Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 97

CAPITOL XCVII.

Lo rahonament que Tirant feu a la Infanta de Cicilia ſobre lo matrimoni: e com la Infanta feu moltes experiencies per conexer a Phelip.

L

A celſitut de voſtra excelencia, ſenyora de totes virtuts complida, me fa ſtar admirat, per eſſer vos la mes diſcreta donzella que yo james haja conegut, que vol la alteſa voſtra fer proces de penſa a Phelip, lo qual, ſaluant la honor de la excellencia voſtra, no proceheix de juſticia ni menys de caritat, per ço com Phelip es huy hu dels bells cauallers del mon, joue, diſpoſt mes que tot altre, animos, liberal e mes ſabut que no groſſer, e per tal es ell tengut, en totes les parts hon ſom anats, de cauallers, dones e donzelles, e fins a les mores quel vehien lo amauen el deſijauen ſeruir: ſino mirauli la cara, los peus e les mans e tot lo cors, e ſi tot nuu lo voleu veure yo mi ſent baſtant de ferho, ſenyora, que entre bellea e caſtedat ha gran contraſt: yo ſe que voſtra alteſa lo ama en ſtrem grau, e cert tal es ell ques fa amar a totes gents, e culpa gran es de voſtra ſenyoria com nol teniu al coſtat en un lit ben perfumat de benjohi, algalia, almeſch fi, e a lendema ſi vos men dieu mal yo vull paſſar la pena que la alteſa voſtra volra. Ay Tirant, dix la Infanta, molta alegria ſeria per a mi de aconſeguir perſona tal que fos de mon grat, mas quem valria a mi tenir una ſtatua prop de mi que nom ſabes donar ſino dolor e tribulacio? En aço apleguaren al palau, e trobaren lo Rey en la ſala que ſtaua parlant ab los embaxadors de França: com veu a ſa filla preſ la per la ma e poſa la en rahons hon era anada ne don venia. Lo ſopar fon aparellat, e Phelip ab los embaxadors anaren a lurs poſades prengueren licencia del Rey e de la Infanta. En aquell dia arriba en la ciutat lo Philoſoph per qui la Infanta hauia trames en Calabria, lo qual ella ſtaua ſperant ab molt gran deſig per demanarli tota la condicio de Phelip: aplega de nit en la ciutat fent compte que lo endema hiria a la ſgleſia hon trobaria la Infanta, ana a poſar en un hoſtal, e poſa a roſtir un tros de carn, e vench un rofia ab un conill e dix al Philoſoph que apartas la ſua carn, com ell volia primer roſtir lo ſeu conill e com ell hauria acabat de fer poria roſtir la carn. Amich, dix lo Philoſoph, no ſaps tu be que aqueſtes caſes ſon comunes a totes gents, e qui primer es en temps es primer en dret? No cur de axo, dix lo rofia, vos be veu que yo tinch conill qui es de major ſtima e deu precehir al molto, axi com la perdiu precehix al conill, perque li deu eſſer feta honor. Entre ells paſſaren moltes rahons de paraules injurioſes, en tant quel rofia dona un gran bufet al Philoſoph: e aquell tenintſe per injuriat alça lo aſt e ab la punta donali molt gran colp en lo polç que preſtament caygue mort en terra. De continent fon pres per los oficials lo Philoſoph e poſarenlo en la preſo. Per lo mati allega corona: e lo Rey mana que no li donaſſen ſino quatre onces de pa e quatre de aygua. La Infanta james ne goſa parlar al Rey perque no ſabes que ella lo hagues fet venir. Apres pochs dies fon pres un caualler de la cort del Rey, lo qual hauia aguda queſtio ab altres cauallers hon hi eren ſtats molts nafrats, e poſarenlo en la preſo hon ſtaua lo Philoſoph, e lo caualler hauent pietat del Philoſoph feyali part de la vianda que li portauen: e apres quinze dies que lo caualler hauia que ſtaua pres, lo Philoſoph li dix: Senyor caualler, deman vos de gracia que per voſtra gentilea dema com ſereu ab lo ſenyor Rey vos placia ſupplicarlo que vulla hauer miſericordia de mi, car ja veu la congoixa e pena en que ſtich, que, ſi no fos la caritat que la merce voſtra ma feta ja fora mort de fam, que nom fa dar ſino quatre onces miſerables de pa e quatre de aygua: e direu a la ſenyora Infanta que yo he obeit ſon manament, e aço us haure a molta gracia e merce. Reſpos lo caualler: E com me podeu dir tal raho? yo crech que be paſſara aqueſt any e laltre ans que de açi yo ixqua, o noſtre Senyor per la ſua inmenſa bondat hi hauria a fer miracle. Ans que paſſe mija hora, dix lo Philoſoph, ſereu en libertat, e ſi aqueſt punt paſſa no exireu de voſtra vida. Lo caualler ſtigue molt ſmayat e en gran penſament del que ohi dir al Philoſoph, e ſtant en aqueſtes rahons lo alguatzir entra en la preſo e trague lo caualler. Seguis apres que un gentilom ſabe que lo Rey fehia cercar caualls per comprar per a trametre al Emperador de Coſtantinoble, e aqueſt gentilom tenia lo mes bell cauall qui fos en tota la ylla de Cicilia, delibera de portarloy. Com lo Rey lo veu ſtigue admirat de la gran bellea, car era molt gran, e molt ben fet, e molt lauger, e era de .iiij. anys, ſens que en ell nos trobaua defalt ſino hu qui era molt gran: que portaua les orelles caygudes. Certament, dix lo Rey, mil ducats de or valia aqueſt cauall ſi no tingues tan gran defalt. E no era negu ſabes ni pogues coneixer quina era la cauſa de aquell tan gran defalliment. Dix lo caualler qui era ſtat pres: Senyor, ſi la alteſa voſtra tramet per lo Philoſoph qui ſta en preſo ell ho conexera, car en aquell temps que yo ſtigui pres ab ell me dix coſes ſingulars, em dix que ſi dins mija hora no exia de la preſo que de ma vida non tenia de exir, e de moltes altres coſes de tot me dix veritat. Lo Rey mana al alguatzir que preſtament li portas lo Philoſoph. Com fon dauant lo Rey li demana lo Rey quina era la cauſa de aquell cauall tan bell com portaua axi les orelles caygudes. Dix lo Philoſoph: Senyor, natural raho hi baſta, per ço com aqueſt cauall ha mamat let de ſomera, e per quant les ſomeres tenen les orelles caygudes, lo cauall ha pres de la dida lo ſeu natural. Sanƈta Maria, ſenyora, dix lo Rey, e ſi, es veritat lo que diu aqueſt Philoſoph. Trames per lo gentilom de qui era lo cauall, e demanali quina let hauia mamat, puix no li ſabia dir lo defalt de les orelles. Senyor, dix aqueſt, com aqueſt cauall naixque, era tan gran e tan gros que la egua nol podia parir, e hagueren la obrir ab un rahor perque pogues exir, e la egua mori, e yo tenia una ſomera parida e fiulo criar a la ſomera, e axi ſes criat en caſa fins ara en la edat que la ſenyoria voſtra lo veu. Gran es lo ſaber de aqueſt home, dix lo Rey, e mana quel tornaſſen en la preſo, e demana quant pa li dauen a menjar. Senyor, dix lo majordom, .iiij. onces, axi com voſtra ſenyoria mana. Dix lauors lo Rey: Donenlin altres quatre que ſien huyt, e axi fon fet. Era vengut alli un lapidari de la gran ciutat de Domas e de Alcayre qui portaua moltes joyes per a vendre, en eſpecial portaua un balaix molt gran e fi, del qual demanaua ſexanta milia ducats, e lo Rey lin daua .xxx. milia, e nos podien concordar. Lo Rey lo deſijaua molt hauer, per ço com era tan ſingular e tan gran peça com james fos ſtada viſta en lo mon, ni los qui ſon engaſtats en Sanƈt March de Venecia, ni los que ſon en la tomba de Sanƈt Thomas de Conturberi: e per ço com los embaxadors de França hauien agudes letres del Rey, ſon ſenyor, com ell volia venir en Cicilia per veures ab lo Rey e per veure la nora la pompoſa Ricomana, lo rey de Cicilia per moſtrarſe en ſemblants jornades abillat ſegons a Rey pertany, deſijaua hauer molt aquell balaix. Dix aquell caualler qui era ſtat pres: Com pot donar la alteſa voſtra tanta cantitat en aqueſta pedra, car yo veig en la part juſana .iij. petits forats? Dix lo Rey: Yo la he moſtrada als argenters qui de pedres ſentenen, e han me dit que en lo engaſtar ſe poſara baix aqueixa part e no ſi moſtrara res. Senyor, dix lo caualler, ab tot axo bo ſeria que lo Philoſoph lo ves, perque ſabria dir que es lo que val. Be ſera fet quel façam venir, dix lo Rey. Feren venir lo Philoſoph, e lo Rey li moſtra lo balaix, e com aquell lo veu ab los forats, meſlos en lo palmell de la ma, e acoſtalſe prop de la orella, tanqua los ulls e ſtigue axi per bon ſpay, apres dix: Senyor, en aqueſta pedra ha cors viu, ſi axi no es, dix lo Philoſoph, yo tinch açi .ccc. ducats e yols poſare en poder de la ſenyoria voſtra, e obligue la mia perſona a la mort: e lo lapidari dix: E yo ſo preſt de obliguar tambe la mia perſona a la mort, puix ell obligua la ſua, e mes auant vull perdre la perſona e la pedra ſi cors viu hi ha. Fetes les obligacions, e poſats los .ccc. ducats en la ma del Rey, prengueren lo balaix e ſobre una ancluſa hi donaren ab un martell e romperenlo per mig e trobaren hi un cuch. Tots los qui alli eren ſtigueren molt admirats de la gran ſubtilea e ſaber del Philoſoph: pero lo lapidari reſta molt empeguit, e la ſua anima no ſtaua prou repoſada ne ſegura de mort. Senyor, compliume de juſticia, dix lo Philoſoph. Lo Rey li torna de continent los diners e li dona lo balaix, e feu venir los miniſtres de la juſticia per executar lo lapidari. Ara, dix lo Philoſoph, puix he mort un mal home yo vull perdonar a aqueſt, qui es bo, la ſua mort: e ab voluntat del Rey ell lo deliura, e dona al Rey les peces del balaix. Com lo Rey les tingue mana quel tornaſſen a la preſo, e demana quant pa li dauen. Lo majordom reſpos que .vvij. onces. Dix lo Rey, daulin altres .viij. que ſien .xvj. Com lo tornauen a la preſo per lo cami dix als quil portauen: Digau al Rey que certament ell no es fill de aquell magnanim e glorios rey Rubert, qui fon lo mes animos e liberal princep del mon, ell moſtra be que no es exit dell, ſegons les ſues obres, que ans es be fill de un forner, e com ho volra ſaber per manifeſta experiencia yo loy fare veure: e poſſeheix lo regne com a Rey tira, ab poca juſticia, com al duch de Mecina pertany lo regne e la corona de Cicilia, car bort no pot ni deu eſſer admes a ſenyorejar regne negu, com digua la ſacra Scriptura que tot arbre bort deu eſſer tallat e mes al foch. Com los alguatzirs hoiren dir ſemblants paraules al Philoſoph preſtament ho anaren a dir al Rey. Com lo Rey ho ſabe, dix: Per conſolacio de la mia anima yo vull ſaber aqueſt fet com paſſa, e com ſia de nit portaulom ſecretament. Com lo Philoſoph fon dauant lo Rey, a ſoles dins una cambra, lo Rey li dix ſi era veritat lo que lo alguatzir li hauia recitat. E lo Philoſoph ab la cara molt ſerena e ab ſforçat animo li dix: Senyor, certament es veritat tot lo que us han dit. Digueſme com ſaps tu, dix lo Rey, que yo no ſia fill del Rey Rubert? Senyor, dix lo Philoſoph, raho natural baſta a conexerho un aſe, e aço per les ſeguents rahons: La primera es, com digui a la ſenyoria voſtra de les orelles del cauall, com en la cort voſtra no hauia negu que tal coſa ſabes conexer ne menys entendre, e fes me gracia de .iiij. onces de pa. Apres ſenyor lo fet del balaix: obligarme yo a la mort ab aqueſts pochs de diners que tinch, apres vos doni lo balaix que de dret era meu, e foreu ſtat enganat de gran cantitat de moneda ſino per mi, e per qualſevulla de eſtes coſes me deuieu fer traure de preſo, e ferme alguna gracia, e no he obteſa de vos ſino gracia de pa: per natural raho hagui a venir a noticia que la ſenyoria voſtra era fill de forner, e no pas de aquell de glorioſa memoria rey Rubert. Si tu vols aturar en mon ſeruey, dix lo Rey, yo forçare la mia mala calitat e ferte de mon conſell, pero ab tot aço yon vull ſaber millor la veritat. Senyor no façau, dix lo Philoſoph, que a veguades les parets tenen orelles, e aço no vullau dar a ſentir a negu, car dien en Calabria que molt parlar nou e molt gratar cou. Gens per aço no tement lo perill que ſeguir ſen podia, lo empeguit Rey feu venir a la Reyna ſa mare, e ab prechs e ab menaces li fon forçat que digues la veritat, com ella conſenti al apetit e voluntat del forner dins en la ciutat de Rijols. Seguis apres que com lo Philoſoph fon libert la Infanta lo feu anar a parlar ab ella, e demanali que li paria de Phelip. Molt me plauria, dix lo Philoſoph, que ans que digua res a la ſenyoria voſtra que yo pogues veure a Phelip. No tardara molt, dix la Infanta, que ell ſera açi: ab tot aço hi trames un patge que vingueſſen en ſcuſa de dançar: e vos mirau be lo ſeu comport e la condicio que te. Com lo Philoſoph hague be mirat, apres que ſen foren anats, dix a la Infanta: Senyora, lo galant que la ſenyoria voſtra ma fet veure porta lo eſcrit en lo front de molt ignorant home e auar, e daruos ha a ſentir moltes congoxes: sera home animos e valentiſſim de ſa perſona, e molt venturos en armes, e morra Rey. La anima de la Infanta fon poſada en fort penſament, e dix: Toſtemps ohi dir que del mal que hom te por de aquell hom ſe mor: e mes ſtime eſſer monja o muller de çabater que hauer aqueſt per marit, encara que fos Rey de França. Lo Rey hauia fet fer un cortinatge molt ſingular, tot de brocat, per dar a ſa filla lo dia de les bodes: e feune parar un altre tot blanch en una cambra perquel feſſen a meſura de aquell. Com lo cortinatge de brocat fon fet, poſarenlo lo hu prop de laltre, e lo cubertor era de aquell mateix brocat, e poſarenhi los lançols ab los quals la Infanta tenia de fer les bodes, ab los coxins brodats, ques moſtraua lit molt ſingular. Laltre lit era tot blanch, hauia hi molt gran diferencia del un al altre. La Infanta ja per art detingue les dances fins a gran hora de la nit. E lo Rey veu que la mija nit era paſſada, entraſen ſens dir res per no torbar lo delit de ſa filla: e per quant començaua a ploure, la Infanta trames a dir al Rey ſi li plahia que Phelip aturas aquella nit a dormir dins lo palau ab ſon germa lo Infant. Lo Rey reſpos que era molt content. Apres un poch que lo Rey ſen fon entrat donaren fi a les dances: e lo Infant pregua molt a Phelip, puix la major part de la nit era paſſada, ques aturas alli aqueſta nit a dormir. E Phelip reſpos que lin fehia infinides gracies, que be iria fins a la poſada. La Infanta lo pres per la roba e dix: Per la mia fe, puix al meu germa lo Infant plau que vos atureu, açi ſera la voſtra poſada per aqueſta nit. Dix Tirant: Puix tant ho voleu reſtau per ferlos ne plaer, e yo reſtare ab vos perque us pugua ſeruir. No fretura, Tirant, dix la Infanta, que entre la caſa de mon pare, e de mon germa lo Infant, e la mia, be tenim quil ſeruira: e ab molta fellonia queu dix. Tirant qui veu que no l'hi volien, parti ab los altres per anar a ſa poſada. Com foren partits vingueren dos patges ab dues antorxes, e digueren a Phelip ſi li plahia anar a dormir. E ell reſpos que faria lo que la ſenyora Infanta e ſon germa manarien. E ells digueren que hora era: e Phelip feu reuerencia a la Infanta, e ſegui los patges, e poſarenlo en la cambra hon los dos lits eren. Com Phelip veu lo tan pompos lit ſtigue admirat, e penſa que mes valia ques gitas en laltre. E aquella nit dançant hauia romput un poch de la calça, e penſa que los ſeus no vendrien tan mati com ell ſe leuaria. E los patges eren molt ben auiſats per la ſenyora, y ella ſtaua en loch que podia be veure tot lo que Phelip faria. Dix Phelip al hu dels patges: Ves per amor de mi e portam una agulla de coſir ab un poch de fil blanch. Lo patge ana a la Infanta, y ella ja hauia viſt que trametia lo patge, pero no ſabia lo que demanaua. E la Infanta lin feu donar una ab un poch de fil, e lo patge lay porta, e trobal que ſtaua paſſejant del un cap de la cambra fins al altre: e lo altre patge qui ſtaua alli james li dix res. Com Phelip tingue la agulla acoſtas a la antorxa e obris algun briant que tenia en les mans. La Infanta preſtament penſa que per cauſa dels briants hauia demanat la agulla, e Phelip anala aficar en lo lit hon hauia deliberat de dormir. Lauors ell ſe deſpulla la roba, e reſta en gipo de or febreria, començas a deſcordar e ſegues ſobre lo lit. Com los patges lo hagueren deſcalçat, Phelip los dix que anaſſen a dormir, e que li lexaſſen una antorxa enceſa: e ells ho feren, e tancaren la porta. Phelip ſe leua de lla hon ſehia per pendre la agulla e coſirſe la calça, e pres ſe a cercar de un cap del lit fins al altre, e alça la vanoua ab malencolia que en aquell cars tenia, e tant regira la vanoua que caygue en terra: apres leua los lançols e deſfeu tot lo lit, que james pogue trobar la agulla, penſa de tornar a fer lo lit e de gitarſe en ell, pero com veu que tot ſtaua deſfet dix: Com, no val mes quem gite en aqueſt altre que no tornarlo a fer? Molt ſingular agulla fon aquella per a Phelip: gitas en lo lit de parament e dexa tota la roba en terra. La Infanta que hague viſt tot lo entrames dix a les ſues donzelles: Mirau per vida voſtra quant es lo ſaber dels ſtrangers e en ſpecial lo de Phelip: yol he volgut prouar axi com hauia fet les altres veguades en aqueſts dos lits, penſi que Phelip ſi era groſſer ni auar no tendria animo de gitarſe en tal lit com aqueſt, ans ſe poſaria en lo mes ſotil, e ell ha tenguda altra art, que ha deſfet lo mes ſotil e a lançada la roba per terra e es ſe gitat en lo millor, per moſtrar que es fill de Rey e li pertany, com la ſua generacio ſia molt noble, excellent e molt antigua: ara puch conexer que aquell virtuos de Tirant, com a leal caualler, ma dit toſtemps veritat, e tot lo quem dehia a la orella era per mon be e honor: e dich quel Philoſoph no ſab tant com yom penſaua, ni vull hauer mes conſell dell ni daltri, ſino que dema fare venir lo bo de Tirant, puix ell es ſtat lo principi de mon delitos be, que ſia la fi de mon repos: e ab aqueſt deliber ſe ana a dormir. E bon mati Tenebros ab los patges de Phelip vengueren a la ſua cambra e portarenli altra roba ques mudas. Com la Infanta fon veſtida, es cordaua la gonella, no volgue mes ſperar, ſino axi com ſtaua trames per Tirant, e ab geſt de molta alegria li manifeſta ſa voluntat.