Tirant lo Blanch (1905)/1/Prolech

Sou a «Prolech»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)



PROLECH.



C
OM euident experiencia moſtra la debilitat de la noſtra memoria, ſotſmetent facilment a obliuio no ſolament los aƈtes per longitut de temps enuellits: mas encara los aƈtes freſchs de noſtres dies: es ſtat donchs molt condecent, util e expedient deduir en ſcrit les geſtes e hyſtories antigues dels homes forts e virtuoſos: com ſien ſpills molt clars, exemples e virtuoſa doƈtrina de noſtra vida: ſegons recita aquell gran orador Tulli. Legim en la ſanƈta Scriptura les hyſtories e ſanƈts aƈtes dels ſanƈts Pares: del noble Joſue, e dels Reys, de Job e de Tobies, e del fortiſſim Judes Machabeu. E aquell egregi poeta Homero ha recitat les batalles dels grechs, troyans e de les amazones. Titus Liuius dels romans, de Scipio, de Anibal, de Pompeu, de Oƈtavuia, de March Antoni e de molts altres. Trobam ſcrites les batalles de Alexandre e Dari. Les auentures de Lançalot e daltres cauallers. Les faules poetiques de Virgili, de Ouidi, de Dant e de altres poetes. Los ſanƈts miracles e aƈtes admirables dels Apoſtols, Martirs e altres ſanƈts. Les vides de ſanƈt Johan Babtiſta: ſanƈta Magdalena e ſanƈt Pau hermita: e de ſanƈt Anthoni, e de ſanƈt Honofre, e de ſanƈta Maria Egipciaca. E moltes geſtes, e innumerables hyſtories ſon ſtades compilades, per tal que per obliuio no foſſen delides de les penſes humanes. Merexedors ſon de honor, gloria e de fama e continua bona memoria los homens virtuoſos e ſingularment aquells qui per la re publica no han recuſat ſotsmetre lurs perſones a mort perque la vida de aquells fos perpetual per gloria. E legim que honor ſens exercici de molts aƈtes virtuosſos no pot eſſer adquirida. E felicitat no pot eſſer ateſa ſens mija de virtuts. Los cauallers animoſos volgueren morir en les batalles ans que fugir vergonyoſament. La ſanƈta dona Judich ab animo viril goſa matar Olofernes per deliurar la ciutat de la oppreſſio de aquell. E tants libres ſon ſtats fets e compilats de geſtes e hyſtories antigues, que no ſeria ſufficient lenteniment huma compendre e retenir aquelles. Antigament lorde militar era tengut en tanta reuerencia, que no era decorat de honor de milicia ſino lo fort, animos, prudent e molt ſpert en lo exercici de les armes. Fortitut corporal e ardiment ſe vol exercir ab ſabieſa. Com per la prudencia e induſtria dels batallants diuerſes vegades los pochs han obteſa viƈtoria de molts: la ſabieſa e aſtucia dels cauallers ha baſtat aterrar les forçes dels enemichs. E per ço foren per los antichs ordenades juſtes e torneigs, nodrint los infants de pocha edat en lo exercici militar: perque en les batalles foſſen forts e animoſos, e no hagueſſen terror de la viſta dels enemichs. La dignitat militar deu eſſer molt decorada perque ſens aquella los regnes e ciutats no porien ſoſtenir en pau: ſegons que diu lo glorios ſanƈt Luch en lo ſeu Euangeli. Merexedor es donchs lo virtuos e valent caualler del honor e gloria: e la fama de aquell no deu preterir per longitut de molts dies. E com entre los altres inſignes cauallers de glorioſa recordacio, ſia ſtat aquell valentiſſim caualler Tirant lo Blanch, del qual fa ſpecial commemoracio lo preſent libre, per ço de aquell, e de les ſues grandiſſimes virtuts e caualleries, ſe fa ſingular e expreſſa mencio indiuidual, ſegons reciten les ſeguents hyſtories.