Tenoriades
TENORIADES
obra en un acte
per
SANTIAGO RUSIÑOL
Antoni López, Editor, Llibreria Espanyola
Rambla del Mig, 20, Barcelona
<poem>
PERSONATGES
| Joanet | Sr. Galcerán. | |
| Lluiset | Sr. Lluelles. | |
| El Xato | Sr. Biosca. | |
| Butarel·lo | Sr. Aymerich | |
| Micaela | Sra. Rodó. | |
| Don Pau | Sr. Barbosa. | |
| Don Pere | Sr. Teixidó. | |
| Mal-llamp | Sr. Martí. | |
| Avellana | Sr. Gómez. | |
| Inspector | Sr. Ferrándiz. | |
ACTE ÚNIC
L'escena en un quarto reservat d'un Music-hall del Paral·lel. Taules a tot voltant; al fons, que figura el Foyer, se sent tocar un jazz-band i ballar.
Joanet, Xato, Butarel·lo, Tanguistes i Cambreres
Què criden aquests maleïts! Així que acabi aquesta carta, n'envio dos a la tomba i tres a la timba. (Cridant:) Xato!
Què mana?
Serà servit.
(Surt i torna a entrar tot seguit. Joanet segueix escrivint, i a fora callen.)
Qui sei aquesto jovinotto que grita tanto?
Sei el meu amo.
E que cosa fa?
De què fa? Què li diré, jo?... Es en Joanet.
Debe esser'he un castisso, eh?
I sei rico?
No ho sé, però en fa. Ell és fill d'un fabricant de Terrassa que fa panyos, com és natural que en faci, perquè a Terrassa tothom fa panyos. Però ell va deixar la panyeria per a sortir a fer carniceria.
El suo nome?
Ja ho he dit, en Joanet, home, en Joanet!
E poi?
E poi, el tinc privat, patrono.
A qui escribe?
Crec que al suo padre.
Ja me'ls donaràs demà.
Xato, té aquesta carta i porta-la tot seguit an aquella Hija de María que es diu Agneta... Apa, depressa!
Però, còm entraré a casa seva?
Per la porta, per la teulada, pel canó de la xemeneia, per allí on puguis. Ja saps que per la seducció sóc pràctic, sóc una pel·lícula.
Es farà lo que es pugui.
Joanet i Butarel·lo
Cristófano, vieni quá.
Excelensa.
Senti.
se é piu facile al signor
sua lingua...
Sí, sóc clar i català. Escolta, saps si en Lluiset de Sabadell ha vingut avui?
No sei a Barcelona.
Aquesto no lo só, io! Ma ricordo...
Ricorda depressa o et malmeto la fesomia.
Qué genio tiene el jovincel·lo! Ricordo en la mia testa que el Lluiset de Sabadell i el Joanet de Terrassa apostareu venire aquí per sapere cual de les due en un anno d'extravagancia habrien fatto piu trencadissa.
El que vull sapiguer és si en Lluiset de Sabadell ha vingut, que avui acaba el plaç.
Lo ignoro.
Ets un ignorante.
Doncs, jo sé més, i és que dels dos ja n'ha vingut un.
Baldufa!
Però muixoni, eh!
Butarel·lo
Santa Madonna Santissima. Ma sei el Joanet de Terrassa. E poi vendrá il Lluisetto! Sicuro! Ma, cosa senti. (mira pel foro) Dio! Il forastiero, qui está donando trompada é batallando en la estrada! Qu'el bullicio! E come arremolina la chusma! E come l'acoquina. Un tanto! Due tanto! Corpo di Baco! Questo sei una carnicería!
Butarel·lo i Micaela
Fanchul·la!
Qué quiere usted?
e del Jerez piu antico,
porta due bottiglie.
Allá voy!
Apparechia in caritá
lo piu ricco que si fá.
Butarel·lo i Don Pau
Sou l'amo d'aquesta barraca?
Signori!...
Un tal Butarel·lo?
Sicuro.
Doncs, ja anem bé. Aquí va un ralet i contesteu.
Oh, excelensa!
Per Dio!
Vos dic si el coneixeu.
Siete voi.
Jo no voy. Jo vinc.
Naturalmente que lo conozco. Sei un bravíssimo trapel·la.
No sé el què voleu dir, però conformes. I an en Lluiset de Sabadell, què el coneixeu?
Gràcies, que me haría daño.
Su excelensa está constipado?
Jo?
Come le vedo con aquesta espessa bufanda...
Aquesta bufanda és un incógnito. Tant com no'm veus, jo sóc un incógnito! Sóc un senyor que no vol ésser vist.
Capisco. Algun trapicheo.
Jo a tu si que et trepitjaria.
Deixem seure aquí i no em preguntis el perquè. Potser ja ho sabràs un dia o altre.
Don Pau
Vull sapiguer la veritat de lo que m'han dit del meu bordegàs. Un xicot que l'havia pujat amb totes les regles numèriques! Que el feia tirar pel sant treball! Que en lloc de doctrina cristiana li ensenyava teneduria! Que va menjar escudella vint anys! Escudella i carn d'olla, que no hi ha res que aturi tant la luxúria! Oue no jugava més que a la mona amb la seva tia... donar-me mico! No pot ésser! Em va fer un desfalc, és veritat, però el tal desfalc no el va fer comercialment, i l'home ho pot desfalcar tot amb tal de que no comprometi el nom passiu de la casa. Però entregar-se a la disbauxa! I al desenfreno! Si no s'ha desenfrenat amb mida, el tiro dintre d'un teler, el faig teixir i el venc com a saldo.
Don Pau i Butarel·lo
Què trigaran gaire?
Està bé! Esperaré sentat. Ja només queda un remei pel meu fill: esperar sentat. Déu faci que aquesta juguesca que he sentit a
dir sia una broma que, sinó, creguin que n'hi ha per ferir-se, per matar-lo, per matar-me a mi i matar-ho tot. Què vol dir per matar-ho tot! Per parar tres dies la fàbrica, sí senyors, sí, tres dies la fàbrica, que és lo únic que al món no ha de parar: de nit ni de dia ni de migdia.
Don Pau, Butarel·lo i Don Pere
Aquí tinc les senyes. No em puc pas errar. «El molí vermell». I d'això en diuen un molí! Em sembla que la farina que deuran moldre an aquest molí deu ésser d'un pa... que deixem-ho corre. Perquè jo no voldria ofendre, però per mi, amb el poc que veig, hi ve més d'alguna senyora que no du la vida prou conforme. Aquestes dames que es pinten tant solen ésser a voltes un xic llicencioses. Vaja, que he vist massa pintura!
Un altro con una bufanda. Tutti il mondo está costipato. Ogi. Vaya un vento fresqui!
Hostaler...
Còm diu?
Que podete passare.
La fonda o hostal d'«El molí vermell»?
Estáis parlando con ell.
Sois en Batúanelo?
Sí.
Ha de venir aquí un tal Joanet?
Sí.
Sí.
I ha vingut?
No.
Però vindrà del cert?
Non lo sé! Volete sedere?
Sí.
Volete bevere?
No. Ma tomate, due reale i bon profit.
Que un home com jo, tan prudent, tan de l'hogar, tan centrat, es tingui de veure en un Centre tan de ludibrío e idees abjectes! Però un pare és pare i la perfídia no se sap mai on para i on no para!
Don Pau, Don Pere, Mal llamp i Avellana
Et dic que vindran.
Això ho veurem.
Tant en Joanet de Terrassa com en Lluiset de Sabadell, són dos peixos que es porten l'oli. Són castiços i et dic que vindran.
Jo et dic que ho veurem.
Doncs, bevem-hi!
Els mateixos i Micaela
Qué va a ser, Champagne?
Jo, passo. I tu, Mal llamp?
I jo em reservo. Jo espero l'àpat de l'aposta.
Que el perdràs.
Què et dic que ho veurem! En Joanet de Terrassa té manetes, sap anar de nits, i et juga amb les dones com tu al monte. Jo li havia vist maniobrar amb senyores quasi de bé, i allí hauries vist com les noptissa. Allí on clava l'ull, allí fa forat. Ja poden fer de mal tirar-los-hi, ja, no n'erra ni una.
I en Lluiset, què? Què et penses que és manco? An en Lluiset, perquè ho sàpigues, se li desmaien als dits, talment, esteses i enterbolides. Veuràs que els fa: «Petites, petites.» i ja han rebut! Al galliner nupcial! Dona ullada, dona ferida! Només ha de parar la falda i en vulguis de carniceria! Vaja, que és un específic!
Doncs, jo no et dic res d'en Joanet! Ara fa dos anys que a l'«Edén» li varen haver de privar que mirés a l'escenari. Les cupletistes s'embadalien i no sabien el què cantaven.
Si això no és res. Si és peixi minuti. Si el meu els dies que entrava a «La Bohemia» hi havia un esglai. Hi havia nits que trobaven una estesa de criades que no hi havia prou gent per a collir-les.
Sia com vulgui, jo aposto per en Joanet.
Perquè és de Sabadell?
Romansos! Ja sé que el tenir un fill il·lustre sempre fa goig i vesteix, però, vaja, que no miro patriotismes.
Yo credo que son arribati.
Es que són ells. No veus que ja n'està enterat tot el barri del Paral·lel.
Don Pau, Don Pere, Joanet, Lluiset, Butarel·lo, Mal Llamp, Avellana, Micaela i totes les Tanguistes, Cambreres i Homes i Dones de la Casa.
Enrera!
Y usted tampoco?
Atrás!
Alanta!
Aquella butaca està compromesa.
I aquella també.
Que aquesta és meva, no hi ha qui ho dubti.
I que aquesta ho és, tampoc.
Essent així, què?
Que no fem el paper i maniobrem. Desembussem-nos i parlem clar. (Tirant l'abric a terra.) Soc Joanet de Terrassa.
Ets tu, gran peça?
I tu, gran trapella? D'això se'n diu ésser homes, caballeros.
Anem al gra i fora floreyos, apropeu les cadires i al panyo. Aquí tots som gent de confiança. Es així?
Ja estic bé aquí.
I vos tampoc?
Tampoc.
Doncs, no us mogueu.
Han vingut a suar un constipat.
Bevem-hi, abans?
Bevem-hi!
Bevem-hi!
La posta va ésser, com tots sabeu, que jo vaig dir que en tot Barcelona, ni en les poblacions agregades, hi hauria com jo que fes tants estragos an el rengló del mujerío.
I jo vaig dir que ni en mujerío, ni en hombrío ni en lliure albedrío. Es això?
Conformes.
I que al fer un any, davant aquesta reunió d'homes i dones d'alcúrnia, donaríem coneixement de la nostra anyada amatòria aquí amb els comprovants i tota la demés requincalla. Hi toco?
Sí.
Doncs, comencem.
Que comenci ell.
Jo no em faig pregar. El cas és que com ja sabeu, el meu pare és fabricant de Terrassa i també sabeu que a Terrassa l'ésser fabricant no és cap distingo, perquè allí tothom n'és poc o molt de la mena de fabricant. El meu pare era un badoc. Lo que en el temps de l'obscurantisme en sabien dir un home de bé, i com que Terrassa era poc per mi no i no volia fer esperar a tantes dones que hi han arreu que volen home etxurat i amb prendes, vaig allò que es diu per fer broma, estrafer el nom del meu pare, vaig cobrar uns talons i a fer estragos. Arribo aquí, m'ensenyo, em veuen i no em vull alabar, però sí he de dir que jugava amb les pobres dones mateix que si jugués al set-i-mitg. Sota vull, sota tinc i copo, vaig anar col·leccionant cinc o sis noies de sa casa, mitja dotzena de casades i dos o tres de vídues de torna i em vaig dir: Adéu Barcelona, reposa que jo me'n vaig amb el monstruari a Saragossa.
Bona terra!
I bon mugerío. Ferèstegas, però mengívoles. Me'n vaig endú el monstruari, procurant fer algun pedido que fent rebaixa de preus me'l pagaven al comptat, amb perjudici de la casa, però en profit de l'intermediari, i així que havia fet el cobro, a empaitar i surti lo que surti. L'aragonès sol ésser ferrenyo, però la ferranyamenta an en Joanet no l'espanta. Surto al carrer i ja en van gemegar. Només al veurem les seves propias cop d'ull per aquí, cop d'ull per allà, ja vareig fer d'acaparador. Hi havia dies que a l'ésser al vespre (i no ho dic per donar-me mèrits) de tant tenir dones a la falda se'm doblegaven els genolls, i és clar, com que els aragonesos són molt mirats i tenen gènit, en vareig haver de malmetre alguns, no per res, sinó per fer llista.
I a tu no et varen mesurar mai?
Que te crees tu eso.
Deixeu-lo dir.
Vaig fogir, és dir, vaig anar-me'n, per treure'm les vídues del davant i cap a Bilbao falten homes. Arribo i poso el cartell que se sol posar an aquests trànsits: «Es fa sapiguer an els marits, perquè es previnguin i no s'ofenguin, que avui ha arribat en Joanet.» I apa, tornem a l'atac. De dalt dels palaus sota a les barques, de les del bou als trasatlàntics, vaig fer net de tot i per tot. Allí per on passava, ja se sabia: deixava un regueró de víctimes. En aquella terra, com a Pamplona, com a Vigo, com a Santander i com a totes les places del Nord, vareig atropellar la virtut, em vareig burlar dels governadors, vaig fer net d'honres i cors, i claustres amunt i xalets avall, ara m'enfilo, ara devallo, a tu et violo i a tu et malmeto, que no les collirien en deu anys. I tot això ho porto en una llista, que és aquesta, que hi ha més creus que a les planes de La Vanguardia.
Bravo!
Magnífic!
Vinguen les llistes.
No, no. De primer que s'espliqui ell i després veurem.
Tens raó. M'explicaré i de l'u l'altre hi haurà ben poca diferència. També sóc fill de fabricant. Si els fabricants no tinguessin fills com nosaltres, que venim a ésser comissions liquidadores, tot Catalunya serien fàbriques. Jo viatjava per la casa, però en lloc de robes viatjava pells. I la feina més important era d'anar cobrant factures, quedant-me els quartos i donant cada trastorn al tou del pare que encara avui n'espeternega.
Molt ben fet.
Ple d'ermilla i amb aquest aire que tinc que, vaja, que no hi puc fer més, també amb el mostruari al bagul, per si podia caure alguna nota, vareig aprendre de dir malage, ezo e, mala follá i quatre termes de l'andalús, me'n vareig anar cap a Sevilla, terra on no hi ha hagut mai cap Tenorio, i en dos mesos no volgueu sapiguer el mal que vaig arribar a fer en aquella terra que els xatos són unes copetes de vidre. Les conquistava com a preu fet. Giraven els ulls cap a mi, jo cap an elles i dona al cove. (Algunes dones sospiren). No sospireu que hi ha home per totes. Però la plaça d'Andalusia era poc per mi, ja estava esbravada. I jo que sí, cap a l'Argentina. Al Brasil, com que hi vaig fer escala, vaig tombar cinc o sis negrites que no he apuntat a l'inventari perquè el negre a mi no em vesteix. Peró, ah, companys, entro a Buenos Aires i demaneu-ne allí d'estropici. Poso un anunci a La Nación: «Ha llegado Luisito de Sabadell y venga farra.»
Juerga local. I vinguen marits ofesos i desgraciats, i tangos d'allí i pericons i conquista que te crió. Tant, que n'hi va haver algun de merit que es va ofendre, va volguer alçar el gallo i el vareig haver de malmetre.
Bufa.
No bufaven gens.
Deixeu-lo dir.
En vaig ferir alguns i d'allí... a Montevideo.
Montevideo també és Amèrica?
També és Amèrica, però a mà dreta. Arribo allí i sols vos diré que van ésser tantes les que em prenien a mi dels dits, que vareig haver de reposar. Vaig estar a règim d'estimació tres dies i quatre nits, però em refaig, en tombo unes quantes, jugo, trepitjo, plantofejo i cap aquí a Espanya per casar-me demà amb una xicota, que sabrà lo que és un corrido. I com que es podria dubtar de lo dit, aquí hi van copiades totes les cartes d'amor que m'enviaven les desperfectes: El llibre de caixa de morts i el Major amb Debe i Haber i les entrades i sortides dels malmesos, deixats de compte, estemordits, etc., etc.
Bé, molt bé!
Conformes, però ara vinguen els comprovants.
Bolit!
I potser em quedo curt. Seduïdes interinament i abandonades per sempre més: quaranta dues.
Ja és fer feina!
Conquistades al cine, 120. Amb claror, dues. A mitja claror, catorze.
No badaves pas.
Es fa lo que es pot. (Llegint). Morts del susto, estemordits, averiats, etc., etc., fan si no m'erren els comptes, que no m'erren, cent vint desperfectes.
Ja és bonic, però ara diré jo. Si sabeu de comptes aneu sumant i, sinó, compteu amb els dits. (Llegint). Dones de pago, sis; de cobro, cap; de capricho, cent vint-i-una; atropellades, divuit; a mig atropellar, vuitanta dues; escarnida la virtut, dotze; sense escarnir, quaranta quatre.
Bona anyada!
I vos deixo les filles de vídua, fogides del hogar paterno y materno i altres peces sueltas, perquè això és peixi minuti.
Barba, noi!
Bravo! Magnífic! Això és maniobrar.
Si és així, em guanyes de molts.
Això rai. Ja ho sabia del cert. Però ara encara vos diré més. Que per fer el saldo de la llista em falta, i la tindré demà, una Hija de María que ja sé que és la teva promesa.
Saps, Joanet, que tens molta barra?
Deu-n'hi-dó. Però ara te'n adones?
I còm t'ho arregles per anar tan depressa?
Això ho veurem, home!
Res: que no et cases!
Noi, vina. (Parlant a l'orella amb un cambrer). Apa: Ja ho saps.
Xato, escolta (el mateix). I que no t'entretinguis.
Lo dit, eh!
Lo dit serà un fet!
Grans brètols i poques vergonyes! Sinó que no vull fer gasto vos tirava aquesta ampolla.
I que fem mutis!
Sàpigues, gran desvergonyit, que abans de que robis a l'Agneta primer l'emmetzinaria!
Vaja, home, vaja, no presumim!
Ets un home sense conducta! Ets un fill desnaturalitzat, per no dir-te natural. I ets molt més pels que som econòmics; ets un home malgastador.
Però treu-te el tapaboques que suaràs, home! I veurem qui ets!
Qui sóc? (Baixant-se'l) Mira!
I ara sóc jo el qui he de parlar. Mal fabricant!
Alanta, senyor Subsistències!
Et conec de petit, herbeta! T'he vist créixer, t'he vist fogir i m'entero de tot lo que has fet. Tu has falsificat talons. No ho neguis, no, tot un talonari: i això no té perdó de Déu. Que hagis atropellat les vídues, les casades i les menors, an el sentit de la virtut, no ho aprovo, però, vaja, ho tolero. Com que sóc de Terrassa, conec el panyo, i el panyo ets tu! Però atacar-me la caixa, la caixa, eh? La caixa dels quartos, que és l'altar major de la casa, això passa totes les mides i totes les mitges canes. Que em despanyessis la darrera, la meva, quan hi seré dintre, t'ho soportaria millor que no la dels meus interessos.
Vaja, a fora bufandes!
Redéu, i tornem-hi! Ara el meu pare! Això aviat no serà un foyer! Això és un aplec de família!
Adéu, fill malgastador! Sàpigues que des d'avui et retiro... els poders!
Menys feina!
I la firma! La firma!
Ja sé imitar la seva
Anem i deixem-los estar.
Alanta, que no ens faltarà «companyia», veritat, noies?
No! No! I cà!
Perquè el senyor Pau té raó. Que atropellessis les virtuts (que si no haguessis sigut tu, algú les hauria atropellades) que assaltessis lo que assaltaves, sinó conforme, hi estic resignat. Per més que hagis fet o puguis fer, no em faràs abaixar la cara, però em faràs abaixar el preu dels panyos i el panyo és sagrat i és perenne! Home insolvent! Et declaro en quiebra.
Joanet, Lluiset, Avellana, Mal llamp, Butarel·lo, tanguistes, cambreres i parroquians
Menys mal que no t'hi afectes.
Pessigolles de família de las que nunca me intoxicaron.
Un tango! Un tango!
Un fox-trot.
Ti eres l'home plus chic de todo el quartier del Paralelo.
Els mateixos, un Inspector de policia i dos números
Servidor.
Luisito de Sabadell?
También servidor.
Dense presos!
Per què?
Còm dïu?
Que se den presos y cuidado en defenderse porque habria un escarmiento.
Y en nombre de quien nos prenden?
No ens els prengueu!
No! No!
En marcha! En marcha!
Són nostres! Són nostres!
Son nuestros!
Los queremos!
Il ets a moi!
Je t'aime!
Atrás las mujeres y sus atláteres. (Van per tirar-se al damunt de Joanet i Lluiset) Atrás las multitudes i gritos subversivos.
Y donde ens porteu? A un presidio?
A cadena perpetua?
Romances! No os damos tanta importancia. Un día de arresto menor y una multa deshonoraria!
Por seductores?
Qué seductores! Por grandísimos embusteros.