Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 49

CAPITOL XLIX.

Com lo hermita demana a Tirant que li digues qui era ſtat lo millor dels vencedors.

M

Olta es la gloria per als cauallers qui en armes ſon ſperimentats com ſe troben vencedors ſens eſſer reprotxats. E per ço ſupplich a la molta gentileſa de voſaltres, ſenyors, vos placia dir me qui es ſtat lo millor dels vencedors, ne a qui han donada la honor e premi de aqueſta ſolemne feſta? Senyor, dix Tirant, en aqueſtes honrades feſtes, hi ſon venguts molts cauallers de gran auƈtoritat e ſenyoria: car aqui hauia reys, duchs, comptes e marqueſos, nobles e cauallers e infinits gentils homens de linatge molt antich: e quaſi los demes qui no eren cauallers en aqueſt honrat pas, han rebut lorde de caualleria: e no es ſtat negu qui nouell caualler ſe ſia fet que no haja fet armes ciuils o criminals. Alli feu armes ab ſforçat animo de caualler lo duch de Aygues viues, e ab ell venia molta gent, e de ſa companyia ſe feren cauallers paſſats .lx. gentils homens de nom de darmes e de quatre quarters: e aqueſt Duch feu armes a peu e a cauall, e de totes fon vencedor. Lo germa del duch de Burgunya, ab gran animo iſque de la batalla com a virtuos caualler qui es. Apres feu armes lo duch de Cleues, e fon li donada molta lahor e honor. E de molts altres ſenyors quey ſon venguts han fetes armes com a nobles cauallers: e puch vos dir, ſenyor, ab tota veritat, que paſſats .cl. cauallers hi ſon morts. E dire a la ſenyoria voſtra una coſa de gran admiracio: que un infant, a mon parer no paſſa .xiv. i .xv. anys, e tots li fan molta donor, e dien li lo gran coneſtable de Anglaterra, e lo Rey li fan molta de honor: un dia vench a la poſada de aqueſts mos ſenyors que aci ſon e demana per mi, no ſabent lo meu nom quaſi per ſenyals me troba, e propiament es de la mia diſpoſicio: e com me veu me pregua tan graciosament que yo li volgues preſtar lo meu cauall e les armes, per ço com lo ſenyor Rey e la Comteſſa ſa mare no volien que fes armes ni a peu ni a cauall, per lo gran perill que en les armes ſon: e tant me pregua e de tan bona gracia, que no li pogui dir de no, ans li digui que de bona voluntat loy daria. E dins lo camp los cauallers vos dauen armes e cauall e tota voſtra voluntat, empero ell no volgue ſino les armes mies e lo meu cauall: e yo li digui, Coneſtable, ſenyor, mos bens e la perſona de tot vos fare plaer e ſeruir: e daltra part me dolia lo cor per veurel tan joue e tant bell caualler, e no volguera que la ſua perſona rebes mal ne dan. Empero ſon deſig ſe compli que feu les armes, que lo Rey ni ſa mare la Comteſſa nou ſaberen fins a tant que les armes foren del tot finides. Dich vos ſenyor, de tots los cauallers qui armes han fet en aqueſt honrat pas, un encontre tan bell e ſingular no ſ' hi es fet tal com aqueſt: car de la primera que feu, lencontra per mig de la careta del bacinet que de laltra part li paſſa una gran braça de la lança. Com lo caualler fon mort e lo Rey ſabe que aquell tan bell encontre hauia fet lo ſeu Coneſtable, trames per ell, e aquell molt temeros ſcuſas de no anar hi: a la fi mes de força que de grat ana dauant lo Rey, e lo Rey lo repres molt, e moſtra, ſa exellencia, quel amaua de grandiſſima amor: dient li: perque hauia fet armes ſens licencia ſua, ab home de tan gran força com era lo ſenyor de Eſcala rompuda? En aquella companyia deyen tots que era lo millor caualler dels mantenidors del camp, e de major força e animo de cauallers: e mes li dix, que no tingues atreuiment de fer mes armes ſens licencia e manament ſeu. E com lo Coneſtable veu la gran reprenſio que lo Rey li hauia feta, dix ab gran ira un tal parlar: Donchs, ſenyor, ſera veritat que yo haja rebut lorde de caualleria, e que haja eſſer tengut per lo mes abatut caualler de tots, que per temor de la mort voſtra mageſtat nom leixe fer armes? puix ſo caualler, tinch a fer obres de caualler axi com fan tots los altres bons cauallers: e ſi voſtra alteſa no vol que veja los perills de les armes, manem que ſtigua veſtit com a dona entre les donzelles de la ſenyora Reyna, axi com feu aquell inuencible caualler Achiles entre les filles del rey Priam de Troya. E no ſap la mageſtat voſtra de aquell pare e ſenyor meu Guillem, compte de Varoych, com tenint lo ceptre real fon vencedor de tantes batalles, e ab lo ſeu virtuos braç a tall de ſpaſa fon vencedor e deſtruidor dels moros, e pres a mi per los cabells e feu me matar un moro: e ſi be era yo de poca edat, tot ſullat deſanch volgue fer me vençedor e lexar me allo per doctrina de be a fer? E placia a la diuina Bondat, que no vixqua yo en lo mon ſi tal com ell no dech eſſer: donchs, mon ſenyor, ſi yo vull imitar a mon pare en la honor e virtut de caualleria, voſtra alteſa no mo deuria vedar: perque ſupplich a la ſereniſſima mageſtat voſtra, darme licencia dema pugua combatre un caualler a tota ultrança, cors per cors, ab armes defenſiues e offenſiues. Feu principi lo Rey a tal parlar.