Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 70

CAPITOL LXX.

Com lo rey de Anglaterra ana ab tots los ſtats a la ſgleſia de ſanƈt Jordi per ſolemniſar nouelles obſequies als dos Reys e als dos Duchs.

C

Om Tirant hague feta legir la letra e veu lo contengut en aquella, dix al Rey: Senyor, caſcuna coſa ve en ſon temps, be veu la mageſtat voſtra com aqueſt caualler me incrimina de cars de tracio, yo men defendre fins a la mort, e tindre la mia mort per ben ſpletada ſi james yo conſenti ni ginyi mal negu per als .iiij. cauallers. Be ſom certs, dix lo Rey, que voſtra honor es ſalua: empero, puix lo cars ſes ſeguit, anem a la ſgleſia del ſenyor ſanƈt Jordi, e hoyrem aqui la miſſa, e farem los la honor que ells ſon merexedors, puix ſabem que ſon Reys coronats. Los jutges del camp digueren que era molta raho, que axis deuia ſer. Lo Rey e la Reyna ab tots los ſtats hi anaren, e dix Tirant: Senyor, yo requir a la mageſtat voſtra e als jutges del camp me cumplan de juſticia: puix los Reys son ſtats morts per mi licitament e ab tota veritat, ſens engan, frau, ni decepcio, puix la mageſtat voſtra los vol traure de aquella ſepultura honeſta e poſar en altra, a mi par ſegons les ordinacions per la alteſa voſtra, e per los jutges del camp es ſtat ordenat, yo dech anar armat apres dells fins ſien dins laltra ſepultura, e aço, Senyor, requir per ſaluar mon dret, per ço com de juſticia fer ſe deu. Lo Rey tingue ſon conſell ab los jutges del camp e ab altres cauallers, e tots concordaren, ſegons les ordinacions que eren ſtades fetes, Tirant demanaua gran raho. Dix li lo princep de Gales: E be voleu eſſer fart de honor Tirant lo Blanch, que no us contentau de hauerlos morts que encara voleu hauer mes dells. Senyor, dix Tirant, lo perill de les armes es tan gran, e tanta ſanch es exida de la mia perſona, que a caſcuna part quem gire tot am dol, e ſi ells hagueſſen hagut de mi lo que yo he hagut dells, ells hagueren fet altrament de mi lo que yo no he fet dells, e per ço aqueſta honor no la lexaria per res que no la rebes, ſegons es ordenat per ſtil e pratica darmes. E Tirant preſtament ſe ana a armar, e ab tot ſon ſtat de donzelles e cauallers entra per la ſgleſia de ſanƈt Jordi ab molts miniſtres, trompetes e tamborinos, reys darmes, harauts e porſauants, e ell tot armat en blanch ab tots los ſtats, qui ja eren en la ſgleſia, acoſtaren ſe tots a la tomba o vas, hon los .iiij. cauallers ſtauen, caſcu en ſa caxa molt cloſes e empeguntades: e de tots los altres ho hauien fet axi, perque ſi los parents los volgueſſen portar en llur terra queu pogueſſen fer: Tirant ab la ſpaſa dona grans colps ſobre la tomba, e dix: Ixquen los Reys qui açi jauhen adormits. Preſtament los miniſtres de la juſticia obriren la tomba e tragueren les dues caxes dels Reys, e per manament del Rey les poſaren en mig de la ſgleſia, hon hauia fetes aparellar dues grans e altes tombes, ab molt richs draps de brocat per terra, e les tombes cubertes, e aqui foren poſats los dos Reys, e fon los feta la major honor que fer pogueren, ab totes aquelles cerimonies que a Reys ſon acoſtumades de fer. Apres lo Rey los feu fer una molt bella tomba de lignum aloe, obrada molt artificialment, e ſobre la tomba un bell tabernacle, e feu hi pintar les armes dels dos Reys, e ſobre aqueſtes armes ſtauen pintadas les armes de Tirant, e entorn del tabernacle hauia letres dor que deyen: Açi jahen lo rey de Apollonia e lo rey de Friſa germans, qui eren Reys coronats, qui moriren com a valentiſſims cauallers, martirs darmes, per mans de aquell virtuos caualler Tirant lo Blanch. E com la tomba fon feta, lo Rey los hi feu poſar dins. Com les obſequies dels Reys foren acabades, lo Rey e la Reyna ſen tornaren: e Tirant en mig de tots los ſtats, e ab molta de honor, fon acompanyat al ſeu aleujament, e tant preſt com ſe fon deſarmat, ſe pres a fer reſpoſta a la letra que lo rey darmes li hauia portada, lo principi de la qual fon en ſtil de ſemblants paraules: