Tençó (Huguet de Mataplana)

Tençó (Huguet de Mataplana)
Huguet de Mataplana
I
Scometre.us vuoill, Reculaire:
pois vestirs no.us dura gaire,
de paubertat etz confraire
als bons homes de Laun,
mas de fe non semblatz un,
que vos etz fols e jogaire
e de puntans gobernaire. 
II
N'Uget, auzit ai rentraire
q'uns temps er, ço m'es vejaire,
que l'aursfres e.il gris e.il vaire
n'iran ab li fum tot un;
per q'ieu non ai mon estrun
en aver, don sui burlaire;
chascus degra aissi faire.

III
Reculaire, fols seria
totz homs que d'aiso.s creiria.
Vos cuidatz que be.us estia
quand al joc vos despoillatz;
e qan fai freich tremolatz,
e cridatz: "Qu.m prestaria
son mantel, q'ieu lo.il rendria!"

IV
N'Uget, ben sai, s'ieu moria,
c'atretan en portaria
co.l plus rics reis q.el mon sia;
per q'ieu sec mas volontatz
e jogui ab los tres datz
e prend ab los conz paria
et ab bon vi on q'ieu sia.

V
Reculaire, qi.us donava
cinc solz, e pois en gitava
autres cinc porr en la grava,
detz solz auria perdutz
mentre c'aissi viuretz nutz
no.us cuidetz, si be.us estava,
vos preses si.us encontrava.

VI
N'Huguet, ben paraulla brava
m'avetz, cum si re.us costava
mos jocs; e s'ieu amassava
tal aver don fos perdutz
l'esperit ni decebutz
dirion que mal estava
.l bon homen de Calatrava.

VII
Reculaire, eu sui drutz
de tal, si dire l'ausava,
q'es la genser c'om mentava.

VIII
N'Huguet, et au vauc si nutz
que, laire si m'encontrava,
no.m tolria si no.m dava.
I
Escometre us vull, Reculaire:
perquè el vestit no us dura gaire,
i en pobresa sou confrare
dels bons homes de Lió,
però per la fe no sembleu un d'ells,
que vós sou foll i jugador
i de putes governant. 
II
N'Huguet, he sentit dir
que ve un temps, sembla evident,
que el fil d'or, el gris i el beige
seran amb el fum tot un;
com que jo no tinc diner,
per això me'n burlo;
tothom hauria així fer.

III
Reculaire, foll seria
tothom que això cregués.
Vós cuideu el que bé us estigui
quant al dormir us despulleu;
i quan faci fred tremoleu,
i crideu: "Qui em prestaria
el seu mantell, que jo li tornaria!"

IV
N'Huget, bé sé, si em moria,
que de la mateixa manera aniria
que el més ric que al món sia;
perquè jo no segueixo sinó la meva voluntat
i he jugat amb els tres daus
i prenc amb els conys companyia
i amb el bon vi on vulgui que sigui.

V
Reculaire, qui us donava
cinc sous, i després en llançava
altres cinc damunt la grava,
deu sous hauria perdut
mentre que així viureu nu
no us preocupeu, si així ho voleu,
que us ajudés si us trobava.

VI
N'Huguet, ben dura paraula
em dieu com si alguna cosa us importés
el meu joc; i si jo reunís
tants diners que fos perdut
l'esperit i decebut
dirien que estava malament
el bon home de Calatrava.

VII
Reculaire, sóc amant 
de tal (dama), si goses dir-ho,
que és la més gentil que hom pot esmentar.

VIII
N'Huguet, i jo vaig tan nu
que, si em trobava un lladre,
no em prendria sinó em donava.



  Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)