Regles de bona criança

Regles de bona criança
en menjar, beure y servir á taula tretes de Lo Terç del Crestiá del P. M. Fr. Francesch Eximenis (segle xiv) per Joseph Balari y Jovany
Francesc Eiximenis i Josep Balari i Jovany
(1889)
Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/1 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/3 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/5 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/7
REGLES DE BONA CRIANÇA


I

COM CATALANS MENJEN PUS GRACIOSAMENT E AB MJLLOR MANERA QUE ALTRES NACIONS


Questionejauen antigament en diuerses estudis alscuns notables mestres e estudjans, qual manera de menjar es pus religiosa, et pus honesta, et pus portable, e menys curiosa en cristianisme, pensant comun ujure de la gent, e pensada la manera de lurs conujts, e pensades despeses comunes ab les extraordinaries que auegades se esdeuenen per uentura, e pensades totes les circunstancies, e vnes coses ab altres, e fo acordat per la pus sauja e sana part, diuerses uegades, en presencia mja: que nacio catalana ujuja pus loablement, vnes coses ab altres, que nacio altra cristiana del mon. E aprouar aquesta cosa foren aportades les seguents probacions:

La primera si es, car nacio catalana esquiua excessivament tota superflujtat en ujure comu, car en ujda comuna cascu es content menjar adinar cuyna ab carn, o ab peix, o ous, o qualque cosa altra simpla en ualor. Con donchs aço sia conujnente e les altes nacions facen mes o menys; appar donchs que la pacio catalana ne vs mjls que les altres.

La ija probacio es aquesta: car catalans en los conujts donen ast e olla sens pus, e aço es bastant e prou coujnent e sens exces, e les altres nacions fan molt mes. Donchs appar que los catalans ho facen mjls.

La iija: car la nacio catalana en son menjar comu, e en sos conujts, ha coujnent vy, e daquell pren coujnentment sens exces comunament; els angleses e alamanys non beuen comunament, ans beuen ceruesa, e medo o pomada, o altre abeuratge luny de vy, e los ffranceses e lombarts fan gran acces del vy. Donchs, deyen aquests, appar que los catalans ho facen mjllor.

La iiija raho que allegauen si es: car deyen que catalans tallen la carn netament e polida guardant li lo tall, quis varjeja per diuerses carns en diuerses maneres, e la menjen en tallador netament; e les altres nacions axi con ffranceses, alamanys, engleses e ytaljchs ne fan troços, e tayllant dels dits troços vn poch ab son coltell, contracten la carn ab les mans acada uegada quen prenen e posen les dauant en vn poch de pa, e solament sen hi posen yn boci, e han a posar la sal en altre poch de pa, e sullen lo pa e la toualla, per força, en son menjar, les quals coses son fort miserables e sutzees. Donchs mils ne vsen catalans.

La va: car los catalans menjen prinier last, e puys la olla, la qual cosa es prouada damunt esser mjllor e pus sana costuma, e pus profitosa que la contraria. Com donchs les altres nacions facen lo contrari, seguexse que mils ne vsen los catalans.

La vja: car catalans sis uol comunament, sis uol conujts, no han carn en quantitat molt superflua ne excessiua, jatsia que haien prou e habundantment; mas altres nacions ne fan tan gran exces, e de tantes maneres, que es fadea e cosa fort inutil e vana.

La vija: car los catalans tostemps menjen seent en taula alt; mas castellans seen en terra, e altres nacions per altres ujes fort jncongrues. Donchs mjls ho fan los catalans.

La viija: car catalans menjen fort nodridament e honesta; mas altres nacions menjen axi orreament e mal nodrjda, que es error et legea quiu ueu.

La ixa: car catalans son comunament contents de menjar dues uegades lo dia; mas les altres nacions noy tenen cap ne centener, ans nj ha qui de njt se leuen a menjar, axi com alamanys, e altres beuen sens manera, axi com los ffranceses.

La xa : car altres nacions uan a menjar ab gran brogit, e menjen ab gran gatzara, e ab poch nodriment; mas catalans, cant menjen, nols fa be ab brogit, car simplement e ab pau volen menjar, e ab molt nodrjment se pexen axi com ja es dit, per que appar quen vsen mjls que los altres.

La xja raho es: car altres nacions, cant menjen, meten les manegues que porten longues sins en la escudella, axi com franceses e alamanys, els castellans mostren los braços nuus; mas catalans no fan axo ne allo, car porten les manegues per bona guisa.

La xija : car les altres nacions cant seruexen a menjar mostren la carn, axi com castellans o portogaleses, o mostren les anques nues, car les lurs faldes son fort curtes, axi com se fan los franceses, car aximatex amaguen la cara ab lo capero estret, les quals coses de ueure son incompetents a aquell qui menja, e lo contrari fan los catalans, qui son be cuberts dauayll, e descuberts en la cara.

La xiija : car cascuna carn ha son tayll si ab sabor es menjada, e solament catalans e aragoneses obseruen aytals taylls axi com dit es, e les altres nacions tayllen abarrisch, axi com los ue per uentura.

Per aquestes damunt dites rahons los damunt dits sentenciants que la nacio catalana era eximpli de totes les altres gents cristianes, en menjar honest e en temprat beure, e sens tot dubte aquesta es la uerjtat: que catalans son los pus temprats homens en ujure qui sien al mon. Los ytalians son fort temprats en menjar; mas, beuen massa curiosament, no en quantitat, mas en preciositat de vjns, que fan grans tacanyeries en la manera del beure axi com damunt es ja dit.

II


CAPITOL QUI POSA COM DEU HOM SI MATEX COMPONDRE HONESTAMENT CANT MENJA


Ensenyant lo moral philosof nodriment de menjar en lo tractat de rudimento puerorum, diu axi: nodriment de menjar esta generalment en quatre punts: Lo primer es en saber compondre sa persona. Lo ijon en saber seruar cortesia als altres. Lo terç en sauiament contractar les ujandes, e ço qui seruex a hom en la taula. Lo quart en guardarse de offenses.

Lo primer punt donchs si es en saber compondre si matex. La composicio del hom qui ue a menjar si es : que primerament a hora de menjar ans ques pos en taula, si fer ho pot per obra forana, sino dins son cor, que ador deu faent li gracies cant lo apella a la refeccio corporal, e apres que uaja a la priuada, car es li fort sa e profitos en aquell temps hauer lo ventre porgat, e ajuda molt aseruar honestat contra leges uentositats, quis porien seguir en taula.

Apres deuse lauar les mans, e si est en casa daltre siute lla on lo senyor de casa volrra, sens gran resistencia. No dich que al colp que lo senyor de casa o altre te conujda dalguna cosa uolent te proposar asi matex honrar, que tantost ho dejes fer, cor cortesia es de ensenyar alcuna humil reuerencia a tota persona qui vulla hom honrar. Empero hajes aço per ley general, que en casa daltri, cant uejes que lo senyor de casa vulla de tots punts alguna cosa que sia a ta honor que tu la sosires e la permetes fer, en faces humilment sa volentat regonexent, ab reuerencia e ab gracies, la honor que ell te fa.

Item si est en casa estranya, fe tot ton poder que no estigues cara per cara dauant muller, ne filla, ne attanyent al senyor de casa, ne daltre que aqui sia, ans ams mes siure al costat de fembra que no dauant en cas que força sia que la vn o laltre se haja affer.

Apres que sies assegut, compon tu matex axi: primerament tint estrets los huyls de guardar molt deça ne della, majorment cant beuras; apres ferma los huyls fora lo tallador o escudella en que menjes, en qual que loch de la taula dauant tu, o al llats teu. Guarda que no gits luyl aguardar la porcio dels altres, ne amujdes la tua matexa; mas esta ab los huyls baxos per bona manera.

Apres menja ab la bocha tancada aytant com puxes e sens tabustol de menjar, ne james parles molt cant menjaras, ans deus callar sino aytant com es forçat de respondre, e de loar solament vna uegada o ijes ço quit sera posat dauant dient axi: Sim ajut deus que fort es sabrosa aquesta vjanda, o semblants coses, e sia la manera del loar temprada, per tal que no aparegua escarn. E si coue que hajes a parlar no girs la bocca a aquell ab qui parles, car siu feyes, estufar li hies en la cara, e faries li gran escandel.

Nuyl temps donchs menjant façes brogit ab dents ne ab labjs de ton menjar, car aqui noy deu esser sonus epulantis, ço es, so de laminer.

Nuyl temps en taula te vulles purgar les dents ne les vngles, ne ensenyar res qui puxa laltre prouocar a moure a horror ne a uomjt, ne per aquesta matexa raho deus parlar de coses leges, axi com de fems, ne de crestiris, ne de malalties leges, ne de homens penjats, ne sentenciats, ne de res que puxa laltre prouocar a ostech o a uomjt.

Los homens honests cant menjen no obren la bocha axi com dit es, car badant la bocca, en menjant, per força ha a ensenyar ço que te dins la bocha e ço que mastegua qui poria laltre prouocar a uomjt.

Tostemps te fe poch boci en guisa que not calla molt badar la bocha cant lo reebs, ne james, reebent lo boci, deus alçar la bocha en alt, ne acostarla a la taula per reebre lo, ans deus ab la ma portar lo boci ala bocha, e no deus la bocha menar ala ma. Molts nj ha axi menjants horreament, que appar que ells no vullen pexer la bocha, mas appar que ab la bocha vullen pexer les mans, car fermen los colzes en la taula e apporten la bocha, et jncljnen lo cap a la ma, qui ten la ujanda, axi que appar que ab la bocha vullen pexer les mans, e aço es vna gran legea. Axi matex se fan si beuen, fermen lo colze en la taula, e tinent la taça en la ma, qui esta sobre la taula fermada, acosten la bocha a la taça e axi beuen. Seria digna cosa que hom los donas tal bastonada pel coyl quels caegues la taça, e la bocha donas gran colp en la taula en guisa que ells romanguessen ben sullats de vy e la taula axi matex, per tal que en tot e per tot romanguessen axi sullats, que appareguessen porchs, pus que menjen e beuen axi com a porchs.
III


COM LOY NODRJT SE DEU GUARDAR DALSCUNS VJCIS EN TAULA


Deu encara lom nodrjt compondre si mateix axi que no meng massa ardentment, mas espau, car ardor de menjar toll ala persona tot bon nodriment, e daço parla Hugo jn suo claustralj, axi: Quidam cum ad edendum accederit &. E uol aytant dir, que alscuns golaffres son qui axi uenen ardents et desenfrenats a menjar, que cant se acosten ala ajanda que a tot lo mon donen a conexer lur golositat per lurs gests desordenats, car aquests aytals tot lo cap remenen deça e della, trahen deffora e apperellen los braços axi com sis deujen armar, e estrenyen les mans, e les leuen en alt, e tot axi com si tota la ujanda e tota la casa se deujen absorbir, sospiren es remenen, e fan uns gets bestials et fort leigs, apres seents en vn loch giren los huylls á tota part e prenense guarda de tots los altres que tenen dauant, ne que menjen, ne com, ne sils ua mjls que a ells, com empero aço aells no pertangua, ensemps uolen trencar lo pa, e posar vy en la taça, e vmplir lo tallador, e fer se portar la escudella, e puys sospiren e buffen, axi que appar que cerquen diuerses passatges per los quals la ujanda puxa passar al uentre espatxadament, e axi com á un princep qui te assetjada alcuna ciutat, e guarda per qual començara atocar e a menjar ço quils es posat dauant, tant desigen que de tota part ensemps poguessen entrar per esuajr e per menjar lur ujanda. Aquests son semblants a Esau.

Diu moralis que les senyals daquesta aujditat de menjar son aquests: tremolament de mans tenents la taça o altra cosa; girar la cara a les ujandes ab huylls torbats; estar tot ences al menjar; ans de hora menjar de fet; mal mastegar la ujanda, e mal nodridament rebrela, les quals coses noen molt a la salut corporal.
IV


CAPITOL QUI PROSEGUEX ENCARA AQUELL MATEX DOCUMENT DE COMPONDRE SIMATEX MENJANT EN TAULA


Per mjls encara saber compondre sa persona deu lom quis nodreix gran barba soujn passar la ma per la barba per

tal que si res ha caegut daço ques posa en la bocha que lauors son ho leu.

Jtem obserua que res not caja el pit, ne sobre tes uestidures, e aço requer quel hom meng nodridament.

James no poses braços ne colze en taula, ne estigues corb, ne tingues escudella ne tallador massa prop, ne prenent res de escudella no tochs ab dues mans la escudella, basta ab la dreta.

Tostemps pren lo boci axi amesurat que res que ala bocha tajes posat, james nou torns en tallador ne en escudella. Si lo boci de la escudella uols affaytar ab laltra ma, fe que nol affayts ab los dits mas ab vna poca sopa de pa que tingues en laltra part de la escudella.

Nuyl temps no faces casteyll de sopes en la escudella car gran golafrja es.

Res que en la bocha dins haja estat, nuyl temps nou escupes en la ma, car gran jnmundjcia es, e per tal erren fort de bon nodriment aquells qui menjant cireres o prunes o fruyta ab pinyol escupen lo pinyol en la ma. Basta que baxant lo cap escupes los pinyols sots la taula.

Nuyl temps, per rosegar pegun os de carn o espina de peix, faces grans esdemeses de ton cap, ne de ta bocha, ne brogit de picar ab coltell, majorment en casa daltre.

Sobre totes coses reguarda de lepar dits ne qual seuol altra cosa, cor aço es gran turpitut e legea.

Tostemps en taula daltre lexa queucom al tallador, e en la escudella per dar honor a aquell qui conujda.

Per res no uulles pendre les mjllors coses qui dauant te uenen, mas fen seruey o llexau als altres, e faras atu matex gran honor.

Nuyll temps not affluixs correja, ne vestidura estreta en taula, ne tantost abans que ti poses, o, siu fas, feho abans quet assigues, e lauors feho fort secretament.

Guardat de pendre lo pus honorable loch en taula, mas posat tostemps derrer segons lo consell del saluador luce xiiijo. Empero cant lo senyor de casa ho uulla, fe la sua uo. lentat. En ta casa propria empero no faeses aço per la ujda en presencia de conuidats, o en presencia de pare e de mare, o de tos sogres, o de qualseuol persones que a tu dejen esser de reuerencia. No solament als estranys, ans encara dauant tos domestichs, e tos infants, e tos familiars, e ta muller, te mostra nodrjt, per tal quels dons de tu matex bon eximpli et tinguen en honor. Car sapies que negu no fa de cor honor a ujl persona.

Nuyll temps te grats cap ne res de ton cors en taula, ne quant menjes, ne grats a altre per res, car gratar es pendre en ses vngles nouella tacca.

Estant en taula, jatsia que sies apres foch, not vulles exan. car de guisa que hom te ueja neguna part uergonyosa, ne dels jenoylls amunt per res.

James no tingues cama sobre cama en taula, net tochs çabates ne calçes.

Tostemps menjant dins ton cor fe gracies adeu quit proueheix largament.

Nuyl temps dauant tu en taula, en que deus te fa pietat, faces tanta crueltat que leixs, que negu murmur daltre; mas siu fa, gira la materia, si son majors que tu, o, si son menors, fels callar. Aço feya descretament seruar sent Agusti en la sua taula.

Tantost com sies en taula te uaja lo cor, que la primera cosa que hix del ast o de la olla sia partida axi: que la primera porcio uaja a deu, ço es, als pobres, e majorment e amagadament, als vergonyants, e aqui sia tota la tua cara, e james no uendras a menys.

Menjant no ferms luyll en negu en casa tua, car apparrja quet dolgues lur menjar o darlos hies mal menjar.

Souin en ta casa, quaix qui guarda atrauers, es bo que hajes luyl vbert sobre tots infants, e sobre los altres per darlos nodriment de menjar en son loch e temps, e que axi guardant sapies lurs deffalliments. Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/17 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/18 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/19 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/20 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/21 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/22 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/23 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/24 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/25 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/26 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/27 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/28 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/29 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/30 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/31 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/32 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/33 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/34 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/35 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/36 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/37 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/38 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/39 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/40 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/41 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/42 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/43 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/44 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/45 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/46 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/47 Pàgina:Regles de Bona Criança (1889).djvu/48
TAULA
Plana.
I. Com catalans menjen pus graciosament e ab mjllor manera que altres nacions
7
II. Capitol qui posa com deu hom si matex compondre honestament cant menja
9
III. Com lom nodrjt se deu guardar dalscuns vjcis en taula
12
IV. Capitol qui proseguex encara aquell matex document de compondre simatex menjant en taula
13
V. Com deu hom seruar en taula cortesía
15
VI. Com en special deu hom attendre que en taula hom no torb los altres
18
VII. A que deu atendre aquell qui serueix a taula
20
VIII. Capitol qui posa les condicions dels mals serujdors
22
IX. Capitol qui proseguex les condjcions de mal serujdor
25
X. Capitol qui ensenya com deu hom contractar les vjandes, et ço que hom menja en taula
27
XI. Capitol qui dona alcuns documents contra jnmundjcies et metzines posades en vjandes
29
XII. Com negu no deu parlar massa soujn de vy. E qual manera de beure es mjllor
30
XIII. Quantes vegades pot lom beure en taula sens reprensio. E si brou o vy ab escuma se deu beure
32
XIV. Capitol qui posa altres documents sobre lo ordenat et honest beure
33
XV. Capitol qui posa com se deu amerar lo vy.
35
XIV. Capitol com en conujts deu hom esquiuar totes offenses
37
Appendix
39