Tercera serie de cançons populars catalanes/Mariagna
Aquest text tracta sobre una versió de 1910. Per a altres versions, vegeu Mariagna.
El mal de l'amor
es mal de migranya,
que jo 'u sé per mi
Festegí molt temps
una Mariagna
que de voluntat
jo prou li'n portava.
Ella també a mi,
ja's veu a la clara:
les claus del meu cor
ella les portava,
que les hi vaig dar
una matinada
anant a la font,
a la font del Carme.
Un dia vaig anar
fer-li una tocada
amb dos fluviols
i una guitarra.
Ja'u ha tot tancat:
portes i ventanes,
sinó un finestró
per a despertar-la'n.
Li'n tiro pedretes
per a despertar-la'n.
Ella me'n fa'l sort
com si fos un lladre
que volgués robar
els béns de sa casa
o potser les joies
que ella'n té guardades.
Jo no vull els béns
ni res de sa casa,
que lo que vull jo
es la Mariagna.