Segona serie de cançons populars catalanes/El rei Herodes
Aquest text tracta sobre una cançó d'una versió de 1909. Per a altres versions, vegeu El rei Herodes.
Estant a la cambra
amb son fill aimat
remor va sentir-ne
per tot el veinat.
Era-l rei Herodes
amb la seva gent,
que feia matar
tots els ignocents.
— Anem's-en, Josep;
anem's-en, espòs;
anem's-en a Egipte
sens tenir repòs.
Deixem nostres cases,
viandes també,
perquè 'l rei Herodes
diuen que ja ve.—
Amb la somereta
se'n van a cavall,
seguint les petjades
per un camí ral.
Els angels davallen,
també'ls aucellets,
perquè'l bon Jesús
no fos descobert.
Pel camí anaven
molt atribulats;
un home trobaren
que sembrava blat.
Vós, Verge Maria,
li vareu manar
que molt aviat
l'anés a segar.
— Com el segaria,
jove, lo bon blat?
Com el segaria,
si encara no es nat?
— Preneu la falseta,
que ho serà aviat.—
No va trigâ una hora
que ja era espigat.
Primera garbera
vos vareu 'magar.
No va trigar una hora
que varen passar.
Era'l rei Herodes
amb tota la gent,
que feia matar
tots els ignocents.
Molta gent amb armes
l'anaven cercant.
A l'home digueren
que estava segant:
— Vós, home, el bon home,
lo bon segador,
heu vist una dòna
amb el Redemptor?
Ell ne responia:
— Una n'ha passat
mentres jo n'estava
segant aquest blat.—
Se'n gira an els altres;
diu: — No seran ells.
Tornem's-en a casa
amb tota la gent.
El camí que hem fet
no'ns ha aprofitat:
ens hem cansat molt
i res hem trobat.