Obre el menú principal



EN BACH DE RODA

«¡Ay adeu, ciutat de Vich!
bé mereixs esser cremada!»
N' han penjat un cavaller,
lo més noble de la plana,
que per nom li diuen Bach
y al Bach de Roda s' estava.
 Valeu-nos, Mare de Deu
 del Roser e la del Carme,
 la del Carme y del Roser,
 Mare de Deu, ajudau-nos.

A les nou hores de nit,
lo destacament marxava:
se-n van dret al Colom-gros
que al terme de Roda estava.
Con arribaren allí,
ells a la porta trucaven:
«Està ací un cavaller?
Voluntaris lo demanen.
—No stà ací 'quest cavaller,
al Mas-nou té la posada.»
Con ne foren al Mas-Nou,
ells a la porta trucaven:
«Digau a 'n Bach qu' ixca, ací,
que en Vall-fogona l' demana.
—Deu vos guart, los amichs meus!
ben vinguts siau vosaltres!
—No som, no, vostres amichs;
contraris vos som nosaltres.»
Con en Bach sentí açò:
«Trist de mí, penjat som are!»
Tan bon punt a baix va esser,
molt fortmen l' agarrotaven
y, a la coha del cavall,
ciutat de Vich lo portaven.
«Avisarèm lo Domer,
lo Domer de Santa-Clara,
vinga a confessar en Bach,
que siga al peu de la scala.
Anam a avisar fusters,
fusters e mestres de cases,
que les forques ells faràn
al cap de les Devallades.»
Lo Domer que ja-ls respon
que l' seu cor no li bastava.
Los fusters van responent:
«No tenim bigues serrades.»

Va respondre l' General:
«Farèm aterrar les cases!»
Ja visiten lo Domer,
Domer de les Devallades
que confessàs prompte en Bach,
que la vida li s' acaba...
«General, del que-t suplich
si-m daràs terra sagrada.
—No'n passes ansia, no, Bach,
que bé te-n serà donada.»
Con el peu de la forca és
trau una capça de plata:
diu que la facen a mans
del Pare Ramon del Carme.
«Ell era l' meu confessor,
la tindrà per recordança.»
Dues filles qu' ell ne té
als peus li s' agenollaven.
«Axecauvos, filles meues,
de Deu siau perdonades!
No-m maten, no, per traydor,
ni tampoch per ésser lladre,
sinó perqu' he volgut dir:
«Que visca tota la Patria!»