Tercera serie de cançons populars catalanes/La cita
Aquest text tracta sobre una versió de 1910. Per a altres versions, vegeu La cita.
si estic al llit acotxada?
A un costat tinc el marit,
a l'altre i tinc la mainada.—
Estant en eixes raons
son marit se despertava.
—¿Me diries, ma muller,
amb qui enraones ara?
—Es el moço del forner,
que ve a veure si pastava.
—No tinc el llevat posat
ni la farina passada.
—Ai, marit! Lleveu-s, que es ora,
i fem llevar la mainada:
l'un anirà a cercar foc,
l'altre anirà a cercar aigua,
i vós, com a més vellet,
anireu a la caçada.
Mai fa de més bon caçar
que a la fresca matinada:
tenen el morret al niu
i la cueta gelada
—¡Qui 'us pogués tindre, muller,
dintre una caixa tancada,
amb els capellans cantant
i la creu i la mortalla!
—¡Qui 'us pogués tindre, marit,
a dintre d'un munt de palla,
amb foc als quatre cantons
i la cendra ben ventada!