Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 29

CAPITOL XXIX.

Com Tirant manifeſta ſon nom e ſon linatge al hermita.

P

Are reuerent, puix a la ſanƈtedat voſtra plau ſaber mon nom, yo ſo molt content dir lous. A mi dien Tirant lo Blanch, per ço com mon pare ſon ſenyor de la marcha de Tirania, la qual per la mar confronta ab Anglaterra, e ma mare fon filla del duch de Bretanya, e ha nom Blancha: e per ço volgueren que yo fos nomenat Tirant lo Blanch. Fama es per tots los regnes de creſtians, com lo ſereniſſim rey de Anglaterra ha manada celebrar cort general en la ciutat de Londres, e ha contraƈtat matrimoni ab la filla del rey de França, qui es la mes belliſſima donzella que ſia en tota la creſtiandat, e te moltes ſingularitats que les altres no tenen: entre les altres ne puch recitar una. Trobantme yo en la cort del rey de França, lo dia de ſanƈt Miquel paſſat, en la ciutat de Paris, perque aquell dia era ſtat fermat lo matrimoni, lo Rey feya gran feſta: e lo Rey e la Reyna e Linfanta menjauen en una taula los tres, e verdaderament vos puch dir, ſenyor, que com la Infanta beuia vi vermell, que la ſua blancor es tan ſtrema, que per la gola li vehia paſſar lo vi: e tots quants hi eren ne ſtauen admirats. Apres ſe diu que lo Rey ſe vol fer caualler: e apres fara a tots los altres cauallers qui volran rebre lorde de la caualleria. E yo he demanat a reys darmes e a harauts, perque lo Rey no ſera fet caualler en lo temps de la guerra que tenia ab los moros? Han me reſpoſt, que per ço com en totes les batalles que hauia hagues ab los moros era ſtat vençut: fins que vench aquell famos caualler, vençedor de batalles, lo comte Guillem de Varoych, qui preſtament deſtruy tots los moros, e li poſa tot lo regne en repos: e mes dien, que lo jorn de ſanƈt Joan ſera la Reyna a la ciutat de Londres: e s'hi faran de grans feſtes, qui duraran un any e un dia. E per cauſa de aço ſom partits de Bretanya trenta gentils homens de nom e de armes, diſpoſts per a rebre lorde de caualleria. E venint yo per lo cami, fon ſort que per canſament de mon roci, fuy un poch reſtat atras, per lo gran trebayll que he ſoſtengut de les grans jornades que he fetes: per ço com parti pus tart que negu dels altres, adormim anant penſant. E lo meu roci ha lexat lo cami real e am portat dauant la reuerencia voſtra. Com lermita hoy parlar al gentilom que anaua per rebre lorde de caualleria, recordant li lorde quina coſa es, e tot ço que pertany a caualler, lanſa un gran ſoſpir e entra en gran penſament, eſſent en recort de la grandiſſima honor en que caualleria lauia longament mantengut. Vehent Tirant lo penſament en que lermita ſtaua, dix les ſeguents paraules.