Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 2
CAPITOL II.
Com lo comte Guillem de Varoych prepoſa de anar al ſanƈt Sepulcre: e manifeſta a la Comteſſa e als ſeruidors la ſua partida.
E
N la fertil, riqua e delitoſa illa de Anglaterra habitaua un caualler valentiſſim, noble de linatge e molt mes de virtuts. Lo qual per la ſua gran ſabieſa e alt enginy hauia ſeruit per lonch temps lart de caualleria ab grandiſſima honor, la fama del qual en lo mon molt triumfaua, nomenat lo comte Guillem de Varoych. Aqueſt era un caualler fortiſſim que en ſa viril jouentut hauia eſperimentada molt la ſua nobla perſona en lo exercici de les armes, ſeguint guerres axi en mar com en terra, e hauia portades moltes batalles a fi. Aqueſt ſera trobat en .vij. batalles campals hon hi hauia Rey o fill de Rey: e de .x. milia combatents en ſus. E era entrat en .v. liçes de camp clos hu per hu e de tots hauia obteſa victoria glorioſa. E trouant ſe lo virtuos Comte en edat auançada de .lv. anys, mogut per diuinal inſpiracio prepoſa retraures de les armes, e de anar en peregrinacio e de paſſar a la caſa ſanƈta de Hieruſalem, hont tot creſtia deu anar, ſi li es poſſible, per fer penitencia e ſmena de ſos defalliments. E aqueſt virtuos Comte hi volgue anar hauent dolor e contricio de moltes morts que en la jouentut ſua hauia fetes, ſeguint les guerres e batalles hon ſera trobat. E feta la deliberacio en la nit manifeſta a la Comteſſa muller ſua la ſua breu partida: la qual ho pres ab molta impaciencia, per be que fos molt virtuoſa e diſcreta, per la molta amor que li portaua: la femenil condicio promptament no pogue reſiſtir que no demoſtras eſſer molt agreujada. Al mati lo Comte la feu venir dauant tots ſos ſeruidors axi homens com dones e dix los ſemblants paraules: Mos fills e fideliſſims ſeruidors, a la mageſtat diuina plau que yo m' he a partir a voſaltres per anar al ſanƈt Sepulcre: e la mia tornada m' es incerta, car lo viatge es de grandiſſim perill: perque ara de preſent vull ſatisffer a caſcu de voſaltres lo bon ſeruir que fet maueu. E feu ſe portar una gran caxa de moneda, e a caſcu de ſos ſeruidors dona molt mes que no deuia, que tots ne reſtaren molt contents. Apres feu donacio a la Comteſſa de tot lo comtat a totes ſes voluntats, ſi bes tenia un fill de molta poca edat. E hauia fet fer un anell dor ab les armes ſues e de la Comteſſa: lo qual anell era fet ab tal artifici ques departia pel mig reſtant caſcuna part anell ſancer, e ab la meytat de les armes de caſcu com era ajuſtat ſe moſtrauen totes les armes. E complit tot lo de ſus dit giras a la virtuoſa Comteſſa, e ab cara molt afable feu li principi ab paraules de ſemblant ſtil.