Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 80
CAPITOL LXXX.
Les cerimonies que los cauallers de la Garrotera fan com tots ſon ajuſtats en la ſgleſia de ſanƈt Jordi hon es lo cap del orde.
A
Quests ſon los capitols que trameten a caſcun caualler: e la Garrotera quels trameten es molt riqua, ornada de diamants e robins, e de altres pedres fines. Si accepta la Garrotera e vol eſſer de la fraternitat, un dia de aquella ſetmana fa gran feſta per tota la ciutat o loch hon ſta, e veſt ſe aquelles robes, caualca ſobre un gran cauall tot blanch, ſi hauer ne poden, e tota la altra gent van a peu entorn dell, e axi van per tota la ciutat fent moſtra, e van a fer oracio a la ſgleſia de ſanƈt Jordi, ſi ni ha, ſino en altra, ab dues banderes, la una de les propies armes, e laltra de la ſua deuiſa. De aqui auant lo Rey lo nomena germa de armes o comte, qui vol tant dir com germa de armes. Si negu de aqueſts cauallers es dins la illa de Anglaterra, e eſta ſa de la ſua perſona, es tengut de venir en aquell caſtell hon ſe fa aquella fraternitat, e ſi es fora de la illa encara que noy vingua no ſi donen res, e ſi es dins la illa e nohi ve ha de pagar deu marchs de or, e tots han ha eſſer deſtribuits en cera. E lo Rey ha donat, ſenyor, de renda tots anys en aqueſta fraternitat .xl. milia ſcuts, e ſeruexen per aço queus dire: primerament per a fer aquelles robes e mantos per a veſtir als cauallers de la fraternitat, e per a menjar la veſpra e lo dia de ſanƈt Jordi, que ſi te de ſer molt ſolemne feſta. Dire a la ſenyoria voſtra les ceremonies ques tenen a fer en la ſgleſia: la veſpra del ſanƈt tots los de la fraternitat han de eſſer alli ab les robes deſus dites, e tots a cauall tenen anar fins a la porta de la capella, e no te anar altri a cauall ab ells que tota la altra gent te de anar a peu, e com ſeran deſcaualcats tenen anar fins al peu del altar, e tots .xxvj. ſe agenollaran per fer oracio, ſens que no tenen a fer del Rey a ells diferencia neguna, ſino que caſcu ſe aſegua en la cadira. Com ſera al encenſar ſeran dos preueres o biſbes, ſi en aquell cars ni haura, e lo hu hira per la una part de les cadires e laltre per laltra, e tots en un temps que donen los encens, e per ſemblant a la miſſa, la offerta e la pau. Com les veſpres ſien dites que tornen ab aquelles cerimonies matexes, e deſcaualcaran en una gran plaça quey ha, e aqui vendra la gran collacio de confits, e apres de aço vendra lo gran ſopar, e menjar hi han tots los quey volran ſopar. Lendema, que ſera lo dia del benauenturat ſanƈt Jordi, tornaran ab aquella cerimonia matexa, e ans de hoir miſſa tenen a tenir capitol, e ha de eſſer ab ells en lo conſell un rey darmes qui es ſtat elet que ha nom Garrotera. A aqueſt li donen mil ſcuts de ſalari tots anys per quant te a paſſar la mar, e es tengut de anar a veſitar los cauallers de la fraternitat con ſe regexen, per ço que en aquella jornada ne pugua fer relacio. E com ſeran en lo conſell ſi fallira negun caualler que ſia mort elegiranne un altre, e ſi vendra a menys e no complira tot lo de ſus dit, o fogis de la batalla, en preſencia de tots pendran un home de fuſta que tendran aparellat, e batejar l' han ab totes aquelles cerimonies que ſon acoſtumades en lo baptiſme, e poſaranli lo nom mateix del caualler, e apres lo deſagraduaran de tota la fraternitat, e ſi pora eſſer apres daranli carçre perpetua e aquil faran morir. Apres que hauran viſt tot lo que la fraternitat ha meſter dexaranho ordenat, e apres exiran a la miſſa e al ſermo de ſanƈt Jordi, e apres ſolemnes veſpres. Lo dia ſeguent tornaran per lo mateix orde e faran celebrar un aniuerſari per la anima de aquell caualler o cauallers qui ſeran morts o morran dins aquell any, o per al primer qui morra: e ſi haura caualler mort per lo qual faran la ſepultura, com vendra a la offerta leuar s' han .iiij. cauallers, los que hauran carrech de adminiſtrar la moneda, e los dos prenen la ſpaſa lo hu al pom e laltre a la punta, e axi a traues portenla fins al altar e offerenla al preuere, e los altros dos porten lo elm a offerir, e allo es lo dret dels capellans: e açi finen les feſtes del any. E ſi per ventura algu de aqueſts cauallers de la fraternitat era ſtat pres en guerra juſta, e per reſcat tenia a paguar tant de los bens que ſon ſtat no pogues ſoſtenir axi com hauia acoſtumat, lo orde es tengut darli tots anys lo que conexeran que mereix la condicio ſua. Encara, ſenyor, han mes ordenat que ſi negun altre caualler que no ſera de la fraternitat e ſeguint les armes en guerra ſera afollat de algun membre de ſa perſona, que no pogues portar armes ne ſeguir la guerra, ſi van al moneſtir e volen ſtar alli tota llur vida que ſien rebuts, ab que caſcun dia que fer ho poran vajen a miſſa e a veſpres ab un manto vermell ab una garrotera brodada als pits, e aqui ſien ſoſtenguts ab ſa muller e fills, ſin te, e ſeruidors molt abundoſament ſegons la condicio. Encara han mes ordenat, que .xx. dones de honor ſien de la fraternitat de la Garrotera, e fan tres vots.