Tercera serie de cançons populars catalanes/La Comtessa
Aquest text tracta sobre una versió de 1910. Per a altres versions, vegeu La comtessa.
—Ont aneu vós, el bon comte?
ont aneu tant dematí?
—Vaig a veure la comtessa:
fa molt temps que no'ns hem vist!
—La seua esposa D'es morta
i jo l'he vista morir.
El dia del seu enterro
missa d'ella 'n vaig oir:
ne cremaven trescents ciris:
tot l'altar feien lluir;
n'hi havia trenta donzelles
que portaven manto fi.
Les cortines de palacio,
jo de dol les vaig cobrir;
els infants que ella tenia,
jo de dol els vaig vestir.—
Al sentir això 'l bon comte,
passa avant el seu camí.
Amb la punta de l'espasa
ell la fossa li va obrir.
—Alça-t, alça-t, la comtessa,
que ton marit ja es aquí.
—¿Aont ereu, vós, el comte,
el dia que vaig morir?
—A la ciutat de Vallnora,
que no podia venir.
Alça-t, alça-t, la comtessa,
que'l teu comte ja es aquí.
—¿Com m'alçaré, lo bon comte
si sola no'm puo tenir?
Casa-t, casa-t, el bon comte:
no te n'estiguis per mi.
A la dòna que pendras
estima-la com a mi;
als fills i filles que'n tinguis
fes-los posâ 'l nom de mi:
cada camí que tu 'ls cridis,
sempre pensaras en mi.
A tots els fills que teniem
posa-ls en un monestir.
Posa-ls-hi xiquets: no aprenguin
el món que cosa vol dir.
Fes-los-hi di 'l pare-nostre
al vespre i al demati.