Romancer popular català/La dama d'Aragó

LA DAMA D' ARAGÓ

A Aragó n' hi hà una dama
boniqueta com un sol,
     la amor mia,
boniqueta com un sol,
     la mia amor.
Té la cabellera rossa,
li 'plega fins als talons:
sa mare la-y pentinava
ab una pinteta d' or:
sa padrina ja la-y unta
ab ayga de nou olors.
Sa germana li 'ntrenava
los cabeils de dos en dos,
cada cabell una perla,
cada perla un anell d' or,
cada anell d' or una cinta,
que li volta tot lo cors.
Son germá prou que la goyta
ab un ull tot amorós,
«Si no fosses ma germana,
nos casariem abdos.»
Ella li-n fa de resposta:
»De millors ne trobe jo.»

«Vols venir ab mi, María,
a fira a Sant-Salvador?
Passarèm per la boxeda,
collirèm dos rams de flors:
l' un serà per tu, María,
l' altre pel teu aymador.»

Un díe ja la portaren
a la fira d' Aragó.
Allà al entrant de la vila,
no-y faltaven compradors.

Ne demanen trenta unces,
ne donaren trenta-dos.
Lo fadrí qui l' ha comprada
bé se-n té per venturós!
De tants d' anells que li-n compra,
li cauen del mocador.
Mentre que ls anells li queyen,
toquen a missa major.
«Germà, germà, anem a missa,
anem a missa major.»
Si la-n ha portada a missa
sobre d' un cavall grisó:
a la entrada de la iglesia,
los altars relluhen tots.
Per pendre l' ayga beneyta,
tenia un canonet d'or:
axí com va a pendre l' ayga,
les piques se tornen flors.
Les dames, con la van veure,
prompte li varen fer lloch:
en terra seyen les dames
y ella en cadireta d' or.
Capellà qui diu la missa
n' ha perduda la lliçó:
lo scolà qui la ajudava
no n' hi sap donar rahó.
«De qui és la dama aquella
qui llança tanta esplendor?
—N' és filla del Rey de França,
germana del d' Aragó.
Si per cas no-u voleu creure,
mirau-vos-li l' çabató:
veurèu les tres flors de lliri
e les armes d' Aragó.