Tirant lo Blanch (1905)/1/Advertiment
.jpg)
.jpg){kind=small}
A esser prou agoserats per escometre y mirar de fit a fit la gran figura del Esguerrat de Lepant, li dedicaríem aquesta edició, més confessém que'ns fa més por aquella mitja rialla y aquella graciositat irónica que per ço no esborra gens la delicadesa de sa honrada consciencia.
A ell no li dissonaven les altres llengues y feya justicia a totes y en totes encomanava escriurer.
El qui haja llegit les festes de la coronació dels nostres reys a les cróniques catalanes y aragoneses veurá la consemblança de les festes descrites en la primera part d'est llibre y com aquest hi trobará molts y molts fets que n'hi recordarán d'altres historichs y que encarnen en la manera d'esser del poble catalá.
Desitjariam que'l llenguatge y l'antigüetat del llibre sia un vel que encubresca als ulls honests la ruditat y cruesa de moltes de ses escenes.
Destinats los pochs exemplars d'aquesta edició a triats lectors, ab dificultat podria posar notes que no fossen inutils per la generalitat dels qui ho llegirán. El pler qu'he desijat al lector es el de darli un test tant clar com es possible quel fassi viure el temps de la lectura a la temporada en que se escrigué, qu'es el pler sobirá d'aquestes lectures. Distreure al lector a cada plana per ferli perdre aquesta ilusió y ferli de mestre sense poder judicar de la capacitat del lector he cregut qu'era impertinent. Me repugna veure los monuments de la antigüetat sentint la eterna xarradissa dels ciceronis y un dels sufriments es trobar devant ells los qui'n venen fotografies. La vida passada en una Biblioteca es un mal conseller puig en passar gust en aufegar lo text ab notes, molts llibres de mostra y molts materials per ferles me quedaven; per aço he preferit no posarne cap havent fet l'inventari de la llengua a part y apart les observacions gramaticals que la lectura dels bons texts de la llengua ajuda a fer.
Estampada aquesta obra per dues vegades, en la ultima desena del sigle xv, los exemplars de abdues edicions uniques fins avuy en día, en llengua catalana, s'han fet d'una raresa tan extremada que precisa donar algunes noticies dels que's conexen ab l'indicació de son actual possehidor.
No detallarém ací la descripció d'aquestes edicions, per estar continguda en la Bibliografía Catalana, que Deu volent, no trigará gayre a veurer la llum pùblica. Sols donarém una lleugera indicació de les matexes, junt ab la nota de les traduccións en les llengues italiana y francesa que han arribat a nostre conexement.
La edició prínceps fou estampada a Valencia en l'any 1490[1]; es la mes coneguda y se troba descrita en nombroses bibliografies; lo erudit senyor don Joseph M.ª Torres tingué la sort de descubrir alguns documents referents al contracte fet ab Nicolau Spindeler per estampar aquesta edició y los enviá generosament al meu Pare (q. a. c. a.) en carta de 31 d'Agost de 1874 per si'ls volía col·lacionar a les notes que preparava per aquest volum. No cal dir si regraciá tant valiosa ofrena, y que los hauríam copiat ací, a no haverlos publicat lo senyor Serrano Morales en l'article referent a Spindeler (pl. 529-531) de son Diccionario de Impresores Valencianos.
Lo colofon no porta nom d'impresor, y sols figura lo de Nicolau Spindeler en una orla que adorna la primera plana del text. Gallardo en son Ensayo... afirma que existexen en alguns exemplars d'aquesta edició sense dita orla, entre ells lo que estava en la Biblioteca del senyor don José de Salamanca. Haebler en sa Tipografía ibérica del siglo xv, (n.º 639) ni be dona credit a la noticia de Gallardo, diu que la dita orla se trova en tots los exemplars que coneix d'aquesta edició.
Entre los que's conserven, devem citar per son bon estat en primer lloch, lo del Museu Británich, lo mes complert de tots, que procedeix de la biblioteca de Lord Granville. Lo de la Sapienza de Roma al que falten algunes fulles. Altre també incomplert, está en la Biblioteca provincial de Valencia. Lo senyor Huntington n'adquirí ultimament un exemplar, en bon estat, segons crech, que deu esser lo que pertanyia a la Biblioteca del senyor Salamanca: Aquest, ha passat recentment a la Biblioteca Hispanica fundada per lo senyor Huntington y cedida a la ciutat de New York ab totes les escullides riqueses bibliográfiques que ha reunit en breu temps aquest intelligent y poderós aficionat a les lletres espanyoles.
La segona edició feta sobre la de Spindeler, fou estampada a Barcelona l'any 1497; començada per Pere Miquel, fou continuada a la mort d'aquest per Diego de Gumiel qui la acabá a xvj de Setembre de 1497; axis consta del colofon (sign. S del segon alfabet) que diu «A honor y gloria de nostre senyor deu Jesucrist; fou principiat a stampar lo present libre per mestre Pere Miquel condam y es acabat per Diego de Gumiel Castellá en la mol (sic) noble e insigne Ciutat de Barcelona a xvj de Setembre de l'any M.cccc.xcvij. En lo verso de la darrera fulla, lo nom Tirant que omple tota la ratlla y l'escut de Gumiel[2] del pelicano, ab la conseguda lligenda Jesús Maria, Similis factus sum pelicano solitudinis» A l'amabilitat del eruditissim bon amich del meu Pare senyor Balaguer y Merino (q. a. c. a.) devem lo següent document, relatiu á la continuació de l'estampa d'aquest llibre per Diego de Gumiel, que trová dit senyor en los protocols del notari que fou de Barcelona en lo xv segle, Barthomeu Costa: diu axis:
«Die xvii mensis februarii anno a nativitate domini millesimo quadringentessimo nonagésimo septimo.
Capitulació feta e fermada entre Carmini Ferrer, Johan trinxer libretes ciutadans de Barcelona, Pere Duran Mercader habitant en la ciutat de Tortosa de una part, e mestre Diego de Guimel stamper ciutadá de Barcelona de la part altra son inits é fermats los capitols següens.
E primerament lo dit mestre Diego de Guimel (sic) stampador promet als dits Carmini Ferrer, Johan trinxer e Pere Duran que del die present a sis mesos los acabará de stampar hun libre anomenat tirant lo blanch ço es a saber trecents volums de aquel ço es del dit tirant, e cada hu per hun quart ço es a cadahu dels setanta cinch volums bons e complits e acabats sens falsies segons lo original que li será donat al dit mestre Diego. E de tal letra e spays, com los coerns que son comensats los quals son set coerns e hun ful son en poder del dit Carmini Ferrer librater los quals serán comptants al preu dels altres volums.
E mes es concordat que de cada rayme de paper stampada del dit tirant de la sua dita letra les dites parts agen a donar al dit mestre Diego de sos trebals hun ducat per rayme stampada bestrahent li primerament lo paper. E la paga dels dinés acabat que age les dites raymes del dit libre. E rebetent lo paper del preu de la dita cantitat.
Item lo dit mestre Diego promet tenir e complir e observar la dita promesa sots obligació de sos bens e sots penas de x lliures gonyadora a cadascú per sa part.
Item mes prometen los dits Carmini Ferrer, Johan trinxer llibretés e pere Duran Mercader tenir e observar la dita promesa al dit mestre Diego feta sots obligació de tots sos bens, prometent li pagar las preditas cantitats tota ora e quant lo dit mestre Diego age acabada la dita obra.
Item prometen les dites parts que de si a hun mes bestraurán al dit mestre Diego v lliures. E apres de si a dos mesos li bestraurán altres v lliures, e açó sots les dites penes.
Testes Anthonius Rebinell mercator et Nicholaus Fermet illuminator habitantes barcinona et albertus molló nots.»
No podém donar cap noticia del lloch ahont actualment se troba l'unich exemplar conegut d'aquesta rarissima edició; la Biblioteca d'Oporto adquirí aquest llibre junt ab altres, segons una tassació feta per lo llibreter Costa de Paira; per noticies d'aquella época (185...) sabém que l'exemplar estava en perfecta conservació. Mes tart passá a mans del senyor don Joseph de Salamanca qui's feu ab la mes notable colecció de llibres de caballeríes, del passat sigle xix y no havém pogut averiguar son destí posterior, ni conexém cap noticia del actual parader d'aquest singularissim llibre. En poder del senyor Salamanca estava, quant lo vegé lo senyor Gallardo y'n feu la descripció que reproduheix en son Ensayo... n.º 1218.
D'abdues edicions en possehexo alguns fragments molt curts per desgracia, especialment los de la edició de Valencia que proporcioná a mon Pare en 1861 lo llorejat poeta de la Bisbal senyor don Joaquím Sitjar y Bulcegura; exos fragments foren trobats en una botiga d'adroguer de la Bisbal, ahont servien feya algun temps aquelles venerables fulles per envoltori de les mercaderíes mes humils (III). L'impresió de Valencia de lletra mes menuda, y de menor tamany la cara de l'impresió (uns 20 cm de alçada) te les lletres capitals mes belles que la de Barcelona; consta de 41 a 42 ratlles per plana. La de Barcelona es de lletra major, l'impresió en conjunt menys cuidada y havem contat arreu en les fulles, 44 ratlles per plana. Son a dues columnes, essent bastant major la mida de la caxa en l'impresió barcelonina (passa de 22 cm).
Traduccións. Es la mes interessant, la castellana impresa a Valladolid acabada a 28 de Maig de 1511, del mateix Diego de Gumiel que estampá la derrera edició catalana. Te aquest llibre cclxxxviii fol. núm. a dues columnes y s'es feta aquesta traducció casi tant rara, com la edició catalana de Barcelona. D'ella se'n conexen dos exemplars, lo un complert y en bon estat de conservació que pertany a la notable biblioteca de don Isidro Bonshoms de Barcelona, qui'ns ha facilitat amablement la sua vista y l'altre mancat de fulles, fon venut en Londres l'any 1854 procedent de la llibrería de Lord Stuart de Rothsay, segons noticies de Gallardo en lo n.º 1219 de son Ensayo...
Entre les traduccions italianes, es la més important la estampada a Venecia per Pietro di Nicolini da Sabbio a dispeses del noble M. Federico Torresano d'Asola, en l'any 1538: es una bella impresió en 4.t de 283 pl. a dues columnes y porta lo següent titol:
Tirante il bianco valorosíssimo cavaliere: nel quale contiensi del principio de la caualeria: del stato etc., ufficio suo: dell'essamine, che debbe esser fatto al gentile e generoso homo, che dell'ordine di caualeria decorar si vuole: e come dee (sic) esser fatto il vero caualiere: della significatione dell'arme cosi offensiue come defensiue: e quali atti, e costumi appartengono al nobil caualiere: e dell'honore, del quale e degno d'essere honorato: con la morte de Abrain Re, e Signore della gran Canaria, e rotta delle sue genti. Di lingaa spagnola nello idioma nostro per Messer Lelio di Manfredi tradotto. Nouamente posto in luce: e com accurata diligentia castigato...
Ha sigut reimpresa a Venecia per Domenico Farri (1566) 3 vols. in 8.º y per Lucio Spineda (1611) 3 vols. petit in 8.º.
En Brunet (Manuel du libraire edic. de (1860) n.º 17519 diu lo següent sobre la traducció francesa, d'aquest llibre:
Le Comte de Caylus á donné une tradution ou plutôt une imitation francaise de ce roman sous ce titre Histoire du vaillant chevalier Tirant le Blanc. Lond. (Paris, vers 1737), 2 vols., pet. in 8.º (avec un avertissement par Freret.) Réimpr. à Paris, 1775. 3 vols. in 12.º
Nos han assegurat també l'existencia d'altra edició francesa feta per los anys de 182... en 8.º de 4 á 6 vols. si be no havem pogut trobar cap noticia referent a n'aquesta impresió quina raresa no trobem prou justificada.
- ↑ Nicolás Antonio en sa Biblioteca Vetus. (Libr. 10 Cap. 9) y Ximeno en sa Biblioteca Valentina (vol I pl. 12) suposen equivocadament que fou impresa en 1480, si be ja indiquen abdos que no havien pogut veurer cap exemplar d'aquesta obra.
- ↑ Usat també per Pere Posa, Pere Miquel y algun altre impressor.