Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 86

CAPITOL LXXXVI.

Com Tirant arma una nau per ſocorrer al Meſtre de Rodes, e anaſen en ſa companyia Phelip fill menor del rey de França, del qual ſe tracta matrimoni ab la filla del rey de Cicilia.

L

Os cauallers, ſenyor, qui aconſeguir volen honor, com ſon jouens e diſpoſts per exercir armes, no deurien aturar en caſa de llurs pares, e ſpecialment los que ſon de menor edat dels altres germans, e majorment que lo pare non faça mencio neguna dell, e ſi yo fos en lo punt que vos ſou, ans hiria peixent les erbes per los monts que ſol un dia yo aturas en aqueſta cort. E no ſabeu vos com diu aquell refrany antich? mudant edat mudas ventura, e porieula en altre loch millor trobar que no aci: e mirau de aquell famos caualler Tirant lo Blanch, apres de la molta honor que ha ſabuda guanyar en les batalles que en Anglaterra ha vençudes, ara nouament arma una groſſa nau per anar en Rodes e a la caſa ſanƈta de Hieruſalem. O quina gloria ſeria per a vos ſecretament partir daci, vos e yo tot ſols, e no dir res a negu fins foſſem dins la nau e cent milles dins mar: e Tirant es tan virtuos caualler queus obeira, heus fara aquella honor que ſou merexedor ſegons la caſa don veniu. Molt bon amich Tenebros, yo conech molt be lo bon conſell quem donau, dix Phelip, e ſo molt content quel metam en execucio. A mi par, ſenyor, dix lo gentilom, que yo dech anar primer en Bretanya, al port hon Tirant adoba la nau, e per la molta amiſtat que yo tinch ab ell li dire quem faça gracia que en companyia ſua yo pugua paſſar en la terra ſanƈta de Hieruſalem, e quines coſes he meſter per a mi e a dos ſcuders, e viſta ſa intencio poſarem en la nau totes les coſes que ſeran neceſſaries. Phelip reſta molt content de aqueſt deliber, e dix: Tenebros, en aqueſt temps que vos hireu a parlar ab Tirant yo repleguare los mes diners que pore, e robes e joyes, perque pugua moſtrar hon ſe vulla que ſia. Lo dia ſeguent lo gentilom parti ab .ij. ſcuders quil acompanyauen, e tant camina Tenebros per ſes jornades que peruengue hon era Tirant. Ferenſe grandiſſima feſta com ſe veren, e Tenebros li dix la cauſa de ſa venguda. Com Tirant ſabe la ſua embaxada hi troba molt gran plaer, per ço com ſabia que era Tenebro gentilom valentiſſim e molt diſcret, e ſtimaua la ſua companya, e reſpoſli en la ſeguent forma: Senyor e germa meu Tenebros, los bens, la perſona e la nau, e tot quant yo tinch, es preſt a tot lo que vos ordeneu: e you tinch a bona ſort de vos anar en ma companya, e per coſa en lo mon yo no comportaria que caualler, ne gentilome, qualſevulla que fos, en la mia nau poſas vitualles, que de tot lo que en la nau ſera axi propiament com a la mia perſona vos ſera dat tot lo que volreu. Com Tenebros hoi axi parlar a Tirant reſta lo pus content home del mon, e reteli infinites gracies de la molta gentileſa ſua. Tenebros lexa alli hu dels ſeruidors perque fes adobar dins la nau una cambra hon ſe pogueſſen retraure per a dormir e a menjar, e que Phelip pogues ſtar alli alguns dies ſecret: e ſen tornas per ſes jornades caualcant fins que fon ab Phelip, lo qual lo eſtaua ſperant ab molt gran deſitg. No fon poca la conſolacio que Phelip hague de la bona reſpoſta de Tirant: e Tenebros li dix que donaſſen orde que fos preſta la llur partida: e Phelip li dix que ja tenia tot lo que ſen hauia de portar. Lendema Phelip ana a ſon pare lo Rey e ſupplical, dauant la Reyna, que fos de ſa merce li donas licencia de anar fins a Paris per veure la fira, que ſtaua a dues jornades de alli. Lo Rey ab la cara molt fluixa li dix: Fes lo quet vulles. Ell li beſa la ma, e a la Reyna per ſemblant: e gran mati ells partiren e tingueren ſon cami, e per ſes jornades arribaren al port de la mar. E Phelip ſe poſa dins una cambra en la nau e nos lexa veure a negu. Com la nau fon partida, e ben .cc. milles dins mar, Phelip ſe moſtra a Tirant: e aquell eſtigue lo mes admirat del mon de tal ventura. E puix ſe trobaren dins mar fon los forçat de tenir ſon dret cami deuers Portogal, e arribaren a la ciutat de Liſbona. Lo rey de Portogal com ſabe que Phelip fill del rey de França venia en aquella nau, trames li un caualler preguantlo gracioſament li fos plaſent de exir en terra, per ço com venia enujat de la mar: e Phelip li trames a dir que per la ſua amor era molt content. Tirant e Phelip ſe abillaren molt be, e ben acompanyats de molts cauallers e gentils homens que Tirant portaua, tots ben abillats e ab cadenes dor, ixqueren de la nau e feren la via deuers lo palau. Lo Rey com veu a Phelip abraçal e feu li molta honor, e a tots los altres: e aturaren en la cort del Rey .x. dies. Com ſen volgueren anar, lo Rey los feu molt ben fornir la nau de totes les coſes neceſſaries en molt gran abundancia. E de alli Tirant trames un gentilom ſeu ab letres al rey de França, recitant li la veritat de ſon fill. Com lo rey de França ſabe que ab tan bona companya ſon fill anaua ne fon molt content, en ſpecial la Reyna que tant de temps hauia paſſat que non hauia pogut ſaber res, ans penſauen que fos mort o ques fos poſat en algun moneſtir. Phelip pres comiat del rey de Portogal, e la nau feu vela e vingue al cap de ſanƈt Vicent per paſſar lo eſtret de Gibaltar, e alli trobaren moltes fuſtes de moros. Com veren la nau totes les fuſtes ſe poſaren en orde de pendrela, e donarenli un gran combat que dura mig dia, hon hi mori molta gent duna part e daltra. Com la gent de Tirant hagueren refreſcat, tornaren altra volta a la batalla, la qual era molt braua. Es veritat que la nau de Tirant era molt major e mes alteroſa que neguna dels moros, empero era ſola, e les altres entre grans e poques eren .xv., e totes fehien armes. Com la nau de Tirant parti de Portogal hi hauia paſſat .cccc. homens darmes. Un mariner molt deſtre que hauia en la nau, quis nomenaua Cataquefaras, e que hauia molt nauegat y era molt ſubtil e valentiſſim mariner, vehent que mal anaua llur fet, pres moltes cordes que hauia en la nau e feune un filat, a manera de exauegua que porten la palla, e del caſtell de popa fins a la proha, abraçat lo arbre, poſa aquelles cordes e feules liguar alt que los homens qui dins la nau combatien aquelles cordes nols fehien gens de enuig a les armes, ans los reſtauraren de eſſer preſos: car les canteres que los moros tirauen eren tantes e tan ſpeſſes que era una gran admiracio de veure, e ſi aquella exauegua de cordes no fos ſtada, tota la cuberta de la nau fora ſtada plena de pedres e de barres de ferro, e ab aquell artifici fon reſtaurada que ja mes una pedra hi pogue entrar, ans axi com la pedra donaua en les cordes ſortia en mar. Que feu mes aqueſt mariner? pres tots los matalafs que troba dins la nau, entolda los caſtells e los coſtats de la nau, e com les bombardes tirauen dauen damunt los matalafs e no podien fer mal ni dan a la nau. Encara feu mes, pres oli bullent e pegunta, e axi com les naus ſtauen afrenellades, ab caçes lançauen oli, e ab la pegunta bullent dauen de gran paſſions als moros, de quels fon forçat de apartarſe de la nau. Empero tot lo eſtret de Gibaltar paſſaren combatent nit e dia, e tantes foren les bombardes, darts e paſſadors que les veles tenien clauades ab lo arbre de la nau, que volgueren acalar la entena apres que los moros los hagueren lexat e no pogueren, e eren ya molt prop de terra, e certament la nau anaua a dar a traues prop de la ciutat de Gibaltar, mas los mariners foren tan bons que preſtament giraren la nau e alçaren les veles, e ixqueren del eſtret e entraren en la gran mar. E en aqueſt combats foren nafrats Phelip e Tirant e molts altres. Anaren en una illa deſpoblada prop terra de moros, e aqui curaren de les nafres, e adobaren la nau lo millor que pogueren, e nauegaren per la coſta de Barberia, hon hagueren molts combats ab fuſtes de genoueſos e de moros, fins que foren prop de Tuniç. Aqui acordaren de anar a la ylla de Cicilia per carregar de forment, e feren vela al port de Palerm, hon era lo Rey e la Reyna, e dos fills que tenia, e una filla de ineſtimable bellea que hauia nom Ricomana, donzella molt ſabuda e de moltes virtuts complida. E ſtant la nau dins lo port e volent pendre vitualles, que freturoſos ne ſtauen, feren exir en terra al eſcriua, e .v. o .vj. ab ell, ab manament que no digueſſen res de Phelip ni de Tirant, ſino que era una nau que era partida de Ponent e anaua en Alexandria ab alguns pelegrins que anauen al ſanƈt Sepulcre. Com lo Rey ſabe que del Ponent venien, per ſaber noues de aquella terra, trames a manar lo ſcriua de la nau e tots los altres vengueſſen dauant la ſenyoria ſua, e fon los forçat de fer ho. E recitant dauant lo Rey los combats grans que en lo eſtret de Gibaltar hauien haguts ab moros e ab genoueſos, no recordantſe en aquell cars del manament que Tirant los hauia fet, digueren com alli venia Phelip fill del rey de França en companyia de Tirant lo Blanch. Com lo Rey ſabe que Phelip era en aquella nau, feu fer un gran pont de fuſta de la terra fins a la nau tot cubert de draps de raç, e lo Rey per fer li honor entra dins la nau ab dos fills que tenia, e pregua molt a Phelip e a Tirant que ixqueſſen en terra, e repoſaſſen alli alguns dies per la gran congoxa de la mar que paſſat hauien, e dels combats dels moros. Phelip e Tirant lin feren infinides gracies, e digueren que per contentar lo hirien ab ſa ſenyoria. Lo Rey los trague en la ciutat e feu los molt be apoſentar e ſeruir de molt bones viandes e de altres coſes pertanyents per a homens qui hixen de mar. Empero Phelip, per conſell de Tirant, dix al Rey que no aturaria en ſa poſada fins que hagues viſta a la Reyna, e lo Rey ne fon molt content. Com foren alt en lo palau, la Reyna los rebe ab cara molt affable, e ſa filla la Infanta: e tornats en ſa poſada trobarenla ſegons fill del Rey era merexedor. Apres, caſcun dia a la miſſa e apres dinar eren ab lo Rey, e en ſpecial ab la Infanta, la qual moſtraua tanta affabilitat als ſtrangers que anauen e venien, que per tot lo mon ſe parlaua de la ſua molta virtut. E praticant caſcun dia en la cort del Rey e ab la Infanta, Phelip ſe enamora molt de ella, e ella per ſemblant dell: empero Phelip era tan vergonyos com era dauant ella, que eſcaſſament goſaua parlar, e com ella lo poſaua en rahons, e ells e algunes noy ſabia reſpondre, Tirant preſtament reſponia per ell, e dehia a la Infanta: O ſenyora, quina coſa es amor: aqueſt Phelip com ſom a la poſada o fora de aci, james la ſua boca ſe canſa en dir lahors e bens e virtuts de la ſenyoria voſtra, e com vos es preſent ab gran treball pot parlar de ſobres de amor. Certament vos dich que ſi yo fos dona, e trobas algu ab aqueſta gentil calitat, e conegues en ell eſſer home diſpoſt e de antich linatge, yo dexaria de amar a tots los altres e amaria un tal com aqueſt. Ay Tirant, dix la Infanta, vos be dieu, empero ſi naturalment li ve de eſſer groſſer de la propia natura, quin plaer, quina conſolacio pot eſſer a una donzella que tot hom ſe rigua dell, e li donen ſus y mat en la darrera caſa? per amor de mi nom digau tal raho, car per mon delit volria home qui fos entes, e comportaria ans en ſtat y en linatge e que no fos groſſer, ni auar. Senyora, dix Tirant, natural raho dieu, empero aqueſt no ſeu en aqueix banch que vos dieu: aqueſt es joue e de pochs dies e vell de ſeny, liberal, animos mes que tot altre, molt affable e gracios en totes coſes, en la nit ſe leua e nom lexa repoſar com volria, la nit li par un any, lo dia li es delitos, ſi plaer li vull fer no hauem a parlar ſino de la ſenyoria voſtra, ſi aço no es amor, digaume que ſeria? Senyora, amau a quius ama: e de tot cert aqueſt es fill de Rey, ab vos egual, qui us ama mes que a la ſua vida, e ſi no parla tant com la ſenyoria voſtra volria, per millor lon deurieu tenir: guardauvos, ſenyora, de aquells homens qui ab gran audacia e ab atreuiment goſen requerir a dona o a donzella, e tal amor com aqueſta no es gens bona, car amor que preſt es venguda mes preſt es perduda: e tals com aqueſts ſon dits homens coſſaris qui van a roba de tot hom. Daume, vos ſenyora, home qui ab gran temor e vergonya ve dauant ſa ſenyora, e eſcaſſament li pot exir la paraula de la boca, e ab les mans plenes de temor diu lo que vol dir. Tirant, dix la Infanta, per la molta amiſtat que vos teniu al Phelip feu be de aſeurel en la cadira de honor: ab lo noble orde de caualleria que teniu, vos no porieu dir ſino lo be que de vos ſe pertany, e per ço us ne tinch per millor. Mas no penſeu ſia dona que cregua de lauger, ans ſi res hauia de eſſer hi volria poſar les mans fins als colzes en ſentir e ſaber la ſua pratica, ſtat e condicio quina es, e ſi ſeria per dar conſolacio a la mia anima en aqueſt mon: empero ſi los meus ulls contents ſon de la viſta dell, lo meu cor ſe combat ab mi, e la experiencia me manifeſta que es aquell que yo contemple de eſſer groſſer e auar, les quals dues malalties ſon incurables. O ſenyora, qui en totes les coſes del mon vol molt ſubtilment mirar, moltes voltes li eſdeue que elegeix la mes rohin, e en eſpecial en les amors honeſtes e licites. E no ſon paſſats tres dies que paſſejantnos lo ſenyor Rey voſtre pare e yo per lo jardi, parlam de molts ſtats de princeps de la creſtiandat e de moltes altres coſes e venguem a parlar de la ſenyoria voſtra, dientme com volia en ſa vida repartir tot ſon ſtat, per la molta amor que lo pare naturalment ama los fills, e en ſpecial a vos que ſou donzella que li ſou ſtada toſtemps molt obedient, vos vol dotar de totes les terres del ducat de Calabria, enſemps ab .cc. milia ducats, e aço deſijaua molt veure de vida ſua, per ço que com la ſua anima ſe partira del ſeu cors aconſolada ſen anas: e yo vehent la bona e reƈta intencio ſua loy lohi, per ço com la ſenyoria voſtra es merexedora de molta dignitat e honor excelſa. Per que ſuplich a voſtra alteſa que algunes hores diſpoſtes me vullau dar audiencia e no pendre enuig de res que yo digua a la ſenyoria voſtra, car yo veig aci venir en la cort del ſenyor Rey embaxadors del Papa per contraƈtar matrimoni de ſon nebot, que volen dir alguns ſeria fill, ab voſtra alteſa, e daltres parts ni veig del rey de Napols, del rey Dongria, e del rey de Chipre. E encara que yo no tingua poder del creſtianiſſim e ſuperior en dignitat de tots los Reys de la Creſtiandat lo rey de França, vull contraƈtar ab voſtre pare e ab la alteſa voſtra de aqueſt matrimoni. Gran coſa es, ſenyora, ab los ulls corporals poder veure ſi es coix o tort o aleſiat de algun de ſos membres, ſi es vell o joue, o ſi es de bona gracia o de mala, o ſi es valent o couart: de totes aqueſtes coſes e moltes altres en que natura pot fallir, la alteſa voſtra ne haura de eſtar a relacio daltri qui us pora dir tot lo contrari del que ſera. Sauia e diſcreta vos veig ſenyora, e mes ſabent que tota altra, e per tal vo tinch. E no penſe la ſenyoria voſtra que per yo eſſer ſeruidor de Phelip, digua nengunes coſes ſiƈtes ne manleuades, que de totes les que damunt he dites podeu veure totes les perfeƈtions en aqueſt: mas per la voſtra grandiſſima e alta dignitat e perfeƈtio que la voſtra ſingular perſona poſſeheix, ſou merexedora de ſeure en cadira emperial e ſotſmeſa a la corona de França, per eſſer de major alteſa ans que al Imperi Roma, puix es moſtrada per experiencia la gran dignitat del rey de França, que les armes no li foren donades ſens gran cauſa, car per manament de noſtre Senyor li foren trameſes per un angel tres flors de liri al rey de França que les fes: lo que nos lig que james per angel ſien ſtades trameſes a negun Rey. Donchs ſenyora, la ſenyoria voſtra pot pendre part del mundanal e del ſpiritual, e de ſanƈtedat ſera complida la voſtra excelſa perſona per cauſa de aqueſt Infant: e qui es aquella qui pugua hauer gloria en aqueſt mon e paradis en laltre? En aço vengue la Reyna e torbals de ſes delitoſes rahons, e com hagueren ſtat un poch ſpay dix la Reyna a Tirant: Caualler virtuos, no es paſſada una hora quel ſenyor Rey e yo parlauem de vos e de les caualleries voſtres, e lo Rey vol vos acomanar un gran fet en que li va molt a ell y a mi: e yo us tinch per tal que ſi vos ho empreneu quen volreu a la honor voſtra exir axi com de bon caualler ſe pertany, empero per eſquiuar los molts duptes quey ſon, yo hi dare tot aquell empediment que pore. Senyora, dix Tirant, voſtra excelencia me parla tant cubert que yo no ſe quey pugua reſpondre, ſi ja no hauia altra doƈtrina mes clara de la que la alteſa voſtra ma dit, empero lo que yo pore fer per la excelencia voſtra, ab conſentiment del ſenyor Rey, ho fare de molt bona voluntat fins a portarne la creu al coll. La Reyna li regracia molt la ſua bona voluntat. Tirant pres comiat de la Reyna e de la Infanta, e com fon en la ſua poſada congoixauas molt que la nau no fos adobada perque pogues preſtament partir. Tirant veu dins en alta mar venir una nau e ans que anas a menjar volgue ſaber noues e tramet hi preſtament un berganti armat, qui ana molt preſtament e torna: e diguerenli com aqueſta nau venia de Alexandria e de Barut, e que hauien tocat en la ylla de Chipre, empero que en Rodes no hauien pogut tocar, tanta era la multitut dels moros que la tenien aſetjada per mar e per terra, hon hi hauia moltes fuſtes de genoueſos qui guardauen lo port e la ciutat de Rodes que eſtaua en fort punt, que ja no tenien res que menjar de pa, paſſats .iiij. meſos hauia que lo Meſtre ni negu del caſtell ni de la ciutat menjat non hauien, e no menjauen ſino carn de cauall, e tan bon dia ſin podien hauer, e crehien verdaderament que en breus dies ſe haurien a retre als moros, e jas foren donats ſino que lo Solda nols hauia volgunts pendre a merce. Com Tirant ſabe aqueſtes noues entra en gran penſament, e com hague molt penſat delibera carreguar tota la nau de forment e daltres vitualles e que anas a ſocorrer la religio de Rodes, e axiu feu. Preſtament trames per mercaders, e donals tanta moneda que carreguaren la nau de forment e de vins e de carns ſalades. Com lo Rey ſabe aço trames per Tirant e dixli ſon voler ab paraules de ſemblant ſtil: