Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 68

Sou a «Capítol 68»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)


CAPITOL LXVIII.
Com Tirant ſe ſcuſa de paraula del cars de tracio en preſencia del Rey, e accepta la letra de batalla trameſa per Kirielayſon de Muntalba.


S
Enyor, qui es lo qui mincrimina de cars de tracio? yo ſo açi per defendre mon dret, ma honor e fama. La donzella ſe acoſta a ell: e conegue era Tirant lo Blanch, e dix li: O traydor e mal caualler, deſegual en lorde de caualleria, ſcampador de la ſanch real, qui ab armes falſificades e de engan has morts ab les tues propies mans cruels a dos Duchs e dos germans Reys, lo hu de Friſa, e laltre de Apollonia, e de tals morts not pots ſcuſar ſens gran nota e punicio cruel en la tua reprouada perſona. Parla lo Rey e dix: Donzella, ſi Deu me ſalue la vida, yo no ſe ni he conegut que Reys ſien venguts en mon regne, ne menys en ma cort. E com, Senyor, no es la mageſtat voſtra en recort pochs dies ha, dix la donzella, de quatre cauallers germans darmes, que no volien parlar, e portauen ab ells quatre leons coronats? Si, dix lo Rey, bem recorda: mas ſobre noſtra fe real james dells pogui ſaber qui eren, ni de qual terra, que ſi yo haguera ſabut que eren Reys, y en ma cort foſſen venguts, james haguera conſentit que hagueſſen fetes armes voluntaries a tota ultrança, per ço com lo perill es molt gran, e no deu eſſer donat a Reys fer armes voluntaries en eſpecial a tota ultrança, ſi eren neceſſaries gran raho ſeria: mas vos puch dir ab tota veritat que james ho ſabi. Digaume, donzella, qui eren los Duchs? Senyor, yous ho dire: lo hu dells era lo duch de Burgunya, lo qual vengue açi a voſtre alteſa per embaxador del rey de França. Be ſo en recort dell, dix lo Rey, e m' es molt enuig la ſua mort: e laltre qui era? Dix la donzella: Fill era del emperador de Alamanya y era duch de Bauera, e lo traydor de Tirant ab engan e maldat los ha morts a tots .iiij., ab aquelles mans de mal caualler qua james perdonen la mort a negu. Tirant no pogue mes comportar que parlas, ſino que ab gran ira dix: Donzella, no tinch altre dolor en aqueſt mon ſino com ſou dona, car ſi foſſeu caualler axi com ſou donzella, yous ne fera anar ab les mans al cap plorant: empero yo preguare a la mia anima, que nos vulla gens alterar de les paraules vils e deſoneſtes que deixa voſtra vil boca ixen, car en lo voſtre mal parlar yo noy pert res, com ſabuda coſa es que tot leſforç de les dones es en la lengua: empero ſi açi es aqueix caualler ques fa nomenar Kirielayſon de Muntalba, e ell diu de mi lo que vos haueu dit dauant mon ſenyor lo Rey, poria eſſer, ab la ajuda de noſtre ſenyor Deu, yol fare anar hon he trames los altres en breu temps. Donzella, yous prech per gentileſa vos arregleu en voſtre parlar, e dexau fer als cauallers a qui toca aqueſt fet. Apres ſe gira Tirant deuers los cauallers e dix: Si yo he morts los .iiij. cauallers, heu fet axi com fer deuia, ſens engan negu, ni milloria darmes: empero la mageſtat del ſenyor Rey es açi, qui ha viſtes fer les armes, e los jutges del camp, e tots los nobles cauallers poran ne fer verdader teſtimoni, e yom vull ſoſmetre de ſtarne en juhi dauant la mageſtat del ſenyor Rey e de los jutges del camp. Com lo Rey lo veu parlar axi juſtificadament, ne fon molt content, e no menys los jutges del camp: e tots digueren que Tirant era valentiſſim caualler e molt diſcret. Hoides per lo rey darmes Flor de Caualleria les paraules de Tirant acoſtas a ell, e en preſencia de tots preſentali la letra de Kirielayſon de Muntalba. Tirant li feu la ſeguent reſpoſta: Rey darmes, per ton offici eſt tengut dar e preſentar letres de batalla, e concordar cauallers e gentils homens, ſi requeſt ne fou, axi en batalles neceſſaries com voluntaries: e per quant aueguades es duptoſa la execucio, yo, dauant la mageſtat del ſenyor Rey, e de la ſenyora Reyna, y en preſencia de tots los altres, yo accepte la letra o requeſta, ſi es de batalla a tota ultrança, e ſi es armes retretes ni ciuils, o fos per altra coſa, yo reſtare acort. Tirant pres la letra e dona la a hu qui ſabia molt be legir, e en preſencia de tots fou leſta, la qual era del tenor ſeguent: