Lo vers del saig e del joglar
I
Si cel que ditz entre saig e jutglar
no sab ne ve ne coneix partimen,
dic que be sap que qui no ver, men,
que gran vertutz volc Deus per juglars far;
e juglar van / siguen los bos tot dia,
e saig cercan / los avols tota via.
II
Sans Genis ac offici de juglar
ez amet Deus e servic leyalmen,
e Deus det li lo compayno viven
q'en paradis devi'ab luy estar;
e juglar, can / c'obs li fos, li daria,
e saigs ab gran / gaug lo pe li tolria.
III
La candela d'Arraz fo de juglar,
per qui Deus fay miracles a presen;
e juglars vol que tuit sion valen,
e saig a gaug de tolr'e de raubar;
juglars, celan, / a mort lo deffendria,
e saigs, lian / pel col, lo penjaria.
IV
Tebes sabem qu'estorcet per jutglar
can volc aucir Alexandris la gen;
mantas patz fan juglar bels ditz dizen,
per que no fan ab saig a comparar;
juglars denan / totz l'escuzaria,
e saigs, doblan / lo mal, l'acuzaria.
V
Daurels ac nom eixamen de jutglar
qui pel senyor det son fyll a turmen.
D'aytals jutglars comrera mays de cen,
si non duptes del vers trop alonjar;
car juglar dan / alegre cortezia,
e saig tot l'an / tristor, ir'e feunia.
VI
Eu no razo per mi meteus juglar,
ne suy juglars ne.n fau captenimen,
carço qu'eu fatz fan l'aut rey entenden;
mas mans noms aug a mans amans carjar:
c'om vay nomnan / tal clerc on es falsia
ez ab aytan / d'enjan con de clercia.
VII
Sobreptz blan, / e leys de Cartz volria
ab d'onor tan / con eu deziraria.
VIII
Si motz laçan / trobars es juglaria,
eu e.l rei chan: / n'em juglar d'una guia.
|
El vers del botxí i del joglar
I
A aquell qui diu que entre botxí i joglar
no sap ni veu ni coneix diferència
dic que bé sap que no diu veritat, menteix,
perquè grans miracles ha volgut fer Déu a través dels joglars;
i els joglars van / seguint els bons tot el dia,
i els botxins cercant / els dolents sempre.
II
Sant Genís tingué ofici de joglar
i estimà Déu i el serví lleialment,
i Déu li va donar vivint company
que en el paradís havia d'estar amb ell;
i el joglar qualsevol cosa / que li fos necessària li donaria
i el botxí amb gran / goig el peu li tallaria.
III
La candela d'Arràs fou d'un joglar,
per la qual Déu fa miracles actualment;
i el joglar vol que tots siguin honorables,
i el botxí té goig de prendre i de robar;
el joglar, amagant-lo / de la mort el defensaria,
i el botxí, lligant-lo / pel coll el penjaria.
IV
Sabem que Tebes se salvà per un joglar
quan Alexandre volgué matar la gent:
moltes paus fan els joglars dient bells mots,
per tant no han de ser comparats amb els botxí;
el joglar davant / de tots l'excusaria,
i el botxí, doblant / el mal, l'acusaria.
V
Igualment tingué fama de joglar Daurel
qui pel seu senyor lliurà son fill al turment.
De tals joglars en comptaria més de cent,
si no temés allargar massa el vers,
perquè els joglars donen / alegre cortesia,
i els botxins tot l'any / tristor, ira i indiganació.
VI
Jo no defenso per mi mateix els joglars,
ni sóc joglar ni en tinc els seus costums,
perquè això que jo faig, fan els alts; reis entesos;
però molts noms sento a molts enamorats atribuir:
perquè es va anomenant / a tal, clergue, on hi ha la falsedat,
i hi ha tant / d'engany com de clercia.
VII
Sobrepretz serveixo, / i per aquella dels Cards voldria
tant d'honor / com jo desitjaria.
VIII
Si enllaçant mots / trobar és joglaria,
jo i el rei cantem: / som joglars del mateix tipus.
|
