa de la ſanƈta fe catholica, ab animo viril batallant contra los infels ab molta honor e gloria ſua e mia: e tinch per major deſauentura com ſia ſtat mort per los ſeus mateixos: aquell triſt e adolorit dia fon perdiment de la mia honor e fama, e de la caſa imperial. E com a mi ſia notori, e es publica fama vos tenir en la cort voſtra un ſtrenu caualler, los aƈtes ſingulars del qual ſon molt experimentats, qui donen augment a la dignitat militar, ques nomena Tirant lo Blanch, de la fraternitat de aquell ſingular orde de caualleria quis diu eſſer fundat ſots inuocacio de aquell glorios ſanƈt pare de caualleria ſenyor ſanƈt Jordi en la ylla de Anglaterra, e com de aqueſt caualler ſe diguen molts aſſenyalats aƈtes dignes de molta honor, e en ſpecial ſe digua del que ha fet al gran Meſtre de Rodes, com lo ha deliurat, ab tota ſa Religio, del Solda ab tot lo ſeu poder, qui ara ſon açi, e moltes altres coſes virtuoſes que per lo mon dell triumphen, per queus deman de gracia, que per la fe, amor e voluntat que ſou tengut a Deu e a caualleria, quel vullau preguar de part voſtra e mia de voler venir en mon ſeruey, que yo li dare de mos bens tot lo que ell volra: e ſi no ve ſupplich a la diuina juſticia que li done a ſentir de les mies dolors. O benauenturat Rey de Cicilia, ſien te acceptes les mies preguaries, les quals ſon de doloros plant, e puix eſt Rey coronat, hajes pietat de la mia dolor, per que la inmenſa bondat de Deu te guart de un cas ſemblant, com tots ſien ſubjugats a la roda de fortuna, e no es negu que liguar la pugua. Deu per ſa merce vulla mirar la noſtra bona e sana intencio, donant fi a la ploma e no a la ma, que nos cançaria de recitar per ſcriptura los paſſats, preſents e eſdeuenidors mals.

Leſta que fon la letra del Emperador, e per Tirant ben compreſa, lo Rey dreça les noues a Tirant, e feu principi a un tal parlar: Infinides gracies ſon tengut de fer al omnipotent Deu, Tirant germa, com vos ha dotat de tantes perfeƈtions, que per tot lo mon la gloria del voſtre nom triumpha: e encara que los meus prechs no mereixquen eſſer obeits en reſpeƈte per que non tingau obligacio neguna de fer res per mi, per quant james fiu res per vos, ans vos tinch molta obligacio del que per mi fet haueu, mas confiant del voſtre cor alt e generos, qui no pot fer ſino ſegons qui es e lo que ha acoſtumat, e per cauſa de aço me ſo atreuit de preguar e ampraruos de part del Emperador de Conſtantinoble e mia. E ſi los prechs meus tan juſts e de tanta caritat no hauien loch en vos, al menys en reuerencia e ſeruey del omnipotent Deu vullau hauer compaſſio de aquell triſt e afligit Emperador, qui ab tan gran inſtancia vos pregua, e us demana que hajau miſericordia de la ſua ſeneƈtut, que per mija de la voſtra gran caualleria, e fiant de aquella, no ſia deſpoſſehit de la ſua imperial ſenyoria. Acabant lo Rey paraules de tanta amicicia acompanyades, Tirant feu principi a paraules de ſemblant ſtil: No es poca la voluntat que tinch, Senyor, de ſeruir la excellencia voſtra, car amor es la mes fort obligacio que al mon ſia: e com los prechs de voſtra alteſa me ſien manaments per tenirme tan guanyada la voluntat, e ſi la majeſtat voſtra me manara que yo vaja per ſeruir a aquell proſper Emperador ſenyorejant la Grecia, you fare per la molta amor que porte a la alteſa voſtra: empero, Senyor, yo no puch fer ſino tant com un home, aço notori es a Deu e al mon, per be que la fortuna me haja conſentit em ſia ſtada amigable e proſpera ab la planeta de Març, en la qual yo naixqui, me ha volgut dar viƈtoria, honor e eſtat, no coue a mi preſomir mes que la fortuna no ma donat: e ſtich ab gran admiracio de aquell magnanim Emperador dexant a tants excellents Reys com ha en lo mon, Duchs, Comtes, Marqueſos, en lo art de caualleria mes enteſos e mes valents de mi, que vulla dexar aquells per hauer a mi, no es molt ben aconſellat. Tirant, dix lo Rey, yo be ſe que de bons cauallers ha per lo mon, e vos no deueu eſſer oblidat entre los altres: per ventura ſi la honor fos examinada de aquell entre los Emperadors e Reys e los cauallers enteſos, ſeria dat lo premi, honor e gloria a vos per lo millor caualler de tots: perqueus prech e us requir com a caualler, e per lo deute que deueu a caualleria, per lo jurament que fes aquell dia queus fon donat primer que a tots lo orde de la fraternitat de la Garrotera, que vos vullau ab molta amor e voluntat anar a ſeruir lo eſtat imperial, e us ho aconſell axi com ſim foſſeu propiament fill perque tinch coneguda voſtra noble condicio e gran abilitat, don ſen ſeguiran molts beneficis per la voſtra anada, que fareu ſtaluis tants pobles de la creſtiana fe de dura e greu captiuitat, e de aço ſereu premiat per la bondat diuina en aqueſt mon de excelſes honors, e en laltre de la eterna gloria. Donchs, caualler virtuos, puix les mies galeres ſtan preſtes e ben armades, e conduhides a tot lo que vos manareu e volreu ordonar, vos prech que la voſtra partida ſia molt breu. Puix voſtra ſenyoria mo mana e mo conſella, yo ſo content, dix Tirant, de anarhi. E lo Rey mana que totes les galeres foſſen fornides de totes les coſes neceſſaries. E los embaxadors del Emperador, com lo Rey los dix que Tirant era content de anar, foren los mes contents homens del mon, e regraciarenho molt al Rey. Los embaxadors decontinent que foren arribats en Cicilia hauien parada taula per aſoldejar gent: al baleſter donauen mig ducat lo dia, e al home darmes un ducat: e perque en Cicilia no hauia tanta gent, paſſaren en Roma e en Napols, e aqui trobaren molta gent que de bon grat prengueren ſou, e compraren molts caualls. Tirant no cura de res ſino de fer preparatori de armes, e compra cinch caxes grans de trompetes: de caualls lo Rey e Phelip lin donaren prou, e feren los recollir en les naus ab los altres. Tirant pres comiat del Rey, de la Reyna, de Phelip e de la Infanta, e recollida tota la gent donaren les veles al proſper vent, e nauegaren ab bon temps e la mar tranquilla, que un mati ſe trobaren dauant la ciutat de Conſtantinoble. Com lo Emperador ſabe que Tirant era vengut, en los dies de ſa vida no moſtra major alegria, e dix que al parer ſeu que ſon fill era reſuſcitat. Les .xj. galeres vengueren ab tants de ſons e dalegria, que tota la Ciutat fehien reſſonar. Lo poble, qui triſt ſtaua e adolorit, ſe alegra tot, quels paria que Deu los fos aparegut. Lo Emperador ſe poſa en un gran cadafal per mirar les galeres com venien. Com Tirant ſabe que lo Emperador ſtaua en aquell loch en lo cadafal, feu traure dues banderes grans del Rey de Cicilia, e una de les ſues, e feu armar tres cauallers tots en blanch, ſens que no portauen ſobreueſtes, e caſcu tenia una bandera en la ma, e caſcuna volta que paſſauen dauant lo Emperador baxauen les banderes fins prop de la aygua, e la de Tirant la fehien tota tocar en la aygua: aço era en ſenyal quel ſaludauen, e per la dignitat que lo Emperador tenia ſe humiliaua tan baix a ell. Lo Emperador com veu aço, que era coſa noua per a ell, lo que james no hauia viſt, fon molt content de hauer viſta tal cerimonia, e molt mes de la uenguda de Tirant. Com les galeres hagueren be voltejat, una amunt, altra auall, vengueren a dar la eſcala en terra. E ixque veſtit aquell dia Tirant ab un geſaran de malla e les manegues de franja de or, e ſobre lo geſaran una jornea feta a la françeſa, ab ſpaſa ſenyida, e al cap portaua un bonet de grana ab un gros fermall guarnit de moltes perles e pedres fines de gran ſtima. Diafebus ixque en ſemblant manera, ſino la jornea que era de çeti morat: e Ricart ixque tan be abillat com negu de tots los altres, e portaua la jornea de domas blau: totes aqueſtes jornees eren brodades de orfebreria e de perles orientals molt groſſes: e tots los altres cauallers e gentils homens anauen molt ben abillats. Com Tirant fon en terra troba a la vora de la mar lo Comte de Affrica quil ſtaua ſperant ab molta gent, quil rebe ab molta honor. Partiren de aqui, e feren la via del cadafal, hon lo Emperador era. Com Tirant lo veu fica lo genoll en terra, e tots los ſeus com foren a mig cadafal tornaren a fer altra reuerencia: com fon als ſeus peus, agenollas e volgueli beſar lo peu, e lo valeros Senyor nou conſenti, beſali la ma, e lo Emperador lo beſa en la boca. Com tots li hagueren feta reuerencia, Tirant li dona la letra que li portaua del Rey de Cicilia. Com lo Emperador la hague leſta en preſencia de tots, feu a Tirant un tal rahonament: