Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 99

CAPITOL XCIX.

Com lo rey de Cicilia trames deu galeres e quatre naus armades al Rey de França per valença.

P

Assades que foren les feſtes de les bodes, lo Rey de Cicilia tenia deliberat de fer valença al Rey de França, e per aqueſta cauſa feu armar deu galeres e quatre naus groſſes, e pagua la gent per a ſis meſos. E Tirant compra una galera, lo qual no volgue pendre ſou ne acoſtament de negu, perque deliberaua de anar a ſon plaer. Com les galeres foren armades e ben fornides de vitualles hagueren noua com lo rey de França era en Ayguesmortes, ab totes les fuſtes del rey de Caſtella, de Arago, de Nauarra e de Portogal. Phelip fon elet per Capita, e anaſen en companyia ſua lo Infant de Cicilia, e trobarenſe en lo port de Sahona ab les fuſtes del Papa, del Emperador e de totes les comunes qui offert li hauien valença. E tots enſemps partiren e naueguaren tant, que trobaren lo rey de França en la ylla de Corçagua. Prengueren aqui ayguada, e les fuſtes ben auituallades de tot lo que meſter hauien, ſens tocar en Cicilia ni en altra part, apleguaren alba de mati dauant la gran ciutat de Tripol de Suria, e negu de tota la armada no ſabien hon anauen ſino ſol lo Rey: mas com veren aturar la nau del Rey, e tothom ſe armaua, preſumiren que alli venien. Lauors Tirant ab la ſua galera acoſtas a la nau del Rey ab un eſquif, e puja alt en la nau, e axi feren molts altres, e trobaren que lo Rey ſe armaua e volia hoir miſſa ſeca. Com foren al Euangeli, Tirant ſe agenolla dauant lo Rey, e ſupplical que fos de ſa merce li deixas fer un vot, e lo Rey li dix que era content quel fes. Tirant ana als peus del preuere qui dehia la miſſa e agenollas. E lo preuere pres lo miſſal e giral enuers lo Rey, e Tirant qui ſtaua agenollat poſa les mans ſobre lo libre, e feu principi a ſemblants paraules:

Lo vot que Tirant feu dauant lo rey de França e molts altres cauallers.

Com per la diuinal gracia de Deu omnipotent yo ſia poſat en lo orde de caualleria, franch e libert de tota captiuitat e altre empediment, no conſtret ni forçat, mas com a caualler qui deſija guanyar honor, fas mon vot a Deu e a tots los ſanƈts de paradis, e a mon ſenyor lo duch de Bretanya, capita general de aqueſt ſtol, portant veus del molt excellent e creſtianiſſim rey de França, de yo eſſer huy lo primer qui exira en terra e lo darrer quis recollira. Apres jura Diaphebus e feu vot de ell ſcriure lo ſeu nom en les portes de la ciutat ja nomenada de Tripol de Suria. Apres feu vot altre caualler, e vota que ſi lo Rey exia en terra de acoſtarſe tant a la muralla de la ciutat, que poſaria un dart dins la dita ciutat. Leuas altre caualler, e feu vot dient, que ſi lo Rey exia en terra, de ell entrar dins la ciutat. Apres jura altre caualler, e feu vot de entrar dins la ciutat e pendre donzella mora del coſtat de ſa mare, e poſarla dins la nau, e darla a Phelipa filla del rey de França. Feu vot altre caualler de poſar una bandera en la mes alta torre de la dita ciutat. Molts cauallers anauen dins la nau del Rey, qui paſſauen nombre de .ccccl. cauallers de ſperons daurats, e lla hon ſon molts de un offici toſtemps ſi engendra enueja e mala voluntat: car lo peccat de enueja te moltes branques per aquells cruels enuejoſos qui tenen dol e deſpit del bo e virtuos caualler. Molts foren moguts per fer rompre lo vot a Tirant, que fehien tots los preparatoris ab barques, e ab lauts, e ab galeres perque pogueſſen primer exir en terra. La moriſma era tanta, per les fumades que hauien fetes a una part e a altra com veren tan gran ſtol, que vengueren infinits moros e poſarenſe vora mar per no lexar pendre terra als creſtians. Tirant ſe mes en la ſua galera. Lo Rey ixque de la nau e puja en una galera: e totes les galeres anauen ajuſtades per dar ſcala en terra, e anauenſe tan prop que quaſi lo palament ſe tocaua. Com foren prop de terra, que ja podien donar les ſcales, totes ſe voltaren perque ciant acoſtaſſen les popes en terra per exir la gent, ſino la de Tirant que mana que donas la ſua galera de la proa en terra. Com ſenti que la fuſta toca en terra, quels era encallada, Tirant qui ſtaua armat a la proa, ſalta en la aygua. Los moros quil veren cuytaren per ell per matarlo, empero Diaphebus, ab altres, ab balleſtes e ab ſpingardes lo defenſauen molt be: apres de ell ſaltaren molts homens darmes per ajudarli, e molts mariners. La galera del Rey e les altres hagueren voltat e lançaren les ſcales en terra: pero, qui era aquell qui goſas exir tanta era la moriſma? e lo major combat fon lla hon era Tirant. La virtut, la bondat, la força e lo ſaber fon en lo Rey y en los ſeus, que com a valentiſſims cauallers ixqueren en terra per les ſcales, e tanta era la preſſa de apleguar als moros que molts cahien en la mar. Com tota la gent fon en terra, axi de les galeres com de les naus, donaren gran batalla als moros, hon mori molta gent de una part e daltra. Com los moros ſe volgueren retraure dins la ciutat, a la meſcla dells, molts bons cauallers entraren enſemps ab ells, e prengueren .v. carrers de la ciutat, e non pogueren mes hauer. E tots los cauallers compliren los vots en aquells .v. carrers que guanyaren, e carreguaren les naus e les galeres de molta riquea que prengueren: e tan gran fon lo ſocors que vengue als moros, que no pogueren paſſar mes auant. Com vengue al recollir, aqui fon lo gran perill, pero lo Rey, per conſell de mariners, feu fer de galera a galera com ſtauen les ſcales en terra que de la una a laltra poſaſſen taules encadenades perque pogues paſſar molta gent: mas al recollir ne moriren molts. Com tots foren recollits reſta Tirant, que encara no hauia complit ſon vot: la ſua galera, que hauien ja deſencallada, tenia la ſcala en terra ſperantlo que pujas. Un caualler, lo qual deſijaua honor e per ſes virtuts el be merexia, quis nomenaua Ricart lo Venturos, foren reſtats ſols ell e Tirant, e dix Ricart a Tirant: Tota la gent es recollida o morta, no reſta açi ſino tu e yo: puix has hagut la mundana gloria de eſſer ſtat lo primer dels vençedors lo qual ab gentil animo e ſforç de caualleria los teus peus benauenturats tocaren la terra de malediccio, hon ſe canta nit e dia la reprouada ſeƈta de aquell enguanador ſens fe, amor e caritat de Mafomet, qui tanta gent ha decebuda en lo mon: puix tanta honor has aconſeguida, e no ignores com yo te defes de molts perills qui te ſtauen aparellats, hages conexença, e poſat en raho que vulles entrar primer en la galera, per ço que ſiam eguals en honor e fama e bona germandat, car la mundana gloria a veguades qui tota la vol tota la pert: poſat en raho e feſme part de aço qui es meu, e te be eſment al quet dire: Peus e mans e cor tot ho tinch amor e voluntat, cruel com a leo famejant, tot abunda en mi, ira, ſuperbia, enueja en aqueſta ma la tinch tancada, com la obrire no es negu merce pugua trobar en ella: yo la vull ſubjugar e poſarla ſots la mia poteſtat e ſenyoria. No ſom en temps de abundar en paraules, dix Tirant, la mort o la vida en la tua ma ſta: yo ſere dit viƈtorios ſi los dos morim per la ma de aqueſts infels, e ſo cert que les noſtres animes ſeran ſaluades, morint ab ferma fe e com a bons creſtians defenent les noſtres perſones: e la hora que yo fiu mon vot, penſi ans de la mort que de la vida, e en tots los duptes de la mort, pero tot me fon no res en ſguart de aquella honor e gentil ſtil de caualleria, que morint com a caualler es vida honrada de gran gloria, honor e fama en aqueſt mon e en laltre. E ſi yo tal vot no hagues fet dauant la preſencia de un tan excellent ſenyor com es lo rey de França, no dich encara en preſencia de un tal ſenyor, mas en la mia penſa fos caygut un tal fet entre les dents e yo hagues dit o promes fer tal vot, ans morir que venir a menys de la promeſa, car caualleria no es pas ſino donar fe de virtuoſament obrar: perque Ricart donam la ma e anem a morir com a cauallers, e no ſtigam açi en tantes ſuperflues paraules. Dix Ricart: Yo ſo content, donam la ma e ixquam de la aygua, e anem contra los enemichs de la fe. E ſtauen los dos cauallers en la aygua de la mar quils daua fins al pits, per les lances, darts, paſſadors e pedres quels tirauen, ſino per ſguart de les galeres que els feyen gran defenſio. Com Ricart veu que Tirant ixque fins a la vora de la mar per ferir en los moros, ell lo tira de la ſobreueſta e tornal dins la aygua, e dix: Yo no conech caualler en lo mon ſens temor ſino tu, e puix veig lo teu animo tan ſforçat, fes axi, poſa primer lo peu en la ſcala e yo lauors pujare primer. Lo Rey congoxauas molt perque aquells dos tan ſingulars cauallers nos perdeſſen. Tirant volgueli fer part de la honor e fon content de poſar lo peu dret en la ſcala, lauors Ricart puja primer, e Tirant fon lo darrer de tots, e aqui acaba ſon vot de complir. Fon gran queſtio entre aqueſts dos cauallers, per quant los uns dehien que Tirant ab molta honor hauia complit ſon vot, e lo Rey e molts altres lin dauen molta gloria, e Ricart vehent que tots dauen la honor a Tirant, en preſencia del Rey feu principi a un tal parlar.