Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 9

CAPITOL IX.

Replica que lo Rey fa al hermita.

N

O es de admetre ſcuſacio de tan juſta demanda ſi pietat e miſericordia en tu habiten. Car no ignora la tua reuerencia que los ſanƈts benauenturats e los martirs per aumentar e defendre la ſanƈta fe catholica han batallat contra los infels, e han obteſa glorioſa corona de martiri e triumfant gloria, confortat lo lur virtuos animo per la diuina potencia, perque, pare reuerent, me agenolle als teus peus e ab aqueſtes mies doloroſes lagremes te torne a ſupplicar que ſi fideliſſim creſtia eſt, que per reuerencia de aquella ſacratiſſima paſſio de los noſtre meſtre e ſenyor Deu Jeſus volgue paſſar en larbre de la creu per rembre natura humana, que hajes compaſſio de mi affligit Rey e de tot lo poble creſtia, qui tota la mia e lur ſperança ſta en la miſericordia de Deu e en la tua molta virtut. E aço nom vulles denegar per la molta bondat tua. Mogueren a pietat les doloroſes lagremes del entreſtit Rey al hermita, e amollit lo ſeu piados cor lança dels ſeus ulls viues lagremes de gran compaſſio, per be que lo prepoſit ſeu toſtemps fon de ſubuenir los. Empero volgue ſperimentar la conſtancia el Rey. Apres un poch ſpay que lermita hague fet leuar lo Rey, aleuiades les ſues lagremes, feu principi a tals paraules.