Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 40

CAPITOL XL.

Com Tirant ab ſos companyons tornant de les grans feſtes que ſeren fetes en les bodes del rey de Anglaterra, paſſaren per lermita hon ſtaua lo pare hermita.

N

Ous poria recitar, magnifichs ſenyors, la gran contentacio que los meus ulls tenen de veure tanta gent de be, perqueus haure a molta gracia me vullau dir ſi veniu ara de la cort de mon ſenyor lo Rey, e deſige ſaber los qui ſon ſtats fets nouells cauallers, e de les honrades feſtes que pens ſeran ſtades fetes. E prech a vos, Tirant lo Blanch, vos placia dir me los noms de tots aqueſts ſenyors que açi preſent ſtan, perque la mia anima ne reſte aconſolada: e dona fi a ſon parlar. Tirant ſe gira deuers la ſua companyia, per ço com ni hauia axi en linatge, com en riqueſa, com en altres coſes de major auƈtoritat e ſenyoria, e dix los: O valeroſos cauallers, ſuplich vos que vullau reſpondre e ſatiſfer a les demandes quins ſon ſtades fetes per la reuerencia del pare hermita: del qual yo a voſaltres moltes voltes he parlat del ſaber e de la ſanƈtedat ſua, com ell ſia pare de caualleria e merexedor de molta honor, qui lin vullau fer relacio. Reſpongueren tots: Digau vos, Tirant, e parlau per tots, puix lo ſanƈt pare ha haguda primer noticia ab vos. Ara yous demane en gracia, dix Tirant, puix a voſaltres plau e lo reuerent pare mo mana, que ſi yo fallia en alguna coſa, no vullau reduyr a memoria: e tots digueren que eren contents. E Tirant leuant ſe lo barret del cap, feu principi a tal parlar.