Resposta als catalans
Signat per elements representatius de totes les disciplines intel·lectuals, acaba d'ésser tramès als mallorquins un missatge, que és alhora d'agraïment per elevades aportacions rebudes, i una invitació a intensificar les actuacions conjuntes per un ideal comú de cultura i per un envigoriment de les forces de cohesió moral, social i patriòtica, avui més necessàries que mai en la vida dels pobles.
Ni la més elemental cortesia pot deixar incorrespost aquest reconeixement dels catalans d'avui a tot allò que l'escola mallorquina aportà a la renaixença literària catalana, des dels primers Jocs Florals restaurats; ni la sensibilitat col·lectiva més rudimentària pot esquivar la meditació davant el fet viu d'una cultura catalana, arborada pels seus capdavanters com un estendard de futures victòries a la proa d'una nau de salvació, enmig de la depressió espiritual que travessa i amenaça el món de l'Occident.
Per això, amb la nostra simple condició de mallorquins conscients, hereus i dipositaris d'una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble, elevem aquí la veu per contestar aquell missatge.
Amb la nostra resposta volem fer primer que res la triple afirmació d'una unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa llengua nostra. I afirmació que adrecem a la Catalunya immortal, la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume i de Ramon Llull, la que ressorgí triomfant el dia que un mateix esperit començava d'agermanar, en els inicis d'una renaixença gloriosa, els primers vidents d'enllà i ençà de la mar votats a la restauració de la nostra llengua.
Des que el Rei En Jaume en 1229 conquistava Mallorca, la nostra illa ha seguit el seu camí per la història, coincident a voltes i d'altres divergent, unida o separada políticament de la Catalunya occidental. No ens importa ara. Una realitat ha surat per damunt de totes les altres, en tots els temps, a la nostra terra, i és la realitat única, incommovible de la llengua viva. I amb aquesta realitat ens emparem avui per afirmar-nos a nosaltres mateixos, segurs de la força incoercible que l'idioma representa, i en la qual fiem totes les esperances de durada com a col·lectivitat humana, arrelada en un solar comú i dotada d'un esperit i d'una fesomia pròpia.
L'afirmació d'una llengua és també l'afirmació d'una cultura. No creiem equivocar-nos en assegurar inscrit l'esdevenidor cultural de Mallorca en l'òrbita de gravitació que la llengua li assenyala. I en ratificar públicament l'adhesió a aquesta llengua i a la seva cultura, no entenem renunciar a cap de les característiques que han modelat al llarg dels segles la nostra fesomia popular, de la mateixa manera que han particularitzat la varietat del parlar mallorquí, dins la unitat inexpugnable de la llengua catalana. Som i serem fidels a una Mallorca que es vol afirmar profundament mallorquina i exaltar així la seva íntima i autèntica personalitat.
Davant el miracle vivent d'una cultura catalana que desplega als nostres ulls la seva carta de ciutadania en els centres de la cultura universal, no defugim de prendre posicions al seu redós amb tota la modèstia del nostre esforç. Aquesta adhesió, instintiva més que no reflexiva tal volta fins avui, hem de fer-la conscient, viva i estesa a tot el nostre poble. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells actes i projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança.
Alfons Aguiló; Eugeni Aguiló, perit agrònom; F. de S. Aguiló, metge; F. de S. Aguiló, professor; J. Aguiló de Son Servera, metge; Gaietà Aguiló, president de la Secció Acadèmica de Sant Cosme i Sant Damià; Antoni Albertí, metge; Guillem Alcover, notari; Pau Alcover de Haro, advocat; Gabriel Alomar, publicista; Gabriel Alomar i Esteve, arquitecte; Bartomeu Amengual, secretari de la Cambra de Comerç de Barcelona; Manuel Andreu i Fontirroig, escriptor; Andreu Arbona i Oliver, escriptor; Miquel Arbona, escriptor; Miquel Arrom, mestre; Pere Aulí, mestre nacional; Mn. Bartomeu Barceló, escriptor; Pere Barceló, professor; Miquel Bauçà i Morell, advocat; Rosa Bennassar, presidenta del Foment de Cultura de la Dona de Sóller; Bartomeu Billoch, escriptor; Miquel Bisbal, metge; Jaume Busquets, professor mercantil; Damià Canals, llicenciat en Filosofia i Lletres; Joan Capó, inspector de Primera Ensenyança; Jaume Cirera i Prim, químic; Guillem Colom, poeta; Guillem Colom i Casanoves, geòleg; Jaume Colom; Miquel A. Colomar, escriptor; Jaume Comes, metge; Andreu Crespí, professor; Emili Darder, metge; Miquel Deyà, mestre; Miquel Dolç, poeta ; Llorenç M. Duran, escriptor; Josep Ensenyat, professor; Fèlix Escales, advocat; Joan Estelrich, escriptor; J. Feliu, advocat; Bartomeu Ferrà, pintor; Miquel Ferrà, llicenciat en lletres; Andreu Ferrer, director de l'Escola Graduada P. Garau; Antònia Ferrer, apotecària; Jaume Ferrer, odontòleg; Margarida Ferrer, mestressa nacional; Josep Font i Tries, doctor en Filosofia; Miquel Font, advocat; Baltasar Forteza, president de l'Orfeó Mallorquí; Bartomeu Forteza, enginyer agrònom; Guillem Forteza, arquitecte; Miquel Forteza, enginyer de Camins; Rafael Forteza, crític musical; Lluís Frontera, metge; Vicenç Furió i Kobs, president de la Comissió de Monuments; Gabriel Fuster i Mayans, advocat; Joan A. Fuster, pintor; Mn. Salvador Galmés, director de l'edició de les Obres de Ramon Llull; Miquel Garau i Massanet, perit industrial; Antoni Garau, professor; Llorenç Garcías, botànic; Antoni Giménez, director del Museu Arqueològic Lul·lià; Bernat Jofre, advocat; Bernat Juan, director del Laboratori Municipal; Vicenç Juan i Serra, industrial; Joan Llabrés, C. de l'Acadèmia de la Història; A. Llobera, president dels "Amics d'En Costa"; Josep Malbertí, conservador del Museu de Bellver; Joan Marqués i Arbona, director de "Sóller"; Miquel Marqués i Coll, periodista; Jaume Mas i Porcel, músic; Joan Mascaró, professor; Gabriel Mayol, metge; Josep Mayol i Tries, odontòleg; Maria Mayol, professora; Miquel Massutí, del Laboratori Oceanogràfic; J. Mir i Peña, metge; Josep Miró i Pastor, advocat; F. de B. Moll, director de l'Obra del Diccionari i de la Biblioteca "Les Illes d'Or"; Faust Morell i Gual; Ramon Morey i Antich, mestre; Antoni Mulet, agent de Duanes; Joan Mulet-Roig, advocat; Andreu Muntaner, professor; Joan Muntaner, escriptor; Guillem Nadal, secretari d'Ambaixada; Bernat Obrador, ex-tinent d'alcalde; Bartomeu Oliver, director de l'Institut Tècnic Eulàlia; Miquel Oliver i Maimó, músic; P. Oliver-Domenge, apotecari; P. Andreu de Palma, O.M.C.; Mateu Palmer, odontòleg; Joan Palou, apotecari; Antoni Parietti, enginyer de Camins; Martina Pascual, bibliotecària; Joan Petro, mestre; Josep Picó, director de l'Orfeó Mallorquí; Antoni Pisà, advocat; Joan Pisà i Ensenyat, odontòleg; Mn. Antoni Pons, historiador; Fèlix Ponç, advocat; Joan Ponç, llicenciat en Lletres; Ferran Pòrcel, doctor en Història; Josep Quinyones, advocat; Rafael Ramis i Togores, periodista; Pere A. Reus, advocat; Gaspar Reynés, metge; Gaspar Reynés i Quintana, advocat; Antoni Reynés, odontòleg; Guillem Roca i Waring, advocat; Josep F. Rey, odontòleg; Ignasi Ribes-Muntaner, professor; Antoni Rosselló, perit agrònom; Bartomeu Rosselló-Pòrcel, llicenciat en Lletres; Marian Rovira, metge; Gaspar Rullan, membre de la "Royal Photographic Society of Great Britain»"; Miquel Sacanell, escultor; B. Sagrera, mestre; Antoni Sagristà, dibuixant; Maria-Antònia Salvà; Antoni Salvà, director de "La Nostra Terra"; Baltasar Samper, músic; Josep Sampol, metge; Joan Sanxo i Llodrà, mestre nacional; F. Sanxo, metge; Joan Sanxo-Tous, secretari de l'Associació per la Cultura de Mallorca; Elvir Sanç, president de la Societat Arqueològica Lul·liana; Bartomeu Sastre; Gabriel Sastre, mestre nacional; Antoni M. Sbert, director de l'I. d'A.S. Universitària; Joan Sbert, llicenciat en Lletres; Josep Serra, apotecari; M. M. Serra-Pastor, escriptor; Pere Serra, mestre nacional; Pere Serra, metge; Jaume Serret i Ramis; Àngel Soler, mestre; Mn. Francesc Sureda i Blanes, regent de l'Escola Lliure de Lul·lisme; Josep Sureda, president de l'Associació per la Cultura de Mallorca; Miquel Sureda, president del Museu Regional d'Artà; Mn. Joan M. Thomàs, director de la Capella Clàssica; Andreu Torrents, veterinari; Jaume Torrents, apotecari; Joan Torrents, mestre; Martí Torrents, apotecari; Joan Trian, metge; Joan I. Valentí, psiquiatra; Damià Vidal, notari; Francesc Vidal-Burdils, escriptor; Martí Vila, metge.